#ixqno?

La rellevància que estan agafant en els darrers temps les xarxes socials fa que deixem de banda la reflexió més profunda i els plantejaments més elaborats. Jo també m’he apuntat al carro del missatge de 140 caràcters,com si d’un titular de premsa es tractés i a retwittejar idees i textos que em semblen interessants compartir. Però davant la força d’altres idees cal que des d’Iniciativa donem la batalla de les idees i,aquestes,no es poden resumir sempre en 140 caràcters.

He decidit que per la campanya de les eleccions generals faré servir el hashtag “#ixqno?” perquè vull combatre el desànim de la gent del carrer i,fins i tot,el complexe de partit petit que massa vegades tenim des de la nostra organització. Sí ja ho se que peco d’optimista massa vegades i després passa el que passa però aquesta vegada penso que hem de picar alt. Si al final el resultat no és el que desitgem al menys ho haurem intentat. No sóm gent que es resigni fàcilment la gent d’ICV i aquest cop posem tota la carn a la graella.

Per un costat comptem amb un candidat a Barcelona que penso que és el millor que podíem tenir. El Coscu representa la lluita històrica pels drets socials i laborals per la seva trajectòria,però també representa l’esforç de l’esquerra social i política del nostre país per adequar-se a les necessitats dels nous temps. El pacifisme,el feminisme i l’ecologisme són indestriables del fil roig que sempre hem representat. Com ho és el fet de reivindicar-nos com a partit de lluita i de govern amb tot el que això comporta.

Però aquests dies penso que hi ha diferents factors que ens han de fer mirar la propera contesa electoral amb esperança. En les enquestes que han anat sortint un percentatge gens menyspreable de la població prefereix més impostos davant la retallada de l’estat del benestar,no és menor aquest aspecte quan els únics que defensem i hem defensat aquesta opció hem estat nosaltres. Tampoc és menor el fet que hem estat capaços de teixir novament aliança amb EUiA,amb totes les dificultats que comporta aquesta coalició electoral però amb l’esperit de proveir a l’electorat d’esquerres i ecologista d’una oferta política honesta i amb una trajectòria de feina feta al Congrés. També hem donat un toc d’atenció clar a la ciutadania malgrat la majoria de mitjans no se’n facin ressò:ICV i EUiA representen avui els agents polítics que a Europa estan assolint resultats importants que condicionaran les polítiques europees dels propers anys.

I per què no - #ixqno?- ens podem convertir en jutge de la política espanyola dels propers quatre anys?. Per què no l’esquerra verda – EQUO – i l’esquerra tradicional – IU – pot condicionar la política espanyola?. Ens resignarem a que el PP imposi de forma absoluta les seves polítiques? O que aquestes siguin condicionades per CiU o el PNB? Per què? Per què segueixi tot igual o pitjor?. Defenso que en aquests moments,més que mai,hem de reivindicar la sobirania popular per canviar les coses i canvi vol dir fer coses noves,vol dir transformació,vol dir parlar i no callar. Hi ha alternativa,la crisi no existeix per gràcia divina,te noms i cognoms,i el proper 20N hem de treure la màscara a qui l’ha provocat i a qui no pensa fer res perquè ho paguin.

us linko una canço de "sol i serena" amb el mateix títol que aquest post