Pere Soler, la passió per la política

Poques vegades trobes persones tant compromeses amb unes idees i un projecte polític com el candidat del PSC a Sant Cugat, en Pere Soler. De fet, durant els darrers 4 anys, el "noi dels ulls blaus" com li diuen algunes àvies del barri de Sant Francesc, ha provocat alguna situació agitada al ple a conseqüència de l'apassionament amb el que viu la seva vocació política, que sovint el porta a intervencions més "calentes" del que és habitual en l'oasi polític santcugatenc.

Raül Pulido

I és que més d'un deu pensar que en els moments actuals posar-se al capdavant de la llista del PSC, i més a una ciutat com Sant Cugat, és gairebé una heroïcitat. Cal dir que el candidat socialista ha rebut només que agraïments i suports des del carrer Nicaragua, fet notori en temps de "llistes fantasmes". Aquesta setmana però els socialistes santcugatencs han mostrat tota la seva musculatura. Aquest dimarts, davant casa seva, al Celler Cooperativa, van omplir amb més d'un centenar de persones i amb la presència del seu primer secretari Miquel Iceta per presentar tota la candidatura. Una candidatura que, com es va encarregar de recordar el cap de llista "és tota de casa, amb gent que fins i tot ha nascut a Sant Cugat", un atac clar a llistes que porten representants residents a fora o fins i tot al cap de llista de C's que viu a Terrassa  -tot i haver afirmat que vivia a Sant Cugat al debat organitzat al TOT -.

Àngel Casas, Pere Soler i Miquel Iceta

Però és que no només van omplir el Celler sinó que van reunir a "velles glòries" del socialisme local, com l'ex-alcalde Àngel Casas, persones de referència de la ciutat i, sobretot, es van conjurar contra els mals auguris que sobrevolen la parròquia del vell PSC i, començant per l'Iceta, que va proclamar que "serem la sorpresa de les eleccions municipals a Sant Cugat" i acabant amb el propi alcaldable que, en una xerrada informal amb la premsa dimecres, dóna com a punt de sortida els tres regidors que van estar a punt d'aconseguir el 2011 i com a objectiu plausible els quatre, volen elevar la moral de la seva militància que sembla estar més "enxufada" que mai. Així ho repeteixen cada cop que se'ls pregunta per l'èxode que han patit arreu i de forma especialment dolorosa aquí, encapçalat pel seu ex-portaveu i candidat fins fa 3 mesos Ferran Villaseñor, avui segon a la llista d'ERC.

Pilar Gorina

A l'acte del Celler, va ser un "exiliat" santcugatenc i ara candidat a Premià de Mar, l'estimat David Gutiérrez, el que es va encarregar d'escalfar l'ambient recordant els que s'havien "canviat de jaqueta" i d'explicar que els "socialistes sempre estan al costat de la classe treballadora" - és clar que quan escoltes l'himne de campanya que et recorda a Zapatero un no es pot estar de recordar que la major vaga general se li va muntar a aquest president, justament del seu mateix partit -. Però és innegable que entre la gent socialista, especialment entre la gent de base, la defensa dels serveis públics està a prova de bomba. Se'n va encarregar de recordar-ho la incombustible Pilar Gorina, mestra i pedagoga, sisena a la llista, que en la seva pràctica diària no només defensa sinó que porta a la pràctica el que avui s'anomena "l'educació viva", el que justament va demanar implantar a la nostra ciutat perquè "l'educació és present".

Una de les personalitats que dóna suport a Soler i la seva candidatura és la Victòria Camps que, en la intervenció que va fer davant el públic present, va confessar que seguia pensant que calia defensar els valors de la social democràcia i que el paper del PSC en el procés nacional era el més honest, coherent i difícil. Un Miquel Iceta que va haver de marxar perquè tenia un acte, el 125, a una altra localitat, va tenir temps per dir que valorava molt la "fidelitat del candidat al projecte socialista" i que a arreu on va "els nostres candidats parlen de persones, reactivar l'economia, transparència, eficiència i eficàcia", per acabar afirmant que el PSC és una força de govern, propositiva i responsable i que a Sant Cugat "hi ha gent que no ha sentit a prop l'estat del benestar ni tant sols l'ajuntament".

