contralacrisi.cat

Setmana de molta feina aquesta. M’he passat tots els dies fora del despatx. Visites, roda de premsa, reunions, comissions informatives, de seguiment,... dilluns tenim ple i ja se sap que a les feines habituals es suma la preparació d’aquest ple. Un ple en el que presentem tres mocions, una d’elles conjuntament amb el PSC, davant la situació de Nissan, Seat i empreses d’indústria auxiliar de components. També presentem una proposició per tal de declarar el municipi lliure de transgènics – dins la campanya que s’està fent a nivell nacional i que acabarà en una ILP al Parlament – i una proposta per tal que les tarifes del transport públic siguin més justes.

Avui però em vull en centrar en la campanya que hem presentat aquesta setmana al Vallès i a Sant Cugat. Ahir conjuntament amb el nostre diputat al Congrés, en Joan Herrera, vàrem explicar el perquè de “contralacrisi.cat”, campanya que ICV fem a nivell nacional i que es tradueix en 5 propostes concretes. A nivell local, com en d’altres municipis, el nostre grup municipal va presentar una proposta d’acord per tal que l’ajuntament adeqüi les seves polítiques a la realitat de la crisi que estem vivint. Pot haver acord, i nosaltres l’esperem.

Pel que fa a la campanya explico els 5 eixos :

· Defensem els drets socials, necessitem pressupostos socials. No acceptarem que la solució a la crisi sigui menys salaris, menys estabilitat en el treball i abaratir el cost dels acomiadaments. Cal, a més, impulsar mesures per la inserció laboral, la formació i la creació de nova ocupació. La crisi no pot servir per retallar les prestacions socials i en aquest sentit no acceptarem que es retalli la despesa social de les diferents administracions.

· Diners no només pels bancs, també per les persones. Volem mesures de sanejament financer i de recolzament a la liquiditat, però això s’ha de fer des d’organismes públics que garanteixin l’estabilitat del sistema però també l’accés al crèdit i la seguretat dels dipòsits de la ciutadania. Les ajudes als bancs no es poden fer a fons perdut i sense transparència – com ha aprovat el govern Zapatero – sinó com a préstecs o com participació en el capital – com ha fet un govern tant d’esquerres com el Gordon Brown... Denunciem també l’actitud del Govern Central que ha dotat de 50.000 milions d’€ els recursos pels bancs quan dedica només 1.200 per la Llei de dependència.

· Davant la crisi energètica, modernització ecològica. Un dels orígens de la crisi és ambiental, per la dependència del petroli. Necessitem d’un gran acord social i ecològic que lluiti con el canvi climàtic i aposti per les energies renovables, pel transport sostenible i la sobirania alimentària. A l’Estat espanyol cal un canvi de model productiu que superi l’economia basada en l’especulació immobiliària i el turisme, apostant per augmentar la productivitat, obrir el teixit industrial a l’exterior i millorar les infraestructures de transport públic.

· No als acomiadaments massius i indiscriminats. Cal una actitud ferma dels Governs català i espanyol davant els ERO. No es poden acceptar els d’empreses multinacionals que els plantegen de manera injustificada per reduir la plantilla, sobretot d’aquelles altament competitives i amb importants beneficis. Els ERO no poden ser un xec en blanc per les empreses i han d’anar acompanyats d’un pla social i d’un pla industrial.

· Controlar l’economia i el mercat. L’actual crisi econòmica i l’explosió de la bombolla financera ha demostrat el fracàs de la globalització neoliberal, que prioritza els interessos econòmics als de les persones i que nega la intervenció dels poders públics, fins que la crisi demostra que el mercat és incapaç de resoldre les contradiccions que genera. S’han de reformar en profunditat les institucions internacionals que han actuat com agents del capitalisme a nivell internacional. El Banc Mundial, el FMI i l’OMC han estat responsables de la implementació de polítiques de reducció de despesa pública, privatitzacions, reducció d’impostos i liberalització dels moviments de capital en molts països del nord i especialment del sud. Volem un impost internacional sobre las transaccions de divises – Taxa Tobin -. Defensem que a Europa el Banc Central canviï els seus estatuts per tal que el seu únic objectiu no sigui només l’estabilitat dels preus sinó també la creació de treball.

Ahir vàrem fer costat i escoltar al comitè d’empresa de Sugrañes de Cerdanyola. Demà acompanyarem als companys i companyes de FICOSA de Rubí. La realitat és la que és i nosaltres estarem amb la gent. Mentre, el G-20 no refondrà el capitalisme... però ni falta que fa.

Alguns links d'interès :

1.- CC.OO. i "estat de la qüestió"
2.- Roda Joan Herrera i Xavier Boix a RSC
3.- Roda Joan Calderon i Ferran Vilaseñor
4.- ICV Rubí
5.- ICV Cerdanyola
6.- Roda TVSC Joan Herrera

(foto Ràdio Sant Cugat)