Val la pena el que es cou a casa nostra...

Just abans de començar la setmana de pasqua un grup important de persones properes a diferents lluites ciutadanes ens varem trobar a la Casa de Cultura. La gent d'Endavant – OSAN van convocar el que van anomenar “Assemblea dels Drets Socials” el dissabte 23 de març a les cinc de la tarda. Haig de confessar que d'entrada no ho veia clar, els apriorismes em podien, és el que comporta que una convocatòria provingui d'una organització política diferent a la que jo mateix pertanyo. Però vaig llegir-me amb carinyo la crida que feien i, més enllà de la crítica als partits i sindicats que des de fa més temps gaudim d'un suport democràtic allà on ens presentem legítimament, em vaig sentir interpel·lat per la resta de qüestions que es plantejaven.

 

Primera reunió ADS - foto cugat.cat

Què proposaven amb la seva crida? Tan simple i tan difícil alhora com una trobada d'aquella gent que a la nostra ciutat no estigués d'acord amb el que està passant. Que no acceptés que allò de que “no hi ha alternativa” sigui la única resposta a la crisi econòmica, social i institucional que estem vivint. Una crida a la gent que no vol quedar-se de braços creuats mentre cada dia ens retallen els nostres drets, els mateixos drets que tants i tants anys ens han costat aconseguir, mentre ens repeteixen com un mantra que “hem estirat més el braç que la màniga”. Una crida, en definitiva, a trobar-nos, a veure'ns les cares, tota aquella gent que a Sant Cugat cada dia treballa des de diferents trinxeres per defensar els serveis públics, com a garantia d'igualtat, per acompanyar a qui volen fer fora de casa seva perquè no pot pagar unes lletres o uns rebuts de lloguer, per ajudar a aquelles persones que busquen la solidaritat col·lectiva per cobrir les seves primeres necessitats, per qui lluita per millorar les seves condicions laborals o, pitjor encara, per no perdre la seva feina perquè un patró sense escrúpols aprofita la darrera reforma laboral per deslocalitzar l'empresa i guanyar més diners en un altre lloc del món.

Però la intenció no només és la suma de petites grans resistències, que ja seria una gran estratègia de teixir xarxa contra un enemic que te importants armes de destrucció massiva. De ben segur que qui ha començat a anar i a participar tenim un motiu més important encara que és construir ponts per crear alternatives. Alternatives solidàries, econòmiques, socials, polítiques, democràtiques, culturals. Perquè si no és ara, quan ho hem de fer?. Dissabte explicàvem les nostres experiències, les nostres idees, les nostres accions. I fèiem propostes de futur. I estic segur que hi ha moltes energies encara per descobrir, moltes idees per néixer. Sumar-les, articular-les, coordinar-les és segur un dels reptes. L'altra, que molta gent se senti cridada a participar en aquesta aventura que és ja  urgent. Personalment hi tinc posades moltes esperances, potser les darreres per donar-li la volta a l'eterna cantarella cansada de la nostra ciutat i penso que aquesta vegada sí val la pena el que es cou a casa nostra.

article publicat a cugat.cat dijous 11 d'abril