Pere Soler

Finalment, el cap de llista, Pere Soler, va veure complert el somni d'un polític amb fusta, il·lusionat, ser l'alcaldable del projecte que representes. Se'l notava nerviós alhora que desitjava dir-ho tot en la poca estona que li tocava parlar. Té ganes d'aconseguir un bon resultat i no serà fàcil, els vents no els bufen a favor, la paraula clau és "l'efecte rebot" segons ells i es veu que quan a Sant Cugat comencen a pujar després comencen arreu de Catalunya. En la seva intervenció, com sol fer als plens, va començar a "disparar" a l'adversari sense miraments i alhora a proposar alternatives. Contra Esart, més Angeleta Ferrer, contra la "Smart City", una ciutat més útil per la gent, menys OMET i més esport per tothom, va parlar de la ciutat cara, de baixar impostos via revisió cadastral, dels desnonaments silenciosos que hi ha a la ciutat, de l'exemple de ciutats metropolitanes que tenen més serveis públics amb menys pressupost. Tota l'artilleria a l'escenari com si s'acabés la campanya! I és que és com una metralleta política quan es posa el micròfon a la boca i de ben segur que no ens deixarà de sorprendre durant aquesta campanya.

Rosa Masip i Gabriel Gullit

L'acte polític, que serà el més important de la campanya - en aquesta han confessat els seus responsables no en podran fer més per motius econòmics -, va comptar amb les actuacions voluntàries de'n Raül Pulido i del Gabriel Gullit, del grup Esquerda, acompanyat de la número 4 de la llista, la Rosa Masip. La resta de campanya serà a peu de carrer, cos a cos amb la gent perquè segons la gent de la candidatura el Pere Soler guanya en les distàncies curtes i es creix - encara més -.

Debat a 10 per començar la "carrera" cap a les municipals de Sant Cugat

No voldria pas que semblés un retret cap a l'organització del debat que es va celebrar dimecres a la Casa de Cultura. Però un debat entre 10 caps de llista no aporta massa cosa més que conèixer-los les cares i esperar que alguna d'elles faci una pífia - cosa que no va passar...-. Això sí, almenys la gent del TOT Sant Cugat va quedar bé amb totes les candidatures que es presenten i els va donar l'oportunitat d'estar a la mateixa alçada alhora. És una opció.

De dreta a esquerra: Vox, SI, UASC, C's i ERC-MES

Però passem al debat en sí que suposo que serà el que més interessarà a la gent que llegeix aquest article. Dues constatacions: només una de les candidates va optar en el debat per l'enfrontament directe, emergint com una alternativa formal a l'alcaldia de la Mercè Conesa. La Mireia Ingla, d'ERC-MES, va discutir de "tu a tu" les polítiques convergents. Almenys formalment, perquè va incomodar a la candidata Conesa més que ningú al debat: "aquest govern no té ni idea del que és la participació ciutadana", li va etzibar en el segon bloc del debat.

I es van plantejar dues concepcions diferents de governar la ciutat. Perquè no s'acaba tot en les formes, que en aquest tipus de format de debat però treuen avantatja, sinó també en saber transmetre idees concretes pel govern local. I aquí es produïren dos blocs: els que segueixen pensant que el mercat (vegi's les empreses) i tenir alguns euros més a la butxaca acabaran amb la pobresa i l'atur i els que, almenys sobre el paper, pensen que sinó actua l'administració com a distribuïdora de la riquesa no hi ha res a fer. Entre els primers, en Jorge Carreras del Partit Popular defensà baixar els impostos municipals i alhora "crear una regidoria de família per atendre la família com a institució". El candidat de Ciutadans - C's, Aldo Ciprian, defensà que l'ajuntament ha de fer només allò pel que té competències i "deixar-se de rescatar segons quines entitats, associacions i empreses públiques", referint-se a les ajudes que l'Ajuntament ha donat per l'activitat d'Òmnium, per exemple o de PROMUSA. Segons aquest candidat qui crea ocupació son les empreses i no l'administració, "surt més a compte Càritas que el Servei d'Ocupació Municipal", va afirmar. El darrer candidat d'aquest bloc és Ignacio Garriga, de VOX, defensor també de les ajudes a "la família" a partir d'un Pla Integral que s'abordaria des de la reducció del sobrecost que representa l'Ajuntament i baixant els impostos municipals. Què és "la família" per VOX, la prioritat són les nombroses, les monoparentals i les que tenen persones amb discapacitats a càrrec.

