El Procés Constituent de Sant Cugat asseu a la mateixa taula ICV, CUP i l'Assemblea de Drets Socials

En el segon acte de la Festa de Tardor d'enguany la sala del Terra Dolça es va omplir a vessar de públic esperonat per la pregunta plantejada per l'assemblea santcugatenca del Procés Constituent. Una autopregunta que es feia la pròpia plataforma cívico política, representada pel jurista i membre de l'observatori DESC Gerardo Pisarello, sobre el per què del propi procès encapçalat pels activistes Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que volia rebre la resposta de forces polítiques amb representació institucional a la nostra ciutat com ICV i la CUP i d'un moviment cívic emergent com l'Assemblea de DretsSocials que des de fa set mesos camina de forma incansable coordinant les lluites quotidianes contra les retallades a l'Estat del Benestar a la nostra ciutat.

Taula Rodona "Procés Constituent per a què?"

La periodista del TOT Sant  Cugat Anna Mira presentà una taula rodona on cadascuna de les organitzacions presents va plantejar els seus posicionaments davant la situació político social actual i els instruments per sortir-nos-en. Gerardo Pisarello va ressaltar l'especificitat en el marc europeu del qüestionament del marc constitucional i la necessitat de “canviar-ho tot”, la constatació que dins el paisatge de crisi sistèmica, institucional, on tanta gent qüestiona els principals actors passats i presents, “s'obren finestres d'oportunitats que fan que moltes coses siguin possibles i sinó ho fem nosaltres potser ho faran altres amb conseqüències ben diferents”. Per part de l'ADS l'Oriol Sánchez* en una línia similar va plantejar entre d'altres qüestions que també “les alternatives es construeixen amb pressió social i conscienciació ciutadana de que la lluita és necessària”.

Pel que fa als partits presents en Jordi Casas, que representava a ICV, va recordar que en l'àmbit local dos anys enrere la seva agrupació havia plantejat un “espai comú de les esquerres” que va acabar en via morta perquè no va trobar bona acollida per part de la resta d'organitzacions polítiques. A nivell local i nacional però ICV creu que “el Procés Constituent hauria de fer de ciment per construir l'alternativa”. Finalment Guim Pros, en representació de les CUP de la ciutat va plantejar un sí rotund al Procés Constituent però amb dosis d'incredulitat, sobretot condicionats a la qüestió nacional i “sense necessitat de forçar cap màquina perquè ja coincidim en les lluites quotidianes, no és cap drama no anar junts electoralment parlant”.

Al final de l'acte hi va haver un seguit d'intervencions majoritàriament crítiques amb el sistema tradicional de partits i amb el paper que les forces d'esquerra han fet en els darrers anys. Entre el públic però es podia veure la presència de força gent molt destacada tant d'ICV com de la CUP. No es va concretar res de treball a nivell local des del Procés Constituent de cara a les eleccions municipals del 2015, encara que es va fer una crida a que “cercant la complicitat d'altres pobles caminem cap a la utopia concreta” però només – i ja és molt! - en una futura república catalana

*L'Oriol Sánchez no està enllaçat, per la dificultat en trobar un enllaç segur, suposo que això deu ser, depèn com t'ho miris, una sort per ell però.

La Festa de la Tardor comença plantejant-se el perquè de la crisi

Aquesta tarda la Fundació Sant Cugat ha ofert el primer acte de la Festa de la Tardor d'enguany. A la Casa de Cultura de la ciutat s'han aplegat una trentena de persones per veure la pel·lícula “Por què?! Una crisis endèmica”, dirigida per Marc Balaguer i realitzada pel mateix autor, en Jaume Vilalta i el veí santcugatenc Jesús Angel Prieto.

Jaume Vilalta, Marc Balaguer i Jesús A. Prieto

La pel·lícula és un recull de reflexions d'acadèmics, polítics, periodistes, de corrents ideològiques "moderades", segons els propis autors, fora d'alguna excepció rellevant com en Vicenç Navarro o Josep Ramoneda. Aquesta opció l'escullen els autors per tal de fer un relat homogeni de les causes de la crisi en les seves vessants econòmiques, socials i polítiques doncs aspira més a fer una narració del que ens ha portat a la situació actual que a fer propostes de futur malgrat en dibuixa alguna. El que queda clar això sí és que aquesta crisi representa el final d'un model. Almenys així ho sembla per la sintonía amb la que s'acomiada la pel·lícula: un “Rèquiem” ben trobat que toca a morts!.

