Un ple independentista?

Com cada quatre anys, aquesta tarda tornarem a reviure una d'aquelles sessions que per algunes de les persones que hi participen és un moment inoblidable. Per altres potser no deixa de ser un fet més intranscendent doncs les formes són el de menys. Fet el fet, avui a Sant Cugat, com a tots els municipis de Catalunya, es constitueixen els plens municipals i comencen a governar els nous ajuntaments basats en els resultats del diumenge 24 de maig.

En un article escrit en el meu bloc i compartit a la nostra plana de Facebook feia una anàlisi dels resultats. Si en altres localitats fins i tot avui hi haurà nervis per saber qui s'emportarà la vara d'alcalde, malgrat les negociacions més dures han estat durant els darrers dies, a la nostra ciutat està clar qui serà l'alcaldessa. No hi ha alternativa de govern i la diferència de vots entre CiU i la resta de partits, més la impossibilitat ideològica de sumar un front alternatiu, suposa que la Mercè Conesa pugui assumir amb tranquil·litat l'alcaldia, almenys el primer ple del mandat, el de constitució.

Cristina Paraira, regidora d'UDC, Foto: santcugat.cat

En aquell article parlava sobre la diferència entre eleccions i entre barris i la seva sociologia. Avui parlaré sobre un tema que ha estat notícia i que a més és d'aquells que, com el valor, se li suposa: l'independentisme ha guanyat pes en el ple. Vist així, tal qual, les dades són clares: el 2007 els vots de CiU, ERC, CUP i SI representaven un 56% dels vots, el 2011 un 59,4% i aquest any un 63,4%. Però què entenem per vot independentista?: el que dóna suport a partits els regidors i regidores dels quals l'endemà d'una majoria al Parlament declararien unilateralment la independència, oi? Doncs tinc els meus dubtes que aquest vot hagi pujat o que el representi el que tothom té coll avall qui el representa. Com a mínim la seva representació al ple no sembla que es tradueixi com s'esperaria teòricament del seu vot.

Vegem-ho. CiU ha perdut dos regidors i entre els que li queden almenys n'hi ha dues que no serien declaradament independentistes, les representants d'Unió, Cristina Paraira i Esther Salat, els darrers esdeveniments en aquest partit així ho confirmen - en portem dos menys -. ERC ha aconseguit tres actes però un dels regidors, en Ferran Villaseñor, és sobiranista però no independentista - en tindríem més dos -. I la CUP és evident que defensa la ruptura però pel que defensa una de les impulsores del Procés Constituent, la Teresa Forcades, no és clar si tothom en aquesta organització és independentista tot i que sí ho és que donen suport al procés sobiranista. D'altra banda, un dels partits que normalment es posa en el bloc dels no independentistes, ICV-EUiA, aporta en el seu grup un regidor que és declara independentista, sinó em fallen les meves informacions, com en el darrer mandat.

Per tant, respecte al ple anterior tenim un grup de CiU amb menys independentistes (-4), la CUP (+2), ERC (+2) i ICV-EUiA (+0), amb un total de 16 regidors i regidores. Si no em fallen els càlculs ens hem quedat igual, no?

Una petita rebolcada al ple de Sant Cugat

Doncs ja ho tenim! La gent ha parlat, i de quina manera! Perquè a partir d'ara i no només a Sant Cugat, toca fer en general PO-LÍ-TI-CA. En la majoria de plens del país ha quedat el panorama ben esmicolat i això voldrà dir que les forces amb més vots no podran governar d'esquenes ni a la gent ni a la resta de representants polítics sinó que s'hauran de posar d'acord amb més d'una força política.

A Sant Cugat, la candidatura liderada per la Mercè Conesa, que començava el recompte amb uns pronòstics de 12-13 actes, passava amb els primers percentatges a tenir-ne 9 i tremolor de cames. Finalment, com vaig preveure en l'especial en el que vaig participar de TV Sant Cugat, es va quedar en 11 actes de regidors, el que la situa a 2 de la majoria absoluta i la portarà a governar en solitari i pactar tots els punts dels plens i més o bé a cercar un acord de govern amb ERC. Des del meu punt de vista, no auguro un govern fàcil en minoria per la Mercè Conesa. Haurà de fer massa renúncies.

