Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris smart city. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris smart city. Mostrar tots els missatges

26 de març 2013

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (IV i darrera)


Situem-nos en l'examen dels serveis públics municipals. Des de les darreres eleccions municipals del maig del 2011 el grau d'informació de les actuacions municipals te una tendència negativa, iguala la nota d'abril del 2009, un 5,7. Si mirem les puntuacions que es donen aquestes es “radicalitzen” del juny del 2012 al desembre del 2012: la puntuació entre 3 i 4 puja del 5,2% al 12,4%, del 5 a 6 baixa del 36,6% al 30,8%, la del 9 a 10 passa del 6,2% al 10,3% i el NS/NC passa del 8,8% al 2,5%. Cada cop més gent coneix la web municipal, en el darrer any s'ha passat d'un 61% a un 64,5% (del 90% que te connexió a internet a la ciutat encara ens quedaria un bon “gap”) i d'aquests un 83,6% la valoren positivament, la qual cosa m'agradaria saber què vol dir, sota quins criteris es valora. Perquè si es mira la finalitat per la que s'hi entra podem extreure que la seva funcionalitat és més aviat baixa: majoritàriament (40%) s'hi entra per buscar “informació” en abstracte, 1 de cada 5 persones que la coneixen per fer tràmits i la resta és lamentable, només cal mirar el quadre de percentatges: 2,7% educació/escolarització, 8,2% cerca de feina, 3,3% transports/mobilitat, 7,9% agenda d'activitats, 10% informació de serveis,... la web de fet és un mirall dels serveis que dona l'ajuntament és clar.

Quin és el servei més conegut a la nostra ciutat? L'assistència sanitària! Que, per cert, no és un servei municipal. I el que menys? Els consells de participació: premi pel Sr. Carol. Però més enllà de la primera impressió rasquem una mica més perquè el títol d'aquesta part de l'observatori és: coneixement, ús i valoració d'aquests serveis, per tant no es tracta només de saber on son els equipaments i la seva existència sinó valorar el seu funcionament i les dades ens diuen coses davant les que entenem que l'equip de govern i nosaltres i la ciutadania hem d'actuar. Podem afirmar que l'assistència sanitària rep la pitjor nota dels darrers 6 anys i això te a veure amb l'empitjorament de les condicions d'atenció sanitària a la nostra ciutat sense cap dubte. Una altra dada preocupant és la de la Policia Municipal, molt per sota de la d'altres observatoris, 13 punts respecte fa un any. Pel que fa a les escoles bressol municipals: la seva notorietat augmenta significativament, 10 punts per sobre que fa un any, serà perquè han millorat les condicions en aquestes o perquè es valora la seva necessitat i millora de condicions?. Em sembla preocupant tanmateix que la valoració/coneixement dels autobusos urbans hagi baixat 12 punts en el darrer mig any i esperona en la línia que varem plantejar com a grup municipal en el procés de negociació del pla local de mobilitat per tal de fer més útil el servei urbà de transport públic.

De les dades que dona l'observatori n'hi ha una que em fa especial il·lusió: la Festa de la Tardor és coneguda per gairebé un 67% de la població de Sant Cugat. Més que molts dels programes puntuals de l'ajuntament de Sant Cugat pels que es gasta milers d'€ de publicitat per donar-los a conèixer. Això vol dir que la Festa de les entitats, de la xarxa de l'associacionisme està molt instal·lada, que ha fet forat i que 1 de cada 3 persones de la ciutat la tenen anotada a la seva agenda com a data important de l'any, encara que hi hagi qui no hi participi i només s'hi passegi.

Sobre la valoració que fa la ciutadania de l'estat de la ciutat: un notable, que no està gens malament. Com sempre a La Floresta i a Les Planes la nota és pitjor, em remeto a comentaris anteriors i les persones entre 25 i 34 anys les que pitjor valoren l'estat general de la ciutat. En un any però un 7% de gent ha passat de valorar total o força positiu l'estat de la ciutat a valorar-ho d'altres formes ( baixa d'un 83,5% a un 76,3%). Els aspectes concrets més mal valorats per la ciutadania són el trànsit i l'espai per aparcar, per la qual cosa cal que l'equip de govern s'agafi de forma seriosa les accions aprovades en el pla local de mobilitat i potser també prengui alguna determinació respecte al fet que a la nostra ciutat hi hagi una densitat vehicle/habitant tant alta.


Quan un ajuntament inverteix una quantitat de diners (50 mil € en tota l'onada no és una quantitat exorbitant en moments normals) en fer un observatori un pot pensar que ho deu fer per prendre millor les seves decisions de gestió de govern quotidiana o estratègica. Sobre aquesta qüestió no sembla que s'hagi fet ressò cap notícia i també en parla l'observatori i no ho passaré per alt perquè em sembla la part més important de la informació. Gairebé el 60% de la ciutadania està força o totalment d'acord en que es doni suport al tercer sector o, dit d'una altra manera, que es prioritzin les polítiques socials. En aquest sentit és interessant ressaltar que en el barri on es valora més aquest suport és en el del Coll – Sant Francesc. Podríem dir que és per consciència de classe?. No sembla que hi hagi tant acord, un 48,9%, en que l'ajuntament doni suport a la creació d'empreses, el que suposo que deu anar associat a la imatge que en la nostra ciutat comporta aquest tipus de polítiques – més de “smart city” que d'acompanyament públic -. En aquest sentit només cal veure que el barri on es valora millor amb diferència (+1% sobre la resta de barris) és el Parc Central – Coll Favà. Tampoc es valora massa (un 32,5% valora només “una mica”) la “captació i retenció de negoci, inversió i talent”. En canvi sí que es valora de forma positiva (un 58,2% força o totalment d'acord) que es doni suport al comerç i al teixit empresarial i aquí malgrat el barri que més ho valora és el mateix que en l'anterior la diferència és molt menor. I no és que sigui negatiu captar talent, inversions, noves empreses,...sinó que una part important de la ciutadania ho veu com una qüestió aliena a ella, com una cosa dels polítics, elits empresarials i acadèmiques de la que no en treuen cap tipus de profit encara que passi a la seva ciutat. Ho referma una darrera pregunta que em fa l'efecte que hauria de fer replantejar a l'equip de govern la seva estratègia: quan es pregunta a la gent sobre “fins a quin punt està d'acord amb que Sant Cugat és una ciutat de la ciència, la innovació i el coneixement?” només un 40,6% pensa que “força” i un 29,6% pensa que una “mica”, el que entenc que representa que no és una qüestió interioritzada per la ciutadania sinó més un producte de marketing projectat a l'exterior i que es valora sobretot allà on CiU i també el PP tenen els millors resultats, els barris de Mira-sol i el de l'Eixample i Torreblanca.

Per finalitzar aquest “petit” anàlisi des d'una altra perspectiva del que és una presentació de l'observatori sociològic de Sant Cugat – estaria be tenir el document d'on s'extreu aquesta presentació i ja no diguem la base de dades per treballar-la! - hi ha dues notícies “bomba” que no han transcendit i que jo sí vull explicar perquè em semblen un fracàs important de CiU al capdavant de l'equip de govern municipal. Més de la meitat de les persones enquestades no saben res del Pla d'Objectius estratègics de l'ajuntament ( un 56% NS/NC ) i un 35,4% no el coneix GENS. Després de cinc anys de donar la llauna amb el tema del PACTE només un 1% de la gent que viu a la nostra ciutat els sona d'alguna cosa que això existeix...

I l'altra dada: el mes de desembre una de cada quatre persones valoraven força la promoció que feia l'ajuntament de l'ètica i dels valors. Una altra una mica. Un 38,6% responia amb un NS/NC i un 11,6% amb un poc o un gens. 1 de cada 4 persones o no sabien què dir o be pensaven que era poc o gens transparent i si hi sumem les que pensaven que només ho era “una mica”, ho pensava més de la meitat. De la campiona mundial de transparència un s'esperaria una nota més alta, no?. M'agradarà veure que respondrà la gent en el proper observatori després de l'afer Martorell i els casos de presumpte d'espionatge a companys de govern.

