No sempre quatre ulls veuen més que dos

En els darrers temps assistim una vegada més a una ofensiva de la dreta en l’àmbit de la seguretat ciutadana. Ho dèiem ja a les eleccions anteriors : no es pot jugar amb foc perquè acabes cremant-te i no val fer trampes al solitari, amb afirmacions tipus “menys impostos, més seguretat” com feia la candidata del PP a la nostra ciutat. Aquests missatges amenaçadors de la dreta espanyola i la catalana cerquen la inestabilitat, el conflicte i, en conseqüència, el vot refugiat en posicions anomenades “conservadores” i “d’ordre”. Ho deia jo mateix en la darrera campanya a les eleccions municipals : a la dreta ja li va be que hi hagi percepció d’inseguretat, de fet l’atia, i quan governa no només no reforça les eines per combatre-la sinó que les disminueix i les privatitza – un bon exemple d’això són les polítiques del darrer govern d’Aznar que va fer desaparèixer les dotacions de policia nacional al nostre país abans del desplegament dels Mossos d’Esquadra - .

Avui podem dir que la nostra ciutat és raonablement segura. I ho podem dir amb dades a la ma i des de la percepció de nombrosos col•lectius que així ens ho expressen. També és veritat que existeixen alguns fets concrets que poden ampliar la sensació d’inseguretat, però la intensa labor dels cossos policials, treballant de forma coordinada amb els agents socials, sol donar resposta immediata. Mai hi havia hagut tanta presència policial a la nostra ciutat. Sempre es pot dir que no és suficient però hem de ser conscients que les diferents administracions han fet un esforç molt considerable, en temps de crisi, per reforçar la presència d’agents al carrer i garantir els drets i la llibertat dels nostres veïns i veïnes.

Però a Sant Cugat, CiU vol practicar, com ho fa en altres àmbits, els mateixos tics que el PP. Proposa la instal•lació de càmeres de videovigilància als carrers del centre per tal de.... per tal de què ? tindrem més seguretat amb la seva existència ? faran d’arma dissuasòria ? potser si, però a quin preu ?. De moment sabem que la inversió ens costarà més de 200 mil €, fet preocupant en temps on s’ha de prioritzar la despesa. Però quins costos indirectes tindrà la seva instal•lació ? el primer : la dedicació de determinats agents durant 24 hores els 365 dies de l’any... cinc ? sis ? no seria millor que aquests agents passegessin per aquest carrer enlloc d’estar mirant les càmeres ?. L’altre cost : el conflicte entre la privacitat i la sensació d’inseguretat. Val la pena canviar el dret a la privacitat – tot i que les imatges puguin ser utilitzades amb la màxima legalitat – pel suposat risc de la inseguretat en aquests indrets de la nostra ciutat ? penso sincerament que no, que no cal, que aquest espai públic és raonablement segur.

Acabo com començava : a la dreta ja li va be projectar la inseguretat, juga amb la por per motius electorals. Les càmeres de vigilància són una icona dels mecanismes de control. Les càmeres són un primer pas per la privatització de l’espai públic, de l’espai de tots i totes.

CONTRA LA CRISI. CANVIS QUE CAL FER. (II)

En els darrers dos anys el nostre país pateix una crisi excepcional. A la nostra organització tenim clar perquè s’ha produït. I els seus efectes, com les seves solucions, són objecte de la nostra acció política prioritària.

Fruit de la situació a la nostra comarca i de la feina feta a tots els nivells institucionals, varem decidir realitzar una jornada sobre les polítiques contra la crisi a Sta. Perpètua de la Mogoda el divendres 30 d’abril, en el marc de la Festa del Treball. En la jornada volíem posar en comú la diagnosi, l’acció des de les polítiques estatals, nacionals i locals. I extreure conclusions compartides en aquest cas amb CC.OO., representats pel secretari d’acció sindical de la federació d’indústria, el Joan Alcántara, qui ens va alertar sobre la retallada de drets dels treballadors/es que es planteja com a opció per eixugar els excessos dels de sempre.

Que en va sortir de la sessió ? : doncs el senador Nuet ens va alertar sobre la crisi d’un model que tenia el guany com a màxim objectiu i de la manca de democràcia que suposa que 1.400 persones dominin a Espanya el 80% del PIB. Que la socialdemocràcia està descol·locada i la manca de solucions d’esquerra va en contra d’aquells que no són responsables de la crisi, i que els qui ens hi han ficat marquen les polítiques dels governs. La diputada Massana va defensar l’acció de govern de la Generalitat. Mai tant poca força institucional havia incidit tant en l’acció de govern, fins al punt de poder afirmar sense complexes que sense l’actuació d’ICV-EUiA no s’hagués fet front a la crisi des d’una perspectiva d’esquerres, començant per l’acceptació de la seva existència des del primer moment a diferència d’altres àmbits. El Govern d’Entesa ha pres la iniciativa en solitari en l’ajuda als autònoms, en les beques de menjador, en els ajuts a l’habitatge i als territoris més colpits per la crisi, incrementant en els darrers anys en un 38% els recursos destinats a les polítiques socials, que avui representen més d’un 54% dels pressupost de Catalunya.

En una segona taula tant el regidor Manel Pérez, de Terrassa – al govern – com la nostra candidata a l’alcaldia de Sta. Perpètua de la Mogoda - a l’oposició –, la Isabel Garcia, van explicar què es pot fer des de les polítiques locals per plantar cara a la crisi. Des del govern, i així ho ha fet Terrassa, prioritzar l’ajuda als més vulnerables però al mateix temps establir les bases per sortir de la crisi amb un canvi de model, promovent els nous filons d’ocupació – economia social i verda – i enfortint la implantació industrial i la recerca i la innovació al nostre territori. Des de l’oposició, portar el debat al carrer i als plens. La proposta del Grup Municipal perpetuenc ha estat provocar un ple extraordinari per fer balanç de les polítiques municipals, proposta que estudiarem repetir allà on estem a l’oposició.

- noticia de El Punt

CONTRA LA CRISI. CANVIS QUE CAL FER.

En els darrers dos anys el nostre país pateix una crisi excepcional. La crisi econòmica que patim, però, te especificitats respecte d’altres indrets. A banda de les conseqüències de les polítiques neoliberals que van desbocar els mercats financers, patim una crisi de model de país des de la vessant ambiental i social. En els darrers anys dels governs PP, CiU i PSOE, l’economia s’ha basat en el totxo i en la precarietat laboral i, ara, en recollim els resultats. Cal fer canvis, aprofitant l’oportunitat que suposa una crisi que hauria de fer obrir els ulls a una part important del país.

A la nostra comarca, la més industrial de Catalunya, aquesta crisi ha colpejat d’una forma molt dura. Gairebé 80 mil homes i dones no tenen feina avui, en els darrers mesos hem patit més de 700 ERO, superats només pel Barcelonès, que han afectat uns 19 mil treballadors/es, dels que més del 50% són del sector industrial, i el 81% d’aquestes empreses són de menys de 50 treballadors/es.

Com a força política de l’esquerra verda nacional ja fa temps que hem intensificat la nostra acció política per plantar cara a aquesta situació. Situant la lluita contra aquesta realitat com la nostra màxima prioritat. Des dels diferents àmbits on tenim representació no ens hem cansat de presentar propostes i alternatives, no només per apaivagar els efectes econòmics i socials d’aquesta sagnia sinó per sortir d’aquesta crisi en les millors condicions. Hem introduït millores en pressupostos municipals per atendre als més vulnerables, sent protagonistes de les múltiples taules de concertació creades. Hem ajudat a enfortir els sistemes de creació i millora de l’ocupació, hem estat al costat de la gent que pitjor ho passa i dels seus representants sindicals en les nombroses lluites contra situacions injustes, posant també la millora dels serveis socials, l’educació i la mobilitat com a eixos de referència en les polítiques públiques i hem plantejat que el medi ambient i el reforçament de l’Estat del Benestar és una alternativa potent per sortir d’aquesta magra situació. Alhora hem plantejat la redistribució dels recursos públics per focalitzar-los allà on nosaltres defensem que cal posar-los: al servei dels més vulnerables. Tant allà on governem com on estem a l’oposició, de forma constructiva.

