La història recent de l’aigua a l’àrea metropolitana, una descripció (I)

En les darreres setmanes s’ha parlat abastament del conflicte – fins i tot s’ha recuperat el que en el seu moment es va acabar dient “guerra de l’aigua” – que s’ha desencadenat per un cúmul d’enfrontaments polítics, empresarials i institucionals al voltant de la gestió de l’aigua al nostre país. Aquest és un debat apassionant i el tema a més s’ho mereix doncs es tracta d’un dels drets bàsics – com recordava recentment en la celebració del Día Mundial de l’Aigua en Frederic Ximeno una persona no pot passar més de tres dies sense veure’n, d’aigua vull dir.

Així que m’he animat a escriure un seguit d’articles – posts – per aclarir on estem i cap a on crec que hauríem d’anar, seguint una mica a la gent que penso que estan entomant el tema com cal, defensant el dret col·lectiu i no pas el dels que aprofiten el moment per treure’n beneficis.

Abans de començar a explicar, en aquest primer article explicaré perquè es pot privatitzar ATLL i els canvis tarifaris a l’Àrea Metropolitana, us recomano que aquesta tarda us acosteu a la Casa de Cultura perquè els companys/es de la CUP de Sant Cugat han convidat a l’amic Quim Pérez de la Plataforma Aigua és Vida a fer una xerrada sobre “els reptes de l’aigua a Catalunya” a les 20:00h.

El desembre del 2011 el Parlament de Catalunya aprova amb els vots de CiU i PP, i l’abstenció del PSC, l’anomenada “llei Òmnibus, de simplificació i millorade la regulació administrativa” que promou la privatització de la gestió de l’empresa Aigües Ter – Llobregat (ATLL) que passa a dependre orgànicament del Departament d’Economia, un desastre en tota regla i un missatge polític ben clar: la gestió de l’aigua deixa de ser un vector ambiental i un dret bàsic per passar a ser un be de consum, una mercaderia. En aquest sentit és important valorar el paper jugat pel PSC, aleshores capitanejat pel Quim Nadal, que en el temps del Govern d’Entesa ja obligà a que les polítiques energètiques pengessin també del mateix departament. Res és neutre com podeu imaginar...

El novembre del 2011 el Consell Metropolità aprova la revisió de les tarifes de l’aigua dels municipis on dona el seu servei AGBAR – SUEZ, aquesta empresa que tothom qualifica d’empresa catalana però que pertany majoritàriament a un grup d’arrel francesa (amb el que no tinc cap problema òbviament) amb els vots favorables de tots els grups metropolitans excepte del PP. Aquesta revisió suposa un increment mitjà del 4,98%. 

Les condicions d’aquest acord eren:

o   El compliment per part de l’empresa del programa – marc prorrogat fins el 31/12/2011

o   L’acord polític plantejat per ICV-EUiA de pactar unes noves tarifes amb perspectiva social progressiva i amb caràcter ambiental. El president Trias va dir textualment: “tots podem acceptar i acceptem el compromís d’avançar en les línies que ha expressat el Sr. Tejedor”, president del Grup Metropolità de la nostra coalició.

L’abril del 2012 AGBAR – SUEZ demana una revisió extraordinària, que contempla la llei de contractes, basada en una sèrie de circumstàncies sobrevingudes:

o   La llei 5/2012 de 20/3 de mesures fiscals, financeres i administratives que acompanya al pressupost suposa un augment de costos per les empreses subministradores, que en aquest cas volen repercutir immediatament en l’usuari del servei malgrat que el conseller Recoder digués en el seu moment que “la modificació del cànon per les empreses era una mesura que havien d’assumir aquestes sense repercutir en els usuaris”. Un augment de costos que prové del:

• Cànon de l'aigua per l'ús per abastaments a tercers 
• Cost i gestió del cànon de l'aigua: no hi ha compensacions de l'ACA i el cànon passa a liquidar-se de forma mensual i no trimestral (menys avantatges financeres) 
• cost del no rescabalament del cànon amb liquidació avançada al cobrament – s'ha de declarar i ingressar els imports facturats i no els recaptats. Les entitats subministradores passen a ser subsidiàries del pagament per part dels usuaris, fent-se càrrec dels impagats (amb excepcions) 
•  retribució de l'explotació: s'aplica un 10% sobre el totals de despeses d'explotació en concepte de retribució del servei,exclòs compra d'aigua,cànons regulació riu Llobregat i producte brut (el tipus retribució en aquests és del 6%)

o   es proposa un augment de la tarifa del 1,95%. En el ple de maig el grup d’ICV-EUiA vota en contra argumentant que és inacceptable dos revisions en menys de 6 mesos, que el conseller va dir que no es repercutiria en els usuaris i que encara són costos que les empreses no han hagut d’assumir. ERC s’absté. El PP vota NO – atesos els arguments d’ICV (...) – i el PSC i CiU voten a favor.

El Consell d’Administració d’ATLL aprova el mes de juliol una pujada del preu de l’aigua en alta del 70% per tal de millorar les condicions d’externalització de la gestió de la companyia pública, que el 12 de novembre serà adjudicada a l’empresa ACCIONA pel Govern de la Generalitat, però d’això ja en parlaré en un altre article.

En el mes d’octubre es porta al ple del consell metropolità la revisió extraordinària de les tarifes de l’aigua d’AGBAR per tercera vegada l’any 2012 atenent a la pujada de preus d’ATLL. El PSC anuncia la seva abstenció malgrat la seva dura intervenció contrària a la pujada (intervé l'alcaldessa de l'Hospitalet Núria Marín). La resta de grups (PP, ERC i ICV-EUiA) anunciem el vot contrari. Aquesta situació suposa que CiU queda en minoria – fet que no preveia ni CiU ni PSC – i es retira el punt abans de ser votat. En aquest cas i també pels municipis on presta els seus serveis directament l’augment és d’un 18,22% de mitjana. 

El 12 de novembre el president de l’AMB signa un decret aprovant la revisió de les tarifes i la Comissió de Preus de Catalunya les aprova dos dies després. Les tarifes entren vigor el 14 de novembre. Per seguretat jurídica el ple del consell metropolità de desembre incorpora en l’ordre del dia la revisió de les tarifes retirada el mes d’octubre. També s’incorpora la revisió de totes les tarifes aprovades per decret de presidència el dia 12 de novembre i que afecten a localitats amb empreses, que poden o no comprar l’aigua a AGBAR i que demanen una nova revisió de les tarifes per motius extraordinaris (Bellaterra/Terranova, Cervelló, Corbera, Tiana, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal i Barberà). En aquest ple el PSC canvia el sentit del seu vot i dóna suport a la revisió, CiU vota que SI, i ERC, el PP i ICV-EUIA votem que NO. per cert, recordo que l'alcaldessa Marín aquell dia va arribar tard al ple i va passar directament al vermut que es feia amb el personal en motiu de les festes de Nadal...

En el mateix ple també es revisen les tarifes del 2013 d’altres municipis i les votacions van de la següent forma depenent de la càrrega que afronta la ciutadania dels costos i també del compromís de la localitat en no tocar els preus durant el 2013:

o   El Prat: tothom si, PP abstenció

o   La Palma de Cervelló: tothom Si, PP en contra

o   Sant Andreu de la Barca: PSC + CiU – SI, PP + ERC + ICV-EUiA – NO

o   Sant Vicenç dels Horts: Tothom SI, PP - NO

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (I)

En els darrers dies l'observatori que cada sis mesos realitza el nostre ajuntament sobre la percepció que te la ciutadania de determinats serveis públics, de la valoració que fan de la política municipal i fins i tot del seu posicionament polític i religiós ha estat notícia diària als mitjans de la nostra ciutat. No seré jo qui analitzi com s'ha abordat aquesta noticia perquè cadascú ressalta allò que creu més rellevant. Però ja que s'han ressaltat unes dades o, millor dit titulars, en facilitaré unes altres, que també estan en el mateix estudi, al mateix nivell, que complementen la informació i penso que relativitzen, en alguns casos, i aprofundeixen, en altres, els titulars que s'han anat donant sobre les visions sempre subjectives d'una enquesta.

S'ha de començar per situar l'enquesta en el temps, mitjans de desembre del 2012, un mes després de les eleccions del Parlament. Pel que fa a la satisfacció de viure a Sant Cugat més d'un 9% de qui hi viu està poc satisfet, les notes menys altes (per sobre però del 7 i per sota del 8) es donen als barris de La Floresta, Les Planes, El Coll, Sant Francesc i el Centre, el que diríem que és la ciutat més consolidada i en la franja d'edat dels 25 als 34 anys. Una dada crida l'atenció: un 7,7% està poc o gens satisfet/a de viure a la ciutat, el valor més alt en els darrers 8 anys.

S'ha ressaltat per part de tothom l'elevat percentatge de sentiment de pertinença per part de la ciutadania. Seria bo comparar-ho amb altres municipis per treure'n encara més conclusions, segur que positives. La xarxa d'associacionisme és una de les claus d'aquest fet malgrat les condicions en que treballa. Hi ha dues dades però en les que m'aturo. La primera perquè és una oportunitat de millora: més d'un 18% només se sent una mica o gens santcugatenc/a, lògic atenent a la gran afluència de nous ciutadans vinguts amb el creixement experimentat per la nostra ciutat. L'altra dada és doble: qui més se sent de Sant Cugat és qui viu a Valldoreix... amb un 8,4 i qui menys, qui viu a La Floresta i a Les Planes...amb un 6,4!!!. Aquesta dada no ens pot deixar neutres. Si realment la gent que viu a Valldoreix se sent identificat amb Sant Cugat per sobre de la mitjana tenint com te una administració descentralitzada qui defensava plantejaments secessionistes te mala peça al teler. Una altra cosa és la necessitat de l'apropament de les decisions i la gestió de la cosa pública al territori. Pel que fa a La Floresta i a Les Planes és evident que el resultat és fruit del desencantament dels veïns i veïnes pel maltractament històric que reben per part dels successius governs municipals i també, perquè no dir-ho, pel sentiment de molta de la seva gent de no pertànyer a una ciutat que ja no és com era...a diferència dels seus barris.

eu.wikipedia.org - ajuntament antic

L'observatori també pregunta sobre la percepció que te la ciutadania de la situació econòmica i destaca que hagi empitjorat 11 punts en un any ( passant del 79,5% al 91% els que la qualifiquen de dolenta o molt dolenta) i que estigui 4 punts per sobre de la mitjana de Catalunya ( CEO = 87% ). En sis mesos ens hem tornat més optimistes perquè hem passat d'un 56% a un 36% que pensàvem que empitjoraria la situació econòmica a un any vista (el CEO = 40%) i d'un 7,5% a un 16,4% (CEO = 17,2%) que millorarà. S'ha de dir també que ha crescut en un 10% qui no sap què passarà (d'un 33% a un 43%). En la situació econòmica si hi ha una dada objectiva és quan et pregunten sobre si “la seva situació econòmica és ara millor, pitjor o igual que la de fa un any?” i aquí sí tenim una dada que fa fredor: a la nostra ciutat en els darrers dos anys s'ha passat d'un 37,8% de la gent (octubre 2010) que li havia empitjorat a un 51,3% en aquesta darrera enquesta. Més d'un 13% més en 2 anys i un 10% més en el darrer any. Clar que si fem cas del que diu el CEO la mitjana catalana és del 79,5%. Pel que fa a la destrucció d'ocupació en aquesta enquesta es torna a la “normalitat” de fa un any: a la pregunta “vostè o algú de la seva família ha perdut la feina en els darrers 6 mesos?” gairebé un 30% de les persones enquestades responen que sí, la qual cosa és una bona notícia si tenim en compte que en les de juliol i juny d'aquest any la mateixa resposta estava per sobre del 40%. També pot venir donat aquest resultat en que una bona part de l'ocupació per destruir ja ho està en aquest moments, vull dir que s'hauria de fer la preguntar també en positiu: “vostè o algú de la seva família ha millorat la seva situació laboral en els darrers 6 mesos?”, d'aquesta forma també sabrien alguns si ha servit per alguna cosa la darrera Reforma Laboral...nosaltres ja sabem que no...millor dit: ha servit per destruir ocupació de qualitat.

Seguiré parlant de l'observatori ciutadà, hi ha més "material", però a tall d'exemple us adjunto a continuació alguns dels titulars de cugat.cat sobre l'observatori ciutadà:

 Nou de cada 10 ciutadans, satisfets de viure al municipi

 Més de la meitat dels santcugatencs utilitza el català amb la família

 Més de la meitat de santcugatencs, a favor de la independència de Catalunya 

 Els santcugatencs valoren l'alcaldessa amb un 6'8

Privatitzant l'aigua comencem a construir estructures d'Estat

Escoltem en les darreres setmanes al president – candidat Mas parlar de la necessitat de construir estructures d'Estat per estar preparats per la independència. Jo diria més aviat que hem de disposar d'aquestes per desenvolupar de la millor forma possible les nostres competències d'autogovern ho siguem o no. Vet aquí que enmig d'aquest debat, que significa un dels debats centrals de la política d'un govern, comença la “moguda de l'aigua” que intentaré explicar de forma senzilla perquè penso que és tan important com tan increïble ha estat la seva poca presència en els mitjans de comunicació del país.