22 de gener 2012

Piulades (3) i altres



Divendres els tertulians i tertuliana del Matí de Catalunya Ràdio, Pere Portabella, Manuel Milian Mestre, Antoni Puigverd i Lali Vintró, eren interpel·lats pel conductor del programa a ressaltar el protagonista de la setmana. L'un va parlar del capità del creuer enfonsat a Itàlia, i va aprofitar per fer un paral·lelisme amb una societat individualista davant la més solidària del passat, un altre va ressaltar la mort de Manuel Fraga, personatge segons ell polièdric (...) i la Lali va fer esment de la situació en la que es trobava el jutge Garzón, que després d'actuar contra tot el que es mou sense conseqüències ara es troba assetjat per tocar la corrupció de la dreta i els crims del franquisme. Bona tertúlia la d'aquest dia de la setmana que us convido a escoltar.

Em permeto enllaçar-vos diferents articles d'opinió i notícies que m'han cridat l'atenció aquesta setmana i que comparteixo amb vosaltres. Òbviament ho faig per generar reflexió i,sobretot,debat,que és l'objectiu d'aquest blog. Dilluns passat a El Pais Josep Ramoneda escrivia “la democracia en peligro”,reflexió sobre l'alternativa en política com a garantia de més democràcia i que aquesta alternativa no es pot limitar al canvi de persones sinó als canvis de les polítiques.


Diumenge 15 a EL PUNT AVUI un opinador de referència com Francesc Sanuy ens parla de la manca d'inversió a Catalunya en “vinguin afaitats primer” però des d'una perspectiva diferent a la que és habitual darrerament en la que prioritza l'explicació del que significa la conxorxa de classe entre els buròcrates de la “Villa y corte” i els seus amigatxos i  la política de recentralització que ens cau a sobre amb el PP al govern.

També a El Pais de dilluns hi podíem trobar un bon article sobre les ciutats eficients i sostenibles, les “smart city”, tant de moda darrerament pels que vivim a Sant Cugat. I en el mateix diari però en l'edició de dimecres una noticia sobre el darrer pas de revenja del conseller Puig sobre l'obra del govern anterior amb la dilució del comitè d'ètica de la policia.

El Periodico de Catalunya ha fet una relació d'articles també molt interessants sobre la realitat de diferents barris del país i la seva salut lligada estretament a les actuacions i dinàmiques que s'hi fan,sobretot en el camp de la nova ciutadania però no només. El 18 parlava dels barris del Fondo a Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc a Badalona. S'evidencia en aquesta sèrie d'articles que la intervenció comunitària des de la priorització política és una qüestió cabdal.
 
Com cap altra vegada el debat sobre la fiscalitat és d'actualitat i el diari Ara no és alié, el passat 16 de gener titulava "els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA" a un article on explica la tributació en ambdós paísos. Haig de dir que no estic d'acord amb el titular de la notícia doncs aquí la major part de l'ingrés fiscal recau sobre la classe mitja i allà sobre les rendes més altes, les mateixes dades justifiquen la meva apreciació però potser els que es queden amb el titular es queden amb la idea i qui dia passa any empeny...

El Pais de diumenge passat feia un reportatge sobre les execucions hipotecàries extrajudicials,que s'han quintuplicat en els darrers cinc anys i que en molt casos poden representar que els bancs,insaciables,es puguin adjudicar un pis per 1€,una vergonya tenint en compte que l'administració pública no para de rescatar bancs i en canvi a la gent no hi ha qui la rescati.

Expansión Catalunya ens explica a la seva edició del passat dilluns 16 els "deu projectes de l'època de vaques grosses",infrastructures i equipaments pensats a l'engròs que avui tindrien una execució més austera i on es va primar el disseny a la funcionalitat i que,en algun cas de forma vergonyosa van encarir el seu pressupost. És bo saber però en quins casos aquests projectes s'han encarit de forma desmesurada i en quins territoris ha passat això.

I,per acabar,en el recurrent i imprescindible debat sobre el nivells administratius del nostre país val la pena llegir la crònica que feia el Punt Avui dimecres 18 on explica la petjada dels consells comarcals en determinats territoris. Jo he estat conseller comarcal els del 2007 al 2011 i quan escolto que s'han de fer desaparèixer penso que aquesta afirmació no es pot fer alegrement sense pensar en alternatives realistes. En la nostra comarca la desaparició del consell comarcal posaria en greus dificultats a la majoria de municipis. Cal doncs un debat serè i trepitjant la realitat per prendre decisions sobre la racionalització de l'entramat institucional del país,que si be és veritat que fa falta cal fer-ho amb respostes de garantia per les administracions més vulnerables.