Renoi quina setmana la que acaba !!

Vàrem començar la setmana amb el llarg pont cap a la Diada. Una Diada aquesta que per tots era esperada i que, com ja vaig escriure en el seu moment - ho publica aquesta setmana el Diari de Sant Cugat- ha estat un exemple clar d'escalfament de boques polítiques. Per començar però el dia 10 va acabar el termini per la presentació d'avals del candidat a cap de llista d'ICV a les properes eleccions al Congreso de los Diputados. En Joan ha rebut més de 200 avals, entre els quals hi era el meu, per tal de desenvolupar propostes polítiques catalanistes, d'esquerres i ecologistes a Madrid. Cal més presència de la nostra gent a Madrid per condicionar el govern socialdemòcrata de ZP (Jose Luis no ens fallis!!).

La Diada a Sant Cugat va comptar amb força presència de gent, no només de gent propera als partits polítics. Hi havia bon ambient a la Plaça Rafael Casanova de la nostra ciutat. Per fi hem desterrat la mala educació en l'ofrena i no s'han sentit ofenses contra cap dels col·lectius participants, com havia passat altres anys. Alguns s'han fet sortosament grans !!, ja era hora. Televisió de Sant Cugat en fa un bon seguiment i es pot accedir al programa especial en la seva web. Demencial la intervenció dels representants de CiU. Sentint en Bonastre i, òbviament, tancant els ulls, un podia pensar que qui parlava no representava una força que ha estat 23 anys al Govern de Catalunya. Una llàstima !, de fet, una estona més tard i amb un discurs institucional força equilibrat l'alcalde Lluis Recoder contradeia el co-president de la federació nacionalista ressaltant que no podem quedar-nos en els versos del poeta.

I hem seguit la setmana preparant el ple d’avui dilluns. Al final serà un ple “light”. Només alguns temes d'importància però que segurament comportaran poc debat al ple. La moció d'ERC per apuntar-nos a la plataforma “Un país, una bandera” que va més lluny que la darrera vegada que la va presentar el juliol de 2002. Veurem què passa avui, doncs en la darrera votació, en la que es demanava un fet assumible per la seva simbologia, com era que només onegés la senyera per la Diada, els tres partits d'esquerra hi vàrem donar suport, el PP hi va votar en contra i CiU es va abstenir !! Clar que en la d’avui ens demanen que aprovem contravenir la llei, que malgrat personalment no m'agrada, ens diu que han de conviure en els actes oficials els símbols de l'Estat Espanyol, de Catalunya i, en la nostra ciutat, de Sant Cugat. Veurem si els “partits seriosos” ens posicionem de la mateixa manera.

Dissabte, i per acabar, van passar dues coses que vull ressaltar. Per un costat es va desenvolupar a Barcelona la Jornada del “triangle de Mar Blava: l’esquerra que avança” com a espai de debat de l'esquerra ecologista dels Països Catalans. Hi van participar personatges polítics tant destacats com la diputada a les Corts Valencianes Mònica Oltra, expulsada ahir per EU !!, la consellera de Benestar Social del Govern de les Illes i representant del Bloc, Josefina Santiago; l’Àngels Candela, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Elx, a banda dels nostres consellers i diputats, així com de’n Ricard Gomà amb una intervenció força interessant. Els mitjans, públics i privats, no s’han fet ressò és clar (només faltaria que algú veiés que hi ha alternativa al “pa nostre de cada dia”). Clar que aquests mateixos mitjans (tots sense exclusió) estaven concentrats en les disputes dins de CiU. Que si en Duran diu que de moment no vol que l’anomenin candidat no sigui cas que no li agradi el que li voldran fer defensar, algú es creu que no ho tenen parlat això ja?, que si els sobiranistes – que recolzen a Mas !!- volen prescindir d’UDC i, la darrera i amb foto !! escola d’estiu de CiU amb la comèdia de GALEUSCAT, amb els “socis” de PNV i BNG (no comento res de l’Imaz perquè és que no m’interessa en absolut el que faci aquest bon home o no) i que m’agradaria que algú donés explicacions, són els mateixos que la passada setmana van deixar “tirats” als grups parlamentaris catalans demanant la compareixença de’n Zapatero al Congrés per donar explicacions sobre el tema infrastructures, d’això se’n diu solidaritat nacional, sí senyor !!

Vivenda.. ui, ui, quina por !!

No tinc cap mena de dubte que el Govern vol el millor pel nostre país. No tinc cap mena de dubte que el nostre conseller d'Habitatge, el company Cesc Baltasar vol tirar endavant la solució a la preocupació més important de la nostra societat, l'accés a l'habitatge però : per això cal un pacte amb la patronal de la construcció que limitarà la possibilitat, novedosa en el nostre Estat, d'introduir habitatge públic en les promocions que es facin en sol consolidat a les que es facin sobre més de 5.000 m2 en lloc de sobre 2.000 com es proposava al principi ? Existeix la possibilitat de promoure nou habitatge en espais tan considerables ? Val la pena un pacte amb qui segurament seguiria construint igual perquè una part de l'habitatge que facin de protecció oficial el gestionin ells (!!)? Cal un pacte nacional amb el vot de CiU ? Perquè ? És que les polítiques de CiU van dirigides a la solució del problema ? Ells ho farien si fossin al govern ? O ho fem perquè algú estigui tranquil ? Perquè els grans pactes siguin realment nacionals ? Jo crec que seran nacionals si solucionen els problemes de la majoria, representada de forma considerable al Parlament per qui dóna suport al Govern i, per aquells, molts, que no han anat a votat perquè estan decebuts amb aquells de qui esperen que no dubtin tant davant temes tan transcendentals com el que ens ocupa. D'altra banda em preocupa que la UGT posi pegues a que l'habitatge de protecció oficial de compra es pugui transmetre a partir dels 30 anys i no dels 90 com es proposava al principi per part del Departament, això no vol dir que no es pogués vendre abans però havia de ser a l'administració, al col·lectiu que ha fet possible que aquella persona accedís a un habitatge en unes millors condicions, ah ! Però des de la UGT defensen que els treballadors també tenen dret a especular, vaja !! potser que es centrin en altres temes més importants, no us sembla ?

"Els 210"

Els dos darrers anys he pogut conviure amb una professional del periodisme que arribarà lluny, l'Arantza Díez. D'aquesta convivència professional i humana n'hem tret un profit important, ens ha ajudat molt a que ICV tingués una repercussió mediàtica sense precedents a la nostra ciutat, serà difícil substituir-la. També ens ha ajudat a que el que nosaltres volíem dir arribés a la gent tal i com ells volen que els arribin les coses. Ens va deixar just quan més la necessitàvem, tot i que va donar el màxim del que ella podia donar per tal que la campanya electoral de les darrers municipals fos un èxit. Crec que pel que fa a la seva feina se'ns va reconèixer l'esforç esmerçat. Al mateix temps ella estava fent un màster a TV3 i durant la campanya les pràctiques. Aquestes pràctiques les va fer amb un reportatge produït per ella i dos companys més seguint el conflicte del tancament de SAS d'Abrera, no li he donat la importància que mereixia fins avui. Veient les imatges m'he emocionat. Han sabut recuperar per la gent la realitat del nostre país, una realitat on segueix existint la lluita de classes, la lluita de la classe obrera oprimida per una capital sense fronteres que no te escrúpols davant cap govern. Gràcies Arantza per la teva feina a ICV, gràcies Arantza per fer que un conflicte com el de SAS, viscut de forma planera hagi pogut arribar a la gent. Una abraçada !!

Algunes consideracions sobre el creixement de Sant Cugat

En la darrera setmana he caminat molt per Sant Cugat. Sobretot per indrets que no són de pas i que m’han fet reflexionat sobre alguna opinió escoltada per persones properes en relació al creixement urbanístic planificat i el creixement real de la nostra ciutat. Tothom sap que en els propers anys, 5 o 6, s’han planificat unes 6.000 vivendes en els dos nous barris de Can Matas i Vullpalleres. Quan això, vull dir el creixement, es va posar sobre la taula per primera vegada, a instàncies del govern de CiU encapçalat per l’alcalde Aymerich i promogut per les immobiliàries que havien comprat els terrenys als seus propietaris, es proposava una extensió de cases aparionades model Mira-sol que era de totes totes insostenible i que, a més, no representava cap benefici per la ciutat. Per sort, aquell projecte es va poder aturar i el nou govern del nou alcalde Recoder va presentar un projecte que amb moltes hores de treball per part de companys i companyes d’ICV i del PSC,i amb la flexibilitat dels governants d’aleshores,per conveniència davant d’una decisió tan arriscada,va aconseguir que aquell creixement fos sostenible en si mateix en el sentit d’aconseguir per primera vegada que els nous barris tinguessin els seus propis equipaments i serveis, cosa que mai s’havia aconseguit a la nostra ciutat i del que estem patint les conseqüències.

Al marge dels incompliments de CiU, i dels seus socis en el darrer mandat, davant certs punts dels acords del 2001, hi ha unes consideracions sobre les que m’agradaria iniciar un debat i que vénen de veure en directe espais de Sant Cugat que en el seu moment van ser víctimes de l’especulació urbanística i de la complicitat dels governs de CiU i que avui són espais urbanitzats a mitges. M’estic referint sobretot a Can Trabal i la Costa del Golf (ai si l’ex-regidor Busquets s’hagués animat a incloure-la en el Pla Especial de protecció de la Torre-Negra!), dos espais plens de cases aparionades, cases d’alt standing, ... que conviuen inexplicablement amb terrenys buits plens de males herbes... i amb els serveis bàsics. En cap dels dos indrets ha arribat encara la recollida selectiva de residus –be, a d’altres indrets de la ciutat més consolidats tampoc-.

I jo em pregunto, i intentaré cercar resposta, quan un promotor –o varis-, amb l’ajuda inestimable de l’administració,converteixen uns terrenys en urbanitzables i comencen a promoure la seva urbanització, no hauria de ser obligatori finalitzar tot el procés ?, quina força te l’administració per obligar-lo a finalitzar el desenvolupament i donar-li coherència –dins la incoherència de la seva urbanització-?, tot això, mentre veiem els esforços que fan els promotors dels dos nous barris per vendre les noves vivendes... seria bo reflexionar sobre aquestes qüestions i no permetre més desenvolupaments urbanístics fins que els que existeixen estiguin ben consolidats i siguin ateses les seves necessitats bàsiques i les que es desprenen de la seva pròpia existència.

El canvi climàtic i el fet nacional

Sembla que el canvi climàtic no només afecta la meteorologia i, per tant, el clima que ens trobem la majoria dels que fem vacances durant el mes d'agost, que cada cop som menys per sort de tothom, sinó que també puja la temperatura de l'ambient polític i posa en ebullició la picabaralla partidista dels darrers dies d'agost preparant l'inici de curs a les portes de la Diada Nacional i a l'inici d'una llarga, massa llarga, campanya electoral al Congrés dels Diputats.

Estem vivint un període de la nostra història que serà transcendental per al futur del nostre país i alguns líders polítics catalans es permeten llicències que diuen molt poc del que s'espera d'aquells que han de retornar al poble allò que el poble ens ha tret a la política en general: la confiança en què la política serveix per fer possible allò que desitgem i necessitem la majoria. Acabat un llarg procés de desgast institucional per tal de dotar-nos d'un millor instrument d'autogovern per millorar el dia a dia de la gent, ja hi ha qui pretén introduir noves discussions que només serveixen per enredar i treure-li importància a la discussió sobre aquelles qüestions que sí afecten realment la vida de la gent que viu i treballa a Catalunya.

Crec sincerament que a aquestes persones –els i les que viuen i treballen a Catalunya– els interessa tenir un treball digne i estable, un sou que els faci possible tirar endavant els seus projectes vitals, moure's pel territori d'una forma justa i sostenible, deixar als nostres descendents un territori el més semblant possible al que nosaltres ens hem trobat... ¿per què, doncs, es parla ara de referèndums que no porten enlloc en comptes de les realitats quotidianes? Jo estic d'acord amb el dret a l'autodeterminació dels pobles, també el nostre, el català. Però no crec que aquest tema hagi de ser ara el centre del debat, sinó que ho hauria de ser el fet que l'estat espanyol respecti, com no podria ser d'una altra manera, la llei, l'Estatut aprovat pel poble català i per les institucions que ens representen.

Però, ¿quina és la realitat política que ens envolta? Doncs un PSC-PSOE que mira massa de reüll a un PP que està jugant les seves darreres cartes per recuperar el poder i que ha optat pel discurs post-franquista d'enfrontament de territoris enlloc de fer un discurs conservador modern. Un PSC-PSOE amb por, que internament té problemes de consciència per la defensa dels interessos del nostre país i alhora ha de defensar l'acció de govern Zapatero –que, d'altra banda, és el menys dolent que ens podria passar. Un PSC-PSOE que no té model d'estat i que amb l'aprovació de l'Estatut pensa que ja n'hi ha prou, sense aprofundir en la reforma a fons de les estructures polítiques de l'Estat, que farien possible un pas més en la descentralització del poder 30 anys després de la Transició.

Davant d'això tenim una CiU que no paeix el fet de no tocar poder –malauradament no és així a la nostra ciutat– i que s'apunta al joc de a veure qui la diu més grossa trencant amb la tradició del “peix al cove” que la va portar als èxits electorals i als fracassos de país que avui estem patint en el dia a dia. ¿Algú ha sentit algun líder de CiU qüestionar el paper de la monarquia, per posar un exemple? Com lliga això amb una Catalunya sobirana?

Què fem, doncs? Jo crec que està clar. Lligar en curt al govern socialista. El PP no tornarà al poder perquè necessita per això una majoria absoluta que no tindrà en molts anys. El PSOE necessita, per donar un pas més cap a un nou model d'estat, perdre pes a favor d'opcions que volen transformar la societat, preparar el nostre país i qui hi viu i treballa per un futur millor. Això vol dir més ICV, més autogovern, més ecologia, més justícia social, una constitució republicana… I al 2014, ja veurem...

MALO

Aquesta setmana he sabut que el Parlament comença el seu període de sessions amb la tramitació per la via d'urgència del “Projecte de llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista”. Aquesta és una bona notícia donada la realitat que ens envolta i que podem llegir cada dia en la premsa. Tant de bo no fes falta legislar sobre el maltractament contra les dones, una xacra de la nostra societat que entre tots i totes hem de fer desaparèixer i que ens acompanya des de fa massa anys i s'ha destapat de forma valenta en els darrers temps. Us penjo una cançó que te relació amb aquesta terrible realitat que encara avui afecta a massa dones.