Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot ?

Dijous de la setmana passada ens acompanyava el proper candidat de la nostra coalició per Girona, el Joan Boada. El Joan ha jugat un paper molt important en els darrers anys al nostre país. De ser el portaveu del Grup Parlamentari, que tot i donar suport al Govern, lluitava de forma clara per incidir encara més en les polítiques públiques, a presidir la comissió d’investigació del Carmel, que va suposar tot un seguit de modificacions legals importants per millorar la transparència i el control públic de les activitats, a ser ponent en l’elaboració del nou Estatut del 2006, va assumir en el nou mandat tripartit la secretaria general del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

La seva empremta en aquest sentit ha estat clara, ha sabut gestionar un departament difícil, una de les seves responsabilitats directes és la gestió del personal, ha promogut la millora de les infraestructures del país – el salt quantitatiu i qualitatiu en l’àmbit de la policia, dels bombers i la protecció civil és espectacular -, la millora de la transparència, l’eficàcia econòmica i ambiental de les seus del departament i la posada en marxa de tota una sèrie de iniciatives polítiques que marcaran de forma clara la petjada de la coalició en el seu pas pel Govern – comitè i codi d’ètica, unitat de mediació, programa d’equitat, posada en marxa de l’Institut de Seguretat Pública, creació del Memorial Democràtic, de l’Institut Català Internacional per la Pau,..... convertint-se doncs en la ma executora del conseller Saura, no sense problemes però això si sense defalliment. Perquè el Joan és un animal polític que ha portat també al Govern la capacitat d’incidència de la coalició de forma clara i sense defallir, amb contundència però amb capacitat d’arribar a acords, com ha de fer un polític responsable.

El Joan va compartir amb nosaltres un seguit de reflexions sobre el paper d’ICV-EUiA al Govern en els darrers anys. D’aquestes reflexions em quedo amb tres de rellevants. La primera, no per importància, és la que fa referència a la importància de prendre decisions des de la diversitat ideològica que comporta un govern de coalició. Tinc claríssim que aquesta fórmula de govern, a part de representar una majoria social i política incontestable, és la millor manera de donar resposta als reptes del país, és la més sana. I comporta conflicte, i tant !, totes les relacions humanes comporten conflicte, les relacions familiars, laborals, veïnals,.... això no és negatiu, ans al contrari si se sap gestionar be és clar. En tot cas no seria un greuge d’aquest govern la dificultat d’arribar a acords, quan l’alternativa política te significatives dificultats per fer-ho essent una única coalició electoral.

La segona : el fet que una força com la nostra no s’ha limitat a gestionar al Govern, sinó que ha treballat, amb més o menys destresa, per transformar la realitat. I aquí és on rau el problema : governar perquè tot segueixi igual, amb els braços plegats, o per canviar aquelles coses que no ens agraden i que, habitualment, incideixen en la majoria de la població?. Aquest és el “mal” que ha fet la nostra coalició en aquests darrers anys i és per això que som l’objecte de les crítiques més furibundes. Iniciatives que han comportat canvis culturals en l’ús de l’aigua, en la gestió de la velocitat, en la promoció de la memòria democràtica... i que suposen l’enterrament de les polítiques trasvassistes, la millora de la qualitat de l’aire i la rebaixa de victimització a les carreteres o l’honorabilitat d’aquelles persones que van deixar les seves vides per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals del nostre país.

La tercera i darrera : que hi ha diferents marxes en aquest govern. I tant que sí! Només cal veure les declaracions dels darrers dies.... marxes diferents que han comportat polítiques amb les que no hi estem totalment d’acord però que són conseqüència també de la representació política que tenim cadascú dels qui donem forma a aquest Govern. Són petites victòries d’aquells que es diuen d’esquerres però que fan polítiques que beneficien “als de sempre”, de les que una part de la Llei d’Educació en són un exemple clar. I això ha de comportar sortir del Govern ? jo, com en Boada, crec que no. L’alternativa quina seria ? que es deixessin de fer moltes, la majoria, de les polítiques beneficioses pels més febles que es fan, com les que tenen relació amb la lluita contra la crisi, i que la dreta governés un altre cop. I aquesta experiència ja la coneixem.

