Pluja de milions....

Dijous passat el màgic ZP ens sorprenia amb una nova ocurrència contra al crisi. Aquesta vegada però sembla que es pot concretar en una bona raspallada per tots els ajuntaments espanyols. Crec que no se li escapa a ningú que en termes objectius és una bona notícia per les patidores hisendes locals i més en els temps que corren...

Però aquesta mesura te diferents aspectes que cal ressaltar. Suposa per Catalunya 1.200 milions d’€ (177 € per habitant) que suposa més del doble del que es preveia ingressar per part dels ajuntaments pel 2009. S’ha fet però de forma improvisada saltant-se i envaint competències de la Generalitat i no dialogant amb les administracions supramunicipals com les Diputacions.

Aquesta línia de subvencions és de gestió difícil, han de ser noves inversions – no tots els ajuntaments poden preparar projectes en el període que es proposa (del 10 de desembre al 24 de gener)-, s’han de crear amb aquests projectes nous llocs de treball – en aquest sentit no s’ha tingut en compte l’índex d’atur dels diferents territoris i només s’ha comptat amb la població -, s’han de fer les demandes al Ministeri d’Administracions Públiques.

Aquesta mesura no soluciona a més el dèficit econòmic dels ajuntaments. Sembla més una manera de tapar la boca a aquells que hem manifestat la nostra contrarietat davant els comportaments dels i les diputades socialistes a Madrid i de callar les veus internes com la de l’alcalde Manuel Bustos o de Pedro Castro de la FEMP. A ningú se li escapa que l’ajuntament que inverteixi aquests diners en crear un nou equipament tindrà problemes per fer el manteniment d’aquest i de dotar-lo dels serveis necessaris, atès el mal finançament dels ens locals i del Govern.

De totes formes i de forma responsable no podem deixar passar aquesta oportunitat a nivell de Sant Cugat (13 milions ens toquen en la pedrera...) i en el marc del procés de discussió dels pressupostos de 2009 – a Sant Cugat no tindrem en aquest sentit els problemes d’altres ajuntaments que a han aprovat els seus pressupostos i plans d’inversió – hauríem de poder arribar a un acord de prioritats d’on s’han de destinar aquests diners. En el cas de Sant Cugat però no serà fàcil accedir a aquestes subvencions doncs han de ser projectes definits, complerts i, malauradament per tots, a la nostra ciutat no es te la costum de planificar les actuacions... a veure si ens agafaran amb els pixats al ventre....

Us recomano que visiteu el bloc de’n Raül Romeva, que ens parla del procés de Bolonya, tema d’absoluta actualitat. També us linko la notícia de Público d’ahir que explicava la situació dels canvis a la Universitat.