Un any aquest, el 2009, ple de novetats que transcendiran els propers anys, de molta feina, ben feta també. Un any que començava amb la mort del Toni Farrés, el primer alcalde democràtic de Sabadell, “l’alcalde”, que va consternar no només a la gent d’ICV sinó a la societat catalana i a la sabadellenca en particular. Aquest any ens han deixat a més de molta gent - també anònima - dos personatges importants : un en el camp de l’escena, el Pepe Rubianes i, l’altre en el camp de la cooperació i l’ajuda als més necessitats, Vicenç Ferrer. Un homenatge a tots ells.
Aquest any també ha estat un any de canvis a ICV. A nivell local l’estimada Àssun Reyes deixava al febrer la presidència local passant el testimoni al Joan Calderon i la seva acta de regidora al juny, entrant el Jaume Massanés en el seu lloc. Ens costarà cobrir el seu buit en la política local, una perspectiva diferent de fer política. Aquest mes, finalment, deixava el càrrec de portaveu jo mateix en mans del Joan, que estic segur que ho farà molt be i, sobretot, que li podrà dedicar les hores que pertoca a aquesta responsabilitat institucional.
I a nivell nacional la gran noticia de l’any és la renúncia del Joan Saura a encapçalar la propera llista al Parlament i a conseqüència d’aquest fet, que em vaig perdre per vacances de viure en directe, el Joan Herrera serà el nostre cap de llista en les eleccions catalanes. El Joan aportarà a la política catalana la seva experiència a Madrid però, sobretot, noves maneres de fer política, canviant així el panorama polític hereu encara de la transició democràtica.
A nivell personal aquest any m’ha suposat un canvi important. Abans de l’estiu el conseller Saura em va proposar entrar en el seu equip de treball al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. No n’estic gens decebut, ans al contrari. Està sent una gran experiència política però també humana. Viure en primera persona l’acció del Govern de Catalunya és un luxe per algú al que li agrada la política i el servei al país. Veure els canvis que aquest país experimenta per l’acció d’aquest Govern d’Entesa és un privilegi que val la pena experimentar. I viure-ho al costat de persones tant potents des del punt de vista polític i humà com el mateix conseller i la resta de companys i companyes que treballem al departament encara ho és més.
Des del mes de juliol he pogut acompanyar al conseller a diverses visites territorials, un dels objectius de la meva tasca, per motius molt diversos: tant els relacionats amb la policia catalana – inauguracions d’equipaments a Valls, Gavà, Sabadell –EGARA i T1 del Prat o balanç del desplegament a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona – amb els bombers – inauguracions d’equipaments nous a Lleida, Tremp i Sant Boi – o amb la memòria democràtica i la participació – a l’Alt Pirineu i el Berguedà - i, he pogut constatar per un costat la seva capacitat de treball, la seva sensibilitat pels més febles i la seva humanitat – la mort dels bombers a Horta de Sant Joan ha estat un dels moments més durs de la seva vida – i, per l’altra, el seu alt grau de responsabilitat vers l’acció de govern i la importància que dona a la relació amb el món municipal – reunint-se en la majoria de visites amb els alcaldes/esses de les localitats per posar en comú l’acció de govern i escoltar les seves opinions i, en alguns casos, les seves crítiques -.
En aquesta feina he pogut també conviure amb la tasca parlamentària, en un any prolífic en activitat política – de fet avui la secretaria de relacions institucionals en feia el balanç - . Una feina que massa vegades es caricaturitza, com ha passat en la recent votació de la ILP contra les “corridas de toros”, però que és imprescindible per dotar al país d’instruments d’autogovern i, també, per fer seguiment de l’acció de govern.
En l’àmbit més territorial l’acció política contra els efectes de la crisi ha estat l’eix més destacat en l’acció política a nivell local i comarcal i, em sento especialment orgullós d’haver pogut acabar l’any aprovant al ple del consell comarcal el Pla d’Actuació Comarcal 2009 – 2012, al que feia referència en algun altre escrit dies enrere.
Pel proper any : actualitzar més sovint aquest canal de comunicació amb l’exterior – aquest any 44 escrits contra 60 al 2008 - , que s’ha vist minvat pels canvis personals i per l’activitat al facebook, preparar la millor proposta possible en l’àmbit local per les eleccions municipals del 2011 i treballar perquè les eleccions al Parlament del 2010 facin possible més polítiques d’esquerra al nostre país. I en l’àmbit personal salut i amor.
El mateix que us desitjo a tothom que segueix aquesta bitàcola personal en aquest 2010 que comença una nova dècada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada