Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coscubiela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coscubiela. Mostrar tots els missatges

10 de març 2012

I a sobre hem de callar?


Recupero el lema amb el que es va presentar la nostra coalició a les darreres eleccions generals perquè ve a tomb dels moments convulsos que estem vivint. En les darreres setmanes milers de persones s’han manifestat des de diferents fronts contra les mesures aplicades pels governs espanyol i català. El mantra repetit des de les files conservadores en els diferents nivells institucionals de que hem de fer penitència dels abusos comesos via reducció del dèficit te cada dia menys adeptes. Reconeguts acadèmics i responsables d’institucions internacionals han començat a virar el posicionament perquè les retallades venen a ser com fer-li una sagnia a un malalt,com es feia a l’edat mitjana. Fins i tot els darrers moviments de Mas i Rajoy van en direcció contrària a la màxima que la millor recepta és reduir el dèficit perquè són conscients que ens porta a l’abisme de la recessió.

La fórmula ha de ser ben diferent i per això cal alternatives polítiques però sobretot socials. I “haberlas haylas”!!. Li hem de fer veure a la majoria política del PP que davant seu te una majoria social que no vol que el país vagi cap a on ens porten,amb l’ajuda inestimable,com sempre que es tracta d’interessos econòmics dels poderosos,de CiU,que entre bandera i cartera sempre prefereix cartera. Tant el PP com CiU són valents amb els febles i porucs amb els poderosos. Les reformes que s’estan promovent des dels governs ens porten a tirar enrere anys de lluites polítiques i socials. Les mobilitzacions serveixen encara que des de diferents àmbits polítics,econòmics i mediàtics s’entestin en criminalitzar qui no es resigna i s’enfronta pacíficament als poders públics.


Aquesta setmana s’ha debatut al Congrés sobre la dació en pagament a proposta d’ICV. La resposta del ministre de Guindos ha estat la promesa d’un codi de bones pràctiques pels bancs,una contradicció si es vol després dels comportaments totalment mancats d’ètica de la majoria d’ells. Però algú creu que si no fos perquè milers de persones han plantat cara als desnonaments aquest tema tindria resposta,molt limitada això si,des del PP?. Totes les vagues generals han tingut resultats positius de la mateixa forma que moltes de les conquestes que avui ens volen manllevar han estat fruit de la mobilització social i política.

Ens retallen drets bàsics com la sanitat,l’educació i l’habitatge. Encareixen el transport públic i l’accés a la universitat. Retallen la funció pública i els sous dels qui hi treballen. Faciliten els acomiadaments i precaritzen l’ocupació. I a sobre hem de callar?. 

Aquest article ha estat publicat el dijous 8 de març a cugat.cat 

02 de desembre 2011

Valoració del #20N (2)


ICV, conjuntament en aquest cicle també i ja van 3, amb EUiA ha aconseguit en aquest cicle situar el vot a les Generals al nivell de les del Parlament, per sobre del 9% (9,54%) a la nostra comarca. Aquest resultat situa la nostra comarca per sobre del resultat de la coalició a nivell català (8,09), de la província de Barcelona (9,07%) i de l’Estat (6,84%). En les circumscripcions on IU ha tret escons el % és de 8,04% a Madrid, 9,02% a Málaga, 13,27% a Astúries – “Efecte Llamazares” que celebro - , 8,62% a Sevilla, 6,77% a València i 11,46% a Saragossa – en coalició amb la CHA -. És important remarcar el fet d’haver aconseguit el Grup Parlamentari propi de la coalició, al mateix temps que hem de valorar com a negatiu que el nostre referent estatal EQUO amb el que hem signat acord de col·laboració i amb els que ens presentarem, amb ells com a mínim, a les properes eleccions al Parlament Europeu, ha tret només 1 diputat per la circumscripció de València en coalició amb COMPROMÍS. De ben segur que aquest punt de partida els farà madurar com a organització política tant des del punt de vista estratègic – han basat molt la seva campanya en el perfil verd deixant en segon terme el roig i el de model d’estat – i la política d’aliances, que ara podran assumir partint dels 340 mil vots aconseguits a tot l’Estat.

acte de suport de personalitats a la coalició
A nivell general ICV ha tret doncs uns bons resultats – molts ho haguessin signat abans de començar la campanya – però el fet de créixer també IU pot comportar que ens diluïm dins el nou Grup Parlamentari amb el que això pot comportar políticament i mediàtica. M’agradaria que poguéssim ampliar l’abast d’aquest Grup incorporant diputats/des de projectes polítics similars però no serà fàcil. Ningú entendria però que aquest, el tema de a quin grup hem d’estar, fos un tema de discussió, en un moment en el que el que cal és gaudir dels millors instruments per dur a terme la nostra acció política.

Fent una primera aproximació als resultats podem extreure les següents conclusions:
·        El perfil de la campanya i del nostre candidat ens han possibilitat recuperar àmbits generacionals i sectorials que s’havien refredat en els darrers temps. Només cal veure la millora de resultats en localitats com Sabadell (10,3%), Rubí (10,6%), Cerdanyola (11%), Montcada (11,2%), Barberà (10,9%), Badia (10,7%), Polinyà (11%) i Santa Perpètua (11,8%).
·        En poblacions on tenim l’alcaldia el % és superior a la mitjana de la coalició: Santa Perpètua (11,8%), El Prat (12,6%), Sant Feliu de Llobregat (12,2%) i Montornès (17,7%).
·        En les poblacions on el component socioeconòmic és més alt i de perfil més catalanista el % està per sota de la mitjana de la província: Sant Cugat (8,18%), Castellar (7,1%), Sant Quirze (7,4%), Palau (7,3%), Viladecavalls (8,59%), Vacarisses (8,16%),...i va associat al fet que CiU ha guanyat les eleccions.
·        L’anomenat “tsunami popular” no és tal si observem per un costat que amb menys % que el PSOE en el 2008 (44% contra 45%) el PP ha aconseguit la majoria absoluta, incrementant els seus vots a nivell espanyol en 500 mil vots i no arribant a la xifra del PSOE del 2008 (10,8 milions contra 11,2)..
·        La victòria de CiU a Catalunya pot induir a pensar que la ciutadania accepta les polítiques del Govern català però la coalició nacionalista ha tret gairebé 200 mil vots menys amb més participació respecte les eleccions del Parlament i ha baixat gairebé 10 punts el % respecte a les mateixes també. És evident que les enquestes publicades han beneficiat a CiU doncs l’efecte del vot contra el PP que en el 2008 va recollir el PSC en aquestes l’ha recollit CiU tot i que en menor mesura.

18 de novembre 2011

Pujarem a La Mola,és clar que sí!!

A l’acte de la coalició al Vallès Occidental,amb un ple de gom a gom al centre cívic de Sant Pere Nord de Terrassa,el nostre Coscu va prometre que si la nostra candidata Marta Ribas és diputada a Madrid pujarà a la Mola corrent. Estic segur que encara que no ho sigui però treiem uns bons resultats ho farà igualment,perquè li va la marxa al Joan i perquè serà una forma també de fer pinya pels difícil anys que ens vénen per davant.

Avui s’acaba la campanya de les eleccions del 20N. Una campanya on cap de la resta de candidatures ha volgut debatre les polítiques alternatives a l’hegemònica que empobreix la nostra vella Europa. En aquesta campanya uns no han explicat el que han fet en aquests darrers quatre anys perquè en el fons estan avergonyits,altres no expliquen,al menys el seu màxim candidat no ho fa,el que faran i,en el cas de CiU,les plantegen com un plebiscit i vot de confiança a un govern que està portant al nostre país a la recessió i abandonant en mans dels lobbies que representa les polítiques públiques que cohesionen i,el que és més greu,les plantegen com un reforçament del repetit mantra pujolià de que CiU és Catalunya.


Sortosament però hi ha una altra Catalunya,una Catalunya que potser no se sent interpel·lada per la política,entre uns i altres ho hem provocat,però que cada dia s’aixeca esperant un dia millor. A aquesta Catalunya,la majoritària,la de la gent treballadora,ens hem adreçat la gent d’ICV-EUiA. I ens adrecem perquè pensem que una altra democràcia,una altra política,una altra economia és possible. Una democràcia més forta i més propera,una política més lliure i valenta i una economia més justa i neta és possible i penso que les nostres propostes van en aquesta direcció.

Un estudi d’un grup de politòlegs experts així ho determina. Només els programes de la nostra coalició i d’EQUO concreten les propostes que fan. La resta es mouen en la vaguetat fent així un flac favor a l’enfortiment democràtic del país i dificultant la rendició de comptes en un futur proper. Fa 8 anys la majoria absolutista del PP,la rància i vella política d’Aznar,la guerra de l’Irak i la foto de les Azores va comportar un vot útil al PSOE i un vot visceral a ERC. Ara però l’únic vot útil per confrontar amb la suposada majoria del PP els propers quatre anys i l’únic vot visceral per confrontar la veu de la gent a la imposició dels mercats i les corporacions és la que representa la nostra coalició i l’esquerra verda a nivell de l’Estat. Només un Grup Parlamentari important que amalgami la pluralitat d’esquerres a nivell d’estat podrà plantar cara a les polítiques regressives que comportarà el triomf que ha brindat en safata el PSOE al PP. I és possible. Una plana web proposa votar les candidatures que ténen possibilitat de trencar el bipartidisme i votar contra les polítiques de PP,PSOE i CIU,i en el cas de Barcelona,però també en moltes circumscripcions espanyoles,la primera alternativa la representa ICV-EUiA,IU i EQUO.

Ara,com deia la Marta Ribas ahir a Terrassa,només cal que la gent es mobilitzi,que digui la seva,que no calli,que parli i que ompli les urnes de paperetes roges,verdes i violetes i,d’aquesta forma la nostra comarca tingui no un,el Joan Josep Nuet és de Montcada i Reixac,sinó dos representants de l’esquerra verda nacional al Congrés dels Diputats. L’"operació Marta Ribas" està en marxa però falta que tu ens donis confiança i així farem que el Coscu pugi a La Mola corrent.

16 de novembre 2011

EINES PEL COMBAT POLÍTIC

Més eines per combatre el discurs homogeni dels darrers dies. Sobre si hi ha alternatives, sobre qui hi ha darrera de cadascú dels partits,quines diferències hi ha entre les propostes d’uns i altres però que és tant difícil veure en els debats que no existeixen...aquí teniu un seguit d’articles,escrits,vídeos,més o menys seriosos que he anat retwitejat aquests dies i que vull compartir amb tothom que llegeix el meu blog. Compte! No estic d’acord amb tot el que es diu en alguns articles però són interessants per la reflexió.

Per llegir

Vídeos


Per acabar: us informo d’un acte interessant,que coincideix amb el darrer dia de campanya, a Sant Cugat dins les Nits Temàtiques de la UNIPAU: 
 Divendres  18 de novembre
Sombras,  coproducció franco-espanyola dirigida per Oriol Canals (Sant Cugat 1965)
“Sombras" aborda el drama dels centenars d’africans que abandonen  les seves terres de pobresa en busca d’una vida millor i que després de sobreviure a la temerària travessa marítima han d’afrontar una realitat potser encara més complexa, com és el poder sobreviure en terra europeu.
Presentat per Jordi Casas
Lloc: Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès
Hora: 20h

11 de novembre 2011

La quadratura del cercle

Així va titular ahir la seva conferència el nostre candidat a la brillant intervenció que va fer al Cercle d’Economia. Val a dir que la directiva d’aquest lobby econòmic català no va estar a l’alçada,en Piqué,el seu president,ni va venir,quan ha presentat a la resta de candidats,i a més,ens van donar una sala petita,que es va omplir de gom a gom,enlloc de l’auditori que habitualment posen en aquestes trobades que organitzen ells mateixos...la presentació va anar a càrrec d’Artur Carulla que va estar molt elegant.

En Coscubiela va plantejar el nostre projecte com la quadratura del cercle,sustentada en 5 propostes concretes que resumeixo a continuació:

·         Cal més protagonisme de la política davant la força dels mercats i la feblesa de les institucions. Perquè hi hagi recuperació econòmica cal més política i més governança europea,tema aquest desaparegut de molts dels debats d’aquests dies. També cal regenerar la política per poder intervenir en l’economia.

·         Reactivar l’economia en un context d’endeutament privat. Les retallades comporten més recessió i no podem deixar només la reactivació en mans de l’exportació,avui per avui únic àmbit econòmic que funciona. Cal augmentar el consum privat i també el públic. Baixar salaris comporta la ruïna,les retallades disminució de drets i ocupació pública,el col·lapse del crèdit a les pimes la destrucció de projectes viables. Cal,a més que tant les administracions com les grans empreses paguin al dia a les pimes que indirectament les estan finançant.

·         L’estabilitat pressupostària és possible sense retallades si incorporem austeritat de la bona,del que ell anomena “colesterol bo” i és ineludible introduir una reforma fiscal i aquí és on hi ha diferències amb la resta de forces polítiques. Tal com va dir en Coscubiela “hauria d’estar prohibit que els polítics diguin dilluns,dimecres i divendres que baixaran els impostos i que els dimarts,dijous i dissabtes que augmentaran els drets,a no ser que diumenge ens vulguin portar a Lourdes o Fàtima”.

·         S’ha de generar consens social defugint dreceres i oportunistes. Una reforma laboral contra tothom no és el camí per la creació d’ocupació,estudis acadèmics indiquen que en els darrers 30 anys cap de les reformes laborals ha creat llocs de treball,la darrera del PSOE n’és un exemple ben clar.

·         Combinar el curt i el llarg termini. Cal,com va dir ell,que fem saltar els dos “trombos”:el sistema financer i la debilitat del sistema fiscal. Cap sector hauria de voler cobrir el sector immobiliari. Si el segle XX va ser el de l’ampliació dels drets socials i,per tant,va crear els llocs de treball associats en els sectors de l’educació,la salut,el turisme,...el segle XXI ha de ser el del sector ambiental. També s’ha de caminar en l’enfortiment del sector agroalimentari i en el del coneixement i la cultura.

La conferència la va acabar fent referència a que en el debat polític d’aquests dies algunes forces juguen al “fet i amagar” perquè uns amaguen el que han fet,uns altres el que faran i CiU que guanyi qui guanyi donarà suport a un dels altres dos per fer polítiques en defensa dels sectors poderosos que representa.

Dues darreres qüestions interessants: la classe dirigent del nostre país tant política com econòmica suspendria un examen d’intel·ligència emocional perquè te un desconeixement brutal del país que tenim. Només entenent racionalment i emocional com viu la gent es poden prendre bones decisions i,per acabar,es va preguntar perquè serà que en aquests moments no hi ha debat sobre la immigració quan fa 4 mesos alguns partits la van utilitzar per guanyar pes en molts municipis.

Una bona conferència valenta,clara,davant la classe dirigent de l’economia catalana.

09 de novembre 2011

fem xarxa?

En aquests dies de campanya electoral no tothom estem al mateix nivell implicats,ni físicament ni en les xarxes d'internet. Amb aquest escrit pretenc només facilitar-vos que ens feu un cop de ma per tal de mobilitzar la gent que des de la perspectiva progressista vol canviar les coses i lluitar contra els poderosos. Us adjunto alguns articles i enllaços a recursos que des de diferents àmbits s'han realitzat amb la il·lusió de canviar les coses,tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. En aquest darrer punt m'atreveixo a demanar-vos que feu arribar als vostres contactes de fora de Catalunya les propostes de partits que com IU o EQUO treballen amb pocs recursos però amb molta motivació treballen per canviar la realitat. Aquí teniu alguns exemples:

Vídeos amb propostes:
Articles interessants:
entrevistes a Joan Coscubiela:
una darrera plana web que permet jugar amb les idees per saber què votar....

Ja veieu que malgrat els pocs recursos molts fem servir la imaginació,ara només cal que ens ajudeu a fer xarxa

14 d’octubre 2011

#ixqno?

La rellevància que estan agafant en els darrers temps les xarxes socials fa que deixem de banda la reflexió més profunda i els plantejaments més elaborats. Jo també m’he apuntat al carro del missatge de 140 caràcters,com si d’un titular de premsa es tractés i a retwittejar idees i textos que em semblen interessants compartir. Però davant la força d’altres idees cal que des d’Iniciativa donem la batalla de les idees i,aquestes,no es poden resumir sempre en 140 caràcters.

He decidit que per la campanya de les eleccions generals faré servir el hashtag “#ixqno?” perquè vull combatre el desànim de la gent del carrer i,fins i tot,el complexe de partit petit que massa vegades tenim des de la nostra organització. Sí ja ho se que peco d’optimista massa vegades i després passa el que passa però aquesta vegada penso que hem de picar alt. Si al final el resultat no és el que desitgem al menys ho haurem intentat. No sóm gent que es resigni fàcilment la gent d’ICV i aquest cop posem tota la carn a la graella.

Per un costat comptem amb un candidat a Barcelona que penso que és el millor que podíem tenir. El Coscu representa la lluita històrica pels drets socials i laborals per la seva trajectòria,però també representa l’esforç de l’esquerra social i política del nostre país per adequar-se a les necessitats dels nous temps. El pacifisme,el feminisme i l’ecologisme són indestriables del fil roig que sempre hem representat. Com ho és el fet de reivindicar-nos com a partit de lluita i de govern amb tot el que això comporta.

Però aquests dies penso que hi ha diferents factors que ens han de fer mirar la propera contesa electoral amb esperança. En les enquestes que han anat sortint un percentatge gens menyspreable de la població prefereix més impostos davant la retallada de l’estat del benestar,no és menor aquest aspecte quan els únics que defensem i hem defensat aquesta opció hem estat nosaltres. Tampoc és menor el fet que hem estat capaços de teixir novament aliança amb EUiA,amb totes les dificultats que comporta aquesta coalició electoral però amb l’esperit de proveir a l’electorat d’esquerres i ecologista d’una oferta política honesta i amb una trajectòria de feina feta al Congrés. També hem donat un toc d’atenció clar a la ciutadania malgrat la majoria de mitjans no se’n facin ressò:ICV i EUiA representen avui els agents polítics que a Europa estan assolint resultats importants que condicionaran les polítiques europees dels propers anys.

I per què no - #ixqno?- ens podem convertir en jutge de la política espanyola dels propers quatre anys?. Per què no l’esquerra verda – EQUO – i l’esquerra tradicional – IU – pot condicionar la política espanyola?. Ens resignarem a que el PP imposi de forma absoluta les seves polítiques? O que aquestes siguin condicionades per CiU o el PNB? Per què? Per què segueixi tot igual o pitjor?. Defenso que en aquests moments,més que mai,hem de reivindicar la sobirania popular per canviar les coses i canvi vol dir fer coses noves,vol dir transformació,vol dir parlar i no callar. Hi ha alternativa,la crisi no existeix per gràcia divina,te noms i cognoms,i el proper 20N hem de treure la màscara a qui l’ha provocat i a qui no pensa fer res perquè ho paguin.

us linko una canço de "sol i serena" amb el mateix títol que aquest post