L'aigua, com l'educació,la salut,el treball, és un be de primera necessitat, i les polítiques associades són polítiques estratègiques d'un país que, des del nostre punt del vista, ha de liderar el govern. Què ha passat a Catalunya? Han passat dues coses molt importants: a nivell de la Generalitat l'empresa pública que s'encarrega de portar l'aigua fins les localitats on viuen més de 5 milions de persones – des dels embassaments i la dessaladora del Prat – i que te com a nom Aigües Ter – Llobregat s'ha posat a concurs la seva gestió. Què vol dir això? Vol dir que durant 50 anys l'estratègia de gestió de l'aigua en alta, allò que se'n diu “les polítiques del cicle de l'aigua”, no les decidirà el govern sinó que les decidirà una empresa amb criteris cost benefici i no sòcio – ambientals. Aquesta és la primera de les males notícies d'aquesta setmana: dimarts 6 es va consumar la concessió a Acciona, que ha estat l'empresa que ha guanyat el concurs enmig d'un bodevil en que una altra empresa “catalana” com AGBAR amb accionariat majoritari francès ( Suez ) i de La Caixa volia parar un concurs que havia perdut.

L'altra “cosa” important que ha passat és que a l'Àrea Metropolitana deBarcelona, administració que mancomuna els serveis dels 36 municipis metropolitans, entre ells el del sanejament i depuració de l'aigua el PSC i CiU han aprovat, només amb el vot contrari d'ICV-EUiA, la constitució d'una empresa mixta amb capital majoritari privat (85%) per gestionar l'aigua metropolitana amb AGBAR. Això suposa el següent: en els propers 35 anys i sense concurs AGBAR gestionarà l'aigua d'us de boca de tots els municipis que ja te concedits, i hi ha dubtes raonables sobre la legalitat de la concessió, la dels municipis dels que no te la concessió i dels que la tindrà sense concurs públic i, a més del sanejament i la depuració que fins ara realitzava una empresa pública metropolitana. Aquesta estafa es va perpetrar també dimarts 6, casualitat?, i representarà com l'anterior un greuge important per la ciutadania que després de suportar aquest any pujades per sobre del 15% en el rebut de l'aigua aquest mateix any, rebrà a partir de l'any que ve pujades per sobre del 20%. Diran des de CiU que les empreses públiques de l'aigua estaven endeutades. I tenen raó. Ho estaven perquè havien fet les inversions que mai s'havien fet per promoure unes veritables polítiques de l'aigua sostenibles i innovadores. Polítiques referents per molts països europeus. El problema és que mentre el Govern posava diners per tapar el deute de TV3 o l'Institut Cartogràfic, el Ramon Llull, o els increments de la Línia 9, que van rebre aportacions de la disposició 3era de l'Estatut que anaven adreçats a polítiques del cicle de l'aigua i van acabar “sota terra”, l'ACA i ATLl s'endeutaven per fer aquestes obres imprescindibles. Si al nostre país existís una “agència catalana de carreteres” seria l'empresa pública més endeutada.

En definitiva, volem un país lliure, volem el dret a decidir però mentrestant ens estem venent les “joies de la corona”. Si algun dia el poble de Catalunya decideix que siguem independents qui governi es girarà i no tindrà res a governar. Només haurà d'assistir a consells d'administració en minoria i parar la ma a les concessions. I aquests dies ja s'està parlant del Clínic que fa quatre dies reclamàvem com a competència imprescindible a traspassar per part de Madrid...

Article publicat a cugat.cat el passat dijous 8 de novembre

Hi ha alternativa

Article d'opinió publicat avui a cugat.cat

  

Durant la darrera setmana el debat sobre el pressupost del Govern català ha estat centre d'atenció per part de la majoria dels mitjans de comunicació. Aquests però amb l'espai que li poden dedicar a cada tema s'han limitat a ressaltar aquelles propostes més llamineres,curioses,conflictives o contradictòries. Una de les millors iniciatives durant la majoria progressista al Parlament de Catalunya va ser la d'obrir a la ciutadania la tasca parlamentària,la participació de la societat en els tràmits legislatius n'és un exemple – a Madrid ni es fa ni es te intenció de fer-ho – i també ho és la possibilitat d'accedir als debats plenaris i en comissió a través de la web,en directe i en diferit,de forma per cert molt ben editada – no estaria malament que es fes el mateix també a nivell municipal - .

He seguit aquests debats amb interès,i els he compartit via xarxes socials,perquè volia escoltar sense intermediaris les raons d'uns i altres i tinc clara una cosa:hi ha diferències ideològiques evidents,sortosament i legítima i,el que és més important:hi ha alternativa també. Algúns/es ens volen fer creure que no hi ha alternatives a les polítiques que s'estan fent. Això és un tic profundament antidemocràtic. Una cosa és que una majoria parlamentària de forma legítima,amb la legitimitat que li donen els vots vull dir,decideixi fer un tipus de polítiques i una altra,ben diferent,és que es negui l'alternativa. Negar l'alternativa és negar la democràcia. I en els debats d'aquests dies al Parlament de Catalunya s'ha pogut apreciar que hi ha alternativa.

