Som una nació. Nosaltres decidim

Avui em publiquen aquest article al Diari de Sant Cugat

El dissabte 10 de juliol passarà a la història del nostre país com el dia que la societat catalana demostra la seva indignació i rebuig a una sentència de gran transcendència per a Catalunya dictada per un Tribunal sense legitimitat que ha actuat de forma irresponsable, agredint el nostre autogovern. Aquesta sentència trenca el pacte entre Catalunya i l’Estat, vulnerant la voluntat democràtica expressada en referèndum el 18 de juny de 2006, fent una interpretació tancada i restrictiva de la Constitució.

La sentència afecta els principals objectius de l’Estatut: major reconeixement nacional i lingüístic, més poder polític amb el blindatge de les competències, més poder econòmic amb un sistema de finançament just, desconcentració de la justícia i relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat i la resta de comunitats autònomes.

Des d’ICV afirmem que el PP és el màxim responsable, va impulsar una campanya contra el tràmit de l’Estatut, ha atiat l’anticatalanisme i ha polititzat el Constitucional. Demanem un compromís de totes les forces polítiques a no acceptar els seus vots a Catalunya ni donar-li suport a la resta de l’Estat. Tanmateix el PSOE també és responsable per la seva passivitat. No ha assumit el projecte federal i és inadmissible que doni per tancat el procés de descentralització de l’Estat. L’Estatut però ha valgut la pena, per això el defensem i reclamem el seu total desenvolupament.

Què reclamem a partir d’ara ? doncs unitat i cohesió social, com a valors a preservar per part dels partits polítics i la societat catalana, fermesa per exigir el compliment del pacte, sense resignació, i exigència democràtica, l’Estatut retallat no ha estat ni pactat ni referendat i provoca un conflicte de legitimitat democràtica.

ICV exigim que es compleixi el pacte amb l’Estat i proposem a la resta de forces un pacte per l’autogovern. Un pacte que comporti l’aprovació, en un termini acotat i breu, d’una llei a les Corts Generals per a la millora de l’autogovern, l’establiment d’un acord polític amb l’Estat perquè respecti la previsió estatutària en matèria de competències i una nova etapa de descentralització i enfortiment de l’autogovern. Per això és imprescindible que els partits catalanistes es plantin a Madrid no donant suport a cap iniciativa del Govern Espanyol si no compleix els terminis i el nou pacte. El conflicte s’imposa davant la impossibilitat d’arribar a l’acord en el model d’Estat.

El nostre horitzó nacional és el federalisme plurinacional. Esgotada la via estatutària per arribar al federalisme, cal forçar un canvi estructural del model d’Estat per resoldre la contradicció en què viu Espanya entre pluralitat nacional i la seva lògica recentralitzadora i uniformitzant. Si el nostre model no cap en la Constitució s’haurà de reformar, impulsant una Convenció Catalana com a espai d’encontre, de debat i d’acció política unitària. També caldrà articular a Catalunya una majoria social favorable al projecte federal i establir aliances amb altres pobles de l’Estat. La presència de Gaspar Llamazares a la manifestació de dissabte és l’expressió que hi ha algú a l’altre costat.

I si totes les possibilitats s’esgoten i hi ha una majoria social clara que vulgui exercir el dret a l’autodeterminació, per ICV aquest és un dret democràtic de qualsevol poble, l’exercici del qual ha de tenir com a condició fonamental la cohesió de la societat catalana i del que en fem una lectura federal.