A mi m’és igual si és independentista o no...

Haig de confessar que fa molts dies pensava que per coherència amb el que ICV te per corpus ideològic no se’ns havia perdut res a la manifestació convocada per demà 11 de setembre. Però a mesura que han anat passant els dies,reflexionant,parlant amb gent de dins i fora de la nostra organització i també coneixent el lema de la manifestació i les diverses reaccions d’agents polítics i socials del país he rectificat – diuen que és de savis no? – i veig que m’he alineat amb el que ha decidit la direcció d’ICV.

Artur Mas - Fainé i Suqué (foto Triangle)

Començo per expressar que tancar els ulls a la realitat només pot portar-nos a fotre’ns una hòstia com una catedral. El problema nacional és una realitat tan gran com el problema social i econòmic en el que ens veiem abocats. Dels dos segons no en parlaré però van estretament lligats en molts sentits. El malestar d’una gran part de la societat catalana és evident,la decantació a partir del frustrant desenvolupament del camí de l’Estatut retallat i matxucat pel Tribunal Constitucional no ha fet més que aprofundir en el sentiment de qui encara tenia una certa esperança que des de Catalunya podíem canviar Espanya. Només hem de veure l’evolució de l’enquesta del CEO – la dels mitjans de comunicació en general no me les crec perquè encara estan més cuinades – en aquest sentit que ens diu que si el juny del 2011 un 26% de la població de Catalunya creia que havíem de ser un estat independent avui creuen el mateix un 36%. En el mateix període aquells que pensem que hauria de ser un estat dins una Espanya federal hem passat de ser un 35% a un 30,6% (no està gens malament per com està el pati),els que pensen que hauria de seguir sent una comunitat autònoma han passat del 35% a un 27% i el que pensen que hauria de ser només una regió d’Espanya segueixen sent un 6% (un percentatge força regular en els darrers cinc anys).

Així doncs hi ha un moviment clar de compromís ciutadà cap una major quota d’autogovern pel nostre país. Ara be: els passos que s’haurien de fer a partir d’ara cal fer-los amb el màxim d’unitat possible. No pot ser que la confrontació per més autogovern sigui dins de Catalunya enlloc de amb qui no ens permet gaudir-ne. No és saludable que ningú utilitzi de forma partidista el fet nacional,tots els partits de tradició democràtica i que han lluitat per les llibertats i els drets nacionals de Catalunya volen un millor autogovern,el problema és que tenim dubtes de com fer-ho i és que no és tan fàcil com alguns ens ho volen fer veure. Deia el Joan Herrera en la seva conferència de divendres 7 en motiu de la Diada Nacional que s’ha d’entomar el tema amb “consciència federal”,és a dir,amb voluntat d’arribar a acords. Tant si l’objectiu és la independència com l’establiment d’un estat federal (una república federal seria el millor) cal arribar a un acord amb Espanya,amb la comunitat europea i internacional.

Sortida reunió CAREC,Mas Cullell,Mas i Alemany, Foto Diari Ara

Pel que fa a la manifestació de demà. Jo hi aniré. Hi aniré com hi anirà molta gent que no és independentista però que amb la seva presència està dient que o ens deixen ser com volem ser o que prenguin nota que aquesta vegada anem a per totes. I que els que estem allà no estem darrer l’Artur Mas. No. Perquè no podem estar darrera d’ algú que governa contra el 99% del país perquè en surti beneficiat l’1%. Un 1%,per cert,que segurament no anirà a la manifestació de demà i que per aconseguir l’objectiu que diuen els convocants de la manifestació que tenen però que no han posat a la pancarta que encapçala sembla ser que són imprescindibles...