D'esquerra a dreta: Josep Ma Vallès, CiU, PP, PSC, ICV i CUP

Front a aquesta concepció trobem el bloc polític defensor de les iniciatives públiques. Començant pel candidat socialista Pere Soler que va plantejar desenvolupar la llei de dependència i la tarificació social i lluitar perquè el màxim de treballs de Sant Cugat fossin per gent d'aquí - un 40% ha de marxar cada dia fora -. Jaume Massanés d'UASC, va incidir molt en l'habitatge de protecció compartit per gent gran i jove i treballar per solucionar la manca d'accés laboral pels majors de 45 anys. És evident que el problema de l'habitatge havia de ser un dels temes estrella del debat en una de les 3 ciutats més cares del país. Així doncs, la candidata de SI, Maria Rosa Comellas, proposà fer una gestió dels pisos buits de les entitats financeres i una cura especial per les persones aturades de llarga durada per tal de lluitar contra la cronificació de la pobresa.

L'alcaldable d'ICV-EUiA, Roser Casamitjana, va denunciar la desigualtat entre persones i entre barris i defensà la necessitat de destinar tot l'habitatge públic a lloguer, realitzar un pla de xoc contra l'atur juvenil i descobrir la pobresa no declarada. Per part de la CUP - PC, la Núria Gibert, va anar més enllà i proposà un habitatge a preus públics en relació a la renda de les famílies i eliminar bonificacions impositives a famílies nombroses que no les necessiten. Finalment, la Mireia Ingla, d'ERC - MES, proposà subvencions en el rebut de l'IBI a famílies en risc d'exclusió social, arribar al 15% en habitatges públics de caràcter social i implementar el decret de pobresa energètica des de l'ajuntament. Per lluitar contra el que passa sovint que és que "en una ciutat com la nostra a la gent li fa vergonya declarar-se pobra, crearem la història social compartida per actuar des de totes les àrees de l'ajuntament".

El 9 contra 1 el va haver de respondre l'actual alcaldessa i candidata de CiU, Mercè Conesa, posant en valor l'acció del seu govern. Davant l'afirmació del conductor del debat Josep Ma. Vallès que "a Sant Cugat els pobres són més pobres perquè Sant Cugat és més cara", Conesa va esmentar l'aprovació del Pla d'Inclusió Social aprovat amb el consens de totes les forces del ple i que segons ella ha suposat una despesa de 9 milions d'euros - en tot el mandat -. "En el 99 ja vaig dir que a Sant Cugat hi havia pobres", va afirmar. No recorda però que en aquell any, una companya seva de consistori i de partit, la Marta Subirà, defensava que no es fes el 2on CAP perquè "a Sant Cugat, la majoria de la gent ja té assegurances privades". Com sempre però, CiU, com fan els partits del centre dreta, associen la sortida de la crisi i la recuperació econòmica a la creació d'ocupació i la iniciativa privada, per tant, la millor carta que va presentar com a govern local va ser la creació de 6.700 llocs de treball a la ciutat i més de 200 empreses. També es va referir a l'habitatge i, en aquest sentit, va afirmar que PROMUSA, ha construït 500 habitatges de lloguer en la seva història i, en aquest mandat, ha construït 107, dades que ningú va contestar i que jo contrasto.

Foto de "família" després del debat a 10

En els darrers anys PROMUSA ha construït i projectat molt poca obra pública pel que fa a habitatge. En el darrer mandat ha construït i adjudicat 42 habitatges al Camí de la Creu - antiga seu del CPA - en règim de venda (2012) i 86 habitatges en règim de lloguer general impulsades per Altimira (Banco Santander) a Can Matas amb preus més alts del normal. Per tant, en aquest mandat s'hauran adjudicat per part de PROMUSA, 128 habitatges. Habitatges de lloguer per a joves no n'hi ha cap en projecte, per a gent gran hi ha els 42 que han d'anar a l'antiga "benzinera Griful" de Rius i Taulet, de règim general n'hi ha 60 pendents de licitar les obres a Can Mates i, de venda, s'estan construint 24 darrera el Monestir, a l'Avinguda Francesc Macià. Totes aquestes dades estan extretes de la web de PROMUSA.

Durant els propers dies seguiré parlant de la campanya electoral de les municipals de Sant Cugat i faré referència encara a aquest debat de dimecres passat. 

Roser Casamitjana, tal com raja

És difícil parlar d'algú quan el coneixes bé i quan a més li tens una estima especial. Aquest és el meu cas amb la ja cap de llista d'ICV, Roser Casamitjana. Però ho intentaré fer, com ho vaig fer fa mig any amb les dues altres caps de llista fins ara presentades públicament, la Mireia Ingla d'ERC i la Mercè Conesa de CiU.

