Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (I)

En els darrers dies l'observatori que cada sis mesos realitza el nostre ajuntament sobre la percepció que te la ciutadania de determinats serveis públics, de la valoració que fan de la política municipal i fins i tot del seu posicionament polític i religiós ha estat notícia diària als mitjans de la nostra ciutat. No seré jo qui analitzi com s'ha abordat aquesta noticia perquè cadascú ressalta allò que creu més rellevant. Però ja que s'han ressaltat unes dades o, millor dit titulars, en facilitaré unes altres, que també estan en el mateix estudi, al mateix nivell, que complementen la informació i penso que relativitzen, en alguns casos, i aprofundeixen, en altres, els titulars que s'han anat donant sobre les visions sempre subjectives d'una enquesta.

S'ha de començar per situar l'enquesta en el temps, mitjans de desembre del 2012, un mes després de les eleccions del Parlament. Pel que fa a la satisfacció de viure a Sant Cugat més d'un 9% de qui hi viu està poc satisfet, les notes menys altes (per sobre però del 7 i per sota del 8) es donen als barris de La Floresta, Les Planes, El Coll, Sant Francesc i el Centre, el que diríem que és la ciutat més consolidada i en la franja d'edat dels 25 als 34 anys. Una dada crida l'atenció: un 7,7% està poc o gens satisfet/a de viure a la ciutat, el valor més alt en els darrers 8 anys.

S'ha ressaltat per part de tothom l'elevat percentatge de sentiment de pertinença per part de la ciutadania. Seria bo comparar-ho amb altres municipis per treure'n encara més conclusions, segur que positives. La xarxa d'associacionisme és una de les claus d'aquest fet malgrat les condicions en que treballa. Hi ha dues dades però en les que m'aturo. La primera perquè és una oportunitat de millora: més d'un 18% només se sent una mica o gens santcugatenc/a, lògic atenent a la gran afluència de nous ciutadans vinguts amb el creixement experimentat per la nostra ciutat. L'altra dada és doble: qui més se sent de Sant Cugat és qui viu a Valldoreix... amb un 8,4 i qui menys, qui viu a La Floresta i a Les Planes...amb un 6,4!!!. Aquesta dada no ens pot deixar neutres. Si realment la gent que viu a Valldoreix se sent identificat amb Sant Cugat per sobre de la mitjana tenint com te una administració descentralitzada qui defensava plantejaments secessionistes te mala peça al teler. Una altra cosa és la necessitat de l'apropament de les decisions i la gestió de la cosa pública al territori. Pel que fa a La Floresta i a Les Planes és evident que el resultat és fruit del desencantament dels veïns i veïnes pel maltractament històric que reben per part dels successius governs municipals i també, perquè no dir-ho, pel sentiment de molta de la seva gent de no pertànyer a una ciutat que ja no és com era...a diferència dels seus barris.

eu.wikipedia.org - ajuntament antic

L'observatori també pregunta sobre la percepció que te la ciutadania de la situació econòmica i destaca que hagi empitjorat 11 punts en un any ( passant del 79,5% al 91% els que la qualifiquen de dolenta o molt dolenta) i que estigui 4 punts per sobre de la mitjana de Catalunya ( CEO = 87% ). En sis mesos ens hem tornat més optimistes perquè hem passat d'un 56% a un 36% que pensàvem que empitjoraria la situació econòmica a un any vista (el CEO = 40%) i d'un 7,5% a un 16,4% (CEO = 17,2%) que millorarà. S'ha de dir també que ha crescut en un 10% qui no sap què passarà (d'un 33% a un 43%). En la situació econòmica si hi ha una dada objectiva és quan et pregunten sobre si “la seva situació econòmica és ara millor, pitjor o igual que la de fa un any?” i aquí sí tenim una dada que fa fredor: a la nostra ciutat en els darrers dos anys s'ha passat d'un 37,8% de la gent (octubre 2010) que li havia empitjorat a un 51,3% en aquesta darrera enquesta. Més d'un 13% més en 2 anys i un 10% més en el darrer any. Clar que si fem cas del que diu el CEO la mitjana catalana és del 79,5%. Pel que fa a la destrucció d'ocupació en aquesta enquesta es torna a la “normalitat” de fa un any: a la pregunta “vostè o algú de la seva família ha perdut la feina en els darrers 6 mesos?” gairebé un 30% de les persones enquestades responen que sí, la qual cosa és una bona notícia si tenim en compte que en les de juliol i juny d'aquest any la mateixa resposta estava per sobre del 40%. També pot venir donat aquest resultat en que una bona part de l'ocupació per destruir ja ho està en aquest moments, vull dir que s'hauria de fer la preguntar també en positiu: “vostè o algú de la seva família ha millorat la seva situació laboral en els darrers 6 mesos?”, d'aquesta forma també sabrien alguns si ha servit per alguna cosa la darrera Reforma Laboral...nosaltres ja sabem que no...millor dit: ha servit per destruir ocupació de qualitat.

