Sant Cugat: El miratge de l'habitatge

Qui no ha escoltat en boca dels nostres governants que a la nostra ciutat hem estat capdavanters en la construcció d'habitatge públic? Qui no ha escoltat la petulància dels i les convergents quan fanfarronejaven de que no només feien habitatge sinó que el feien a tots els barris?, com dient així que a aquesta ciutat sí que reparteixen habitatge públic arreu, no creant guetos com fan a altres llocs... 

Per respondre a aquestes dades només cal objectivar-les, relativitzar-les. Ho fèiem en el programa electoral del 2011 i ho actualitzo ara després de que l'any passat s'aprovés el Pla Local d'Habitatge que un any després és paper mullat - “el nou Pla Local d'Habitatge aposta pels pisos de lloguer....” -. 

La primera promoció pública que es va construir a la ciutat va ser l'any 1991, 12 pisos al C/ La Mina, de venda. Des de llavors ençà s'han construït 1.241 pisos de promoció pública de venda, 186 de lloguer en règim general, 235 de lloguer per gent jove i 38 per gent gran. Als de lloguer es poden sumar 86 promoguts per la promotora del Banc de Santander i que gestiona PROMUSA encara que les condicions econòmiques de lloguer són superiors a les habituals perquè les característiques dels habitatges també “sembla” que són de “gamma més alta”.

Us preguntareu si això és molt o és poc. Doncs cal posar-ho en relació al creixement de la ciutat. Del 1991 al 2001 es van construir a la ciutat 2.599 edificis nous i 8.682 nous habitatges. D'aquests, 711 van ser de promoció pública – tots de venda – el que representa un 8,2%. A partir del 2001 i fins el 2011 es van construir 1.496 edificis nous que representaven 4.926 nous habitatges, dels que 989 han estat de promoció pública – un 53,5% de venda un 46,5% de lloguer – representant un 20% del total de pisos construïts quan la llei d'urbanisme aprovada pel Govern d'Entesa preveia arribar fins el 30% com a mínim en els nous desenvolupaments urbanístics per aprofitament mig per habitatge públic. En total l'ajuntament ha lliurat 1.700 claus a dia d'avui segons les dades de la web de PROMUSA amb fons públics – no només municipals -.

Amb aquestes dades es trenca doncs la imatge que s'ha volgut vendre de que Sant Cugat ha fet tant habitatge públic. Si ens fixem només en les xifres “macro” és evident que n'ha fet però cal posar-les en relació a alguna cosa i en aquest cas cal posar-les en relació al creixement experimentat per la ciutat que és el més gran de l'Àrea Metropolitana en els darrers 20 anys i amb els millors instruments, sobretot des del 2003 fins el 2009, per poder donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

recreació projecte pisos PROMUSA La Floresta

Quina és la situació avui? Les administracions superiors s'omplen la boca de donar suport al dret a l'habitatge però s'han carregat totes les ajudes tant a les administracions locals com als particulars per promoure i accedir a habitatges de promoció pública. Hi ha un bloqueig brutal per les empreses públiques d'habitatge municipal. No hi ha finançament ni de l'Estat, ni de la Generalitat ni tampoc de les entitats financeres. Què cal fer davant d'això? Alguns diuen que plegar veles. Jo penso que no. La feina de les empreses públiques d'habitatge ha estat molt important. A la nostra ciutat però el que cal és que reconsideri la seva activitat. Ha de redirigir-se a la mediació, l'assessorament i l'acompanyament jurídic. No pas a construir nous habitatges i menys de promoció de venda.

La mediació perquè a la nostra ciutat hi ha 2.000 pisos buits, dels que més de 700 són nous. Cal que PROMUSA sigui proactiva i faci entendre als i les propietaris/es d'aquests habitatges que val la pena posar al mercat de lloguer aquests immobles, amb l'administració com a avalador, abans que tenir-los buits. Perquè si be la propietat privada és un dret, aquest dret ha de complir la seva funció social i avui a la nostra ciutat hi ha molta gent que necessita un habitatge per tirar endavant el seu projecte de vida. L'assessorament a la gent que tenint un habitatge en males condicions pot o be demanar ajudes per rehabilitar-lo tant des del punt de vista constructiu, com energètic, com pel que fa a l'accessibilitat o, perquè no, posar-ho en el programa de “masoveria urbana”. En total, segons el cens publicat per l'INE aquest mateix mes, hi ha uns 2.000 habitatges amb algun dèficit, més de 700 que fa més de 60 anys que estan construïts. I l'acompanyament jurídic a aquelles persones que tenen problemes en aquests moments amb el pagament de la hipoteca o del lloguer, que viuen el drama del desnonament o que estan a punt de viure'l, que també passa a casa nostra com demostren les accions que es fan a la ciutat i que han d'anar a la PAH Sant Cugat, cosa que està be, però que encara estaria millor si rebés un acompanyament formal per part dels serveis socials i jurídics de l'ajuntament i no s'haguessin de fer les coses de forma voluntària com fan i molt be els companys i companyes d'aquesta plataforma que tanta feina està fent i tan ben feta.