En
els darrers dos mesos ha hagut una mobilització important al barri
de La Floresta de Sant Cugat. Feia temps que no passava. I ha estat
per diferents motius, tots al voltant d’un mateix projecte que
parteix d’un desgavell polític nascut en mans del regidor Jan
Carbó el 99 i acabat 10 anys més tard quan la que avui és
alcaldessa, la Mercè
Conesa, en aquells
moments era la responsable dels temes urbanístics a la nostra
ciutat. Sempre amb l’ombra allargada del Lluís
Hosta arreu, perquè tots els planejaments urbanístics, permutes,
convenis, etc han sortit de la seva màquina d’urbanisme creatiu...
Efectivament,
estic parlant de la promoció d’habitatge públic de venda de
PROMUSA que estava previst fer al Carrer Verge
de Montserrat. En concret parlo de l’ocupació de dues parcel·les
en les que s’havia de construir 21 i 54 habitatges respectivament.
Una d’elles a tocar de la Carretera de Vallvidrera, l’altra a
tocar de l’estació de La Floresta. Us convido a donar un volt per la zona i veure el que això significava. Algunes persones han parlat
de què “en altres indrets de Sant Cugat també hi havia arbres
abans i ara hi ha pisos i, per tant, a La Floresta també li toca la
seva quota de solidaritat. A banda que en aquest indret hi ha de tot:
pins i alzines”, (Raul Grangé, ple de maig a resposta de la
Plataforma Parlen els Arbres). En aquesta zona majoritàriament hi ha
alzines, però el pitjor de tot és que el promotor de la construcció
d’aquests habitatges – públics – és qui ha de córrer amb la
urbanització del carrer i si féssiu
el que us dic us donaríeu
compte que no te cap sentit, encara menys, que
el nostre ajuntament fes aquesta despesa o que la carregués a les
esquenes dels que anessin a viure en uns habitatges de promoció
pública, perquè és un
tros de carrer molt
important que no sembla prioritari ni pels temps que corren ni en el
context d’un barri que precisament no va sobrat de bones condicions
en els seus carrers.
Alzinar del C/ Estel on es preveia construir |
La
gent de La Floresta i qui ens hem mobilitzat per coherència amb els
nostres posicionaments històrics hem
aconseguit que el govern municipal “congeli” aquesta promoció
d'habitatge. Però la lluita ha de continuar. Ha de continuar perquè
com deia un dels veïns en el consell de barri de dimarts les coses
han canviat. L'urbanisme agressiu que ens ha portat a la situació
actual cal redreçar-lo i tenim instruments per fer-ho. Faríem
malament quedant-nos amb els braços creuats. El planejament en vigor
avui al barri fa possible moltes barrabassades com aquesta i ni
aquest barri ni la nostra ciutat s'ho mereixen.
Penso,
com el propi document preveia en la seva aprovació, que passats
quatre anys d'aquella cal una rectificació i un propòsit
d'adequació, i d'esmena!, als nous temps. Una nova època on el que cal no
és més creixement
sinó aprofitar el que tenim, si hi ha habitatges buits aprofitar-los, i
allà on es pot, com ara la zona de l'estació,
densificar i crear espais relacionals,
els carrers que hi ha fer-los segurs i transitables i pactar amb qui
hi viu com volen que siguin – la gent de la Floresta no vol
majoritàriament ciment en els seus carrers -, no facilitar que hi
hagi més trànsit del vehicle privat sinó que caminar, anar en
transport públic o en bicicleta sigui més segur i eficient i que La
Floresta no perdi la seva fesomia, els seus connectors ecològics,
però no per qüestions romàntiques i naïfs sinó merament per
egoisme
d'espècie! Per ètica! Per deixar-lis a les futures generacions un
llegat millor.
El passat 23 de maig vaig escriure un article d'opinió a cugat.cat sobre el procés d'aprovació del planejament urbanístic que feia possible tot aquest desgavell, el podeu llegir en aquest enllaç
Una de les grans fites de la mobilització ha estat la recollida de signatures, gairebé 5.000, encara podeu signar! aquí teniu l'enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada