Piulades (3) i altres

Divendres els tertulians i tertuliana del Matí de Catalunya Ràdio, Pere Portabella, Manuel Milian Mestre, Antoni Puigverd i Lali Vintró, eren interpel·lats pel conductor del programa a ressaltar el protagonista de la setmana. L'un va parlar del capità del creuer enfonsat a Itàlia, i va aprofitar per fer un paral·lelisme amb una societat individualista davant la més solidària del passat, un altre va ressaltar la mort de Manuel Fraga, personatge segons ell polièdric (...) i la Lali va fer esment de la situació en la que es trobava el jutge Garzón, que després d'actuar contra tot el que es mou sense conseqüències ara es troba assetjat per tocar la corrupció de la dreta i els crims del franquisme. Bona tertúlia la d'aquest dia de la setmana que us convido a escoltar.

Em permeto enllaçar-vos diferents articles d'opinió i notícies que m'han cridat l'atenció aquesta setmana i que comparteixo amb vosaltres. Òbviament ho faig per generar reflexió i,sobretot,debat,que és l'objectiu d'aquest blog. Dilluns passat a El Pais Josep Ramoneda escrivia “la democracia en peligro”,reflexió sobre l'alternativa en política com a garantia de més democràcia i que aquesta alternativa no es pot limitar al canvi de persones sinó als canvis de les polítiques.

Diumenge 15 a EL PUNT AVUI un opinador de referència com Francesc Sanuy ens parla de la manca d'inversió a Catalunya en “vinguin afaitats primer” però des d'una perspectiva diferent a la que és habitual darrerament en la que prioritza l'explicació del que significa la conxorxa de classe entre els buròcrates de la “Villa y corte” i els seus amigatxos i  la política de recentralització que ens cau a sobre amb el PP al govern.

També a El Pais de dilluns hi podíem trobar un bon article sobre les ciutats eficients i sostenibles, les “smart city”, tant de moda darrerament pels que vivim a Sant Cugat. I en el mateix diari però en l'edició de dimecres una noticia sobre el darrer pas de revenja del conseller Puig sobre l'obra del govern anterior amb la dilució del comitè d'ètica de la policia.

El Periodico de Catalunya ha fet una relació d'articles també molt interessants sobre la realitat de diferents barris del país i la seva salut lligada estretament a les actuacions i dinàmiques que s'hi fan,sobretot en el camp de la nova ciutadania però no només. El 18 parlava dels barris del Fondo a Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc a Badalona. S'evidencia en aquesta sèrie d'articles que la intervenció comunitària des de la priorització política és una qüestió cabdal.
 
Com cap altra vegada el debat sobre la fiscalitat és d'actualitat i el diari Ara no és alié, el passat 16 de gener titulava "els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA" a un article on explica la tributació en ambdós paísos. Haig de dir que no estic d'acord amb el titular de la notícia doncs aquí la major part de l'ingrés fiscal recau sobre la classe mitja i allà sobre les rendes més altes, les mateixes dades justifiquen la meva apreciació però potser els que es queden amb el titular es queden amb la idea i qui dia passa any empeny...

El Pais de diumenge passat feia un reportatge sobre les execucions hipotecàries extrajudicials,que s'han quintuplicat en els darrers cinc anys i que en molt casos poden representar que els bancs,insaciables,es puguin adjudicar un pis per 1€,una vergonya tenint en compte que l'administració pública no para de rescatar bancs i en canvi a la gent no hi ha qui la rescati.
Expansión Catalunya ens explica a la seva edició del passat dilluns 16 els "deu projectes de l'època de vaques grosses",infrastructures i equipaments pensats a l'engròs que avui tindrien una execució més austera i on es va primar el disseny a la funcionalitat i que,en algun cas de forma vergonyosa van encarir el seu pressupost. És bo saber però en quins casos aquests projectes s'han encarit de forma desmesurada i en quins territoris ha passat això.

I,per acabar,en el recurrent i imprescindible debat sobre el nivells administratius del nostre país val la pena llegir la crònica que feia el Punt Avui dimecres 18 on explica la petjada dels consells comarcals en determinats territoris. Jo he estat conseller comarcal els del 2007 al 2011 i quan escolto que s'han de fer desaparèixer penso que aquesta afirmació no es pot fer alegrement sense pensar en alternatives realistes. En la nostra comarca la desaparició del consell comarcal posaria en greus dificultats a la majoria de municipis. Cal doncs un debat serè i trepitjant la realitat per prendre decisions sobre la racionalització de l'entramat institucional del país,que si be és veritat que fa falta cal fer-ho amb respostes de garantia per les administracions més vulnerables.