Seguiré parlant de l'observatori ciutadà, hi ha més "material", però a tall d'exemple us adjunto a continuació alguns dels titulars de cugat.cat sobre l'observatori ciutadà:

 Nou de cada 10 ciutadans, satisfets de viure al municipi

 Més de la meitat dels santcugatencs utilitza el català amb la família

 Més de la meitat de santcugatencs, a favor de la independència de Catalunya 

 Els santcugatencs valoren l'alcaldessa amb un 6'8

Can Busquets i Can Monmany o la història que no acaba mai

Can Monmany

El passat 18 d'abril cugatcat recollia la notícia sobre un nou tràmit municipal en l'àmbit de Can Monmany. En aquesta ocasió sembla que es tanca l'operació amb la permuta per part de PROMUSA de sostre edificat i edificable amb els propietaris de les finques relacionades amb aquest espai. Aquesta és d'aquelles històries tipus “Sagrada Família”. Fa dos anys el nostre grup denunciava que l'equip de govern municipal encara no havia registrat aquesta propietat i no s'havia executat el conveni amb els propietaris en qüestió. Ho fèiem quatre anys després de que el govern de l'EMD de Valldoreix aconseguís allò que el de Sant Cugat no havia fet en 20 anys: preservar els terrenys de Can Monmany pel seu alt valor ambiental i patrimonial. Va ser arran de l'intent de satisfacció dels drets dels seus propietaris amb la proposta d'instal·lació d'un centre supramunicipal d'inserció social,algun dia havia de passar com veníem dient des de feia anys i panys. Amb molta intel·ligència política l'equip de govern d'esquerres de l'EMD va saber relligar els drets d'uns amb el desig dels altres i la cosa va acabar amb un acord que feia possible la preservació de l'espai en qüestió. Hi va participar,per la seva competència en el planejament urbanístic,l'ajuntament de Sant Cugat i així ens ha anat.

Sis anys després hi ha foto però no sabem encara què s'hi farà a Can Monmany. No hi ha cap pla de futur per un espai de valor incalculable des de molts punts de vista. De moment però i gràcies a la gestió de l'antic govern valldoreixenc i de la Generalitat l'aspecte de la finca ha canviat gràcies al bon treball d'un grup de “pagesos de nou” i l'àmbit és part del Parc Natural de Collserola. Esperem que després de dilapidar,com ja denunciàvem fa cinc anys,milers de metres d'equipament local per reordenar cases de La Floresta i Can Cortés,el futur de la finca i l'edificació catalogada sigui interessant i compartit per qui,amb més o menys intensitat,hem participat en tota aquesta operació.

Can Busquets (lafloresta.org)

L'altra història de mai acabar és la de Can Busquets. Com en el cas anterior parlem d'una finca d'un alt valor ambiental i patrimonial,ho certifica el fet que malgrat les reticències del govern de l'alcalde Recoder finalment el departament encapçalat pel conseller Baltasar ho incorporés a l'àmbit també del Parc Natural. En aquests moments sembla que es veu la llum al final del túnel. L'equip de govern de CiU proposa en un avantprojecte que els propietaris de Can Busquets vegin reeixides les seves expectatives de guanys econòmics i,a canvi de rebre nou habitatges de protecció oficial,sis oficines i locals i mil cent metres quadrats de sostre residencial,la propietat de més de 136 mil m2 de sol passin a ser públics. A nosaltres ens sembla una operació que no te sentit en els moments en que estem i que no respon al interès general.

Ens diran que “ja estan els d'Iniciativa tocant el que sona” però s'explica fàcil i ràpidament. L'operació l'explica l'equip de Mercè Conesa amb l'argument que amb el suposat sostre residencial d'aquell indret – que no s'hagués executat mai per la dificultat dels terrenys i perquè és part del Parc Natural – es podrà construir habitatge públic a altres zones de la ciutat. Això és així però també es podria crear sense necessitat d'aquesta operació d'enginyeria urbanística. Algú pot entendre que en els moments que estem,de manca d'habitatge públic i de dificultats econòmiques,l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès destini gairebé 3.000 m2 de sostre residencial amb un valor de més de 5 milions d'€ a que els propietaris de Can Busquets vegin satisfetes unes expectatives que no pertoquen? Per què en aquest cas cedim a l'amenaça dels possibles contenciosos per la requalificació a sol forestal de Can Busquets,que és el que faríem nosaltres,quan és el mateix que hem fet en el cas de la Torre Negra?.

