Torno a "tirar" de blog, ara que no tinc la
plataforma habitual on compartir els meus pensaments. Sé que us vaig dir que en
aquest espai escriuria més sovint malgrat estar també al càrrec del diari que
fins fa tres dies ocupava gairebé totes les meves hores del dia. Però no ha
pogut ser. Entre totes les hores del dia no he pogut fer forat per escriure en
aquest benvolgut blog que fa més de set anys que existeix. Ara sí que sí li
donaré més vida. I en el futur projecte que tenim entre cella i cella ocuparà un
espai. Recomenço avui amb aquesta reflexió, si voleu un xic provocativa, sobre
com crec que hauria de repensar-se la Festa de Tardor, a partir del que vaig
viure aquest cap de setmana després de parlar-ne amb moltes entitats participants.
Aquest cap de setmana hem gaudit un any més de la Festa de
Tardor de Sant Cugat, la festa de les entitats, l'aplec de l'associacionisme
que de forma reivindicativa surt al carrer, "acampa" al voltant del
Monestir i, mostrant tot allò que sap fer, arriba a la ciutadania que passeja
tranquil·lament, sobretot el diumenge, perquè les conegui i sàpiga una mica més
de la seva existència, els seus objectius i, qui sap, si les pugui donar un cop
de mà i, fins i tot, passar a formar-ne part.
Ser d'una entitat vol dir moltes coses - cal dir que no són
totes iguals i havia de donar una volta per la Plaça Octavià per veure que n'hi
havia de ben diferents - però hi ha alguns punts en comú. El primer de tots és
el compromís, el segon és la solidaritat amb els objectius comuns del
col·lectiu i el tercer, potser el més difícil, la cerca d'intentar que el
moviment associatiu de la ciutat sigui cada cop més fort com a eina de cohesió
ciutadana. És una forma d'entendre la vida, de passar d'allò que és
l'individualisme al que és veure la vida des de l'espai col·lectiu.
I és aquí on m'aturo perquè la Festa de Tardor és massa
important per caure en un error on no hauria de caure. M'explico i no voldria
que se m'entengués malament. La Festa de Tardor no pot ser només un aparador.
Ha de ser la conclusió d'un treball col·lectiu, el "premi" a la tasca
de tot un seguit de persones compromeses de totes les entitats, associacions,
clubs i partits que hi participen des del primer moment i que al final d'un
procés de creació d'idees, de lemes, d'activitats, etc, tenen també un espai on
exposar davant el públic. Penso que aquesta és, serà, la única forma de que hi
hagi noves cares, nous lideratges, noves responsabilitats.
No crec que sigui massa positiu que la feina sempre la facin
"els de sempre", no ens ha
de semblar bé, ni passar-nos desapercebut. Cal ser valents i si ens hem de
posar vermelles i dir-li a algú que no s'hi pot posar, doncs ho fem. Perquè
l'associacionisme no és un mercat, no podem convertir la Festa de Tardor en el
"mercat de les entitats" on
pagant una quota ja tens dret a posar-t'hi, sense fer res més. Cal més
implicació en aquest procés col·lectiu si parlem de que l'associacionisme és
cohesió. Diumenge em vaig fer un fart de passejar per la festa i vaig veure de
tot, entitats de tota la vida, vives i compromeses, altres de més joves, amb la
il·lusió de projectes que estan funcionant i que acullen a molta gent, altres
que ni tant sols creuen amb el lema de la festa i una, almenys, que hi era
sense ser entitat, associació, club ni partit, sinó empresa,...fent negoci.