Coherència i hipocresia davant la immigració

Els darrers dies hem conviscut amb les declaracions dels diferents grups polítics, líders locals i mitjans de comunicació al voltant del recurrent tema de la presència en la nostra societat de persones que provinents de molts llocs del món s’han sumat a la nostra societat, al nostre país.

Divendres passat, acompanyant al conseller Saura, vaig estar a Osona per tal d’inaugurar el nou Parc de Bombers. Aquesta visita va coincidir amb un fet recurrent ja a la capital d’aquesta comarca, a Vic. El dia abans la Comissaria d’Interior europea havia respost una pregunta de l’eurodiputat Tremosa de CiU. Fou lamentable que la noticia, inclosa la dels mitjans públics catalans, fos la repetició de la nota de premsa de la federació conservadora. Ho és perquè només cal llegir la resolució de la comissió europea per contradir les declaracions del l’eurodiputat català.

Però li va anar molt be a l’alcalde de Vic per tornar a treure pit i també per competir amb les postures més xenòfobes d’aquells que d’aquest tema en fan objecte de la seva pròpia existència política. A la dreta xenòfoba no se la confronta copiant-li les propostes. El context sòcio-polític en que ens trobem està emmarcat en un dels grans pactes polítics del país, no mirem la major part de forces polítiques cap una altra banda com algú ha expressat darrerament. En el primer cas està clar que CiU – i també el PP com està demostrant en molts municipis catalans – no vol perdre pistonada i és capaç d’assumir el discurs més dur per tal de no perdre cap vot per la seva dreta.

En el segon cas però cal recordar que tots els partits amb representació parlamentària excepte el PP, varem signar el desembre del 2008 el Pacte Nacional per la Immigració que marca el full de ruta del país en aquest àmbit i que entre altres acords ens diu – en l’Eix 2, repte 1, línia política 6 -: “Afavorir l'empadronament de totes les persones que realment viuen en un municipi i adaptar el padró a la realitat del municipi: 1. Unificar els criteris d'inscripció al padró municipal; i 2. Garantir l'accés a l'empadronament de les persones”. I aquest Pacte és el que delimita el context del debat sobre la immigració. Farem un flac favor al país si ens passem pel forro allò que hem signat.

Ara bé, la proposta d’”ajuntament xivato” de l’alcalde Vila d’Abadal, és conseqüent amb allò que CiU ha defensat en els darrers anys. A la nostra ciutat farien el mateix si el percentatge d’immigració fos superior al 15 %, així ho ha expressat l’alcalde Recoder. A mi no m’agrada, a nosaltres no ens agrada, va contra els nostres principis i estic segur que contra els de la majoria de gent que no ens vota. CiU va donar suport a la llei d’estrangeria promoguda pel PSOE i a la directiva de la vergonya a nivell europeu. Per tant – i ho torno a repetir – malgrat no ens agradi CiU és coherent amb la seva acció política, d’allò que ells en diuen “gent d’ordre”. El que em sembla realment lamentable és el paper del PSOE – i cal diferenciar-lo del PSC en aquest tema perquè els posicionaments, al menys a Brussel·les, d’alguns dels seus destacats representants ho mereix – que dóna lliçons de falsa defensa dels Drets Humans per un costat – i em remeto a les declaracions del ministre d’interior - mentre per una altra banda dirigeix una veritable cacera d’immigrants en els llocs on són més fàcils de detenir – sortides d’estacions per exemple – o retalla les partides econòmiques que ajuden a fer front els ajuntaments a la pressió assistencial que comporta no el fet migratori sinó la convivència d’aquest fet amb la dramàtica crisi econòmica que estem vivint.

En conclusió : no ens confonem de destinatari. La immigració serà per CiU un dels eixos polítics en la lluita electoral, acompanyant-lo malauradament de la seguretat ciutadana. Però aquesta realitat és coherent amb la seva línia d’actuació política. El que no accepto de cap de les maneres és la hipocresia d’aquell que per una banda fa callar aquest tipus de postulats i per l’altra els promou i executa. I, per cert, que en pensa d’això l’església ? potser algú els hi podria preguntar. En la darrera Setmana Santa, a la meva ciutat, a Sant Cugat del Vallès, la gent estrangera han estat els veritables protagonistes de la recuperació de les velles tradicions catòliques pasquals...

No a les rebaixes de drets !

Començaré l’any amb un apunt (acabo de veure al facebook que aquesta és la denominació adequada doncs ha estat incorporada al diccionari en Català aprovat pel Consell Supervisor del Termcat i l’IEC ) que feia dies que volia fer. Un apunt que te a veure amb diferents situacions i articles que han esdevingut en els darrers dies. Avui però m’he apuntat al grup de facebook No a les rebaixes de drets ! Tots i totes som catalans i he decidit escriure sobre el tema.

L’ajuntament de Vic, encapçalat per l’alcalde de CiU Vilà d’Abadal i on governa en coalició amb el PSC i ERC, ha decidit denunciar a les persones estrangeres que un cop empadronades no tinguin els papers en regla. En aquest sentit recolzo totalment el posicionament contrari del nostre Grup Municipal a la capital d’Osona i de les ONG que s’han situat clarament en contra com SOS Racisme o CC.OO.. Des del punt de vista tècnic cal dir que per empadronar-se només cal el passaport, no es pot exigir el permís de residència (segons els criteris del “Consejo de Empadronamiento del INE”), el fet d’empadronar no depèn del criteri de l’ajuntament sinó que és una obligació (tal i com expressa la Llei de Bases de Règim Local, art 15). Fins i tot la Llei d’estrangeria, amb la que ICV no hi està d’acord per altres qüestions, no qüestiona els drets dels estrangers a empadronar-se i exigeix per acollir-se a la regularització per arrelament portar uns anys residint al país ( que acredita el certificat d’empadronament ). Per acabar : el dret a assistència sanitària i a l’educació només es pot gaudir si estàs empadronat. Donar a la policia les dades dels irregulars vulnera fins i tot la Llei d’estrangeria, que disposa que la policia només podrà accedir a aquestes dades a partir d’una investigació oberta (tal i com també recorda l’Agència de Protecció de Dades).

Em sembla doncs que aquesta postura és absolutament lamentable i vulnera els principis ètics d’una societat democràtica i moderna. Va absolutament en contra dels drets bàsics individuals i diu molt poc d’aquells que es postulen com a demòcrates – cristians (com ho fa Unió, partit al que pertany Vila d’Abadal).

I en aquesta línia aprofito per fer-me ressò de la proposta que el president del nostre Grup Parlamentari, el Jaume Bosch, realitzava aquesta setmana en el sentit de demanar que el Parlament de Catalunya tramiti una proposició de llei perquè sigui aprovada al Congrés per tal que, a més dels majors de 16 anys, també les persones immigrades puguin votar a les eleccions, a totes les eleccions. I és que només amb l’adquisició d’aquests drets es pot viure la plena ciutadania (tal com recull el Pacte Nacional per la Immigració signat fa més d’un any). Aquesta decisió seria el millor antídot contra decisions com la de l’ajuntament de Vic o, com la decisió aprovada en el darrer ple de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès pel que fa al reglament dels habitatges de protecció social que preveu que als pisos de règim de compra només puguin optar qui fa més de 10 anys que viu a la nostra ciutat.

I és que com diu l’article d’ahir de El Punt, a les properes eleccions municipals, més de 500.000 ciutadans i ciutadanes del país podrien desequilibrar la balança electoral, dels que uns 300 mil votaran per primer cop (sobretot d’Amèrica Llatina i Europa de l’Est). Tot i així encara molts dels nous ciutadans de Catalunya no podran exercir aquest dret perquè Espanya no te conveni de reciprocitat amb els seus països d’origen, parlo de magribins, africans i asiàtics, sobretot, que com a conseqüència de provenir de països poc democràtics o directament governats per dictadors reben el doble càstig en el seu país d’origen i en el país d’acollida.

Per acabar : nosaltres no canviarem valors per vots. Per lluitar contra l’extrema dreta que representa PxC - i que caldria estudiar la via per deixar al marge dels processos democràtics pels seus posicionaments xenòfobs - el que cal és més cohesió social i democràtica i molta pedagogia. Nosaltres seguirem treballant perquè tothom tingui els mateixos drets i els mateixos deures i, òbviament, treballarem també per fer arribar a la nova ciutadania les nostres propostes i les nostres, velles, lluites, sense clientelismes però amb claredat.