La primera diferència amb les presentacions anteriors és l'austeritat o, si voleu, la humilitat amb la que van afrontar el repte de la presentació. A diferència de les anteriors, la gent d'ICV van preferir garantir una sala plena de l'Ateneu que patir fins el darrer moment en un espai més gran - dit de pas tampoc hi ha massa més a escollir -. A més, fer-ho a l'Ateneu és un gest de complicitat amb un entitat del poble, amb la cultura des de baix, una de les senyes d'identitat de l'esquerra transformadora que volen representar.

Roser Casamitjada acompanyada per l'Isidre Marías, Assun Reyes i JA Prieto

Com en el cas de la presentació de la Mireia Ingla, la Roser Casamitjana va estar acompanyada de representants de "l'esquerra plural" de la nostra ciutat, el que dóna un missatge del "bon rotllisme" que no es concreta per abans de les eleccions com tothom ha comprovat - excepte a Valldoreix i només en part - però que albira una possible bona entesa depenent de com vagin els resultats dels comicis municipals. No sé si la coincidència en el nom del procés programàtic d'ERC amb el que fa temps que duu a cap ICV, el "repensem Sant Cugat", és un avís per navegants!.

Però per què dic al principi "Roser Casamitjana, tal com raja"?. Doncs perquè així es va mostrar a la gent que vam assistir a la presentació. La Roser és una persona propera, serena, formada, culta, molt treballadora i un pèl adusta, com ho és la seva terra d'origen (Barberà de la Conca), un pèl seca, aspra, no és dona de moltes paraules, les necessàries, ni d'ensabonar ni de quedar bé per quedar bé. Per mi, una virtut en la política d'aquests temps en que s'ha de fer pedagogia i dir a les coses pel seu nom. I a la presentació, a diferència de les dues anteriors, sobretot a la de la Mercè Conesa, on la sabonera va arribar gairebé a l'entrada de la platea del Teatre Auditori, l'organització de l'acte no van deixar que hi hagués gairebé ni una bombolla de sabó.

I això que quan ella va cridar al seu costat als seus tres convidats tot feia pensar que la cosa aniria per aquest camí!. Res de res. L'acte es va convertir en un "tercer grau" del que ella no en tenia cap constància - m'ho van confirmar personalment els tres protagonistes, l'Isidre Marías, l'Àssun Reyes i el Jesús Àngel Prieto - en el que li van preguntar de tot. Des de quan cobrava, fins quan temps dedicava a la feina de regidora, què pensava sobre temes com la participació, residus, habitatge, canvi climàtic, polítiques de gènere, les mocions del ple, l'oposició, el pacte "no nascut" de l'esquerra, els 27 anys de govern de CiU i el seu estil de govern, la smart city, tot el que us pugueu imaginar en 45 minuts d'interrogatori, cadascú amb el seu estil. Un bon exercici de transparència pública d'una candidata que diu el que pensa i el que és "tal com raja", fins i tot abans de començar a discutir el programa però amb la certesa d'haver treballat de valent i haver fet els deures durant quatre anys colze a colze amb la gent i les entitats de la ciutat.

Per les seves respostes està clar que ella té - i el futur equip també - propostes clares i alternatives per Sant Cugat, malgrat hi hagi qui digui que no, tantes vegades com vulgui, quan es parla d'altres maneres de fer, o d'altres "models" - paraula que no té massa sentit però accepto "pulpo como animal de compañía" -. Mireu si hi ha propostes alternatives que moltes de les que feia fa anys i panys, i fa ICV, o la CUP o el PSC, fins i tot, ERC, les està assumint CiU en els darrers mesos, com la de "municipalitzar les zones blaves" o "incorporar criteris socials als concursos públics". I és que, com deia un amic meu, el "model Sant Cugat és difícil de canviar, perquè no dóna per massa més, el que cal és repensar-lo, refer-lo, fer cirurgia interna en el cas del urbanisme, gestionar-lo d'una altra forma,etc".

Com en els casos de la Mercè Conesa i la Mireia Ingla, ICV tampoc es va estar de res i Sant Cugat també va demostrar que és important pels ecosocialistes. La co-coordinadora nacional Dolors Camats va ser l'encarregada de tancar l'acte amb un missatge molt similar al del líder republicà i molt distant al del president Mas, molt municipalista, molt d'empoderament de la gent, molt de que la gent té en les seves mans el proper mes de maig canviar coses que afecten en el seu dia a dia i que són molt importants en la qualitat de vida. I és que és evident que aquesta és una força que en els ajuntaments és on ha basat majoritàriament el seu laboratori d'idees i d'acció política i el seu balanç i trajectòria l'avala. Caldrà fer l'examen per això doncs.