Venim de lluny i anem més lluny encara...

En qüestió de quatre hores dissabte varem poder viure el que significa el projecte d’ICV avui. Separats per la Via Laietana esdevenien dos fets remarcables i històrics pel nostre projecte polític i també pel nostre país. Des de divendres 19 el Partit Verd Europeu celebrava a Barcelona el seu 12è Congrés. Dissabte al matí al Petit Palau – al Palau de la Música Catalana – varem poder participar d’un interessant acte polític protagonitzat pel nostre eurodiputat Raül Romeva, el secretari general d’ICV i candidat a la presidència de la Generalitat Joan Herrera, la co-presidenta del Partit Verd Mònica Frassoni, la portaveu del grup Rebecca Harms, el secretari general de la CONC Joan Carles Gallego i el director de campanyes de Greenpeace Mario Rodriguez.

En aquest acte s’ha visualitzat quin és el nostre referent polític : els verds europeus. La força verda, roja i violeta europea va decidir desenvolupar aquesta important cita a Barcelona per dos motius : el primer, perquè avui Catalunya i la seva capital són referents europeus en les millors pràctiques ambientals i, en segon lloc, per donar suport explícit a qui és el referent de les polítiques verdes al nostre país : ICV.

Ahir varem poder sentir de la boca de la nova política emergent quin ha de ser el full de ruta europeu pels propers anys : més política, més Europa. I és que el Partit Verd Europeu és un ferm defensor de la Unió Europea, però no de la que tenim sinó d’una Europa forta des del punt de vista polític, que marqui polítiques conjuntes per equilibrar el nivell de vida dels i les que hi viuen. Una UE que ha de manar sobre les polítiques econòmiques per tal de donar la mateixa resposta a la crisi, una resposta que ha de provenir necessàriament d’un origen diferent del que l’ha provocat. Un futur on l’economia verda i la social no han de ser un problema o un llast, sinó l’oportunitat per enfortir-nos, per donar resposta a la ciutadania, per millorar el treball i les condicions de vida de la gent.

I que passava a l’altra banda de la Via Laietana ? doncs que el conseller Saura, conjuntament amb el President de la Generalitat, inauguraven el primer espai de la Memòria Democràtica a l’Estat Espanyol. El somni col·lectiu es feia ahir realitat, el desig d’aquelles entitats que el 2002 reclamaven del Govern, en l’acte d’homenatge als ex-presos que es va fer al Liceu, una política activa de recuperació de la memòria col·lectiva quedava satisfet.

L’espai del Memorial Democràtic, creat per llei l’octubre de 2007, té com a objectiu desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. El Memorial impulsa el coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l'exili i la deportació, de l'intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l'antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d'una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps present.

Des de 2003, el govern català ha desenvolupat una política de recuperació de la memòria històrica que s'ha centrat en la recuperació del patrimoni memorial (Xarxa Espais de Memòria Democràtica de Catalunya), l'homenatge als qui van lluitar per la democràcia i la llibertat (deportats, exiliats, represaliats.), l'impuls de recerces i investigacions històriques a tot el territori..etc. Amb la creació de l'Espai Memorial, les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica es doten d'un instrument permanent de difusió i un aparador al centre de Barcelona, amb una clara vocació pedagògica i d'homenatge i reconeixement als qui van lluitar per la llibertat i la democràcia.

Així doncs dissabte es feia realitat els anhels de molts homes i dones d’esquerres que venen de la lluita per la recuperació de les llibertats del nostre poble i que miren al futur amb l’esperança d’un món més just que necessàriament ha de passar per un canvi en la manera de viure-hi, pensant en les futures generacions.