Aquest darrer any i mig però m'he dedicat més a acompanyar, en tots els sentits, el pas del conseller Saura pel Govern del nostre país. I aquest meu primer article de l'any – un any que serà fructífer en l'àmbit blocaire – va dedicat a ell. Per mi en Joan Saura és, i parlo en present expressament, un actiu polític de primera magnitud no només pel nostre partit sinó també pel país. El Joan Saura va agafar el partit després d'una experiència negativa – que no poc interessant - amb l'olivera de'n Ribó i va saber posar-lo al dia comptant amb la gent de sempre i amb els que venien amb força – i després s'ha vist clarament – per darrera. Amb la introducció de l'ecosocialisme com a projecte ideològic d'ICV i el manteniment de la coalició amb EuiA va bastir el futur d'una organització que molts donaven ja per morta, i que més haguessin volgut !.
L'objectiu estratègic però d'ICV estava encara per arribar i era destronar – i mai millor dit – el pujolisme del Palau de la Generalitat. I no per treure uns per posar-ne uns altres, sinó perquè a banda de la sana alternança que calia al país, també feia bona falta introduir noves formes de fer política i prioritzar polítiques fins aleshores desconegudes. Saura i ICV ho vàrem aconseguir el 2003 i el 2006 – en bona mesura gràcies a l'augment de representació d'ICV - . En el Govern, aquell tripartit del que molts n'han fet riota fins a posar en perill el seu propi ésser institucional, hem tingut la capacitat d'implementar polítiques valentes de radic
alitat democràtica – més vida del Parlament, posada en marxa de polítiques de participació ciutadana, de memòria democràtica o de foment de la Pau i els Drets Humans, de consells sectorials en diferents àmbits com la seguretat, d'introducció del control de la pròpia administració com en el cas de les cartes de servei, però també amb el codi d'ètica de la policia de Catalunya o les càmeres a les comissaries - , de fiscalitat progressiva – com la pujada de l'IRPF per les rendes més altes o els canvis en l'impost de successions - , de millora de l'autogovern – amb el nou Estatut i les transferències protagonitzades moltes vegades pel propi Saura o el nou pacte de finançament – , de canvi cultural en el que respecte a l'us dels recursos i el respecte pels demés – com el consum d'aigua, la producció de residus, la violència masclista, el descens en els accidents de trànsit i les limitacions de velocitat - , i les polítiques adreçades als més febles – les d'habitatge en són un exemple clar – o als ajuntaments.Aquesta és l'herència dels dos Governs d'Entesa de Progrés. Aquesta és una part de l'herència de Joan Saura i de molta gent que amb ell hem estat en els darrers anys al capdavant del país, cadascú/na des de la seva trinxera promovent iniciatives de govern i defensant-nos dels atacs furibunds dels més poderosos. Han estat uns anys en que molts i moltes de nosaltres hem donat la pell però alhora hem après del país i de la seva gent. I a partir d'ara aquest coneixement el posarem com sempre al servei de la gent que ha confiat en nosaltres i en les nostres propostes. Amb noves cares al capdavant però amb l'experiència de molts i moltes que sabem que les coses no són tan fàcils com sembla però que també sabem que la persistència les fa possibles. Així ha estat en el cas de tot allò que ha tirat endavant el Joan Saura. Un home de semblant tranquil, poc passional, però molt meticulós, perfeccionista, humà i lluitador valent. La nostra sort és que el seguirem tenint actiu al capdavant del nostre projecte com a President. Jo he tingut la sort de conèixer-lo en els darrers 18 mesos, compartint amb ell bons i mals moments, en la proximitat i aprenent de la seva experiència i bonhomia. Ha estat una sort per mi aquesta experiència que ara ha acabat. Ja hem tancat la barraca, altres ens substitueixen en aquest enorme orgull de governar el teu país. Espero que no s'equivoquin gaire, en tot cas seguirem lluitant des d'altres indrets i segur, de ben segur, tornarem a vèncer.
Gràcies Joan per tot el que m'has ensenyat !
foto de la manifestació de l'1 de maig de 2010 encapçalada per Joan Saura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada