Què està passant amb el transport públic?

En els darrers dies el debat al voltant del transport públic i la mobilitat ha agafat bona volada. Fa un temps no es parlava d'aquest dret bàsic de ciutadania. Només el Joan Herrera des del faristol del Congrés dels Diputats feia crides a un major sentit comú a l'hora d'invertir en el nostre país i en la necessitat de prioritzar en aquells que són utilitzats per la majoria de la gent i no per una minoria,com l'AVE. En aquest país som campions olímpics objectivament en kilòmetres d'autovies i autopistes,en xarxa d'alta velocitat que respon més a interessos especulatius que a les necessitats socials i en aeroports que s'ha demostrat abastament,ara molts en fan escarafalls,que no servien per res.

Ens hem passat els darrers anys tirant diners en infraestructures que no tenen una devolució social pel país. En infraestructures que no responen a l'equació cost – benefici que tan reivindiquen qui demanen que l'administració pública s'ha d'emmirallar en les pràctiques de l'empresa privada. Les polítiques doncs de territori s'han desenvolupat més sota el criteri del papanatisme de l'scalextric i del tren de Lego. Unes polítiques de les que no s'escapen ni el darrer ministre d'Aznar,Alvarez Cascos,ni la benvolguda “maleni”,ni el Sr. Blanco,....i al nostre país primer en Puig,després en Nadal i ara en Recoder. La seva visió de desenvolupament territorial respon als mateixos paràmetres – com a mostra l'aprovació avui mateix de la modificació de la Llei d'urbanisme amb el suport de CiU i el PSC -.

Però anant al que és més proper hi ha diferents qüestions que en aquests moments han de ser el nostre eix prioritari de treball i reivindicació alhora. En primer lloc parlem del finançament del transport públic que com a dret social que és i com a repercussió ambiental que te hauria de ser una prioritat en les polítiques públiques de qualsevol govern. I d'aquí venen tots els mals. Quan parlem del transport públic,com quan ho fem de cultura,educació o salut,per posar alguns exemples,no podem parlar de despesa sinó d'inversió. Inversió en cohesió social i en igualtat d'oportunitats per tothom. Hem vist com el govern dels millors ha decidit carregar sobre els col·lectius més vulnerables el dèficit tarifari del transport,la qual cosa dificulta encara més allò que hauria de ser un objectiu de país que és el traspàs del vehicle privat al transport col·lectiu. Al mateix temps que es rebaixa l'àrea verda a Barcelona i la zona blava,facilitant l'ús del cotxe,s'apuja la targeta més utilitzada per la ciutadania,la T10. Des d'ICV reivindiquem una política tarifària que integri de forma justa totes les zones i que premii a qui utilitza més el transport públic facilitant el seu ús.

De la mateixa forma entenem que les inversions en infraestructures de transport públic no es poden incorporar en el compte de pèrdues,com es fa també per cert amb les que tenen a veure amb el cicle de l'aigua,sinó que s'han d'incorporar en el grup d'inversions dels pressupostos del país,com es fa en el cas de les carreteres i autovies. També crec que s'ha de reflexionar al voltant del volum d'inversió i les prioritats. Calia construir una L9 amb estacions gairebé de luxe i amb un cost de 3 mil milions d'€ quan les rodalies de Barcelona funcionen com a mitjans del s.XX?.

Per acabar:la nostra comarca és un dels territoris més maltractats en els darrers anys. No hi ha xarxa transversal,hi ha manca de freqüència i mal servei en les línies de RENFE,no sabem quan s'acabarà el perllongament de la línia del Metro del Vallès,el projecte del Tramvallès està en no se sap quin calaix guardat i,al mateix temps,s'elimina la bonificació del peatge de Les Fonts i es paralitza la construcció del tercer carril de la C58. Això és governar per millorar la competitivitat? A això li diem modernitat?. I això que ja ningú se'n recorda del Quart Cinturó.....sssshhhhhh!!!!