Valoració del #20N (2)

ICV, conjuntament en aquest cicle també i ja van 3, amb EUiA ha aconseguit en aquest cicle situar el vot a les Generals al nivell de les del Parlament, per sobre del 9% (9,54%) a la nostra comarca. Aquest resultat situa la nostra comarca per sobre del resultat de la coalició a nivell català (8,09), de la província de Barcelona (9,07%) i de l’Estat (6,84%). En les circumscripcions on IU ha tret escons el % és de 8,04% a Madrid, 9,02% a Málaga, 13,27% a Astúries – “Efecte Llamazares” que celebro - , 8,62% a Sevilla, 6,77% a València i 11,46% a Saragossa – en coalició amb la CHA -. És important remarcar el fet d’haver aconseguit el Grup Parlamentari propi de la coalició, al mateix temps que hem de valorar com a negatiu que el nostre referent estatal EQUO amb el que hem signat acord de col·laboració i amb els que ens presentarem, amb ells com a mínim, a les properes eleccions al Parlament Europeu, ha tret només 1 diputat per la circumscripció de València en coalició amb COMPROMÍS. De ben segur que aquest punt de partida els farà madurar com a organització política tant des del punt de vista estratègic – han basat molt la seva campanya en el perfil verd deixant en segon terme el roig i el de model d’estat – i la política d’aliances, que ara podran assumir partint dels 340 mil vots aconseguits a tot l’Estat.

acte de suport de personalitats a la coalició

A nivell general ICV ha tret doncs uns bons resultats – molts ho haguessin signat abans de començar la campanya – però el fet de créixer també IU pot comportar que ens diluïm dins el nou Grup Parlamentari amb el que això pot comportar políticament i mediàtica. M’agradaria que poguéssim ampliar l’abast d’aquest Grup incorporant diputats/des de projectes polítics similars però no serà fàcil. Ningú entendria però que aquest, el tema de a quin grup hem d’estar, fos un tema de discussió, en un moment en el que el que cal és gaudir dels millors instruments per dur a terme la nostra acció política.

Fent una primera aproximació als resultats podem extreure les següents conclusions:

·        El perfil de la campanya i del nostre candidat ens han possibilitat recuperar àmbits generacionals i sectorials que s’havien refredat en els darrers temps. Només cal veure la millora de resultats en localitats com Sabadell (10,3%), Rubí (10,6%), Cerdanyola (11%), Montcada (11,2%), Barberà (10,9%), Badia (10,7%), Polinyà (11%) i Santa Perpètua (11,8%).

·        En poblacions on tenim l’alcaldia el % és superior a la mitjana de la coalició: Santa Perpètua (11,8%), El Prat (12,6%), Sant Feliu de Llobregat (12,2%) i Montornès (17,7%).

·        En les poblacions on el component socioeconòmic és més alt i de perfil més catalanista el % està per sota de la mitjana de la província: Sant Cugat (8,18%), Castellar (7,1%), Sant Quirze (7,4%), Palau (7,3%), Viladecavalls (8,59%), Vacarisses (8,16%),...i va associat al fet que CiU ha guanyat les eleccions.

·        L’anomenat “tsunami popular” no és tal si observem per un costat que amb menys % que el PSOE en el 2008 (44% contra 45%) el PP ha aconseguit la majoria absoluta, incrementant els seus vots a nivell espanyol en 500 mil vots i no arribant a la xifra del PSOE del 2008 (10,8 milions contra 11,2)..

·        La victòria de CiU a Catalunya pot induir a pensar que la ciutadania accepta les polítiques del Govern català però la coalició nacionalista ha tret gairebé 200 mil vots menys amb més participació respecte les eleccions del Parlament i ha baixat gairebé 10 punts el % respecte a les mateixes també. És evident que les enquestes publicades han beneficiat a CiU doncs l’efecte del vot contra el PP que en el 2008 va recollir el PSC en aquestes l’ha recollit CiU tot i que en menor mesura.

Pujarem a La Mola,és clar que sí!!

A l’acte de la coalició al Vallès Occidental,amb un ple de gom a gom al centre cívic de Sant Pere Nord de Terrassa,el nostre Coscu va prometre que si la nostra candidata Marta Ribas és diputada a Madrid pujarà a la Mola corrent. Estic segur que encara que no ho sigui però treiem uns bons resultats ho farà igualment,perquè li va la marxa al Joan i perquè serà una forma també de fer pinya pels difícil anys que ens vénen per davant.

Avui s’acaba la campanya de les eleccions del 20N. Una campanya on cap de la resta de candidatures ha volgut debatre les polítiques alternatives a l’hegemònica que empobreix la nostra vella Europa. En aquesta campanya uns no han explicat el que han fet en aquests darrers quatre anys perquè en el fons estan avergonyits,altres no expliquen,al menys el seu màxim candidat no ho fa,el que faran i,en el cas de CiU,les plantegen com un plebiscit i vot de confiança a un govern que està portant al nostre país a la recessió i abandonant en mans dels lobbies que representa les polítiques públiques que cohesionen i,el que és més greu,les plantegen com un reforçament del repetit mantra pujolià de que CiU és Catalunya.

Sortosament però hi ha una altra Catalunya,una Catalunya que potser no se sent interpel·lada per la política,entre uns i altres ho hem provocat,però que cada dia s’aixeca esperant un dia millor. A aquesta Catalunya,la majoritària,la de la gent treballadora,ens hem adreçat la gent d’ICV-EUiA. I ens adrecem perquè pensem que una altra democràcia,una altra política,una altra economia és possible. Una democràcia més forta i més propera,una política més lliure i valenta i una economia més justa i neta és possible i penso que les nostres propostes van en aquesta direcció.

Un estudi d’un grup de politòlegs experts així ho determina. Només els programes de la nostra coalició i d’EQUO concreten les propostes que fan. La resta es mouen en la vaguetat fent així un flac favor a l’enfortiment democràtic del país i dificultant la rendició de comptes en un futur proper. Fa 8 anys la majoria absolutista del PP,la rància i vella política d’Aznar,la guerra de l’Irak i la foto de les Azores va comportar un vot útil al PSOE i un vot visceral a ERC. Ara però l’únic vot útil per confrontar amb la suposada majoria del PP els propers quatre anys i l’únic vot visceral per confrontar la veu de la gent a la imposició dels mercats i les corporacions és la que representa la nostra coalició i l’esquerra verda a nivell de l’Estat. Només un Grup Parlamentari important que amalgami la pluralitat d’esquerres a nivell d’estat podrà plantar cara a les polítiques regressives que comportarà el triomf que ha brindat en safata el PSOE al PP. I és possible. Una plana web proposa votar les candidatures que ténen possibilitat de trencar el bipartidisme i votar contra les polítiques de PP,PSOE i CIU,i en el cas de Barcelona,però també en moltes circumscripcions espanyoles,la primera alternativa la representa ICV-EUiA,IU i EQUO.

Ara,com deia la Marta Ribas ahir a Terrassa,només cal que la gent es mobilitzi,que digui la seva,que no calli,que parli i que ompli les urnes de paperetes roges,verdes i violetes i,d’aquesta forma la nostra comarca tingui no un,el Joan Josep Nuet és de Montcada i Reixac,sinó dos representants de l’esquerra verda nacional al Congrés dels Diputats. L’"operació Marta Ribas" està en marxa però falta que tu ens donis confiança i així farem que el Coscu pugi a La Mola corrent.

Taller d’Idees

Li diem així a un procés en el que hem posat molt entusiasme. ICV Sant Cugat varem reaccionar immediatament al resultat de les darreres eleccions municipals. No ens podíem quedar de braços creuats. No podíem admetre el comentari aquell de “encara a vosaltres no us ha anat tant malament...”,que sobretot venia de la dreta local. Perquè realment ens ha anat malament,però no només a ICV-EUiA sinó a l’esquerra santcugatenca en general. Amb una constatació però: allò que durant tants anys hem defensat,massa vegades en solitari a nivell local,es reforça amb l’arribada d’un nou actor envoltat de la pàtina virginal de no sovintejar les institucions,la CUP. Les nostres idees – una bona part al menys – estan representades ara per quatre regidors/a i no tres com fins aleshores.

I per què fem aquest procés?. Els mitjans,ai els mitjans!,voldrien saber quin nou lideratge pren la nostra organització. El problema però no és el lideratge. La qüestió és molt més polièdrica. Una organització política és un instrument que utilitza la ciutadania per incidir en el dia a dia i governar la comunitat. És evident que aquest instrument,en aquest cas ICV,o no serveix tal com està plantejat o li falta oli o un “reset” per tornar a ser una eina útil. I en això estem.

Un grup de persones d’ICV i properes als nostres valors i principis ens hi hem posat en cos i ànima,amb l’ajuda de professionals de la dinamització de grups i la participació ciutadana,per arribar a conclusions que permetin,amb temps,construir una alternativa engrescadora,útil,creïble,imaginativa a la majoria de dretes de la nostra ciutat. Aquest és un procés sense límits,que pot anar si volem més enllà de les nostres pròpies sigles. Perquè aquest cop va de debò. Nosaltres com a organització política volem arribar a unes conclusions que ens permetin saber el què,el com i el qui per poder aportar tota la nostra força i experiència a alguna cosa més que un partit polític.