Totes aquestes actuacions, a nivell local però també en altres institucions, com el Parlament i el Govern, i en la política a nivell estatal, les volem posar en comú amb la ciutadania i amb els agents econòmics i socials. I ho farem el proper divendres 30 d’abril en una jornada que sota el títol “Contra la crisi. Canvis que cal fer” vol, per un costat, posar en valor la feina feta i reflexionar sobre el futur i, també reforçar les millors pràctiques dels nostres Grups Municipals, com el de Sta. Perpètua de la Mogoda, ciutat que ens acollirà en aquesta jornada de la coalició. Esteu tots i totes convidats.

Deixem petjada

La setmana passada el Govern aprovava definitivament el Pla Territorial Metropolità (PTMB). És una gran noticia. Després de 30 anys de democràcia un Govern ha estat prou valent i responsable per posar ordre al descontrol que hi havia en la regió més poblada i amb més activitat econòmica del país, la Regió Metropolitana. Els successius governs del President Pujol ja els anava be no planificar, “el mercat ho arregla tot” defensaven.... i així ens ha anat en els darrers anys. La iniciativa privada, amb la complicitat de molts ajuntaments, s’imposava així al interès general i aquest fet ens ha deixat un territori trinxat, amb preponderància del transport privat sobre el públic, amb desenvolupaments urbanístics insostenibles, sense previsió d’infraestructures de serveis bàsics – energètiques, de residus o d’aigua – i amb espais agroforestals molt debilitats.

A aquests reptes és al que respon aquest PTMB. I en aquest la petjada d’ICV és incontestable. Segurament s’hagués pogut anar més enllà, la concreció però d’aquest dependrà ara dels ajuntaments i de les seves majories polítiques. I la gestió del Pla del Govern de torn, la composició del qual incidirà d’una forma incontestable. Ara però tenim Pla i reivindiquem la nostra incidència. Mai tants pocs diputats i diputades i consellers havien incidit tant en una afer d’aquesta transcendència.

I quina és la repercussió en la nostra comarca ?, us preguntareu. Doncs molt clar: tots aquells compromisos adquirits per ICV amb qui ens van donar la seva confiança han estat satisfets. Les diferents iniciatives promogudes tant per la nostra coalició com per entitats del nostre territori es veuen avui reflectides en un document normatiu. Malgrat el soci majoritari de Govern, i especialment els germans Nadal, ho vulgui amagar, la proposta de Parc Agrícola del Vallès – especialment pel que fa a la Via Verda Collserola – Sant Llorenç del Munt -, el Tramvallès, l’ampliació del Metro del Vallès, la desaparició dels Vials de Cornissa i d’Enllaç que trinxaven Collserola,.... són avui una realitat incontestable que caldrà prioritzar en la seva gestió futura.

Avui també podem dir sense complexos que el projecte faraònic del IV Cinturó, del que quedaran ferides inesborrables com la que uneix Abrera i Terrassa, és passat. L’autopista Algeciras – Helsinki que encara alguns defensen és avui un fet anacrònic. Encara però queda decidir si la veritable Ronda del Vallès passarà més a prop i amb menys impacte, com defensem ICV i molts col·lectius ciutadans, o be passarà per indrets susceptibles de ser urbanitzats en un futur – única causa per la que es pot defensar encara un dels traçats inclosos al PTMB.

I avui també podem confirmar que el Túnel d’Horta només serà ferroviari, per tal de poder reforçar el transvasament del transport privat al públic.

Hem treballat molt per aconseguir aquest nou model de planejament. Ho hem fet de forma coordinada amb entitats conservacionistes i defensores del transport públic. Ho hem fet amb la complicitat de molts agents econòmics i socials. Ho hem fet també amb pedagogia pública i acció institucional – les mocions presentades a favor del Tramvallès o del Parc Agrari als plens en són un exemple evident -. Ho hem fet per conviccions ambientals però sobretot ho hem fet per justícia social. Perquè pensem que tothom te dret a moure’s pel nostre territori. Tothom te dret a accedir a un lloc de treball, d’estudi o d’oci.

Ara però cal posar fil a l’agulla. Alguns moviments per part de barons socialistes ens volen imposar “fets consumats” i fer trampes al solitari, promovent actuacions que en el propi pla no consten com a prioritàries. És el que deia al principi: caldrà gestionar aquest pla i fer-ho atenent al que ens hem autoimposat tots plegats, sent congruents amb la diagnosi i amb la planificació pactada. Al final qui guanyarà serà la ciutadania, la del Vallès també. I ICV haurà deixat una bona petjada.

nota ICV sobre AMB i PTMB

nota a cugat.cat sobre el tema

Coherència i hipocresia davant la immigració

Els darrers dies hem conviscut amb les declaracions dels diferents grups polítics, líders locals i mitjans de comunicació al voltant del recurrent tema de la presència en la nostra societat de persones que provinents de molts llocs del món s’han sumat a la nostra societat, al nostre país.

Divendres passat, acompanyant al conseller Saura, vaig estar a Osona per tal d’inaugurar el nou Parc de Bombers. Aquesta visita va coincidir amb un fet recurrent ja a la capital d’aquesta comarca, a Vic. El dia abans la Comissaria d’Interior europea havia respost una pregunta de l’eurodiputat Tremosa de CiU. Fou lamentable que la noticia, inclosa la dels mitjans públics catalans, fos la repetició de la nota de premsa de la federació conservadora. Ho és perquè només cal llegir la resolució de la comissió europea per contradir les declaracions del l’eurodiputat català.

Però li va anar molt be a l’alcalde de Vic per tornar a treure pit i també per competir amb les postures més xenòfobes d’aquells que d’aquest tema en fan objecte de la seva pròpia existència política. A la dreta xenòfoba no se la confronta copiant-li les propostes. El context sòcio-polític en que ens trobem està emmarcat en un dels grans pactes polítics del país, no mirem la major part de forces polítiques cap una altra banda com algú ha expressat darrerament. En el primer cas està clar que CiU – i també el PP com està demostrant en molts municipis catalans – no vol perdre pistonada i és capaç d’assumir el discurs més dur per tal de no perdre cap vot per la seva dreta.

En el segon cas però cal recordar que tots els partits amb representació parlamentària excepte el PP, varem signar el desembre del 2008 el Pacte Nacional per la Immigració que marca el full de ruta del país en aquest àmbit i que entre altres acords ens diu – en l’Eix 2, repte 1, línia política 6 -: “Afavorir l'empadronament de totes les persones que realment viuen en un municipi i adaptar el padró a la realitat del municipi: 1. Unificar els criteris d'inscripció al padró municipal; i 2. Garantir l'accés a l'empadronament de les persones”. I aquest Pacte és el que delimita el context del debat sobre la immigració. Farem un flac favor al país si ens passem pel forro allò que hem signat.

Ara bé, la proposta d’”ajuntament xivato” de l’alcalde Vila d’Abadal, és conseqüent amb allò que CiU ha defensat en els darrers anys. A la nostra ciutat farien el mateix si el percentatge d’immigració fos superior al 15 %, així ho ha expressat l’alcalde Recoder. A mi no m’agrada, a nosaltres no ens agrada, va contra els nostres principis i estic segur que contra els de la majoria de gent que no ens vota. CiU va donar suport a la llei d’estrangeria promoguda pel PSOE i a la directiva de la vergonya a nivell europeu. Per tant – i ho torno a repetir – malgrat no ens agradi CiU és coherent amb la seva acció política, d’allò que ells en diuen “gent d’ordre”. El que em sembla realment lamentable és el paper del PSOE – i cal diferenciar-lo del PSC en aquest tema perquè els posicionaments, al menys a Brussel·les, d’alguns dels seus destacats representants ho mereix – que dóna lliçons de falsa defensa dels Drets Humans per un costat – i em remeto a les declaracions del ministre d’interior - mentre per una altra banda dirigeix una veritable cacera d’immigrants en els llocs on són més fàcils de detenir – sortides d’estacions per exemple – o retalla les partides econòmiques que ajuden a fer front els ajuntaments a la pressió assistencial que comporta no el fet migratori sinó la convivència d’aquest fet amb la dramàtica crisi econòmica que estem vivint.

