49,84 milions d'euros d'inversió en polítiques socials?

Anunci electoral de CiU

Ja és habitual que en les campanyes electorals determinats partits prometin actuacions a la ciutat, accions als veïns en el seu barri, fins i tot que facin arranjaments o inversions que no se sap ben bé d'on han sortit però, què carai!, quan arriben les eleccions tothom té pressa per acabar-les - i això passa no només a Sant Cugat -.

També escoltem aquests dies fins i tot algunes bajanades dites per candidats a les eleccions locals que responen més a un desconeixement de la ciutat i al funcionament dels marcs legals - que sempre es poden trencar és clar, però difícilment des dels ajuntaments -. Però el que ha estat de nota, bona nota, és la campanya del partit governant. Com és normal li treuen rendiment a la seva acció de govern - malament aniríem sinó - i haureu vist que hi ha diferents tipus de cartells que ens donen dades d'aquesta acció. Són dades interessants i potents, però són certes? Són contrastables? Algú ho ha fet? La resta de partits, pel que s'ha vist a la campanya, no.

La dada del 92% de satisfacció de viure a Sant Cugat, des del meu punt de vista, és una presa de pèl electoral. Seria més adequada per un anunci de fidelització de ciutat. Si us han preguntat a l'enquesta de l'observatori, dubto molt que responeu que NO a esteu satisfets de viure a Sant Cugat?. I això no té res a veure amb el partit governant. Bé, una mica sí que hi pot tenir a veure, però molt relativament.

Evolució de la despesa corrent 2011 - 2014 en polítiques socials

La dada però que m'ha cridat més l'atenció és la dels 49,84 milions d'euros que segons el cartell en el que surt la candidata de CiU, Mercè Conesa, s'han invertit entre el 2011 i el 2014 en polítiques socials i d'atenció a les persones (Ciutat amiga de la gent gran, Ciutat d'oportunitats per la joventut, Ciutat dels infants i les famílies, Foment de l'esport i vida saludable, Ciutat educadora, culta i creativa, Ciutat tranquil·la, segura, cívica i saludable, i foment de l'ocupabilitat de les persones). Està bé, a més, que hi posin aquests detalls encara que sigui en lletra més petita perquè facilita trobar les partides en l'execució del pressupost.

Evolució de les inversions 2011-2014 en polítiques socials

I això és el que he fet. Anar a l'execució del pressupost que hi ha a la web de l'ajuntament. I què hi trobem, com he explicat en algun altre article?: doncs que no quadren les dades. Resulta que en aquests 4 anys l'ajuntament s'ha gastat en aquests capítols 114,6 milions d'euros. Direu: aquest xicot està sonat i li està donant peixet a CiU. Doncs potser sí. Però no crec que tenint com tenen els números a la seva disposició hagin tirat pel capbaix, no us sembla?. Què passa amb aquests números? Com podreu veure a les gràfiques, en la despesa corrent, d'aquests 114,6 milions, 49 milions - un 43% -, és per personal, el que deixaria la despesa en 65 milions d'euros. Però segueix sent superior!, us direu. Doncs sí!. D'aquests 65 milions però si li traiem la partida de seguretat i ordre públic - sense comptar el capítol de personal - ens quedem amb 38,7 milions d'euros. Què vol dir això? Que per polítiques estrictament socials - vegi's ocupació, educació, cultura, esports, habitatge i sanitat - en 4 anys la despesa o inversió social ha estat de 38,7 milions d'euros executats, o sigui diners que estan emparaulats o pagats.

També podria ser que quan ens parlen d'inversions parlin d'inversions de debò, de diners que es dediquen a nous equipaments i no a despesa corrent. En aquest cas les inversions en aquests 4 anys han estat de 10,2 milions d'euros. Si ho sumem a la xifra anterior ens podria donar els 48,9 milions dels que parla la publicitat de CiU. Però si tenim en compte el mateix criteri i traiem la part de seguretat ciutadana hauríem de reduir més de 2 milions en aquest concepte. Aquestes són les xifres que he trobat jo, comptant les partides que estan penjades a la web de l'ajuntament. No sé quines són les que ha fet servir CiU. Estaria bé saber-ho però.

Hi ha alternativa

Article d'opinió publicat avui a cugat.cat

  

Durant la darrera setmana el debat sobre el pressupost del Govern català ha estat centre d'atenció per part de la majoria dels mitjans de comunicació. Aquests però amb l'espai que li poden dedicar a cada tema s'han limitat a ressaltar aquelles propostes més llamineres,curioses,conflictives o contradictòries. Una de les millors iniciatives durant la majoria progressista al Parlament de Catalunya va ser la d'obrir a la ciutadania la tasca parlamentària,la participació de la societat en els tràmits legislatius n'és un exemple – a Madrid ni es fa ni es te intenció de fer-ho – i també ho és la possibilitat d'accedir als debats plenaris i en comissió a través de la web,en directe i en diferit,de forma per cert molt ben editada – no estaria malament que es fes el mateix també a nivell municipal - .

He seguit aquests debats amb interès,i els he compartit via xarxes socials,perquè volia escoltar sense intermediaris les raons d'uns i altres i tinc clara una cosa:hi ha diferències ideològiques evidents,sortosament i legítima i,el que és més important:hi ha alternativa també. Algúns/es ens volen fer creure que no hi ha alternatives a les polítiques que s'estan fent. Això és un tic profundament antidemocràtic. Una cosa és que una majoria parlamentària de forma legítima,amb la legitimitat que li donen els vots vull dir,decideixi fer un tipus de polítiques i una altra,ben diferent,és que es negui l'alternativa. Negar l'alternativa és negar la democràcia. I en els debats d'aquests dies al Parlament de Catalunya s'ha pogut apreciar que hi ha alternativa.

Em crida l'atenció a més que l'alternativa,que entre d'altres representa l'esquerra verda nacional,defensa posicionaments cada cop amb més suport social. Llegia en un mitjà que el president del grup assessor econòmic del govern,el Sr. Alemany – d'Abertis per cert -, defensa que amb austeritat només no anem enlloc,que només amb retallades anem de cap a la recessió. El president del consell assessor de salut del govern, el Sr. Vilardell, defensava en una entrevista en un altre mitjà,que cal mantenir el nivell de la sanitat pública del nostre país i que per això cal una fiscalitat més progressiva i la garantia d'accés per tothom. Dos veus com podeu veure que se sumen a les moltes altres que defensen que les polítiques d'austeritat mal entesa,la que aplica el nostre govern com alumne avantatjat del govern espanyol,són polítiques que ens porten a l'abisme de la recessió.

Hi ha qui reivindica inversions i polítiques socials sense pensar en l'altra part de la moneda:els ingressos. Nosaltres ho hem dit alt i clar:si no paga qui més te,qui més contamina i qui més especula,és impossible redistribuir la riquesa. Hi ha qui prefereix acontentar els taurons de Brusel·les,i a més en fa bandera,i hi ha qui reivindica que cal invertir més en polítiques socials,generadores de cohesió però també de llocs de treball, i en infraestructures socialment justes i ambientalment compromeses com pot ser el transport públic. Aquesta és la diferència. Ho podeu copsar entrant a la plana web de parlament.cat i escoltar les raons d'uns i altres,sense intermediaris.

En els següents enllaços teniu les intervencions dels representants del Grup Parlamentari d'ICV-EUiA a les comissions específiques de cada departament del Govern de Catalunya:

• comissió d'economia,finances i pressupost amb el Joan Boada
• comissió de benestar,familia i inmigració amb la Laura Massana
• comissió de salut amb el Josep Vendrell
• comissió d'agricultura,ramaderia,pesca,alimentació i medi natural amb l'Hortènsia Grau
• comissió de territori i sostenibilitat amb el Joan Boada
• comissió d'ensenyament i universitats amb la Dolors Camats
• comissió d'empresa i ocupació amb la Laura Massana
• comissió d'interior amb el Jaume Bosch
• comissió d'afers institucionals amb el Joan Herrera i la Mercè Civit
• comissió de cultura i llengua amb la Dolors Camats

El Vallès Occidental també surt escaldat amb el pressupost 2012 del Govern

Dolors Camats,Eva Herrero i Manel Pérez a Terrassa

Llegia ahir un article del meu homòleg Arnau Funes,d’ICV del Baix Llobregat, sobre les polítiques del Govern a la seva comarca i especialment a les que es desencadenen del pressupost que aquests dies s’està presentant al Parlament de Catalunya i pensava que a la meva comarca passa efectivament el mateix. Avui he fet quatre números i aquest és el resultat.

He comparat les xifres del pressupost del 2010,i aquí confesso que són les del projecte perquè no trobo l'execució del pressupost per enlloc,amb les que s'estan presentant al Parlament i,en algun cas i ho explico tot seguit,que a darrera hora s'han canviat per part del conseller Recoder en el cas del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa.

Les xifres són brutals. Si a nivell de Catalunya la inversió prevista el 2010 era de sis mil milions d'€ aquest any es proposa 2.800 milions, el que suposa passar de 800 €/hab a 369 €/hab,a la nostra comarca la inversió,i restades aquelles inversions que no tenen impacte en el dia a dia de la gent que viu i treballa en el Vallès Occidental – com poden ser les del CAR per exemple – la inversió del 2010 era de gairebé 230 milions d'€ i aquest any,descomptant l'aturada de la inversió al Metro del Vallès a Terrassa,és de 89 milions. Una vergonya. Això vol dir que si el 2010 cada habitant rebia 260 €/hab aquest any no arriba als 100 € - 99,7 € per ser exactes - .
M'aturo però amb el tema del Metro del Vallès perquè si és molt greu aturar la inversió a Terrassa per sorpresa encara ho és més que ni tant sols es preveiessin per Sabadell aquest any – i que l'alcalde d'aquesta ciutat se n'assabenti per la premsa i que el PSC no hagi fet ni tant sols esmenes.... -.

Dolors Camats,Silvia Carrasco i Carme Garcia a Sabadell

Divendres varem presentar amb la portaveu del Grup Parlamentari Dolors Camats a les dues cocapitals la feinada d'esmenes que el nostre Grup ha presentat al pressupost del 2012. Som el Grup que més n'ha presentat: 830 – perquè ningú digui que no hi ha alternatives i d'elles 50 tenen a veure amb la nostra comarca i en temes tant diversos com equipaments educatius,de salut o de dependència,en inversions ambientals i en infraestructures de mobilitat,especialment les que tenen a veure amb el ferrocarril i amb una que sembla que tothom ha oblidat:el Tramvallès. En aquest cas només vull recordar que el projecte del Tramvallès és un projecte recolzat per tots els ajuntaments vallesans,excepte el de Montcada,i que és una opció sostenible ambientalment i econòmica i que donaria servei a una part de la població que avui no te opció alternativa de transport públic i més després de conèixer les retallades en les línies d'autobús entre Rubí,Sant Cugat i Cerdanyola.

En aquest enllaç podeu seguir el debat sobre el pressupost en territori, en aquest el d'educació i en aquest el de salut, com a debats més importants del pressupost. En aquest enllaç trobareu la informació sobre les esmenes d'ICV del Vallès Occidental i en aquest altre la plana web que hem posat en marxa a nivell nacional per informar sobre les esmenes presentades i per facilitar que ens feu arribar més propostes.

El govern també castiga Sant Cugat amb el pressupost del 2012

Dimecres ho explicava en roda de premsa. ICV hem presentat una esmena a la totalitat als pressupostos del 2012 perquè són una triple retallada per als ciutadans i no serviran per reactivar l’economia, sinó tot el contrari,ens portaran a la recessió. El consum és molt baix com s'ha vist durant la campanya de Nadal i aquesta situació arrossega les inversions de les empreses i l'economia en general.

Àngels Ponsa

Aquests pressupostos afecten de forma directa als serveis socials bàsics, castiguen a les classes populars apujant serveis bàsics com el transport públic, l'aigua o introduint el tiquet moderador als medicaments, quin eufemisme!,i també a través dels ajuntaments a qui s'està retallant  els seus ingressos.

Menció especial mereix el tracte que rep la sanitat i el benestar social en els pressupostos del 2012. No és cert que les Polítiques Socials mantinguin el seu Pressupost,donat que el Departament de Benestar i Família redueix el seu Pressupost el 2012 en un -1% respecte del 2011. Comparat amb el 2010 (darrer any del govern d'entesa) la reducció acumulada pel govern CiU en aquest departament és del 10,9%. Aquesta nova realitat situa Catalunya darrera de tots els països de la UE en despesa en salut i educació (amb un 7,7% del PIB). El 2012 ens quedarem en tan sols el 6,5% del PIB, exactament a la meitat de la mitjana UE-27 (13%) i a gairebé 2 punts de la pitjor xifra de la UE que correspon a Romania.

Joan Recasens

Les nostres alternatives per estalviar fins a 2.000 milions d'euros sense retallar la despesa social ni vendre patrimoni ni precaritzar els serveis públics passen entre d'altres coses per la introducció d’un un nou impost sobre la riquesa (ho prometia en Mas a la campanya electoral) i l'activitat financera, l'augment dels impostos especials sobre tabac i l'alcohol,una nova taxa sobre l'activitat nuclear,aplicar un gravamen sobre la protecció civil,i un pla "seriós" contra el frau fiscal.

Avui el país està pitjor que ara fa un any. Les dades oficials ens diuen que l'atur al 4rt trimestre de 2010 estava al 17'98% i al 3er trimestre de 2011 està al 19,43. El govern CiU no té projecte de país i les retallades que està duent a terme són totalment ideològiques. Mas fa d’alumne avançat de les polítiques de Merkel.

Les esmenes que presentem espero que tinguin el suport dels diputats Recoder i Recasens i la diputada Ponsa, doncs en la seva majoria o són fruit d’una proposta institucional,o ha estat acceptada pel seu grup o,fins i tot,han estat qüestions reivindicades de forma oberta i activa per part de CiU a la nostra ciutat.

Pel que fa a Sant Cugat el nostre Grup Parlamentari presentarà 4 esmenes concretes per tal que s’executin obres imprescindibles per la ciutat:

•    HPO de l’INCASOL  Francesc Macià: 1,3MM €
•    IES Leonardo da Vinci: 1,7MM €
•    2a residència gent gran: 1,9MM €
•    Jutjats de 1era instància: 2MM €

Lluis Recoder

En l’àmbit supramunicipal però lligat directament també amb la nostra ciutat presentem tres esmenes:

•    Projecte Hospital Vicenç Ferrer
•    Projecte Tramvallès
•    Elaboració PDU del Parc Natural de Collserola



En aquests enllaços podeu seguir les intervencions del Joan Boada en l'esmena a la totalitat del Pressupost que es podria resumir en "hi ha vida intel·ligent a CiU?" i la intervenció,la primera que fa des del faristol,del nou diputat Josep Vendrell defensant l'esmena a la llei d'acompanyament que és la que crea l'impost sobre els medicaments, els increments de taxes en transport públic, aigua, justícia,...que es pot resumir en "dir que no hi alternativa és sumament antidemocràtic". Abans de publicar aquest article ICV-EUiA posa a la disposició de la ciutadania una aplicació per tal de donar a conèixer les nostres esmenes al pressupost de la Generalitat i recollir encara més propostes pel tràmit parlamentari perquè #hihaalternativa


També podeu llegir la notícia de les esmenes d'ICV als següents enllaços:

• cugatcat
• ICV Sant Cugat
• ICV Vallès Occidental
• ICV Nacional
• ToT Sant

Del ple parlant.....

Ple de curta durada el viscut ahir la nit a Sant Cugat. Un ple però on es van tractar temes importants en la majoria dels quals hi va haver acord polític, per sort. Ahir els grups d’esquerra varem seguir promovent les nostres prioritats polítiques al ple. Va ser el PSC, ICV-EUiA i ERC qui varem proposar al ple posicionament a favor de que el futur model econòmic del país sigui més ecològic i equitatiu, també per les dones, una setmana després de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Varem aprovar també que els propers anys aquesta celebració es projecti amb un cartell fruit d’un concurs organitzat per l’Escola d’Art Municipal, implicant doncs al teixit educatiu en els actes civils municipals.

També es va aprovar que la tendència en els darrers 7 anys que fa que existeix el Santcugattribuna es capgiri donant l’oportunitat a més dones com a ponents d’aquests actes que reuneixen a la flor i nata de la ciutat en l’àmbit empresarial – en aquests anys només dues dones de 29 conferenciants - . Una resolució promoguda per ERC per tal d’incrementar la presència del català en el cinemes de Sant Cugat i la inclusió de més cinema en versió original i de caire familiar va rebre també els vots de tots els grups municipals excepte el PP.