Núria Gibert, serà la cap de l'oposició al ple // Foto: Xavier Boix

Però no és aquesta la notícia de la nit, per previsible, tot i no acomplir l'única enquesta feta a la ciutat durant la campanya - si se li pot dir enquesta i després afegiré un comentari al respecte -. La notícia de la nit és l'explosió de la CUP. Es preveia durant la campanya que en passaria una de grossa. La seva presència al carrer, els actes amb molt èxit d'assistència i un manifest signat per gairebé 600 persones de diferents generacions i procedències polítiques, em feia ensumar que ho petarien i encara em va semblar poc. La seva pujada, un 600% sobre la primera vegada que es van presentar el 2007 i més del doble que fa 4 anys, s'emporta més de la meitat de tot el vot nou (+6.044) i de la diferència del vot en blanc del 2011, 1.000 vots.

Les dues altres forces que han guanyat vots aquest diumenge han estat C's i ERC, en aquest ordre. Si bé és cert que els primers han sofert un augment de vots similar a la CUP però respecte les darreres eleccions (+4.046 = +690%), cal no oblidar que el 2007 ja es van presentar i que van treure una quarta part d'aquests vots (1.269). I pel que fa a ERC, han aconseguit els millors resultats dels darrers 8 anys doncs, després del pacte amb el Lluís Recoder, el 2007 es van quedar amb 2.378 vots i 2 regidors i a les darreres eleccions van quedar-se fora del ple amb tant sols un 4,88% i 1.474 vots. En aquestes han multiplicat per 3 i arribat a 4.100 vots.

La resta de partits s'han quedat pràcticament igual que com estaven. El problema ha estat l'augment de participació i dins d'aquesta la participació desigual en els diferents districtes. Aquest fet ha comportat que ICV mantingués el seu segon regidor perdent només 150 vots respecte el 2011 i salvant doncs el grup municipal. El PSC ha perdut un regidor respecte el 2011 però només 400 vots. Qui sí ha tingut una sagnia important ha estat el Partit Popular que ha perdut gairebé un 40% dels vots, quedant-se als nivells del 2007, quan la Berta Rodríguez era la portaveu del partit que en va treure 2.636 i es va quedar com a penúltima força del ple. Tampoc CiU s'ha desgastat amb l'acció de govern ni local ni nacional. Ha aconseguit gairebé els mateixos vots que fa 4 anys, 430 menys, i 100 més que la darrera vegada que es va presentar en Recoder - això referma la injusta llei electoral que li ha donat 2 majories absolutes seguides a aquesta força i que ara li treu -.

Els vots van per barri

L'amic Francesc Carol desmentia a la Maria Vila quan aquesta recordava al programa especial eleccions de TV Sant Cugat allò que Sant Cugat era de les ciutats amb més desigualtat de l'estat, en el sentit que l'1% de la població gaudia del 20% de la renda. Doncs si mirem el resultat electoral de les seccions i districtes i ho creuem amb el vot i, per tant, amb la ideologia sembla que es confirma que efectivament el vot va per barris, tot i que no es pot generalitzar perquè són plurals, com ho és la ciutat.

A tota la ciutat ha guanyat CiU. A tota? No! A un petit llogarret anomenat La Floresta ha guanyat la CUP i, a més, traient-li a CiU sis punts de diferència, un 30,5% sobre un 24,1%, o sigui que no es moquen amb mitja màniga!. I a més no ho han fet en perjudici d'ICV que solia ser la 2a o 3a força en aquest barri, perquè segueix tenint un resultat per sobre del 10%, superior a la mitjana de la ciutat d'aquesta candidatura.

Com ha anat en la resta barris?. Per les dues forces sorpresa ha anat de la següent forma: en els barris més cohesionats ha guanyat la CUP a C's i en els més nous o en els d'estructura més horitzontal C's. El centre - històric, Sant Francesc, Sant Domènec, la capella de Sant Joan a Mira-sol, la zona del Casalet a Valldoreix i Les Planes han estat per l'esquerra independentista - sempre per darrera de CiU s'entén -. En canvi, a l'eixample sud, Sant Magí, Torreblanca, Parc Central, Volpelleres, Can Matas i Can Cabassa, Can Montmany i Can Trabal, han estat els de l'Albert Rivera els que han substituït l'habitual vot més conservador i moderat.

L'enquesta del TOT

Quan un pregunta al carrer, encara que sigui a vint persones, i fa una previsió, sempre se li diu enquesta. Ara bé, que un mitjà amb la trajectòria del TOT i el Diari s'atreveixi a publicar una com la de la setmana passada és, des del meu punt de vista, una presa de pèl a la ciència sociològica, als lectors i a la ciutadania. En primer lloc perquè la mostra no és suficientment àmplia. En segon lloc perquè no està científicament ben feta, l'enquesta ha d'anar acompanyada d'una ressenya metodològica, que mancava en aquesta, i amb un  rati d'error d'un 4,95% quan les enquestes de l'observatori de la ciutat, fetes per una empresa demoscòpica a 2.000 persones amb criteris científics, tenen el mateix marge d'error. A més una enquesta no es pot fer durant un mes, hi ha massa elements externs que la condicionen, com selecciones a la gent si la fas pel carrer? I, en darrer lloc, hauria d'haver una part de vot directe i una previsió de resultats, el que es diu la cuina. Aquí només hi havia cuina i fast food.

Veient els resultats, està clar que l'enquesta ha estat un fracàs i algú hauria d'assumir responsabilitats. Pel que he pogut veure en l'article d'opinió del director d'aquest mitjà no sembla que vagin per aquí les coses. Una enquesta a més d'informar també condiciona el vot, per tant és una responsabilitat davant la ciutadania. CiU mantindria la majoria absoluta deia, van encertar amb la CUP, cosa fàcil de predir i gairebé també amb ERC, també raonable. Però amb la resta, que era el més difícil, com amb CiU, no van encertar gairebé res. Donaven per desaparegut el PSC i ICV i un i l'altre van aconseguir l'un 2 i l'altre a punt. El PP més que 1-2 s'ha quedat en 0-1 i C's enlloc de ser cinquena força com auguraven ha estat la tercera. Un desastre.

Tots els partits són iguals?

Ahir parlant amb un bon amic sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de les anomenades veïnals i les que representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals. I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a àmbits nacionals.

Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres. O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.

Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals

En tot cas, el millor és repassar què diuen les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?

Què diuen els diferents programes?

Som-hi doncs. Fem una ullada a les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des del meu punt de vista.

N'hi ha dues, VOX i PP, que competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos - C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions clientelars a algunes entitats, i proposen fer més eficaç l'administració - o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També ho fa ICV-EUiA però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i subministraments.

En els seus programes econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC, ICV i la CUP el plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat que són les de SI i la UASC. La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.

En l'apartat de política de promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a  mantenir i, fins i tot, augmentar els pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver de cooperatives municipal.

En el cas de SI plantegen impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.

Les polítiques adreçades a la gent

Sinó hi ha prou diferències en el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui de l'ajuntament. Per C's, la cultura la fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la qüestió central en aquest àmbit...

La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte i a més proposa co-decidir amb les entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP, pensen que ha d'arribar a tot arreu, no només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment molt rica però insta a treballar per revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.

En el cas del PSC, com ho era en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el seu candidat manca lligam entre la cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les arts plàstiques i de l'art.

Tothom vol tenir cura de les instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI,  l'aprovació d'un pla d'instal·lacions esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a Volpelleres, com proposa CiU.

Pel que fa a la gent més vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi per fomentar l'arrelament a la ciutat dels residents.

Per acabar, i com a propostes més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que acabi en una consulta ciutadana.

Debat a 10 per començar la "carrera" cap a les municipals de Sant Cugat

No voldria pas que semblés un retret cap a l'organització del debat que es va celebrar dimecres a la Casa de Cultura. Però un debat entre 10 caps de llista no aporta massa cosa més que conèixer-los les cares i esperar que alguna d'elles faci una pífia - cosa que no va passar...-. Això sí, almenys la gent del TOT Sant Cugat va quedar bé amb totes les candidatures que es presenten i els va donar l'oportunitat d'estar a la mateixa alçada alhora. És una opció.

De dreta a esquerra: Vox, SI, UASC, C's i ERC-MES

Però passem al debat en sí que suposo que serà el que més interessarà a la gent que llegeix aquest article. Dues constatacions: només una de les candidates va optar en el debat per l'enfrontament directe, emergint com una alternativa formal a l'alcaldia de la Mercè Conesa. La Mireia Ingla, d'ERC-MES, va discutir de "tu a tu" les polítiques convergents. Almenys formalment, perquè va incomodar a la candidata Conesa més que ningú al debat: "aquest govern no té ni idea del que és la participació ciutadana", li va etzibar en el segon bloc del debat.

I es van plantejar dues concepcions diferents de governar la ciutat. Perquè no s'acaba tot en les formes, que en aquest tipus de format de debat però treuen avantatja, sinó també en saber transmetre idees concretes pel govern local. I aquí es produïren dos blocs: els que segueixen pensant que el mercat (vegi's les empreses) i tenir alguns euros més a la butxaca acabaran amb la pobresa i l'atur i els que, almenys sobre el paper, pensen que sinó actua l'administració com a distribuïdora de la riquesa no hi ha res a fer. Entre els primers, en Jorge Carreras del Partit Popular defensà baixar els impostos municipals i alhora "crear una regidoria de família per atendre la família com a institució". El candidat de Ciutadans - C's, Aldo Ciprian, defensà que l'ajuntament ha de fer només allò pel que té competències i "deixar-se de rescatar segons quines entitats, associacions i empreses públiques", referint-se a les ajudes que l'Ajuntament ha donat per l'activitat d'Òmnium, per exemple o de PROMUSA. Segons aquest candidat qui crea ocupació son les empreses i no l'administració, "surt més a compte Càritas que el Servei d'Ocupació Municipal", va afirmar. El darrer candidat d'aquest bloc és Ignacio Garriga, de VOX, defensor també de les ajudes a "la família" a partir d'un Pla Integral que s'abordaria des de la reducció del sobrecost que representa l'Ajuntament i baixant els impostos municipals. Què és "la família" per VOX, la prioritat són les nombroses, les monoparentals i les que tenen persones amb discapacitats a càrrec.

D'esquerra a dreta: Josep Ma Vallès, CiU, PP, PSC, ICV i CUP

Front a aquesta concepció trobem el bloc polític defensor de les iniciatives públiques. Començant pel candidat socialista Pere Soler que va plantejar desenvolupar la llei de dependència i la tarificació social i lluitar perquè el màxim de treballs de Sant Cugat fossin per gent d'aquí - un 40% ha de marxar cada dia fora -. Jaume Massanés d'UASC, va incidir molt en l'habitatge de protecció compartit per gent gran i jove i treballar per solucionar la manca d'accés laboral pels majors de 45 anys. És evident que el problema de l'habitatge havia de ser un dels temes estrella del debat en una de les 3 ciutats més cares del país. Així doncs, la candidata de SI, Maria Rosa Comellas, proposà fer una gestió dels pisos buits de les entitats financeres i una cura especial per les persones aturades de llarga durada per tal de lluitar contra la cronificació de la pobresa.

