El canvi climàtic i el fet nacional

Sembla que el canvi climàtic no només afecta la meteorologia i, per tant, el clima que ens trobem la majoria dels que fem vacances durant el mes d'agost, que cada cop som menys per sort de tothom, sinó que també puja la temperatura de l'ambient polític i posa en ebullició la picabaralla partidista dels darrers dies d'agost preparant l'inici de curs a les portes de la Diada Nacional i a l'inici d'una llarga, massa llarga, campanya electoral al Congrés dels Diputats.

Estem vivint un període de la nostra història que serà transcendental per al futur del nostre país i alguns líders polítics catalans es permeten llicències que diuen molt poc del que s'espera d'aquells que han de retornar al poble allò que el poble ens ha tret a la política en general: la confiança en què la política serveix per fer possible allò que desitgem i necessitem la majoria. Acabat un llarg procés de desgast institucional per tal de dotar-nos d'un millor instrument d'autogovern per millorar el dia a dia de la gent, ja hi ha qui pretén introduir noves discussions que només serveixen per enredar i treure-li importància a la discussió sobre aquelles qüestions que sí afecten realment la vida de la gent que viu i treballa a Catalunya.

Crec sincerament que a aquestes persones –els i les que viuen i treballen a Catalunya– els interessa tenir un treball digne i estable, un sou que els faci possible tirar endavant els seus projectes vitals, moure's pel territori d'una forma justa i sostenible, deixar als nostres descendents un territori el més semblant possible al que nosaltres ens hem trobat... ¿per què, doncs, es parla ara de referèndums que no porten enlloc en comptes de les realitats quotidianes? Jo estic d'acord amb el dret a l'autodeterminació dels pobles, també el nostre, el català. Però no crec que aquest tema hagi de ser ara el centre del debat, sinó que ho hauria de ser el fet que l'estat espanyol respecti, com no podria ser d'una altra manera, la llei, l'Estatut aprovat pel poble català i per les institucions que ens representen.

Però, ¿quina és la realitat política que ens envolta? Doncs un PSC-PSOE que mira massa de reüll a un PP que està jugant les seves darreres cartes per recuperar el poder i que ha optat pel discurs post-franquista d'enfrontament de territoris enlloc de fer un discurs conservador modern. Un PSC-PSOE amb por, que internament té problemes de consciència per la defensa dels interessos del nostre país i alhora ha de defensar l'acció de govern Zapatero –que, d'altra banda, és el menys dolent que ens podria passar. Un PSC-PSOE que no té model d'estat i que amb l'aprovació de l'Estatut pensa que ja n'hi ha prou, sense aprofundir en la reforma a fons de les estructures polítiques de l'Estat, que farien possible un pas més en la descentralització del poder 30 anys després de la Transició.

Davant d'això tenim una CiU que no paeix el fet de no tocar poder –malauradament no és així a la nostra ciutat– i que s'apunta al joc de a veure qui la diu més grossa trencant amb la tradició del “peix al cove” que la va portar als èxits electorals i als fracassos de país que avui estem patint en el dia a dia. ¿Algú ha sentit algun líder de CiU qüestionar el paper de la monarquia, per posar un exemple? Com lliga això amb una Catalunya sobirana?

Què fem, doncs? Jo crec que està clar. Lligar en curt al govern socialista. El PP no tornarà al poder perquè necessita per això una majoria absoluta que no tindrà en molts anys. El PSOE necessita, per donar un pas més cap a un nou model d'estat, perdre pes a favor d'opcions que volen transformar la societat, preparar el nostre país i qui hi viu i treballa per un futur millor. Això vol dir més ICV, més autogovern, més ecologia, més justícia social, una constitució republicana… I al 2014, ja veurem...

MALO

Aquesta setmana he sabut que el Parlament comença el seu període de sessions amb la tramitació per la via d'urgència del “Projecte de llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista”. Aquesta és una bona notícia donada la realitat que ens envolta i que podem llegir cada dia en la premsa. Tant de bo no fes falta legislar sobre el maltractament contra les dones, una xacra de la nostra societat que entre tots i totes hem de fer desaparèixer i que ens acompanya des de fa massa anys i s'ha destapat de forma valenta en els darrers temps. Us penjo una cançó que te relació amb aquesta terrible realitat que encara avui afecta a massa dones.

Comencem el curs amb nous reptes !!

“Intel•lectuals pròxims a CiU i a ERC creen un fòrum sobiranista”

Aquests dies som testimonis de les mogudes polítiques per tal de fer ressuscitar l’eix nacional i identitari per sobre de l’eix polític dreta - esquerra. És natural si pensem que a CiU ja li va be aquests moviments atenent a la dificultat que tindran en recuperar el Govern del nostre país. Costa més d’entendre els moviments dels republicans, tot i que les lluites internes suposo que donen suficients arguments per posicionaments com el del President d’ERC (que no en tant que vice-president del Govern) al voltant de la promoció d’un referèndum d’autodeterminació el 2014, aprofitant l’efemèride dels 300 anys de la pèrdua de les llibertats nacionals. En va ple per tot arreu, avui al diari AVUI (BO de la política nacionalista) ens avança ja alguns noms d’insignes figures de diferents camps que s’apunten a la Plataforma que de moment s’anomena “Fòrum pel Dret a Decidir”, al POLIBLOCS, en Saül porta uns dies donant-li voltes al tema del referèndum. Em sembla que aprofitaré els primers calors (també tèrmics) del nou curs polític per escriure un article no només pel meu bloc....

Els Verds a Beijing (Pequin)

Recomano la lectura dels apunts del company eurodiputat Raül Romeva, santcugatenc de pro, en el seu viatge a Xina. Qualsevol sospita de complicitat amb règims dictatorials per part de la gent d’ICV queda fora de tot dubte. Ai !! amb els discursos polítics de doble rasant ! suposo que votants del PP, de CiU i d’altres que tant critiquen les formes polítiques xineses deuen estar d’acord en que la legislació laboral en aquell país sigui pitjor ara que fa un temps : tot sigui pel progrés del país !!

En Pizarro està preparat ?

Aquests dies moltes són les cartes al director de La Vanguardia en les que posa de relleu la manca de preparació per part dels nostres representants parlamentaris. Aquestes mancances segons els remitents es van posar en evidència el passat dia 13 d'agost amb la compareixença dels presidents de FECSA-ENDESA i REE, en Pizarro i Atienza respectivament. Aquests remitents doncs ens fan veure la vergonya davant la competència tècnica i professional d'aquests dos personatges davant dels pobrets diputats i diputades que no sabien ni del que els estaven parlant i que això no permet doncs defensar els interessos generals dels país i bla, bla, bla,...

Doncs be, avui m'he entretingut a mirar les compareixences a la web del Parlament i m'he fixat sobretot en la del nostre representant, en Jordi Miralles. Què voleu què us digui, en Jordi no serà un especialista en temes energètics, com la majoria dels mortals dels nostre país, però això si : lis va cantar les quaranta, va proposar accions polítiques interessants i va posar de relleu el que passa al nostre país : manca d'inversions en allò que convé a la majoria de la població, amiguismes en les privatitzacions començades pel PSOE i ben acabades pel PP (el mateix diari parla dels enllaços entre Pizarro i el PP), i una manca de vocació de servei públic per part de les companyies prestatàries d'aquests serveis de primera necessitat. Caldrà, com diu el mateix Jordi en la seva intervenció, que es legisli per tal que aquestes empreses no pensin només en el seu compte de resultats i fer-ho ràpid !!

Us enllaço amb la plana en la que podeu no només veure la intervenció de'n Jordi sinó les tant “excel·lents” intervencions dels dos protagonistes de la jornada i la de la resta de Grups Parlamentaris.