No amaguem el cap sota l’ala!

A iniciativa de tres AMPA de Sant Cugat el Grup Municipal d’ICV-EUiA presentava al ple d’ahir una moció per tal que l’ajuntament de la ciutat assumís el cost del transport escolar pels infants que vivint al centre estan escolaritzats a les escoles La Floresta, Ferran i Clua i Catalunya. Només la CUP va mostrar voluntat en donar-li suport i és per aquest motiu que es va retirar. De totes formes la nostra regidora,la Roser Casamitjana,va explicar molt be quina és la situació i jo em faig ressò perquè he estat molt implicat en aquesta qüestió com a pare integrant de la comissió de transport de l’escola La Floresta.

Com tothom sap,a la nostra ciutat es van haver de construir de pressa i corrent tres escoles en quatre anys per respondre a les necessitats d’escolarització pública i es va poder fer als nous barris de Can Matas i Volpelleres. I és que la situació del mapa escolar a la nostra ciutat ha estat des que governa CiU lamentable. Avui encara són molts els pares i mares que han de portar els seus fills i filles a les escoles dels barris de La Floresta i Mira-sol i a Valldoreix (EMD). Aquesta situació m’atreveixo a dir que no es dona a cap altra localitat de la nostra comarca.

Ras i curt: una família del centre de la ciutat a diferència del veí de la casa del costat ha de portar sense haver-ho demanat els fills a una de les tres escoles esmentades. Per aquest motiu els i les alumnes queden “captius” a l’hora del menjador i,a més,des d’aquest any i de forma sobtada,el preu de transport escolar ha pujat un 400% fins a 270€. Mentrestant el veí – o veïna – pot portar caminant a l’escola el seu fill o filla i,fins i tot i si la seva feina li permet,la pot anar a buscar a l’hora de dinar tot passejant.

Què hi diu l’ajuntament a tot això? Es renta les mans,deixa penjats als pares i mares i amaga el cap sota l’ala. Que és competència del consell comarcal i la Generalitat? Potser sí,però el cas és que si aquestes famílies volguessin canviar l’any que ve d’escola,o agafar el transport públic – que en el cas de La Floresta s’ha aconseguit que 30 anys després arribi dos cops al dia a l’escola!!! – o decidissin portar-los amb cotxe,qui tindria el problema seria l’ajuntament. És justa la situació? No,des de cap punt de vista,i si passa en un altre municipi tampoc. Jo mateix quan vaig a buscar la meva filla a la parada em trobo amb mares,aquest és el cas més greu,que porten els fills a aquestes escoles i que no tenen ni cotxe,ni temps,ni diners per assumir la situació i que segurament es plantejaran canviar els nens i nenes d’escola.

Mentrestant l’equip de govern,i suposo que altres partits que no volien donar suport a la moció,miraran cap un altre costat quan la màxima responsabilitat la te l’ajuntament que no ha estat capaç,o no ha volgut per beneficiar un altre model d’escola,de planificar el mapa escolar de forma òptima. I aquesta sí és una competència de l’ajuntament,qui ha de posar a disposició de la Generalitat els terrenys per fer-hi noves escoles. Espero que arran de la iniciativa encetada pels pares i mares de les tres escoles l’equip de govern faci algun moviment d’acompanyament i intenti resoldre aquesta situació injusta.

M’estranya que els mitjans de comunicació no hagin fet seguiment d’aquesta problemàtica que fa uns diesvan publicar i que ahir va desaparèixer de la plana de cugat.cat. Jo penjo un vídeo que he gravat avui mateix i que mostra quina és l’estat del Carrer de Can Llobet que és el carrer principal des de l’estació de La Floresta cap a llocs com la pista esportiva o la pròpia escola.

Collserola i Valldoreix

Ahir varem celebrar un ple extraordinari per tal d’aprovar les al·legacions que l’ajuntament de Sant Cugat presenta en el procés d’informació pública obert per la conselleria de Medi Ambient i Habitatge arran de l’aprovació del decret de creació del Parc Natural de Collserola. Ja vaig fer referència a aquesta notícia en un apunt anterior el passat 10 de desembre.