L'alcaldable d'ICV-EUiA, Roser Casamitjana, va denunciar la desigualtat entre persones i entre barris i defensà la necessitat de destinar tot l'habitatge públic a lloguer, realitzar un pla de xoc contra l'atur juvenil i descobrir la pobresa no declarada. Per part de la CUP - PC, la Núria Gibert, va anar més enllà i proposà un habitatge a preus públics en relació a la renda de les famílies i eliminar bonificacions impositives a famílies nombroses que no les necessiten. Finalment, la Mireia Ingla, d'ERC - MES, proposà subvencions en el rebut de l'IBI a famílies en risc d'exclusió social, arribar al 15% en habitatges públics de caràcter social i implementar el decret de pobresa energètica des de l'ajuntament. Per lluitar contra el que passa sovint que és que "en una ciutat com la nostra a la gent li fa vergonya declarar-se pobra, crearem la història social compartida per actuar des de totes les àrees de l'ajuntament".

El 9 contra 1 el va haver de respondre l'actual alcaldessa i candidata de CiU, Mercè Conesa, posant en valor l'acció del seu govern. Davant l'afirmació del conductor del debat Josep Ma. Vallès que "a Sant Cugat els pobres són més pobres perquè Sant Cugat és més cara", Conesa va esmentar l'aprovació del Pla d'Inclusió Social aprovat amb el consens de totes les forces del ple i que segons ella ha suposat una despesa de 9 milions d'euros - en tot el mandat -. "En el 99 ja vaig dir que a Sant Cugat hi havia pobres", va afirmar. No recorda però que en aquell any, una companya seva de consistori i de partit, la Marta Subirà, defensava que no es fes el 2on CAP perquè "a Sant Cugat, la majoria de la gent ja té assegurances privades". Com sempre però, CiU, com fan els partits del centre dreta, associen la sortida de la crisi i la recuperació econòmica a la creació d'ocupació i la iniciativa privada, per tant, la millor carta que va presentar com a govern local va ser la creació de 6.700 llocs de treball a la ciutat i més de 200 empreses. També es va referir a l'habitatge i, en aquest sentit, va afirmar que PROMUSA, ha construït 500 habitatges de lloguer en la seva història i, en aquest mandat, ha construït 107, dades que ningú va contestar i que jo contrasto.

Foto de "família" després del debat a 10

En els darrers anys PROMUSA ha construït i projectat molt poca obra pública pel que fa a habitatge. En el darrer mandat ha construït i adjudicat 42 habitatges al Camí de la Creu - antiga seu del CPA - en règim de venda (2012) i 86 habitatges en règim de lloguer general impulsades per Altimira (Banco Santander) a Can Matas amb preus més alts del normal. Per tant, en aquest mandat s'hauran adjudicat per part de PROMUSA, 128 habitatges. Habitatges de lloguer per a joves no n'hi ha cap en projecte, per a gent gran hi ha els 42 que han d'anar a l'antiga "benzinera Griful" de Rius i Taulet, de règim general n'hi ha 60 pendents de licitar les obres a Can Mates i, de venda, s'estan construint 24 darrera el Monestir, a l'Avinguda Francesc Macià. Totes aquestes dades estan extretes de la web de PROMUSA.

Durant els propers dies seguiré parlant de la campanya electoral de les municipals de Sant Cugat i faré referència encara a aquest debat de dimecres passat. 

El Procés Constituent de Sant Cugat asseu a la mateixa taula ICV, CUP i l'Assemblea de Drets Socials

En el segon acte de la Festa de Tardor d'enguany la sala del Terra Dolça es va omplir a vessar de públic esperonat per la pregunta plantejada per l'assemblea santcugatenca del Procés Constituent. Una autopregunta que es feia la pròpia plataforma cívico política, representada pel jurista i membre de l'observatori DESC Gerardo Pisarello, sobre el per què del propi procès encapçalat pels activistes Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que volia rebre la resposta de forces polítiques amb representació institucional a la nostra ciutat com ICV i la CUP i d'un moviment cívic emergent com l'Assemblea de DretsSocials que des de fa set mesos camina de forma incansable coordinant les lluites quotidianes contra les retallades a l'Estat del Benestar a la nostra ciutat.

Taula Rodona "Procés Constituent per a què?"

