Divendres els tertulians i tertuliana del Matí de Catalunya Ràdio, Pere Portabella, Manuel Milian Mestre, Antoni Puigverd i Lali Vintró, eren interpel·lats pel conductor del programa a ressaltar el protagonista de la setmana. L'un va parlar del capità del creuer enfonsat a Itàlia, i va aprofitar per fer un paral·lelisme amb una societat individualista davant la més solidària del passat, un altre va ressaltar la mort de Manuel Fraga, personatge segons ell polièdric (...) i la Lali va fer esment de la situació en la que es trobava el jutge Garzón, que després d'actuar contra tot el que es mou sense conseqüències ara es troba assetjat per tocar la corrupció de la dreta i els crims del franquisme. Bona tertúlia la d'aquest dia de la setmana que us convido a escoltar.
Em permeto enllaçar-vos diferents articles d'opinió i notícies que m'han cridat l'atenció aquesta setmana i que comparteixo amb vosaltres. Òbviament ho faig per generar reflexió i,sobretot,debat,que és l'objectiu d'aquest blog. Dilluns passat a El Pais Josep Ramoneda escrivia “la democracia en peligro”,reflexió sobre l'alternativa en política com a garantia de més democràcia i que aquesta alternativa no es pot limitar al canvi de persones sinó als canvis de les polítiques.
Diumenge 15 a EL PUNT AVUI un opinador de referència com Francesc Sanuy ens parla de la manca d'inversió a Catalunya en “vinguin afaitats primer” però des d'una perspectiva diferent a la que és habitual darrerament en la que prioritza l'explicació del que significa la conxorxa de classe entre els buròcrates de la “Villa y corte” i els seus amigatxos i la política de recentralització que ens cau a sobre amb el PP al govern.
També a El Pais de dilluns hi podíem trobar un bon article sobre les ciutats eficients i sostenibles, les “smart city”, tant de moda darrerament pels que vivim a Sant Cugat. I en el mateix diari però en l'edició de dimecres una noticia sobre el darrer pas de revenja del conseller Puig sobre l'obra del govern anterior amb la dilució del comitè d'ètica de la policia.
El Periodico de Catalunya ha fet una relació d'articles també molt interessants sobre la realitat de diferents barris del país i la seva salut lligada estretament a les actuacions i dinàmiques que s'hi fan,sobretot en el camp de la nova ciutadania però no només. El 18 parlava dels barris del Fondo a Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc a Badalona. S'evidencia en aquesta sèrie d'articles que la intervenció comunitària des de la priorització política és una qüestió cabdal.
Com cap altra vegada el debat sobre la fiscalitat és d'actualitat i el diari Ara no és alié, el passat 16 de gener titulava "els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA" a un article on explica la tributació en ambdós paísos. Haig de dir que no estic d'acord amb el titular de la notícia doncs aquí la major part de l'ingrés fiscal recau sobre la classe mitja i allà sobre les rendes més altes, les mateixes dades justifiquen la meva apreciació però potser els que es queden amb el titular es queden amb la idea i qui dia passa any empeny...
El Pais de diumenge passat feia un reportatge sobre les execucions hipotecàries extrajudicials,que s'han quintuplicat en els darrers cinc anys i que en molt casos poden representar que els bancs,insaciables,es puguin adjudicar un pis per 1€,una vergonya tenint en compte que l'administració pública no para de rescatar bancs i en canvi a la gent no hi ha qui la rescati.
Expansión Catalunya ens explica a la seva edició del passat dilluns 16 els "deu projectes de l'època de vaques grosses",infrastructures i equipaments pensats a l'engròs que avui tindrien una execució més austera i on es va primar el disseny a la funcionalitat i que,en algun cas de forma vergonyosa van encarir el seu pressupost. És bo saber però en quins casos aquests projectes s'han encarit de forma desmesurada i en quins territoris ha passat això.
I,per acabar,en el recurrent i imprescindible debat sobre el nivells administratius del nostre país val la pena llegir la crònica que feia el Punt Avui dimecres 18 on explica la petjada dels consells comarcals en determinats territoris. Jo he estat conseller comarcal els del 2007 al 2011 i quan escolto que s'han de fer desaparèixer penso que aquesta afirmació no es pot fer alegrement sense pensar en alternatives realistes. En la nostra comarca la desaparició del consell comarcal posaria en greus dificultats a la majoria de municipis. Cal doncs un debat serè i trepitjant la realitat per prendre decisions sobre la racionalització de l'entramat institucional del país,que si be és veritat que fa falta cal fer-ho amb respostes de garantia per les administracions més vulnerables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada