Romeva, el millor candidat

No ho dic perquè sigui el nostre, que també, però és que dona gust fer campanya pel Raül. Divendres per la nit vaig assistir a l’acte electoral de Dones amb Iniciativa i una persona que participa a la campanya però que no és d’ICV ens comentava a la taula on sopàvem que mai havia acompanyat a un candidat tant humà i respectuós com en Raül. El tractava com una persona i no com un número!, això dona mostra també de la seva vessant humana, tant important o més que la política.

La gent del nucli de campanya d’ICV estan encantats de la vida amb el Raül, tant sofert. No te un no amb els que treballen al seu voltant. També la gent de Ràdio Sant Cugat que li van fer una entrevista la setmana passada em comentaven aquest aspecte no visible del nostre candidat i em venia de gust comentar-ho. Perquè moltes vegades ens quedem només amb la primera imatge dels candidats.

No ho te fàcil en aquesta campanya en Raül. El fet d’haver estat el segon diputat espanyol més actiu en la darrera legislatura al Parlament Europeu és un actiu per la nostra coalició però la majoria de la gent ho desconeix. Com desconeixen també la importància de participar en aquestes eleccions. El Parlament Europeu marca més del 70 % de la legislació que afecta a la ciutadania de tota Europa però en canvi sembla tant lluny de la gent !

Cal dir però que per donar resposta a les polítiques que retallen els drets de les persones, per promoure un model social, econòmic i polític alternatiu a l’imperant, al model ultra lliberal, necessitem d’una Europa més forta, més política, més d’esquerres. La resposta als temes que ens afecten en la vida quotidiana no sempre pot ser des de la proximitat. Per lluitar contra el frau fiscal, contra les deslocalitzacions d’empreses, contra el dumping social, per aconseguir unes rendes mínimes per la gent, tant pels que es queden sense subsidi com pels que menys tenen, per fer polítiques ambientals globals, per lluitar per la pau al món i contra la injustícia als països més pobres, cal que a Europa guanyi l’esquerra. Però no només l’esquerra que s’anomena així sinó la que acompanya les seves paraules amb les seves accions.

En aquest sentit cal treure-li la màscara al PSC-PSOE. Ho deia abans d’ahir el nostre candidat. Perquè als seus cartells no posen les cares de’n Sarkozy, Merkel o Barroso ? doncs perquè són amb els que es vol entendre Zapatero, que ahir en una entrevista a PUBLICO declarava que li donava suport per ser “ibèric”, com l’embotit !!. Si al Parlament Europeu s’aproven més del 70 % de les lleis que ens afecten, més del 80 % les aproven conjuntament el PSOE i el PP. La directiva de la vergonya es va aprovar amb el vot de la Maria Badia, candidata del PSC...

Vet aquí el programa d'ICV-EUiA

Emoció i decepció

El ple d’aquest mes ha estat decebedor i alhora emocionant. Bàsicament aquest ple estava marcat per dues propostes del grup socialista i del nostre grup per tal que d’un costat es garantís la informació immediata de les sentències sobre acords plenaris i, d’una altra, la participació dels grups de l’oposició i dels agents implicats en la definició del model de gestió de residus dels propers anys.

CiU comença una nova etapa política. Si fins ara la major part de propostes de resolució havien comptat amb el suport de la majoria del ple, també del govern municipal, havia estat sobretot per la implicació dels grups d’ERC,PSC i ICV-EUiA en la seva aprovació, conscients que aquesta és una de les úniques vies d’incidir en la política municipal atesa la majoria absoluta de CiU. Dilluns al ple avís per navegants. Els propers dos anys poden ser els del corró convergent a la nostra ciutat. Res a comparar amb altres municipis. L’alcalde en feia esment en aquest ple. Les diferències : CiU governa en més municipis dels que pot semblar en l’àrea metropolitana i la seva forma de fer oposició és ben diferent a la nostra. Confrontació vs. responsabilitat i vocació de servei públic.

Però si alguna cosa s’ha de destacar d’aquest ple és que ha estat el darrer de la companya i amiga Àssun Reyes. Aquí teniu un enllaç a la meva intervenció plenària, i a la de l'Àssun. Vull destacar dues coses del seu pas per aquest ajuntament d’aquesta donassa : hagués estat una molt bona regidora de govern, així ho va explicitar l’alcalde Recoder i estic d’acord, la seva experiència i vocació de servei públic ho haguessin garantit. Ha estat una regidora genial : tot i el seu idealisme ha estat constructiva, positiva, conciliadora, dialogant. Aquest és el seu llegat.

noticia RSC sobre moció ICV Mesa de residus

Cap de setmana intens

Aquest ha estat un cap de setmana farcit d’actes ciutadans. Vull fer referència i valoració del tres que he viscut personalment : el dia d’Europa, el “sant cugat actiu” i el final de la quinzena verda amb la inauguració de la seu social del castellers.

Una any més hem celebrat el dia d’Europa, aquest cop en el hall del nostre ajuntament. Penso que és important aplegar als i les europeus que viuen a la nostra ciutat per celebrar aquest dia, i més en vigília de la cita electoral del proper 7 de juny. Aquesta Europa tant allunyada de la ciutadania però que marca la seva vida quotidiana de forma tant important – el 80 % de les lleis s’aproven al Parlament Europeu -. Del que en surti de les properes eleccions en dependrà el caire que prengui el nou Parlament Europeu i, per tant, les polítiques que allà es promouen. Lògicament també en sortiran les accions que es prenguin en un moment de crisi del sistema i de decisió del model que volem pels propers anys. En molts pronunciaments hem fet referència a que moltes situacions que vivim no depenen del nostre municipi, nació o estat, sinó del món global, on Europa hauria de ser un actor principal.

També vull dir però que el dia d’Europa representa l’aplegament d’un Sant Cugat determinat. El Sant Cugat de la gent privilegiada, de la gent que ha decidit venir a la nostra ciutat de forma lliure, i que lliurement decidirà un dia tornar al seu país. Un Sant Cugat, i que no s’entengui aquesta afirmació com a despectiva, acomodat, amb una bona feina o situació econòmica i m’està malament generalitzar perquè segur que hi ha casos i casos. Nosaltres també volem que s’instauri “el dia dels altres santcugatencs”, no se si de forma col•lectiva o aprofitant alguna celebració dels països d’origen d’aquells que estan aquí per escapar de la seva dura realitat, per aconseguir fer possibles el seus somnis i que massa vegades no són ben tractats a la nostra societat.

El cap de setmana també ha estat el del “Sant Cugat Actiu”. No vull anomenar-lo fira del comerç perquè penso que en aquesta festa de l’activitat econòmica bàsicament qui hi participa són aquelles empreses que volen donar a conèixer a la ciutadania la seva activitat, el seu negoci. Aquest any ha estat però amb un nou format, que celebro, doncs l’ha apropat als carrers de la ciutat, barrejant-lo amb l’altre comerç, el de proximitat, que – pel que m’han dit – no ho tenia massa fàcil per accedir a tenir un estand. Les energies i els recursos esmerçats hauran representat també, espero, beneficis pel comerç de la ciutat, donada la gran quantitat de veïns i veïnes que han passejat pel centre aquests tres dies.Esment a part però requereix el tractament que rep el barri del monestir. L’únic al•licient per acostar-se, al marge del que ja és habitual, era la fira d’artesania. A diferència d’altres indrets de la fira no es podia fruir de cap tipus d’espectacle que animés la concurrència. M’agradaria saber el perquè d’aquesta situació.

Per acabar vull felicitar a la colla castellera de la nostra ciutat. Primer perquè segueixen triomfant en les seves actuacions. Diumenge, en un marc incomparable però no massa – per la terra – còmode per les seves actuacions, van demostrar que malgrat els problemes que pateixen segueixen sent un referent de les colles de 7 del país. Però en segon lloc, i més important encara, per la inauguració del seu local social. Tot i coincidir amb el partit del Barça va ser un èxit d’assistència, amb l’actuació dels bastoners de l’Esbart i la Unió – quina passada l’actuació de la colla de petits –, els diables i el nou grup Katakitinga. Un local que de ben segur farà que sigui una colla més cohesionada i que li permetrà aplegar més massa social, tant important en una colla castellera. Només vaig trobar a faltar algun representant de l’equip de govern, potser no era entre les seves prioritats del cap de setmana...

Sàhara, ai !

La setmana passada una delegació de l’ajuntament de la nostra ciutat, encapçalada per l’alcalde Recoder i acompanyada per SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Sahrauí) vàrem visitar els campaments dels refugiats sahrauís. Vull agrair a SCAPS la possibilitat que m’ha brindat de conèixer aquesta causa, de la que en sóc fervent defensor des de fa anys, i poder-la viure en viu i en directe. Gràcies a l’esforç de molts amics i amigues d’aquesta entitat avui, i amb el suport de la gent de Sant Cugat amb el seu ajuntament al capdavant, són possibles alguns projectes que pel poble sahrauí són vitals.

Viatge intens en tots els sentits. A ningú se li escapa que conviure en unes dures condicions amb els companys d’SCAPS però també del consistori no és qualsevol cosa, segurament aquesta convivència ajudarà a que molts projectes fructifiquin en els propers anys. SCAPS es va interessar especialment en que vivíssim la realitat sahrauí convivint amb les famílies als campaments, res doncs de luxes institucionals, ans al contrari.

La RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) és un país inhòspit però hospitalari, aquesta és una de les frases que em queden del viatge. Un país refugiat en una gran presó a l’aire lliure, sota les estrelles d’un desert que no els és aliè però que els maltracta constantment, com ho han fet en els darrers anys els estats marroquins, francès, americà i, especialment, l’espanyol. Uns estats que no permeten que es concretin tota la llarga sèrie de resolucions que les Nacions Unides han aprovat en els darrers anys i que no permeten la resolució d’un conflicte que ja dura més de 30 anys i que, malgrat la seva esperança, és desesperant.

En el proper ple proposarem tots els grups representats en aquesta visita una proposta de resolució a favor del manteniment de l’agermanament amb la Daira d’Argub i els projectes solidaris amb el poble sahrauí i, també, del dret del poble sahrauí a esdevenir un país lliure en el seu territori original i avui ocupat pel Regne del Marroc, després d’una descolonització irresponsable de l’Estat Espanyol.

És difícil destacar en poques línies idees del viatge però en ressalto dos i faig un prec final. En primer lloc la consistència del poble sahrauí que malgrat les seves dificultats posa l’educació i la salut com a prioritats polítiques del seu Govern. En segon lloc la visió d’una altra cara de l’Islam, diferent a la que veiem habitualment pels nostres mitjans de comunicació, una cara amable, moderna, on és possible la convivència religiosa amb la igualtat de gènere, i on es fonen la cultura – el respecte pels grans n’és un exemple a seguir -, la saviesa, la religió i la praxis política. Un prec : animeu-vos a participar de les colònies dels nens i nenes sahrauís, permeteu, en paraules dels propis sahrauís, que “les orenetes de la pau volin cap al nord”.

Un darrer comentari : m’ha sabut especialment greu el comentari d’un empresari i activista santcugatenc al Fòrum de la Fundació Sant Cugat, en el que venia a dir que els diners que havia gastat l’ajuntament en aquest viatge es podrien dedicar a ajudes socials com les que gestiona Càrites, segurament són fruit de la ignorància del que representava aquest viatge però sobretot de la realitat de la pobresa a la nostra ciutat.

A continuació us adjunto link de la roda de premsa posterior a Ràdio Sant Cugat (especialment recomanable el vídeo de la notícia), el de TVSC el teniu aquí

Taula de concertació social a Sant Cugat

Ahir va ser un ple llarg, no tant com per queixar-se - en el darrer mandat havíem arribat a sortir més tard de la 1 de la matinada – i farcit de declaracions polítiques i estratègiques per la ciutat. Va prosperar per unanimitat, després d’una llarga negociació liderada pel nostre regidor Joan Calderón, la moció del nostre Grup que promovia la constitució d’una taula de concertació social i econòmica per donar resposta a la crisi i, sobretot, per preparar la ciutat per després d’aquest difícil període que estem vivint tots plegats. Animo als agents econòmics i socials de Sant Cugat a participar-hi activament, especialment a aquells que representen el sector educatiu. La primera reunió serà el proper 6 de juny.

A partir d’ahir una nova escola bressol passa a formar part de la xarxa pública d’educació de 0 a 3 anys de la ciutat. Ja en tenim set. Quatre construïdes en els primers 8 anys de la democràcia, 2 durant els mandats d’en Recoder i aquesta darrera que passa de la parròquia a l’ajuntament. Cal però més. En una ciutat que es vana de ser molt jove, hem de procurar enfortir aquesta etapa tant important de l’educació i aprofitar el marc polític clarament favorable al desenvolupament d’aquesta.

Va ser ahir el ple també dels retrets. És una llàstima que haguem trencat “l’oasi santcugatenc”, caracteritzat per una oposició dura però responsable i un govern que vol – o així ho sembla – acordar els temes “de ciutat”. La remor de la situació política a l’EMD de Valldoreix ha traspassat les parets dels partits i ha entrat a la casa gran – no la de CiU sinó la de tots i totes - . I no podia ser d’una altra forma. Tothom que estem al ple hi som per unes organitzacions polítiques que també tenen la seva representació en la junta de veïns de Valldoreix i allò que passa allà ens afecta a tothom per igual.

L’actuació de CiU al darrer ple de l’EMD ha estat lamentable, com en la sessió anterior a la que jo vaig assistir. La lluita política és necessària i legítima però no tot s’hi val. Em consta que la situació no ha estat ben viscuda a CiU de Sant Cugat però en aquest cas em sembla que “els d’aquí” no s’han pogut imposar “als d’allà”. La ciutadania no entendrà perquè en Recoder no vol que la informació dels processos concursals sigui més a l’abast i que l’estructura política de l’ajuntament respongui a les dinàmiques de municipis de les nostres característiques. Sí entendrà la ciutadania que és una mala manera de fer política que es baixi el sou de la Presidenta de l’EMD a cop de moció.

Setmana decisiva

No pensava jo que aquesta setmana en que m’he agafat unes petites vacances seria tant decisiva pel futur dels governs tant català com espanyol. La veritat és que les dues noticies més importants em van sorprendre a Navarra, acompanyat d’una colla d’amics i amigues,com heu pogut seguir aquells que sou amics meus al Facebook.

Començava la setmana amb la crisi del Govern d’Espanya. Una crisi que denota una resposta en clau interna del PSOE i que traspua allò que fa temps que des d’ICV veníem dient. Quan va començar el seu trajecte aquest nou Govern Zapatero, no volia acceptar la difícil situació econòmica del país. Amb aquests canvis, només un any després de la seva constitució, denota que en aquell moment es va prendre una mala decisió. No ho és sinó que es canviïn 6 ministres? o que les polítiques socials passin en 1 any per tres mans ? o que ara s’adonin que Universitats ha d’estar a Educació ?. Crec però que cal esperar quin ritme s’imposen els nous ministeris tot i que el més important no és el canvi de polítics sinó de polítiques i, en aquest sentit des d’ICV demanem un gir a l’esquerra, i Zapatero ho pot fer perquè te les condicions perquè al Congrés dels Diputats s’aliï amb els partits d’esquerra, amb ells en te prou, com ho va tenir al principi de l’anterior legislatura.

L’endemà d’aquesta crisi de Govern, els tres socis del Govern d’Entesa han signat la tant esperada actualització d’aquest pacte per donar resposta adequada a la situació econòmica per la que està travessant el país. Des de l’abril de l’any passat però el Govern està desenvolupant polítiques concretes de lluita contra la crisi, les podeu veure en el document annex 1 d’aquest Pacte, però calia replantejar-se les prioritats del Govern per tal d’afrontar aquest final de legislatura que serà especialment difícil. I aquesta acord, que el podeu llegir aquí i que no és tant superficial com alguns han volgut manifestar, es basa en quatre principis bàsics : l’ampliació i el aprofundiment de les mesures necessàries per fer front a la crisi econòmica, garantir la cobertura de les necessitats i drets de caràcter social al conjunt de la població de Catalunya, desplegar les previsions de l’Acord Estratègic i dels grans Pactes Nacionals i, impulsar al màxim el desplegament de l’Estatut des d’ara fins el final d’aquesta legislatura.

Una molt bona notícia, treballada durant força temps i que porta una important empremta de les propostes d’ICV.