La periodista del TOT Sant  Cugat Anna Mira presentà una taula rodona on cadascuna de les organitzacions presents va plantejar els seus posicionaments davant la situació político social actual i els instruments per sortir-nos-en. Gerardo Pisarello va ressaltar l'especificitat en el marc europeu del qüestionament del marc constitucional i la necessitat de “canviar-ho tot”, la constatació que dins el paisatge de crisi sistèmica, institucional, on tanta gent qüestiona els principals actors passats i presents, “s'obren finestres d'oportunitats que fan que moltes coses siguin possibles i sinó ho fem nosaltres potser ho faran altres amb conseqüències ben diferents”. Per part de l'ADS l'Oriol Sánchez* en una línia similar va plantejar entre d'altres qüestions que també “les alternatives es construeixen amb pressió social i conscienciació ciutadana de que la lluita és necessària”.

Pel que fa als partits presents en Jordi Casas, que representava a ICV, va recordar que en l'àmbit local dos anys enrere la seva agrupació havia plantejat un “espai comú de les esquerres” que va acabar en via morta perquè no va trobar bona acollida per part de la resta d'organitzacions polítiques. A nivell local i nacional però ICV creu que “el Procés Constituent hauria de fer de ciment per construir l'alternativa”. Finalment Guim Pros, en representació de les CUP de la ciutat va plantejar un sí rotund al Procés Constituent però amb dosis d'incredulitat, sobretot condicionats a la qüestió nacional i “sense necessitat de forçar cap màquina perquè ja coincidim en les lluites quotidianes, no és cap drama no anar junts electoralment parlant”.

Al final de l'acte hi va haver un seguit d'intervencions majoritàriament crítiques amb el sistema tradicional de partits i amb el paper que les forces d'esquerra han fet en els darrers anys. Entre el públic però es podia veure la presència de força gent molt destacada tant d'ICV com de la CUP. No es va concretar res de treball a nivell local des del Procés Constituent de cara a les eleccions municipals del 2015, encara que es va fer una crida a que “cercant la complicitat d'altres pobles caminem cap a la utopia concreta” però només – i ja és molt! - en una futura república catalana

*L'Oriol Sánchez no està enllaçat, per la dificultat en trobar un enllaç segur, suposo que això deu ser, depèn com t'ho miris, una sort per ell però.

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (i III)

Pel que fa a la part més política partidista de l’observatori, passem a la valoració de l'alcaldessa, el govern, els partits,... sembla força increïble (per incomprensible per mi vull dir) que després de 14 anys dedicada a la política santcugatenca, en camps tant diversos com les polítiques socials, amb relació directa amb el tercer sector, la gent gran, els barris, el planejament urbanístic – per les coses bones i per les que no ho son tant – la nostra alcaldessa, després de substituir a l'alcalde Recoder abans de final de legislatura, amb tota la campanya mediàtica al seu favor i portant ara ja dos anys i mig al capdavant del govern després de guanyar les darreres eleccions amb majoria absoluta, “només” sigui coneguda pel 74% de la ciutadania i, a més i a tall anecdòtic, menys coneguda ara que fa un any (77,3%) - no em puc imaginar com deuen estar al gabinet de comunicació d'alcaldia.... - . El que no puc entendre però és que a La Floresta i les Planes només la coneguin el 52,3% de la gent! En la presentació feta per l'empresa encarregada de l'enquesta s'afirma que l'alcaldessa te major notorietat entre les persones que s'identifiquen d'esquerres. Aquesta afirmació no te cap base si mirem la seva pròpia informació, malgrat haguem escoltat moltes vegades de la seva boca que se sent més d'esquerres, la valoren millor la gent de centre – dreta i fins i tot de dreta - extrema que no pas d'esquerra o esquerra – extrema. L'extrema – esquerra valora molt pitjor l'actuació del govern municipal que la de l'alcaldessa ( 5,9 a 6,4 ). Cal dir però que malgrat la nota positiva la majoria de gent enquestada – 52,9% sobre 46,5% - visualitza més aspectes negatius que positius i que dels positius els citats no depenen tant de la gestió del govern municipal com del lloc on estem i de la història que ens ha tocat viure com a ciutat ( espais verds, planificació urbanística,...).

sessió del ple ajuntament Sant Cugat

Sobre els grups polítics també pregunta l'enquesta de l'observatori sociològic des de fa un temps. El primer que hem d'afirmar és l'alt grau de desconeixement per part de la ciutadania dels grups de l'oposició. Denota que alguna cosa fem malament i en això estem, fent projecció pública de la feina que realitzem, que és molta i més que volem fer amb els recursos que tenim, a nivell tant de mitjans com de xarxes socials de les que jo anomeno “físiques” com són les entitats i el carrer, com virtuals com és els diferents espais existents a internet. Però també crec que a nivell de l'ajuntament s'han d'interpretar aquests resultats. És bo per la ciutat que la gent no conegui l'oposició? És sa per la nostra democràcia? És suficient que a la web de l'ajuntament després de donar unes voltes puguis arribar a contactar amb els grups però que no puguis veure les seves iniciatives, ni veure un ple en directe, ni una comissió? És suficient que la ràdio pública faci seguiment només de les notícies que generen les diferents forces polítiques però que aquestes no siguin protagonistes habituals d'entrevistes i debats – més enllà de la tertúlia dels dimecres - de forma periòdica per tal de saber el seu posicionament? És normal que l'ajuntament subvencioni una TV privada perquè entrevisti l'alcaldessa de forma quinzenal i que aquesta no doni un espai als representants de les forces de l'oposició i ara a més no faci ni informatius?. Des de que no hi ha butlletí municipal la veu dels grups, ja prou esquemàtica, no arriba a les bústies de les cases com abans, però la propaganda de l'ajuntament que CiU aprofita indirectament per terra, mar i aire segueix arribant. Penso que aquesta dada és símptoma de una democràcia malalta. No només a la nostra ciutat però també a la nostra ciutat i d'ella estic parlant perquè d'ella són les dades analitzades i objectives. Volem transparència? Volem qualitat democràtica? Volem bon govern? Doncs som-hi, tot i que aquest dies potser hi ha coses mes importants que aquestes que ara estic relatant.

Com deia, el desconeixement de la nostra coalició és d'un 41,6%, com el del PSC%, cosa sorprenent la veritat. La CUP és menys coneguda pel seu caràcter més novedós (un 46,2% no la coneixen). Pel que fa a la valoració de la nostra tasca destaco tres qüestions: aprovat raspat (5,1) que representa que està be pel que es veu en totes les enquestes que es fan habitualment en els mitjans, per sota de CiU (6,3) i la CUP (5,3), la resta suspenen. Més d'un 16% de la població valoren força o totalment positiva la nostra actuació i dels partits de l'oposició som els que menys “gens positius” valoren o dit d'una altra forma: dels grups de l'oposició som els que generem menys rebuig en la nostra actuació que tenint en compte que el que més en genera, amb un 25%, és el PP, entenc que és una bona notícia.

L'observatori sociològic també ha preguntat en els darrers nou anys sobre l'autoposicionament ideològic de la ciutadania. El titular, del que se'n fa ressò la premsa i que és molt similar a la resta del país – amb matisos –, és que majoritàriament tenim una ciutat de centreesquerra – esquerra. Qui ho havia de dir oi?. Anem a les dades: el desembre del 2012 la ciutadania de Sant Cugat es declara en un 19,9% de centreesquerra – com a la resta de Catalunya en el 1er trimestre del 2013 -, d'esquerra en un 29,5% - 9 punts per sota que a la resta de Catalunya, 5 menys respecte al juny però 6 més que fa un any -, i el més important: un 3,5% confessa sentir-se d'extrema esquerra, trencant esquemes!. Aquesta és una dada històrica, perquè només s'havia superat el 2% l'abril del 2004 (2,1%) i més que doblem la mitjana catalana ( CEO 1er trimestre 2013 = 1,6% ). Aquestes dades ens donen que a la nostra ciutat un 53% es declaren de centreesquerra a extrema esquerra, un 15,2 de centre (el CEO = 15,5%), un 12,7% de centredreta – aquí sí que superem amb escreix des de fa tres anys la mitjana catalana que està al voltant del 7% -, un 3,7% es declara de dretes i cap persona d'extrema dreta – el que fa incomprensible el fet que el PP sigui la segona força a la nostra ciutat - i una dada interessant: un 9,9% diu no sentir-se de cap ideologia a diferencia de fa 6 mesos en que era més d'un 17%, el que fa pensar en una repolitització de la gent que es dona de forma fluctuant si mirem les dades de l'observatori.