Divendres 21 a les 19h ens volem trobar amb aquelles persones que ens van seguir donant confiança el passat 22 de maig i que demanem que es comprometin una mica més. Però també ens volem trobar amb tota aquella gent que o va deixar de donar-nos suport o no veu per quin motiu ho ha de fer tot i compartir amb nosaltres una part important de la nostra diagnosi i de les nostres propostes per la ciutat i el món. Personalment espero que sigui un èxit,ens ho mereixem com a ciutat,mereixem una esquerra reeixida que sigui capaç de teixir xarxa per combatre l’atac més sagnant contra l’estat social que estem patint des de fa molts anys. Ens mereixem que l’esperança torni a moure aquella gent que fa tant de temps que treballa per un món més just,més sostenible,més solidari,més cult.

Plantegem el debat en sis punts que es poden ampliar: com prenem les decisions que afecten la ciutadania? Com informem i ens informem? Com podem seguir sent un partit de lluita i de govern? Com incidim en la pèrdua de valors d’esquerres? Què podem aportar d’alternatiu al govern de la nostra ciutat? Com podem treballar amb i al mateix temps reforçar el teixit associatiu local? Com ho podem fer perquè de baix a dalt hi hagi un front ampli de l’esquerra santcugatenca més enllà dels partits tradicionals? Quin paper hi hem de jugar?. Sense cap mena de dubtes estem tocant el moll de l’os del problema de l’esquerra política i social de la nostra ciutat. Les respostes a aquestes preguntes ens donaran les claus de com ens hem d’organitzar a partir d’ara i quines persones han de tirar endavant aquest procés. Però de moment el moviment es demostra caminant i nosaltres ja fa dies que caminem.

nota de la presentació a:

cugat.cat 

#ixqno?

La rellevància que estan agafant en els darrers temps les xarxes socials fa que deixem de banda la reflexió més profunda i els plantejaments més elaborats. Jo també m’he apuntat al carro del missatge de 140 caràcters,com si d’un titular de premsa es tractés i a retwittejar idees i textos que em semblen interessants compartir. Però davant la força d’altres idees cal que des d’Iniciativa donem la batalla de les idees i,aquestes,no es poden resumir sempre en 140 caràcters.

He decidit que per la campanya de les eleccions generals faré servir el hashtag “#ixqno?” perquè vull combatre el desànim de la gent del carrer i,fins i tot,el complexe de partit petit que massa vegades tenim des de la nostra organització. Sí ja ho se que peco d’optimista massa vegades i després passa el que passa però aquesta vegada penso que hem de picar alt. Si al final el resultat no és el que desitgem al menys ho haurem intentat. No sóm gent que es resigni fàcilment la gent d’ICV i aquest cop posem tota la carn a la graella.

Per un costat comptem amb un candidat a Barcelona que penso que és el millor que podíem tenir. El Coscu representa la lluita històrica pels drets socials i laborals per la seva trajectòria,però també representa l’esforç de l’esquerra social i política del nostre país per adequar-se a les necessitats dels nous temps. El pacifisme,el feminisme i l’ecologisme són indestriables del fil roig que sempre hem representat. Com ho és el fet de reivindicar-nos com a partit de lluita i de govern amb tot el que això comporta.

Però aquests dies penso que hi ha diferents factors que ens han de fer mirar la propera contesa electoral amb esperança. En les enquestes que han anat sortint un percentatge gens menyspreable de la població prefereix més impostos davant la retallada de l’estat del benestar,no és menor aquest aspecte quan els únics que defensem i hem defensat aquesta opció hem estat nosaltres. Tampoc és menor el fet que hem estat capaços de teixir novament aliança amb EUiA,amb totes les dificultats que comporta aquesta coalició electoral però amb l’esperit de proveir a l’electorat d’esquerres i ecologista d’una oferta política honesta i amb una trajectòria de feina feta al Congrés. També hem donat un toc d’atenció clar a la ciutadania malgrat la majoria de mitjans no se’n facin ressò:ICV i EUiA representen avui els agents polítics que a Europa estan assolint resultats importants que condicionaran les polítiques europees dels propers anys.

I per què no - #ixqno?- ens podem convertir en jutge de la política espanyola dels propers quatre anys?. Per què no l’esquerra verda – EQUO – i l’esquerra tradicional – IU – pot condicionar la política espanyola?. Ens resignarem a que el PP imposi de forma absoluta les seves polítiques? O que aquestes siguin condicionades per CiU o el PNB? Per què? Per què segueixi tot igual o pitjor?. Defenso que en aquests moments,més que mai,hem de reivindicar la sobirania popular per canviar les coses i canvi vol dir fer coses noves,vol dir transformació,vol dir parlar i no callar. Hi ha alternativa,la crisi no existeix per gràcia divina,te noms i cognoms,i el proper 20N hem de treure la màscara a qui l’ha provocat i a qui no pensa fer res perquè ho paguin.

us linko una canço de "sol i serena" amb el mateix títol que aquest post