Al final de l'acte ha hagut un debat entre els autors i les persones assistents on s'ha posat en valor el fet que es reflexioni al voltant de les causes de la crisi, els seus culpables, que la Fundació Sant Cugat, entitat que des de fa més de 15 anys promou i incentiva la vida ciutadana, especialment mitjançant l’organització de debats i participant activament en la configuració de l’opinió pública, hagi optat per presentar aquesta pel·lícula a la nostra ciutat i s'ha lamentat que, en general, la valoració qualitativa sigui molt bona però no sigui així la receptivitat quantitativa.

La pel·licula és possible veure-la a la plana web de Luki Media i la seva durada és de 80 minuts.

Val la pena el que es cou a casa nostra...

Just abans de començar la setmana de pasqua un grup important de persones properes a diferents lluites ciutadanes ens varem trobar a la Casa de Cultura. La gent d'Endavant – OSAN van convocar el que van anomenar “Assemblea dels Drets Socials” el dissabte 23 de març a les cinc de la tarda. Haig de confessar que d'entrada no ho veia clar, els apriorismes em podien, és el que comporta que una convocatòria provingui d'una organització política diferent a la que jo mateix pertanyo. Però vaig llegir-me amb carinyo la crida que feien i, més enllà de la crítica als partits i sindicats que des de fa més temps gaudim d'un suport democràtic allà on ens presentem legítimament, em vaig sentir interpel·lat per la resta de qüestions que es plantejaven.

 

Primera reunió ADS - foto cugat.cat

Què proposaven amb la seva crida? Tan simple i tan difícil alhora com una trobada d'aquella gent que a la nostra ciutat no estigués d'acord amb el que està passant. Que no acceptés que allò de que “no hi ha alternativa” sigui la única resposta a la crisi econòmica, social i institucional que estem vivint. Una crida a la gent que no vol quedar-se de braços creuats mentre cada dia ens retallen els nostres drets, els mateixos drets que tants i tants anys ens han costat aconseguir, mentre ens repeteixen com un mantra que “hem estirat més el braç que la màniga”. Una crida, en definitiva, a trobar-nos, a veure'ns les cares, tota aquella gent que a Sant Cugat cada dia treballa des de diferents trinxeres per defensar els serveis públics, com a garantia d'igualtat, per acompanyar a qui volen fer fora de casa seva perquè no pot pagar unes lletres o uns rebuts de lloguer, per ajudar a aquelles persones que busquen la solidaritat col·lectiva per cobrir les seves primeres necessitats, per qui lluita per millorar les seves condicions laborals o, pitjor encara, per no perdre la seva feina perquè un patró sense escrúpols aprofita la darrera reforma laboral per deslocalitzar l'empresa i guanyar més diners en un altre lloc del món.

Però la intenció no només és la suma de petites grans resistències, que ja seria una gran estratègia de teixir xarxa contra un enemic que te importants armes de destrucció massiva. De ben segur que qui ha començat a anar i a participar tenim un motiu més important encara que és construir ponts per crear alternatives. Alternatives solidàries, econòmiques, socials, polítiques, democràtiques, culturals. Perquè si no és ara, quan ho hem de fer?. Dissabte explicàvem les nostres experiències, les nostres idees, les nostres accions. I fèiem propostes de futur. I estic segur que hi ha moltes energies encara per descobrir, moltes idees per néixer. Sumar-les, articular-les, coordinar-les és segur un dels reptes. L'altra, que molta gent se senti cridada a participar en aquesta aventura que és ja  urgent. Personalment hi tinc posades moltes esperances, potser les darreres per donar-li la volta a l'eterna cantarella cansada de la nostra ciutat i penso que aquesta vegada sí val la pena el que es cou a casa nostra.

article publicat a cugat.cat dijous 11 d'abril