Sobre el posicionament ideològic apunto tres qüestions més. La primera és que el sentiment d'esquerres augmenta en moments d'efervescència social, de mobilització, habitualment no conflueix amb les eleccions, sinó malauradament després de que aquestes passin – les dades en aquest sentit són brutals: els màxims % són l'abril del 2004, el novembre del 2007 i desembre 2012-. La segona te a veure amb la percepció i l'articulació política d'aquesta. Ho deia en l'exemple anterior però si agafem l'observatori del maig del 2011 on CiU va aconseguir els seus millors resultats electorals a la nostra ciutat en unes municipals i ho comparem amb la percepció ideològica alguna cosa sembla no quadrar perquè la suma de qui se sent de centre esquerra a extrema esquerra ens donaria un 44,3% i la suma dels que es definirien de centre a extrema dreta – i les definicions ja veieu que són ben amples – donarien un 35,6%. la diferència no és menor i en canvi electoralment la diferència entre CiU i la resta va ser important, i si incloem el PP encara més!. La tercera qüestió, no menys important i que la prenc com a oportunitat per tothom qui entenem que estem en un moment en que l'esquerra plural política i social ha d'articular una resposta compartida a la creuada antisocial de la dreta neoliberal, és que des del novembre del 2011 a la nostra ciutat també el sentiment d'esquerres ha crescut de forma considerable. Per tant hi ha una conscienciació política cap una direcció molt clara de la ciutadania. De fet es va veure en la darrera vaga general amb una mobilització històrica a Sant Cugat però cal ara endreçar-ho, coordinar-ho, alimentar-ho i il·lusionar-ho. Si el desembre del 2012 un 53% de les persones enquestades diuen sentir-se de centre esquerra a extrema esquerra en les seus diversos matisos això vol dir pel cap baix que més de 20 mil persones estan disposades a escoltar i, perquè no, a provar les propostes de l'esquerra plural ( a les darreres eleccions a les diferents forces d'esquerra locals ens van votar aproximadament unes 7 mil persones ).

En aquest sentit val la pena dir que en els darrers dos anys s’ha anat fent un treball silenciós, molt humil, de formigueta, per teixir forces, que ha contribuït a reforçar algunes de les mogudes que han hagut a la nostra ciutat en el darrer any. Però no s'ha acabat d'articular formalment. Sigui doncs benvinguda la convocatòria de l’Assemblea dels Drets Socials promoguda per Endavant com a espai de trobada dels col·lectius de l’esquerra social i política que vol donar resposta a les injustícies que en tots els espais socials, democràtics, nacionals, ambientals, s’estan donant al nostre país i a la nostra ciutat. És una convocatòria oberta i jo espero que així sigui, sense apriorismes, valorant-nos com el que som, sumant per multiplicar esforços. Ens juguem molt i cal que comencem a construir ràpid, no podem esperar al darrer minut, n’hi ha que ja estan preparant el terreny per aterrar un altre cop, una vegada més i ja van....

És clar que tenint en compte la definició religiosa dels nostres veïns i veïnes és força difícil un miracle tenint en compte que un 50,8% es declaren agnòstiques o atees i que les noves generacions no sembla que hagin de ser més creients – dels menors de 24 anys només el 18,2% es defineix catòlic i un 1% d'altres religions - .