Solució ? : doncs que la nostra coalició després de les properes eleccions tingui més força, perquè pugui incidir encara més en les polítiques d’un govern que representa a la majoria social i política del país.

Per acabar : fem l’exercici a la nostra ciutat de pensar que ens ha aportat aquest Govern. De ben segur que en pocs minuts podrem exemplificar-la de forma clara, en tot cas us dono unes pistes : Llei de Barris de Les Planes, Parc Natural de Collserola, estació FFGC de Vollpelleres, escola Ciutat d’Alba,.... de les que segur en seguirem parlant en el futur.

Recull la trobada cugat.cat

video del post de TVSC

3 paràgrafs pel “ja n’hi ha prou!”

Al llarg d’aquestes darreres dues setmanes hem assistit al linxament polític i mediàtic de la conselleria d’Interior. Un cop més diferents mitjans, entre els que es compten els públics i, principalment, en Cuní & Cía., no han dubtat en utilitzar una crisi en un cos professional, en aquest cas el dels bombers de la Generalitat, per atacar sense miraments aquell que els dirigeix políticament, el conseller Joan Saura. No fa res que la causa d’aquesta crisi sigui la mort de cinc homes que patiren les conseqüències d’un foc dramàtic i d’una situació meteorològica excepcional.

Amb el terra encara fumejant el conseller donava explicacions al Parlament del que havia passat. Segurament s’ho havia pogut estalviar perquè era difícil en aquells moments tenir tots els elements per fer una valoració complerta – l’informe dels bombers va trigar més d’un mes a fer-se fer per la seva dificultat – però van pesar més les ganes de donar transparència a l’assumpte i de donar compte a la ciutadania representada al Parlament. Mai s’havia fet i això per si mateix ja és un element a posar en valor. Com és també el fet que el mateix dia que s’aixecava el secret sumarial el conseller demanés tornar a comparèixer al Parlament, un cop explicat l’informe als familiars de les víctimes i als propis professionals representats pels seus sindicats.

Què ha passat des d’aleshores ? doncs que, tal i com deia el president del nostre Grup Parlamentari, s’ha elevat a veritat incontestable els arguments d’una de les parts, legítima però absolutament parcial i s’ha sumat a això la gana partidista, legítima també, de trencar el tripartit des de les forces de l’oposició parlamentària. Des d’abans fins i tot de ser anomenat conseller ja es demanava la dimissió de Joan Saura, argumentant que una força com la nostra no es podia fer càrrec de segons quines responsabilitats. Avui però podem dir amb orgull que hi haurà un abans i un després de la gestió que ha fet ICV al capdavant d’aquesta conselleria. Una gestió que de ben segur necessitaria de més temps per assentar-se, els canvis són sempre difícils i més en una conselleria que està normalment mirada amb lupa.

Aquests dies hem assistit a dos fets que també condicionaran el futur del país. Per un costat el procés d’ubicació del cementiri nuclear i per l’altre el rebuig per part d’un dels socis de govern a la convivència amb ICV. Sobre el cementiri nuclear dos actituds diferents : la dels que tot i estar d’acord amb el desenvolupament de l’energia nuclear no volen assumir un de les seves fatals conseqüències, la gestió dels seus residus, amb un posicionament tant poc honest i insolidari i, d’altra banda, la dels que no estant d’acord amb aquesta energia volem parlar abans de decidir on van els residus fins quan els seguirem produint, amb l’objectiu del desmantellament de les centrals nuclears i l’aposta clara per una alternativa energètica més sostenible i segura.

Sobre el segon fet : ERC ha declarat en veu del seu màxim representant que no vol repetir un futur govern d’esquerres amb ICV. Com es pot defensar un govern d’esquerres sense la nostra contribució ?, quin problema hi ha en que aquest govern de coalició no pensi el mateix en determinats temes ?, potser els fa por que la seva carta de presentació davant determinats sectors estigui condicionada per la nostra participació ?, realment és el seu problema, però també ho serà pels que pensem que cal seguir treballant per la reedició d’un govern tripartit. El problema em fa la sensació que és d’imatge. Hi ha qui defensa governs amb sigles d’esquerres – tot i que no tanquen la porta a governs amb la dreta per superar la crisi ! – i hi ha qui defensem governs que facin polítiques d’esquerra. Aquí és on realment fa mal, no Sr. Puigcercós ?.