Algunes consideracions sobre el creixement de Sant Cugat

En la darrera setmana he caminat molt per Sant Cugat. Sobretot per indrets que no són de pas i que m’han fet reflexionat sobre alguna opinió escoltada per persones properes en relació al creixement urbanístic planificat i el creixement real de la nostra ciutat. Tothom sap que en els propers anys, 5 o 6, s’han planificat unes 6.000 vivendes en els dos nous barris de Can Matas i Vullpalleres. Quan això, vull dir el creixement, es va posar sobre la taula per primera vegada, a instàncies del govern de CiU encapçalat per l’alcalde Aymerich i promogut per les immobiliàries que havien comprat els terrenys als seus propietaris, es proposava una extensió de cases aparionades model Mira-sol que era de totes totes insostenible i que, a més, no representava cap benefici per la ciutat. Per sort, aquell projecte es va poder aturar i el nou govern del nou alcalde Recoder va presentar un projecte que amb moltes hores de treball per part de companys i companyes d’ICV i del PSC,i amb la flexibilitat dels governants d’aleshores,per conveniència davant d’una decisió tan arriscada,va aconseguir que aquell creixement fos sostenible en si mateix en el sentit d’aconseguir per primera vegada que els nous barris tinguessin els seus propis equipaments i serveis, cosa que mai s’havia aconseguit a la nostra ciutat i del que estem patint les conseqüències.

Al marge dels incompliments de CiU, i dels seus socis en el darrer mandat, davant certs punts dels acords del 2001, hi ha unes consideracions sobre les que m’agradaria iniciar un debat i que vénen de veure en directe espais de Sant Cugat que en el seu moment van ser víctimes de l’especulació urbanística i de la complicitat dels governs de CiU i que avui són espais urbanitzats a mitges. M’estic referint sobretot a Can Trabal i la Costa del Golf (ai si l’ex-regidor Busquets s’hagués animat a incloure-la en el Pla Especial de protecció de la Torre-Negra!), dos espais plens de cases aparionades, cases d’alt standing, ... que conviuen inexplicablement amb terrenys buits plens de males herbes... i amb els serveis bàsics. En cap dels dos indrets ha arribat encara la recollida selectiva de residus –be, a d’altres indrets de la ciutat més consolidats tampoc-.

I jo em pregunto, i intentaré cercar resposta, quan un promotor –o varis-, amb l’ajuda inestimable de l’administració,converteixen uns terrenys en urbanitzables i comencen a promoure la seva urbanització, no hauria de ser obligatori finalitzar tot el procés ?, quina força te l’administració per obligar-lo a finalitzar el desenvolupament i donar-li coherència –dins la incoherència de la seva urbanització-?, tot això, mentre veiem els esforços que fan els promotors dels dos nous barris per vendre les noves vivendes... seria bo reflexionar sobre aquestes qüestions i no permetre més desenvolupaments urbanístics fins que els que existeixen estiguin ben consolidats i siguin ateses les seves necessitats bàsiques i les que es desprenen de la seva pròpia existència.