Amb el poble palestí

El títol d’aquest post no és casual. En aquests moments és necessari estar al costat del poble palestí, com ho ha sigut durant els darrers quaranta anys. I no és casual aquest títol perquè cal estar amb ells i elles malgrat els seus governants. Cal trobar elements d’unió que facin que tota la societat, organitzada o no, faci pinya per reclamar als nostres governants que pressionin per via diplomàtica, utilitzant la política, al govern d’Israel – la paraula govern tampoc és casual -. Massa absències ahir a la manifestació de Barcelona, amb una gran participació. On era la gent de CiU ? on eren els màxims dirigents d’ERC – Ridao i Tardà al marge - ?, hi ha qui es va manifestar en contra d’Israel, de ben segur, però la majoria de la gent que estàvem allà hi érem per defensar els drets humans, aquest ha de ser el principi de les nostres accions, i en aquest principi tothom ens podem trobar !.

Hem pogut assistir els darrers 14 dies, des que va començar l’operació israeliana contra els territoris de Gaza, a fets absolutament espantosos. Fa massa temps ja que els successius governs d’Israel es salten les resolucions que des de l’ONU es fan per cercar una via de solució pel conflicte d’aquell indret d’Orient Mitjà. Unes resolucions que en d’altres llocs la comunitat internacional no acceptaria de cap manera i, a més, serien motiu d’accions de pressió i, fins i tot, d’intervenció militar, en tenim exemples.

En aquest moment no puc acceptar els discursos “comprensius” amb Israel. Puc entendre que un país te dret a defensar-se però cal trobar la mesura i Israel tendeix a extralimitar-se en les seves respostes als atacs que també rep. Cap idea mereix la força per reeixir. La situació en els territoris palestins és absolutament injusta. És fàcil en aquests moments fer comparacions odioses amb el genocidi patit pel poble jueu a mans dels nazis. Crec que no hem de caure en aquesta temptació. Però és evident que el poble palestí està patint des de fa massa anys ja l’opressió per part de l’Estat d’Israel. Ho és també que la comunitat internacional n’és responsable, perquè va ser aquesta la que va decidir cercar la terra pel poble jueu.

Ahir baixant cap a la mani de Barcelona amb el tren parlava amb en Pep de la dificultat que comporta aquesta situació. No sembla fàcil solucionar aquest conflicte. Malgrat el Govern d’Israel volgués arribar a acords i, sobretot, acomplir-los – perquè a acords ja ha arribat però se’ls salta – la situació és tan enrevessada que fa extremadament dificultosa la sortida. Les polítiques portades a terme pels diferents governs israelians d’assentaments en els territoris palestins és una herència de difícil sortida – fins i tot alguns intel·lectuals d’esquerra israelians ho denuncien - . Penso que calen lideratges mundials que sense caure en prejudicis però tampoc en dependències puguin deslligar aquest nus amarg i sagnant. I cal que es faci amb rapidesa, no pot morir més gent, més nens i nenes, més dones, més, en definitiva, innocents !. Prou massacre a Gaza, boicot a Israel !

Alguns articles dignes de menció :

1.- Raül Romeva

2.- Raül Romeva

3.- Ignacio Escolar, director de Público

4.- Luisa Morgantini, vicepresidenta del Parlament Europeu