Però ahir els punts més importants del ple van ser els referents a l’àmbit econòmic i de control de govern. En l’àmbit econòmic debatíem la liquidació del pressupost del 2009, que va ser aprovat amb els nostres vots. Com va dir el nostre portaveu Joan Calderon, en traiem un regust amarg. És ben segur que fruit d’aquell acord avui hi ha consolidades una sèrie de partides en polítiques socials que fa dos anys no existien, s’ha millorat algunes línies d’autobús i s’ha implantat la recollida d’envasos al centre de la ciutat, però, i no és menor, s’ha incomplert bona part d’aquell acord i, el que és més greu s’ha deixat d’executar algunes partides de les que nosaltres considerem prioritàries.

El pressupost de 2009 no ha tancat amb fallida econòmica perquè a darrera hora l’ajuntament va pactar amb la companyia SOREA una indemnització de 15 milions d’€ que ingressarem en tres parts en aquest i els propers dos anys. Teniu aquí informació sobre aquest cas. Però a més hi ha partides que han incrementat inexplicablement en els temps que corren: s’ha duplicat la despesa en hores extra i gratificacions, s’ha doblat la despesa en publicacions i en publicitat, s’ha incrementat un 300% les “despeses diverses d’alcaldia”... i, en canvi, hi ha altres que no s’han executat o que ho han fet parcialment i que suposen un greuge per una sèrie de polítiques primordials : no s’ha executat el 50% de les inversions compromeses – i això tenint en compte que entre les inversions hi ha les del FEIL que tenen una data límit per poder cobrar la subvenció ! -, queda per executar un 65% del pressupost per les franges de protecció d’incendis, no arriba al 50 % l’execució en manteniment de les marquesines dels autobusos, en temes de recerca i millores tecnològiques l’execució és molt baixa – en administració electrònica i manteniment de la web no s’ha gastat res del que estava previst ni s’ha invertit res...-. en polítiques de gènere no s’ha arribat al 50% de l’execució, en participació ciutadana s’ha gastat menys de la meitat del pressupost, en el control del mosquit tigre no arriba al 20%, en l’Oficina d’informació al consumidor no s’ha gastat res, com tampoc en el pla de persones amb discapacitat, un 50% en la promoció de la mobilitat sostenible, res en la reducció de soroll, un 20% en sensibilització ambiental, un 60% en el PLA JOVE ..... i molts exemples més que podeu trobar en els documents de la liquidació. Però el que menys ens ha agradat d’aquesta liquidació és la manca d’execució de les partides previstes per la promoció de l’ocupació. Al ja conegut desmantellament del SOM es suma que de la bossa pactada de 350 mil € no s’ha executat ni un €, i molt poc de les partides ordinàries per projectes determinats. En seguirem parlant perquè s’ha d’aclarir la informació rebuda en aquests àmbits.

L’altra aspecte interessant del ple va ser el de control del govern. El nostre Grup va preguntar sobre la finalització de les obres d’arranjament del pàrking del CAP de La Mina, sobre el soterrament de les línies telefòniques del sector 11-13 de Mira-sol – que fa 5 anys que estan pagades pels veïns/es – , sobre la publicitat del Pla d’Equipaments a la revista municipal sense que s’hagi aprovat definitivament al ple – un gest realment de poca elegància política– i, finalment, sobre el perquè Can Monmany encara no és propietat pública. En aquest link podeu trobar tota la informació que varem explicar en roda de premsa la setmana passada. En aquest sentit instem a l’ajuntament a executar el conveni perquè els terrenys i la masia de Can Monmany passin a ser propietat de l’ajuntament i l’EMD tal i com varem aprovar en el seu moment – ara fa 4 anys !!! – i, que se’n tregui un profit públic de la seva gestió.

aquí teniu el seguiment del ple dels mass media:
cugat.cat - recull íntegre del ple
cugat.cat - noticies : dia de la dona, pressupost 2009, Can Monmany, Can Monmany resposta govern, cinema en català,
TVSC - Can Monmany,

I tant que hi ha alternativa !

En les darreres setmanes s’han succeït diferents exemples de que a Sant Cugat hi ha alternativa. En el darrer ple hi va haver una petita picabaralla entre el PSC i ERC sobre si els primers eren o no alternativa de govern. ERC em dona la sensació que entén la capacitat d’influència a la ciutat en l’acord habitual amb CiU. Uns acords massa vegades més estètics que autèntics. Només cal fer una mirada a les condicions que ERC ha posat per votar a favor dels Pressupostos d’enguany... que s’acompleixin aquelles mocions que promogudes per aquest partit han estat acceptades pel ple santcugatenc.

Al Diari de Sant Cugat hem pogut llegir en les dues darreres setmanes opinions de persones vinculades als dos partits prenent posició al respecte. En una el coordinador del Grup Municipal d’ERC, Eduard Anguita, menystenia els posicionaments del PSC avalant llarga vida al projecte convergent, a l’altra en David Gutiérrez defensa que a la nostra ciutat hi ha altres formes de veure la realitat i és legítim defensar-les i somniar en un canvi, un canvi on és important la participació de les forces de l’esquerra catalana, entre les que hauria d’estar ERC.

Personalment, em dona la sensació que ERC pateix de la malaltia del figurant. Després del seu pas pel govern de la ciutat, on va poder amb més o menys enginy deixar una petjada que en alguns casos ha estat molt positiva i de la que la conseqüència va ser un càstig per part de la ciutadania, ara sembla que surt del foc per posar-se a les brases. Espero que no es cremin més del que ja ho estan fent.

Mentrestant tant el PSC com ICV hem treballat per demostrar que hi ha una altra manera de governar la ciutat, prioritzant de forma diferent a la que ens planteja l’equip d’en Recoder. Ho varem fer la setmana passada en la presentació de les al·legacions al pressupost 2010 de 51 propostes diferents a aquest que canviarien clarament les despeses municipals i de les que en sortirien clarament beneficiades aquelles persones que avui viuen de forma més greu la crisi que ens maltracta. Unes propostes que esdevenen un pressupost alternatiu que vol impulsar les polítiques d’ocupació, les polítiques socials, l’austeritat, la lluita contra el canvi climàtic i el suport a les entitats socials, culturals i esportives, afrontant la crisi de forma seriosa i tocant de peus a terra, amb una previsió molt més realista, i a la baixa, dels ingressos municipals.

Aquesta setmana en fèiem una altra de presentació conjunta. En aquest cas explicàvem com entenem que ha de ser la política d’equipaments dels propers deu anys. En primer lloc reclamant més valentia a l’equip de govern, que s’ha limitat a tapar forats, doncs només proposa ubicar equipaments en aquells solars municipals que estan buits, sense pensar en què cal per la ciutat i on cal que estigui cadascun dels equipaments per donar el millor servei. En segon lloc reclamant una memòria econòmica que faci més creïble la proposta feta, tal i com en el seu moment es van comprometre. Aquest Pla d’Equipaments no és res més que la proposta política de CiU, no respon al procés participatiu que malgrat ha aportat moltes propostes no n’ha vist cap de reflectida en els primers anys de desenvolupament d’aquest.

Pel que fa als temes més concrets què és el que demanem ? doncs que més del 60% de la població escolar tingui dret a una escola pública des dels 0 als 16 anys, que la policia municipal s’ubiqui en un equipaments digne, que al centre de la ciutat hi hagi un casal per la gent gran, que l’edifici de l’antic ajuntament a la Plaça Barcelona sigui un espai de trobada associativa i d’actes cívics, que es desenvolupi la zona esportiva de La Guinardera d’una vegada i que millorin equipaments esportius com els del barri de Sant Francesc i la piscina del Parc Central que avui no podem dir que siguin a l’alçada d’una ciutat com la nostra, que revisqui el Mercat de Pere San, que tinguem Biblioteca Central abans del 2012, que la nostra ciutat gaudeixi d’un centre de promoció econòmica i de l’ocupació de caire públic, que les dones puguin gaudir d’un espai de referència per desenvolupar els seus projectes col·lectius, que l’escola d’adults tingui un espai a l’alçada dels nous temps i dels requeriments que te i, que la cultura tradicional i popular santcugatenca no hagi d’anar deambulant més temps pels diferents equipaments públics i privats i es pugui ubicar en un espai fix que proposem que sigui sota la Plaça del Rei (...) i abans del 2012 !

Algú pot dir que a Sant Cugat no hi ha alternativa, penso que aquestes qüestions, i d’altres que han anat sorgint, demostren que hi ha qui veu el govern de la ciutat d’una altra manera. Ara només cal que tinguem capacitat d’explicar-ho i de guanyar complicitats. De ben segur que una gran part de la ciutat estarà d’acord en prioritzar el que nosaltres proposem.