22 de maig 2015

Tots els partits són iguals?

Ahir parlant amb un bon amic sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de les anomenades veïnals i les que representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals. I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a àmbits nacionals.

Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres. O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.

Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals

En tot cas, el millor és repassar què diuen les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?

Què diuen els diferents programes?

Som-hi doncs. Fem una ullada a les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des del meu punt de vista.

N'hi ha dues, VOX i PP, que competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos - C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions clientelars a algunes entitats, i proposen fer més eficaç l'administració - o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També ho fa ICV-EUiA però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i subministraments.

En els seus programes econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC, ICV i la CUP el plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat que són les de SI i la UASC. La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.

En l'apartat de política de promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a  mantenir i, fins i tot, augmentar els pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver de cooperatives municipal.

En el cas de SI plantegen impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.

Les polítiques adreçades a la gent

Sinó hi ha prou diferències en el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui de l'ajuntament. Per C's, la cultura la fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la qüestió central en aquest àmbit...

La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte i a més proposa co-decidir amb les entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP, pensen que ha d'arribar a tot arreu, no només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment molt rica però insta a treballar per revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.

En el cas del PSC, com ho era en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el seu candidat manca lligam entre la cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les arts plàstiques i de l'art.

Tothom vol tenir cura de les instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI,  l'aprovació d'un pla d'instal·lacions esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a Volpelleres, com proposa CiU.

Pel que fa a la gent més vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi per fomentar l'arrelament a la ciutat dels residents.


Per acabar, i com a propostes més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que acabi en una consulta ciutadana.