S'acaba l'any, visca el nou any!

Vull acabar l'any fent un darrer escrit, el 21, aquest de repàs sintètic del que ens ha deixat l'any que avui acaba i del que espero del que entra d'aquí quatre hores. Ara fa un any coneixíem el nou govern de la Generalitat, un govern feble democràticament però legítim, anomenat el dels millors i que avui s'ha confessat com el més valent amb els febles i més covard amb els poderosos. L'any 2012 ha estat d'una intensitat política brutal doncs no sortíem d'unes eleccions que ja entràvem en unes altres. He analitzat més o menys els resultats de les diferents contesses electorals però podem concloure que en aquest any electoral els còmplices de la crisi financera, social i política han estat els guanyadors a Catalunya, a ciutats importants com Barcelona o Badalona i a l'estat espanyol. Una victòria que traspua la por en la que viu una gran part de la població, una por que ha substituït la indignació i l'emprenyament.

Un any aquest que a nivell català però també a nivell del cap i casal del país, Barcelona, està significant el desmuntatge d'allò que tants anys ha costat de construir, i no compto només amb els anys del Govern d'Entesa sinó també amb moltes de les conquestes de les polítiques socialcristianes dels diferents governs de Jordi Pujol. I com diuen molts petits emprenedors “guanyar mil € és molt difícil però perdre'n cinc mil és molt fàcil” que traduït al que està passant ve a dir que allò que es desmunta avui serà molt difícil de recuperar en el futur. A Barcelona l'exemple de les escoles bressol és potser una de les banderes que l'alcalde Trias cedeix al soci preferent aquí i allà del PP.

Què espero del 2012? doncs que la gent no calli. Aquesta era la nostra crida en les eleccions del 20N i malauradament l'haurem de seguir repetidament durant els propers mesos, a Sant Cugat, al Vallès, a Catalunya, a Espanya i també en el marc europeu, perquè és on ens juguem la major part de les garrofes. També espero que la gent d'ICV estiguem a l'alçada. Que seguim construint alternatives, arguments positius a les males praxis polítiques i a les errònies mesures governamentals als diferents nivells. Serà un any de construir des de la reflexió. A Sant Cugat ja ho hem començat a fer. La premsa no ha fet massa cas del repte més important que ens hem imposat la gent d'ICV de Sant Cugat, que és construir una alternativa d'esquerres oberta, més enllà dels partits i des de baix. Això no obstant no aturarà el nostre objectiu, que és la construcció de ponts socials i polítics amb la ciutadania i amb les xarxes organitzades.

A nivell comarcal serà aquest un any també d'assemblea. Feia molts i molts anys que la nostra organització comarcal no gaudia com ara de bona salut i de tanta cohesió. Puc afirmar sense por que no hi ha cap altre partit al nostre territori que es miri els diferents temes polítics des de la perspectiva territorial amb la que ens els mirem nosaltres, amb la coherència entre diferents localitats amb que ho fem la gent d'ICV. Diem el mateix a Sabadell que a Sant Cugat, a Cerdanyola que a Terrassa. No tothom pot dir el mateix i això és una virtut, poc valorada suposo que per poc coneguda. Una de les meves passions és la meva comarca, el Vallès. M'agrada la gent que hi viu. Fa temps que treballo perquè la gent de la meva comarca gaudeixi de millors condicions per viure millor i és per això que seguiré treballant perquè la nostra organització comarcal funcioni de forma cohesionada i valenta davant les injustícies socials, ambientals i de gènere que també al Vallès existeixen.

I a nivell nacional tindrem l'oportunitat, a diferència d'altres partits, de fer una reflexió profunda d'on som i cap a on volem anar. Sense les urgències dels mals resultats o dels personalismes. ICV ha d'enfortir el seu projecte polític, aclarir la seva estratègia d'aliances i aprofundir encara més en les eines de participació interna a l'hora de donar sentit a la militància en la nostra organització. Sens dubte és un objectiu formidable i estic segur que estarem a l'alçada.

Així doncs un any sense eleccions però amb molts reptes mobilitzadors, ideològics i organitzatius. Que els arbres ens deixin veure el bosc i que el bosc deixi passar els raigs de sol. I que la força ens acompanyi!!! 

Bon any 2012!!!