uesta és una més de les empreses que aprofitant la crisi volen reduir “costos directes” – de personal - . La manifestació va ser un èxit, ara només cal que la seva mobilització també ho sigui. En aquest cas l’ajuntament de Rubí cal que sigui inflexible amb els desitjos dels propietaris de l’empresa que aspiren a que els terrenys on estan ubicats puguin ser requalificats, un nou “pelotazo”. La gent d’ICV ens comprometem a treballar des de les diferents instàncies a favor dels drets dels i les treballadores.Demà hi ha ple municipal. De les mocions que presentem i que esmentava en el post anterior vull ressaltar la que demana unes tarifes més justes en el transport públic a l’ATM. En aquesta proposta que espero prosperi a Sant Cugat i a tota l’Àrea Metropolitana demanem tres coses molt concretes:
L'exempció de pagament en el transport públic per als menors de 12 anys, ja que en la immensa majoria de casos necessiten d’un adult que els acompanyi. El desplaçament d’aquests infants suposa en la major part de cases haver de pagar dos bitllets, el del menor i el de l’acompanyant, la qual cosa resultat clarament discriminatòria.
La creació d'una targeta T-JOVE anual a 300 euros, amb dret a viatjar il·limitadament per tota la regió metropolitana, és a dir, per les 6 zones tarifàries, i fins els 25 anys. Per evitar el fet d’haver de pagar-la de cop, es proposa donar l’opció de fer-ne un pagament mensual a través de domiciliació. Dos són els objectius que persegueix aquesta proposta. El primer respon a un criteri de caràcter fortament social i no és altre que el de situar la tarifa que paguen els joves de Barcelona al nivell dels preus que paguen els altres joves estudiants i joves treballadors europeus, és a dir, amb importants descomptes. El segon busca la fidelització de clients per al transport públic des de la seva primera època com a usuaris.
La creació d’una targeta de transport T-ANY anual al preu de 400 euros que permetria viatjar sense límit per tota la regió metropolitana. Com en el cas anterior, hi hauria l’opció de pagar-la mensualment a través de domiciliació bancària. Els col·lectius interessats en aquest nou títol de transport són els grans usuaris del transport públic, els del carsharing, és a dir, els que només fan servir el cotxe de tant en tant, i els treballadors d’empreses que estiguin disposades a potenciar el transport públic a través de mesures de suport acordades a la negociació col·lectiva.
És doncs una mesura a favor de la sostenibilitat ambiental però també a favor de la justícia social. En moments de crisi com aquests és una proposta realista i que afecta al dia a dia de la gent. Ja n’hi ha prou que costi tants calers anar a treballar o estudiar. No s’hi val aquí parlar de dèficit del transport públic. Es tracta, com ho va ser en el seu moment la mesura de la integració tarifària, d’aportar més usuaris al Transport Públic des del privat i, per tant, guanyar més clients i d’altra banda estalviar-nos tots els costos indirectes (ambientals, econòmics i laborals) del transport privat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada