Qui és qui en això de la premsa digital

Ara fa un temps que em vaig llençar a la piscina de la comunicació local, "agafar el tren" deia en un article del mes de novembre de l'any passat. Sempre m'he sentit atret per la informació, devorador de premsa com a usuari, normalment esclau d'ella, encara que fos indirectament. En els darrers anys he arribat a la conclusió, professionalment formada, que els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la construcció de la consciència ciutadana, en la cohesió social. No es tracta tant de qualificar-los de quart poder o no - avui el primer poder estaria en mans d'ens no escollits democràticament que tenen una ascendència sobre els governants escollits molt superior a la que té la ciutadania sobirana - sinó d'esbrinar si realment compleixen aquella finalitat per la que teòricament existeixen que és informar, garantint així el dret humà a la llibertat d'opinió i expressió.

Aquest és el logo que utilitzem per la campanya actual del nou diari

Diuen els teòrics i acadèmics de la comunicació que en els propers temps de la premsa en paper només sobreviurà aquella que, des d'un contingut generalista, mantingui en nòmina grans professionals del periodisme que, sent capaços d'abstreure's de l'actualitat rabiosa, ofereixin reportatges a fons de qualitat, articles d'opinió, etc. L'actualitat la tractaran en la seva versió digital. Premsa doncs que s'haurà convertit en multiplataforma i, per tant, adequat als nous temps. La resta de mitjans que podran sobreviure seran de tamany menor, lligats al territori, propers a la gent, locals i digitals, adequats a tots els dispositius digitals que vagin sortint al mercat. A més, hauran de ser interactius, no només deixant sinó provocant que la ciutadania pugui participar de la informació que s'elabori en les redaccions, sempre passant, això sí pel filtre professional per acabar amb un bon treball editorial. Haurà d'encabir en un mateix espai text, audiovisual, xarxes socials i, fins i tot, connexions en directe de TV i/o ràdio.

Catalunya ja fa temps que és un espai mediàtic important a nivell digital. I a més, en aquest cas, l'audiència es pot quantificar d'una forma molt més objectiva que no pas en el cas del paper. Perquè us feu una idea de qui és qui en la premsa digital a casa nostra us faig cinc cèntims de com està el panorama en aquests moments. La veritat és que jo no en tenia ni idea fins que les audiències no van entrar en les meves prioritats professionals fa uns mesos. Haig de confessar que no era una obsessió com ho pot ser per altres però sí és un tema important perquè depenent d'aquestes tens més possibilitats d'aconseguir publicitat, una de les fonts més importants - sinó la que més - d'ingressos.

Per fer aquest rànquing faig servir l'índex mensual OJD que es publica cada mes, que és una auditoria de mitjans independent a la que les empreses editores s'hi inscriuen lliurement pagant una quota mensual - qui no està inscrit no hi surt -. El criteri de classificació són les visites úniques (només es comptabilitza una vegada les que es fan d'un ordinador) mensuals tot i que també es mesuren les visites i les planes visitades. El TOP TEN són diaris d'informació general encara que n'hi ha dos de territorials. El més llegit és l'Ara.cat ( amb 2.350.575 de visites úniques), seguit de Nació Digital (2.203.909), Vilaweb (1.604.338), El Punt Avui (1.076.781), El Periódico (533.300), El Singular (438.533), Directe (422.200), Racó Català (365.777), Diari de Girona (296.040) i Nació Digital del Camp (281.179). Els dos darrers són els "territorials" perquè, malgrat també informen de notícies de caràcter general, es circumscriuen a un àmbit geogràfic concret, en aquest cas la zona gironina i de Tarragona, respectivament. En el segon cas, si suméssim els lectors d'aquest amb la capçalera general seria el diari més llegit del país. D'aquests deu primers es pot dir que el Singular.cat, té una progressió a l'alça important en els darrers mesos, com Vilaweb i l'Ara. Una altra qüestió important a tenir en compte és si la web és complementària a l'edició en paper o si es tracta d'un diari estrictament digital.

Entre els especialitzats destaquen TimeOut (234.765 visites úniques), ADOLESCENTS.CAT (205.266), socpetit.cat (131.228), NÚVOL (113.649) i Descobrir.cat (98.672).

Però en la meva introducció parlava de la informació de proximitat com a premsa digital de futur. A més, avui presentem conjuntament amb tres companys un nou projecte editorial a Sant Cugat que s'haurà de fer espai enmig d'aquests mitjans que us descric a continuació. Ho faig com a inventari i exclusivament amb criteri "formal" perquè ja he dit que només són els que surten a l'índex OJD. Queden doncs molts fora, justament alguns dels més interessants des del punt de vista dels continguts.

En l'àmbit de la premsa "local" els més llegits superen el que seria aquest entorn estricte com pot ser El9Nou (amb 76.491 visites úniques) que té dues edicions, una al Vallès Oriental i l'altra a Osona o l'Osona.com (amb 62.821) del grup Nació Digital i l'aragirona.cat (amb 62.026) del Directe.cat. Tot seguit tenim ja dos mitjans estrictament locals, de Sant Cugat, el TOT Sant Cugat (amb 51.753) que ha tingut una progressió des de principi d'any d'un 40% en l'audiència i, a continuació, cugat.cat, el mitjà públic (amb 47.472) amb un 2% de progressió en el mateix període. De totes formes, cal tenir en compte el caràcter més informatiu del segon respecte el primer, que dona molta informació publicitària i de serveis. Darrera els dos diaris santcugatencs vindrien mitjans com Capgròs.com (amb 46.303) de Mataró i el Maresme, Eix Diari (amb 42.826) del Garraf, Alt i Baix Penedès o iSabadell (amb 37.451).

Queda, com apunt final, la presència del que va ser fins fa un mes el diari digital que vaig engegar a Sant Cugat i la xarxa del que formava i forma part. Ho vaig explicar en el seu moment però avui ho torno a fer per si a algú no li ha arribat. Una xarxa de mitjans locals digitals és un projecte molt interessant i sense cap dubte pot tenir molt sentit. Però sempre i quan treballi en xarxa amb totes les seves fortaleses. Aquesta era la idea inicial del que avui és el Grup Informa. El seu creixement però sembla que ha emboirat els seus creadors. La xarxa inicial s'ha convertit en un seguit de diaris en el territori que només aprofiten la plataforma web - que ja és important - i els anuncis generals, però que ni tant sols intenta coordinar la seva línia editorial ni l'estratègia empresarial. Les decisions es prenen de forma unilateral des de la seu central i, malgrat no censurar cap notícia, tampoc hi ha criteri informatiu. Nomes cal veure que la majoria de les notícies no van signades per ningú. Difícilment es poden explotar les avantatges d'una xarxa amb aquest funcionament. Per aquest motiu no segueixo amb aquest projecte que amb tanta il·lusió vaig iniciar a Sant Cugat. Les dades dels mitjans que la conformen no són però negatives donada la seva trajectòria, però serà un gegant amb peus de fang. El Terrassa Informa té 11.581 visites úniques, el Sabadell Informa 8.371 - després d'haver arribat a gairebé 13.000 el mes de setembre -, el Rubí Informa 5.387 - amb una progressió de més del 50% en els 3 darrers mesos - i el Sant Cugat Informa 5.987 - amb un 20% de creixement en els darrers 3 mesos -. Han obert ja a Granollers i estan a punt d'obrir a Manresa... Recordeu que avui a 2/4 de 8 presentem el nostre projecte cooperatiu a l'Ateneu!!!