Em crida l'atenció a més que l'alternativa,que entre d'altres representa l'esquerra verda nacional,defensa posicionaments cada cop amb més suport social. Llegia en un mitjà que el president del grup assessor econòmic del govern,el Sr. Alemany – d'Abertis per cert -, defensa que amb austeritat només no anem enlloc,que només amb retallades anem de cap a la recessió. El president del consell assessor de salut del govern, el Sr. Vilardell, defensava en una entrevista en un altre mitjà,que cal mantenir el nivell de la sanitat pública del nostre país i que per això cal una fiscalitat més progressiva i la garantia d'accés per tothom. Dos veus com podeu veure que se sumen a les moltes altres que defensen que les polítiques d'austeritat mal entesa,la que aplica el nostre govern com alumne avantatjat del govern espanyol,són polítiques que ens porten a l'abisme de la recessió.

Hi ha qui reivindica inversions i polítiques socials sense pensar en l'altra part de la moneda:els ingressos. Nosaltres ho hem dit alt i clar:si no paga qui més te,qui més contamina i qui més especula,és impossible redistribuir la riquesa. Hi ha qui prefereix acontentar els taurons de Brusel·les,i a més en fa bandera,i hi ha qui reivindica que cal invertir més en polítiques socials,generadores de cohesió però també de llocs de treball, i en infraestructures socialment justes i ambientalment compromeses com pot ser el transport públic. Aquesta és la diferència. Ho podeu copsar entrant a la plana web de parlament.cat i escoltar les raons d'uns i altres,sense intermediaris.

En els següents enllaços teniu les intervencions dels representants del Grup Parlamentari d'ICV-EUiA a les comissions específiques de cada departament del Govern de Catalunya:

• comissió d'economia,finances i pressupost amb el Joan Boada
• comissió de benestar,familia i inmigració amb la Laura Massana
• comissió de salut amb el Josep Vendrell
• comissió d'agricultura,ramaderia,pesca,alimentació i medi natural amb l'Hortènsia Grau
• comissió de territori i sostenibilitat amb el Joan Boada
• comissió d'ensenyament i universitats amb la Dolors Camats
• comissió d'empresa i ocupació amb la Laura Massana
• comissió d'interior amb el Jaume Bosch
• comissió d'afers institucionals amb el Joan Herrera i la Mercè Civit
• comissió de cultura i llengua amb la Dolors Camats

El Vallès Occidental també surt escaldat amb el pressupost 2012 del Govern

Dolors Camats,Eva Herrero i Manel Pérez a Terrassa

Llegia ahir un article del meu homòleg Arnau Funes,d’ICV del Baix Llobregat, sobre les polítiques del Govern a la seva comarca i especialment a les que es desencadenen del pressupost que aquests dies s’està presentant al Parlament de Catalunya i pensava que a la meva comarca passa efectivament el mateix. Avui he fet quatre números i aquest és el resultat.

He comparat les xifres del pressupost del 2010,i aquí confesso que són les del projecte perquè no trobo l'execució del pressupost per enlloc,amb les que s'estan presentant al Parlament i,en algun cas i ho explico tot seguit,que a darrera hora s'han canviat per part del conseller Recoder en el cas del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa.

Les xifres són brutals. Si a nivell de Catalunya la inversió prevista el 2010 era de sis mil milions d'€ aquest any es proposa 2.800 milions, el que suposa passar de 800 €/hab a 369 €/hab,a la nostra comarca la inversió,i restades aquelles inversions que no tenen impacte en el dia a dia de la gent que viu i treballa en el Vallès Occidental – com poden ser les del CAR per exemple – la inversió del 2010 era de gairebé 230 milions d'€ i aquest any,descomptant l'aturada de la inversió al Metro del Vallès a Terrassa,és de 89 milions. Una vergonya. Això vol dir que si el 2010 cada habitant rebia 260 €/hab aquest any no arriba als 100 € - 99,7 € per ser exactes - .
M'aturo però amb el tema del Metro del Vallès perquè si és molt greu aturar la inversió a Terrassa per sorpresa encara ho és més que ni tant sols es preveiessin per Sabadell aquest any – i que l'alcalde d'aquesta ciutat se n'assabenti per la premsa i que el PSC no hagi fet ni tant sols esmenes.... -.

Dolors Camats,Silvia Carrasco i Carme Garcia a Sabadell

Divendres varem presentar amb la portaveu del Grup Parlamentari Dolors Camats a les dues cocapitals la feinada d'esmenes que el nostre Grup ha presentat al pressupost del 2012. Som el Grup que més n'ha presentat: 830 – perquè ningú digui que no hi ha alternatives i d'elles 50 tenen a veure amb la nostra comarca i en temes tant diversos com equipaments educatius,de salut o de dependència,en inversions ambientals i en infraestructures de mobilitat,especialment les que tenen a veure amb el ferrocarril i amb una que sembla que tothom ha oblidat:el Tramvallès. En aquest cas només vull recordar que el projecte del Tramvallès és un projecte recolzat per tots els ajuntaments vallesans,excepte el de Montcada,i que és una opció sostenible ambientalment i econòmica i que donaria servei a una part de la població que avui no te opció alternativa de transport públic i més després de conèixer les retallades en les línies d'autobús entre Rubí,Sant Cugat i Cerdanyola.

En aquest enllaç podeu seguir el debat sobre el pressupost en territori, en aquest el d'educació i en aquest el de salut, com a debats més importants del pressupost. En aquest enllaç trobareu la informació sobre les esmenes d'ICV del Vallès Occidental i en aquest altre la plana web que hem posat en marxa a nivell nacional per informar sobre les esmenes presentades i per facilitar que ens feu arribar més propostes.

El govern també castiga Sant Cugat amb el pressupost del 2012

Dimecres ho explicava en roda de premsa. ICV hem presentat una esmena a la totalitat als pressupostos del 2012 perquè són una triple retallada per als ciutadans i no serviran per reactivar l’economia, sinó tot el contrari,ens portaran a la recessió. El consum és molt baix com s'ha vist durant la campanya de Nadal i aquesta situació arrossega les inversions de les empreses i l'economia en general.

Àngels Ponsa

Aquests pressupostos afecten de forma directa als serveis socials bàsics, castiguen a les classes populars apujant serveis bàsics com el transport públic, l'aigua o introduint el tiquet moderador als medicaments, quin eufemisme!,i també a través dels ajuntaments a qui s'està retallant  els seus ingressos.

Menció especial mereix el tracte que rep la sanitat i el benestar social en els pressupostos del 2012. No és cert que les Polítiques Socials mantinguin el seu Pressupost,donat que el Departament de Benestar i Família redueix el seu Pressupost el 2012 en un -1% respecte del 2011. Comparat amb el 2010 (darrer any del govern d'entesa) la reducció acumulada pel govern CiU en aquest departament és del 10,9%. Aquesta nova realitat situa Catalunya darrera de tots els països de la UE en despesa en salut i educació (amb un 7,7% del PIB). El 2012 ens quedarem en tan sols el 6,5% del PIB, exactament a la meitat de la mitjana UE-27 (13%) i a gairebé 2 punts de la pitjor xifra de la UE que correspon a Romania.

Joan Recasens

Les nostres alternatives per estalviar fins a 2.000 milions d'euros sense retallar la despesa social ni vendre patrimoni ni precaritzar els serveis públics passen entre d'altres coses per la introducció d’un un nou impost sobre la riquesa (ho prometia en Mas a la campanya electoral) i l'activitat financera, l'augment dels impostos especials sobre tabac i l'alcohol,una nova taxa sobre l'activitat nuclear,aplicar un gravamen sobre la protecció civil,i un pla "seriós" contra el frau fiscal.

Avui el país està pitjor que ara fa un any. Les dades oficials ens diuen que l'atur al 4rt trimestre de 2010 estava al 17'98% i al 3er trimestre de 2011 està al 19,43. El govern CiU no té projecte de país i les retallades que està duent a terme són totalment ideològiques. Mas fa d’alumne avançat de les polítiques de Merkel.

Les esmenes que presentem espero que tinguin el suport dels diputats Recoder i Recasens i la diputada Ponsa, doncs en la seva majoria o són fruit d’una proposta institucional,o ha estat acceptada pel seu grup o,fins i tot,han estat qüestions reivindicades de forma oberta i activa per part de CiU a la nostra ciutat.

Pel que fa a Sant Cugat el nostre Grup Parlamentari presentarà 4 esmenes concretes per tal que s’executin obres imprescindibles per la ciutat:

•    HPO de l’INCASOL  Francesc Macià: 1,3MM €
•    IES Leonardo da Vinci: 1,7MM €
•    2a residència gent gran: 1,9MM €
•    Jutjats de 1era instància: 2MM €

Lluis Recoder

En l’àmbit supramunicipal però lligat directament també amb la nostra ciutat presentem tres esmenes:

•    Projecte Hospital Vicenç Ferrer
•    Projecte Tramvallès
•    Elaboració PDU del Parc Natural de Collserola



