Collserola, algú/na ho dubtava ?

Deia el candidat al parlament Lluis Recoder – i també alcalde de Sant Cugat – en el seu bloc el passat divendres que “a la fi Collserola ja és Parc Natural”, després “d’incerteses, promeses incomplertes,....”. No hi ha com posar aigua al vi a fets que haurien de representar bones noticies sense més. De fet, tota l’estructura mediàtica municipal – pública i privada - s’ha encarregat en els darrers mesos de convertir en notícia allò que no ho era per immediatament traduir-la en un incompliment més del Govern de la Generalitat.

Tot plegat lamentable, i més venint d’aquell que no va tenir cap vergonya en utilitzar la Torre Negra com a reclam electoral i ara s’ha de menjar aquell “hem salvat la Torre Negra” perquè ha de començar un altre cop tots els tràmits urbanístics per la seva preservació. De fet, l’ansietat els pot a la gent de CiU, el retorn al Govern el desitgen tant que fins i tot els fa males passades. Fa uns mesos – el 10 de març del 2009 - el mateix Recoder i Xavier Trias feien una acció comunicativa exigint que Collserola es declarés Parc Natural. Nosaltres, ICV, hem fet tres coses en aquests darrers anys. La primera rebutjar aquesta forma de fer política i alhora desmarcar-nos de la estratègia unitària que al final ha resultat ser només en benefici d’en Recoder. La segona, esperar a que fos al sac i ben lligat per celebrar la declaració de Parc Natural de Collserola – com ho varem fer aquest darrer cap de setmana. I, la tercera, treballar de forma silenciosa però persistent perquè la declaració del Parc Natural reeixís.

Al final ho hem aconseguit. El Govern d’Entesa, amb les dificultats que suposa l’acord amb tantes administracions amb sensibilitats ben diferents i agents socials defensors de plantejaments tant allunyats com confrontats, ha fet allò que va dir que faria. Sense cap mena de dubte el paper d’ICV ha estat clau, no debades el lideratge d’aquesta fita l’ha portat un equip que és ben nostre. Però sense l’acord entre els tres partits que donem suport al Govern no hagués estat possible.

M’ho preguntaven els mitjans locals diumenge a la roda de premsa feta amb tots els companys/es del voltant de la serra, amb el Joan Herrera i el Cesc Baltasar al capdavant: quin ha estat el paper de l’ajuntament en aquest tema?. Doncs molt clar ho he dit : passiu i limitador. I alhora aprofitat. Passiu i limitador perquè no ha aportat res més a tot al procés que intents de retallada de la proposta del Parc, només cal llegir les al·legacions del ple municipal a les que feia referència en un antic article. I se n’ha aprofitat del tema per desgastar al Govern, com en altres moments i qüestions. El millor de tot és que a partir d’ara només se’n podran aprofitar d’aquesta bona noticia la gent que viu al voltant d’un dels parcs urbans més importants d’Europa.

Us recomano que escolteu les declaracions del convergent Recoder de fa un any i mig. Us ho recomano perquè entendreu aleshores els nostres dubtes a la propera aprovació inicial de la Torre Negra. La Torre Negra, ara sí, pot ser considerada pel seu valor d’”especial protecció” i sense que s’hi construeixi cap ronda. De la mateixa forma que Can Busquets ha de seguir el camí a la requalificació a sòl no urbanitzable. Per això s’ha incorporat al Parc Natural !