En conclusió : no ens confonem de destinatari. La immigració serà per CiU un dels eixos polítics en la lluita electoral, acompanyant-lo malauradament de la seguretat ciutadana. Però aquesta realitat és coherent amb la seva línia d’actuació política. El que no accepto de cap de les maneres és la hipocresia d’aquell que per una banda fa callar aquest tipus de postulats i per l’altra els promou i executa. I, per cert, que en pensa d’això l’església ? potser algú els hi podria preguntar. En la darrera Setmana Santa, a la meva ciutat, a Sant Cugat del Vallès, la gent estrangera han estat els veritables protagonistes de la recuperació de les velles tradicions catòliques pasquals...

Avui comencem a repensar Sant Cugat

Fa unes setmanes el Joan Calderon, president i portaveu d’ICV a Sant Cugat, donava el tret de sortida al procés d’elaboració del nostre programa electoral davant els mitjans de comunicació. Sembla estrany que més d’un any abans de les properes eleccions municipals la nostra organització comenci a parlar de programa electoral, però no ho ha de ser. Ens hem imposat un llarg procés programàtic perquè volem parlar del futur de la nostra ciutat durant molt de temps. I parlar-ne des de diferents vessants, de totes aquelles que per nosaltres són prioritàries. I parlant-ne volem aprendre, formar-nos alhora que elaborem la nostra pròpia proposta de forma compartida amb tothom que vulgui compartir el projecte de l’esquerra verda local.

Avui comencem a posar fil a l’agulla. En temps de crisi econòmica ICV prioritza parlar de les formules que poden fer possible la millor ocupabilitat de la seva gent i la millor disposició de la ciutat per afrontar el canvi de model econòmic que necessàriament ha de fer el país si no es vol quedar enrere. Ho hem dit abastament, la crisi provocada per les polítiques neoliberals és un drama per molta gent – de fet ahir ens donaven dades d’atur que no aporten pas bones perspectives – però alhora ha de ser una oportunitat per no tornar-hi a caure.

La nostra ciutat te moltes possibilitats de ser capdavantera en molts sentits, partint però de la responsabilitat i la humilitat, no pas de l’autocomplaença que ens porta, per exemple, a recollir premis per ser els que més gastem aigua de l’àrea metropolitana – un 30 % més que la mitjana tot i haver baixat un 20% el consum - , alguna cosa així com un premi llimona als més malgastadors....

Deia que te moltes possibilitats i les ha d’aprofitar. No tot s’acaba en el santcugattribuna – on per cert el nostre ajuntament s’ha gastat en els darrers anys més de 200 mil € - i en la participació a ESADE – CREAPOLIS, tot i ser iniciatives interessants per la promoció econòmica de la ciutat. Per nosaltres és prioritari allò que encara avui a la nostra ciutat no ho és pel govern de CiU, la promoció de l’emprenedoria, la formació lligada a l’empresa local i la millor ocupabilitat de les persones més vulnerables.

I per parlar de tot això comptarem avui amb dues referències concretes: la visió del joves sindicalistes de CC.OO. i l’experiència en la gestió de les polítiques locals de promoció econòmica a Terrassa, ciutat referència en aquest àmbit. La Tània Pérez, coordinadora nacional d’Acció Jove, ens parlarà des de la perspectiva del jovent que és qui més pateix la situació de crisi actual i que mereix – perquè és el futur del país – una situació millor, amb menys precarietat i més horitzó. El Manel Pérez, tinent d’alcalde d’innovació i desenvolupament de l’Ajuntament de Terrassa, ens donarà pistes de com és possible introduir la perspectiva de l’esquerra ecologista en les polítiques quotidianes i en els projectes de ciutat de futur. El Manel és un polític de referència per la nostra organització en aquest àmbit i ho és des de la seva responsabilitat també al capdavant de les polítiques d’ocupació i promoció econòmica a la nostra comarca – la més industrial del país – .

En aquestes sessions volem repensar Sant Cugat, perquè la nostra ciutat és com és però amaga encara moltes oportunitats que cal descobrir, i ho podem fer des d’una perspectiva d’esquerres, fent propostes i demostrant que allò que diem és possible i que s’està fent en ciutats del nostre país. I ho volem fer aprenent dels i les ponents i també de qui ens vulgui acompanyar en aquest llarg camí. Un camí que no requereix només lideratges personals sinó idees i propostes que engresquin a la gent a construir una alternativa d’esquerres a la nostra ciutat. Vens a repensar Sant Cugat amb nosaltres ?