En aquests enllaços podeu seguir les intervencions del Joan Boada en l'esmena a la totalitat del Pressupost que es podria resumir en "hi ha vida intel·ligent a CiU?" i la intervenció,la primera que fa des del faristol,del nou diputat Josep Vendrell defensant l'esmena a la llei d'acompanyament que és la que crea l'impost sobre els medicaments, els increments de taxes en transport públic, aigua, justícia,...que es pot resumir en "dir que no hi alternativa és sumament antidemocràtic". Abans de publicar aquest article ICV-EUiA posa a la disposició de la ciutadania una aplicació per tal de donar a conèixer les nostres esmenes al pressupost de la Generalitat i recollir encara més propostes pel tràmit parlamentari perquè #hihaalternativa


També podeu llegir la notícia de les esmenes d'ICV als següents enllaços:

• cugatcat
• ICV Sant Cugat
• ICV Vallès Occidental
• ICV Nacional
• ToT Sant

En pocs dies molta feina

Vaig recuperar la feina bloggera abans de la Diada,que marca habitualment el inici del curs polític del país. Però aquest any,malauradament,no ha estat així. La fal·lera del “govern dels millors” en retallar “l’estat del migestar” no ens ha deixat desconnectar perquè els problemes de molta gent s’han convertit en la nostra prioritat de treball i no s’han aturat durant l’estiu. Al contrari s’han agreujat. Aquests “fanàtics del dolor” com diu Krugman no han dubtat en fer servir la tisora allà on més mal fa,en els serveis públics de salut,educació i serveis socials,obrint la plana,potser no massa explicada durant la campanya electoral,del menú més neoliberal d’Artur Mas que trenca aquell estat del benestar – migestar com diu en Llamazares – que van crear els governs socialcristians de Jordi Pujol,passant de l’assistència dels 80 i 90 a l’estigmatització,quan no criminalització de la pobresa.

Divendres passat vaig acompanyar a la nostra diputada Laia Ortiz a visitar 3 municipis de la nostra comarca on les conseqüències d’aquestes mesures estan produint més estralls. A Badia del Vallès ens varem entrevistar amb l’Associació de Veïns per tal de copsar de primera ma la problemàtica causada pel tancament de les urgències del CAP d’aquesta ciutat. Aquest CAP dóna serveis a uns 40 mil habitants – de Badia i Barberà – que no compten amb alternatives reals doncs no hi ha transport públic – ni taxis ni autobusos nocturns – que facilitin anar a altres centres “propers”. Aquest és un cas especialment greu donada la tipologia de la població d’aquesta ciutat,molt envellida,amb pocs recursos econòmics,amb un percentatge alt de problemes de mobilitat i amb trastorns en la salut greus. Un CAP fruit de les lluites veïnals,unes lluites que s’han recuperat – en els darrers 60 dies i nits ha estat ocupat pels veïns/es – i que han estat respostes pel Govern amb actituds prepotents fora de mida per part de les forces de seguretat.

A Sabadell varem visitar juntament amb la portaveu d’ICV Carme Garcia el CAP de Ca N’Oriac. Aquest cap,que dona servei a més de 30 mil persones del barri i barris veïns,ha vist també retallat el seu servei d’urgències amb la derivació dels/les malalts al Taulí,col·lapsat per aquestes mesures estivals. Durant l’estiu més de 100 persones s’han reunit diàriament per reivindicar amb la seva actuació diària el dret a un servei de salut digne,gent valenta i perseverant. Un CAP que compta ara amb seguretat privada i que descompta metges i infermeres. En ambdós casos – Badia i Sabadell – moltes de les persones malaltes són derivades a l’Hospital General o a l’Aliança, amb el que comporta de sobrecost d’assistència mèdica i que confirma que aquest Govern aprofita la crisi no només per retallar serveis públics sinó per donar negoci directament – HGC i Aliança – als lobbys que defensa i també indirectament,provocant que la gent es plantegi fer-se una assegurança mèdica privada.

La visita la vàrem acabar a Viladecavalls on conjuntament amb l’alcalde Carles Rodríguez es va visitar el CAP de CanTrias,un dels més “escrits” durant aquest estiu,que no només ha tancat urgències sinó que no ha donat cap tipus de servei oficial durant l’agost i el mes en el que estem. I dic oficial perquè justament en aquest centre un grup de metges/esses i infermers/es estan atenent els usuaris de forma voluntària. Aquesta és una decisió de la Mútua de Terrassa,proveïdor en aquesta zona de serveis de salut i que aspira,amb aquests antecedents!,a seguir gestionant els dos CAP que ja existeixen a Sant Cugat i,com no,el nou CAP que es preveu que comenci a funcionar abans de final d’any. Segur que en seguirem parlant....malauradament!

foto pròpia del CAP Ca N'Oriac

Doncs ja estem al 2011

Torno al meu quadern de bitàcola després de deixar-lo durant unes setmanes. Unes setmanes gens fàcils personalment i col·lectiva. La veritat és que en els darrers dies, a banda de les meves incursions diàries al twitter i el facebook comentant l'actualitat, no em venia massa de gust reflexionar sobre el que estava passant al nostre voltant. He acabat l'any amb 38 entrades al meu bloc, poques pel que puc dir, menys que el 2009 – 44 – i que el 2008 – 60 - . Però si ho penses fredament es tracta d'una mica més de 3 articles al mes que no està gens malament. Lluny dels que cada dia ens regalen les seves columnes als mitjans de comunicació – alguna vegada valdria més que callessin – i lluny també d'aquells que entenen que quan fas un servei públic has d'explicar el que fas, retre compte. El Raül Romeva en seria un cas exemplificant.

Aquest darrer any i mig però m'he dedicat més a acompanyar, en tots els sentits, el pas del conseller Saura pel Govern del nostre país. I aquest meu primer article de l'any – un any que serà fructífer en l'àmbit blocaire – va dedicat a ell. Per mi en Joan Saura és, i parlo en present expressament, un actiu polític de primera magnitud no només pel nostre partit sinó també pel país. El Joan Saura va agafar el partit després d'una experiència negativa – que no poc interessant - amb l'olivera de'n Ribó i va saber posar-lo al dia comptant amb la gent de sempre i amb els que venien amb força – i després s'ha vist clarament – per darrera. Amb la introducció de l'ecosocialisme com a projecte ideològic d'ICV i el manteniment de la coalició amb EuiA va bastir el futur d'una organització que molts donaven ja per morta, i que més haguessin volgut !.

L'objectiu estratègic però d'ICV estava encara per arribar i era destronar – i mai millor dit – el pujolisme del Palau de la Generalitat. I no per treure uns per posar-ne uns altres, sinó perquè a banda de la sana alternança que calia al país, també feia bona falta introduir noves formes de fer política i prioritzar polítiques fins aleshores desconegudes. Saura i ICV ho vàrem aconseguir el 2003 i el 2006 – en bona mesura gràcies a l'augment de representació d'ICV - . En el Govern, aquell tripartit del que molts n'han fet riota fins a posar en perill el seu propi ésser institucional, hem tingut la capacitat d'implementar polítiques valentes de radicalitat democràtica – més vida del Parlament, posada en marxa de polítiques de participació ciutadana, de memòria democràtica o de foment de la Pau i els Drets Humans, de consells sectorials en diferents àmbits com la seguretat, d'introducció del control de la pròpia administració com en el cas de les cartes de servei, però també amb el codi d'ètica de la policia de Catalunya o les càmeres a les comissaries - , de fiscalitat progressiva – com la pujada de l'IRPF per les rendes més altes o els canvis en l'impost de successions - , de millora de l'autogovern – amb el nou Estatut i les transferències protagonitzades moltes vegades pel propi Saura o el nou pacte de finançament – , de canvi cultural en el que respecte a l'us dels recursos i el respecte pels demés – com el consum d'aigua, la producció de residus, la violència masclista, el descens en els accidents de trànsit i les limitacions de velocitat - , i les polítiques adreçades als més febles – les d'habitatge en són un exemple clar – o als ajuntaments.

Aquesta és l'herència dels dos Governs d'Entesa de Progrés. Aquesta és una part de l'herència de Joan Saura i de molta gent que amb ell hem estat en els darrers anys al capdavant del país, cadascú/na des de la seva trinxera promovent iniciatives de govern i defensant-nos dels atacs furibunds dels més poderosos. Han estat uns anys en que molts i moltes de nosaltres hem donat la pell però alhora hem après del país i de la seva gent. I a partir d'ara aquest coneixement el posarem com sempre al servei de la gent que ha confiat en nosaltres i en les nostres propostes. Amb noves cares al capdavant però amb l'experiència de molts i moltes que sabem que les coses no són tan fàcils com sembla però que també sabem que la persistència les fa possibles. Així ha estat en el cas de tot allò que ha tirat endavant el Joan Saura. Un home de semblant tranquil, poc passional, però molt meticulós, perfeccionista, humà i lluitador valent. La nostra sort és que el seguirem tenint actiu al capdavant del nostre projecte com a President. Jo he tingut la sort de conèixer-lo en els darrers 18 mesos, compartint amb ell bons i mals moments, en la proximitat i aprenent de la seva experiència i bonhomia. Ha estat una sort per mi aquesta experiència que ara ha acabat. Ja hem tancat la barraca, altres ens substitueixen en aquest enorme orgull de governar el teu país. Espero que no s'equivoquin gaire, en tot cas seguirem lluitant des d'altres indrets i segur, de ben segur, tornarem a vèncer.

Gràcies Joan per tot el que m'has ensenyat !

foto de la manifestació de l'1 de maig de 2010 encapçalada per Joan Saura