Ahir però es tractava de dir-li per escrit al Govern que la ciutat valorava de forma molt positiva la decisió política i feia algunes apreciacions a tenir en compte. No era però una qüestió només formal, sinó també molt política. L’alcalde Recoder va intervenir al final del torn de paraules per agrair públicament la bona feina de Medi Ambient i posar de manifest que el procés no s’havia allargat per la manca de compromís del conseller sinó per les llargues negociacions amb els diferents actors afectats tant dins com fora del Govern. Ho celebro i ho valoro, no és habitual que et felicitin per la feina ben feta i menys els teus adversaris.

La veritat és que poques consideracions es podien fer des de la nostra ciutat a la proposta del Parc més enllà de la concreció d’alguns límits i la

modificació d’algunes situacions que podien alterar la realitat urbanística existent – parlo de petites àrees urbanes incorporades al Parc per error de concreció de línies - . Però l’ajuntament no es va quedar aquí només : reclama que en alguns àmbits ja incorporats al Parc es modifiqui la figura com a Espai de Regulació Especial (ERE) de manera que posteriorment es concreti el seu futur. És aquest el cas de Can Monmany, el sector d’Hispanias o Can Barba. Hi ha un cas més, Mas Fortuny, que com el ja incorporat Sol i Aire, és un sector residencial fora d’ordenació que pensem que cal modificar per tal de reconèixer la realitat, tancar-la des del punt de vista urbanístic i donar-li els serveis que pertoquen.

Lamentablement no tot van ser flors i violes. Subratllaré doncs tres qüestions que foren sobreres i una de calat polític. Tant la tinent d’alcalde de medi ambient – la Marta Subirà – com l’alcalde varen declarar que les propostes que feia l’EMD de Valldoreix i que havien estat comentades a la darrera informativa de medi ambient, eren per retallar els límits del Parc. Res més lluny de la realitat : l’EMD de Valldoreix és la única administració de l’àmbit de Collserola que proposa incorporar al Parc un “sol 20b” – urbanitzable programat - , en aquest cas Can Cussó. Aquest espai te unes condicions ambientals extraordinàries que mereixen que el tinguem en compte per tal de preservar-ho, i espero que el Govern ho faci així. L’ajuntament no ho ha fet, els seus motius polítics tindrà. Però cal dir que la proposta de l’EMD no retalla sinó que suma.

La segona consideració te a veure amb que des de Sant Cugat s’ha decidit la regulació de diferents àmbits de Valldoreix al marge de la seva administració, que com a ens municipal que és mereix un tracte institucional diferencial. Només ICV i PSC varem aixecar la veu ahir defensant que les decisions no es poden prendre d’aquesta forma. La unió fa la força i, en casos com aquests, la suma multiplica. Si Can Cussó entra finalment a formar part del Parc, aquest s’ampliarà en més de 60 ha., tot un èxit pel govern catalanista i d’esquerres de l’EMD que respòn als posicionaments històrics també d’ICV en els darrers anys.

La tercera ve determinada pel paper d’ERC. Coincidint amb el fons de la intervenció, la preservació de Collserola és tant important per nosaltres com per ells, no coincideixo amb la pretesa lliçó de modes que va pretendre donar el seu portaveu : el paper d’ERC pel que fa a la preservació de Collserola en aquests darrers mesos ha estat molt passiu, i tothom sap els problemes que ha hagut per l’aprovació final. Ressaltar doncs la lentitud del procés és tan demagògic com infantil, com retreure’ns el pacte de nou creixement, poc adequat a més per una força que ha governat la ciutat del 2003 al 2007 i ha gaudit per tant de les seves conseqüències, la majoria d’elles bones.

La darrera consideració : la posició extravagant del PP. El Grup Popular defensava ahir la maldat de la declaració. En paraules de la seva portaveu, recollides en la noticia de cugat.cat, la declaració del Parc Natural de Collserola envaeix la ciutat i dificulta el seu creixement. La defensa que fan dels interessos privats per davant dels col.lectius és recurrent per part del PP, però en aquest cas – com amb la Torre Negra – ratllen el “que hay de lo mío” al que ens ténen acostumats en altres indrets del país – a algú li sona Sant Andreu de Llavaneres?- o d’Espanya – el Llevant, Madrid,.....-.

(foto de Can Monmany, de cugat.cat)

• noticia a El Punt d'avui
• noticia a cugat.cat