Ningú podrà dir que no estem entretinguts. Entre la crisi financera i les seves repercussions en la vida quotidiana de la gent, el debat de política general del Parlament de Catalunya i la preparació de la nostra Assemblea Nacional anem farcits de temes i de trobades a tots nivells.
Sobre la crisi financera resumeixo el meu posicionament : “que no paguin els de sempre!”. En aquest sentit algunes consideracions. Mentre els bancs presumien (i alguns encara ho fan) d’importants beneficis ningú podia intervenir. Ara és l’Estat el que ha de garantir el risc d’aquests per tal de que l’economia del país no es col·lapsi. Fins i tot, i a Sant Cugat en tenim exemples concrets, incompleixen el Pacte Nacional de l’Habitatge negant operacions de compra a adjudicataris d’habitatges de promoció pública. Tal i com diu avui el Joan Herrera, l’Estat hauria de ser més actiu a través de l’ICO. Pel que fa a la crisi en el sistema productiu i en la previsible pujada de l’atur, és evident que les empreses han de complir la llei, com deia el President Montilla en el debat de política general, però també han de ser obligatòriament solidàries amb el país. I si el país ha dedicat diners de tots i totes a ajudar a algunes empreses ara no ens podem quedar de braços creuats quan ens comuniquen que marxen, qui sap si a altres països on les condicions laborals són molt pitjors. 
Ahir es va celebrar la Jornada Mundial per un Treball Digne.
Del debat i sense temps encara de poder-me mirar les resolucions aprovades, destacar només que penso que l’acord sobre finançament és positiu per la projecció d’unitat dels partits catalans però al mateix temps també penso que l’acord és un mer tràmit que respon a tacticismes de CiU i que no aporta res nou que no estigués ja a l’Estatut que reclamem que s’ha de complir perquè és Llei. Què ha aportat de nou l’acord al que ja teníem ? només hi veig el recolzament d’ERC, que no és poc.
Sobre l’Assemblea Nacional. La setmana passada compartíem els documents a Sant Cugat amb el nostre secretari d’organització, en Màrius Garcia. Ahir el Secretari General d’ICV, Jordi Guillot, venia a presentar-los als mitjans de la nostra ciutat. No està gens malament no ? Dissabte fèiem la Convenció de Gènere, un debat intens que pretenia establir les condicions per la igualtat (que no paritat) a la nostra organització. ICV sortirà de l’Assemblea amb més il·lusió i força organitzativa per tal d’encarar els molts reptes de futur. De ben segur que en Joan Saura (que ahir va presentar els avals i serà el nostre president de nou) sabrà llegir i interpretar les necessitats de la nostra organització, que no passen només pel relleu generacional, tot i que s’han de projectar nous lideratges. Ens juguem molt, no només ICV, sinó, i més important, el país. Perquè només amb la nostra presència milers d’homes i dones veuen defensats amb els nostres valors i idees els seus drets.
Alguns link interessants
- Baltasar assegura intervencionisme per donar sortida al mercat a pisos nous
- Capitalismo tóxico i corrupción
- Empleo digno, si; 65 hores no
- link noticia Jordi Guillot a TVSC
I divertits o ridículs
- Saura quiere que Herrera sea el próximo secretario general
- ICV elige nueva dirección en noviembre para intentar frenar l apérdida de votos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada