Compartim

Ahir va fer just 10 dies que vàrem començar a publicar els primers continguts a elCugatenc.cat. Ens desborda la il·lusió, la feina, les idees, els ànims que ens arriben de la gent que ens estima, l'escalfor que rebem per les xarxes socials.

Hem parlat de molts temes durant aquests dies perquè a Sant Cugat, com ja preveiem, hi ha gent per tot i es pot informar de temes molt diversos. Com manifestem en la presentació d'elCugatenc, l'objectiu d'aquest mitjà no és competir per l'audiència sinó incidir en la transformació social. I, és clar, malgrat no treure'ns la son si avui han entrat més o menys persones a llegir una notícia, el que sí ens motiva molt és si qui entra en surt amb la satisfacció de tornar-hi, d'haver-ho entès, d'haver llegit un article contrastat, ben explicat o no. En definitiva, de descobrir una altra forma de fer periodisme, que és el nostre objectiu.

Perfil de Twitter de @elCugatenc

I aquí és on entra en joc el títol d'aquest article. Com deia fa uns dies la ja alcaldessa de Barcelona, "si no ho fem bé, ens feu fora". Doncs això. Si no ho fem bé digueu-nos-ho! Necessitem que ens doneu canya, que ens feu arribar comentaris, que ens feu arribar temes que us interessi que tractem, seguim o, fins i tot, investiguem; que ens feu arribar cartes d'opinió, que participeu a l'enquesta setmanal, que si us agrada un contingut a les xarxes socials feu un pas més i el compartiu. Sou la nostra força. Aquest mitjà és de la gent, és per compartir, és cooperatiu. Els nostres continguts són els vostres continguts. I de la mateixa forma que us diem que ens doneu canya si no us agraden, us diem que ens "premieu" compartint-los si us semblen d'interès.

Perquè si triem aquests continguts i no uns altres és perquè creiem que aquests ajuden a l'empoderament ciutadà i amb el vostre ajut aquest serà més gran. Nosaltres fem una feina que necessita del vostre altaveu, l'altaveu de la gent que vol transformar la societat ressaltant amb informació veraç, subratllada amb color lluent, aquelles notícies que fan una societat més culta, més justa, més neta, més transparent, més sana. Compartim si us plau, compartim.

Un ple independentista?

Com cada quatre anys, aquesta tarda tornarem a reviure una d'aquelles sessions que per algunes de les persones que hi participen és un moment inoblidable. Per altres potser no deixa de ser un fet més intranscendent doncs les formes són el de menys. Fet el fet, avui a Sant Cugat, com a tots els municipis de Catalunya, es constitueixen els plens municipals i comencen a governar els nous ajuntaments basats en els resultats del diumenge 24 de maig.

En un article escrit en el meu bloc i compartit a la nostra plana de Facebook feia una anàlisi dels resultats. Si en altres localitats fins i tot avui hi haurà nervis per saber qui s'emportarà la vara d'alcalde, malgrat les negociacions més dures han estat durant els darrers dies, a la nostra ciutat està clar qui serà l'alcaldessa. No hi ha alternativa de govern i la diferència de vots entre CiU i la resta de partits, més la impossibilitat ideològica de sumar un front alternatiu, suposa que la Mercè Conesa pugui assumir amb tranquil·litat l'alcaldia, almenys el primer ple del mandat, el de constitució.

Cristina Paraira, regidora d'UDC, Foto: santcugat.cat

En aquell article parlava sobre la diferència entre eleccions i entre barris i la seva sociologia. Avui parlaré sobre un tema que ha estat notícia i que a més és d'aquells que, com el valor, se li suposa: l'independentisme ha guanyat pes en el ple. Vist així, tal qual, les dades són clares: el 2007 els vots de CiU, ERC, CUP i SI representaven un 56% dels vots, el 2011 un 59,4% i aquest any un 63,4%. Però què entenem per vot independentista?: el que dóna suport a partits els regidors i regidores dels quals l'endemà d'una majoria al Parlament declararien unilateralment la independència, oi? Doncs tinc els meus dubtes que aquest vot hagi pujat o que el representi el que tothom té coll avall qui el representa. Com a mínim la seva representació al ple no sembla que es tradueixi com s'esperaria teòricament del seu vot.

Vegem-ho. CiU ha perdut dos regidors i entre els que li queden almenys n'hi ha dues que no serien declaradament independentistes, les representants d'Unió, Cristina Paraira i Esther Salat, els darrers esdeveniments en aquest partit així ho confirmen - en portem dos menys -. ERC ha aconseguit tres actes però un dels regidors, en Ferran Villaseñor, és sobiranista però no independentista - en tindríem més dos -. I la CUP és evident que defensa la ruptura però pel que defensa una de les impulsores del Procés Constituent, la Teresa Forcades, no és clar si tothom en aquesta organització és independentista tot i que sí ho és que donen suport al procés sobiranista. D'altra banda, un dels partits que normalment es posa en el bloc dels no independentistes, ICV-EUiA, aporta en el seu grup un regidor que és declara independentista, sinó em fallen les meves informacions, com en el darrer mandat.

Per tant, respecte al ple anterior tenim un grup de CiU amb menys independentistes (-4), la CUP (+2), ERC (+2) i ICV-EUiA (+0), amb un total de 16 regidors i regidores. Si no em fallen els càlculs ens hem quedat igual, no?

Una petita rebolcada al ple de Sant Cugat

Doncs ja ho tenim! La gent ha parlat, i de quina manera! Perquè a partir d'ara i no només a Sant Cugat, toca fer en general PO-LÍ-TI-CA. En la majoria de plens del país ha quedat el panorama ben esmicolat i això voldrà dir que les forces amb més vots no podran governar d'esquenes ni a la gent ni a la resta de representants polítics sinó que s'hauran de posar d'acord amb més d'una força política.

A Sant Cugat, la candidatura liderada per la Mercè Conesa, que començava el recompte amb uns pronòstics de 12-13 actes, passava amb els primers percentatges a tenir-ne 9 i tremolor de cames. Finalment, com vaig preveure en l'especial en el que vaig participar de TV Sant Cugat, es va quedar en 11 actes de regidors, el que la situa a 2 de la majoria absoluta i la portarà a governar en solitari i pactar tots els punts dels plens i més o bé a cercar un acord de govern amb ERC. Des del meu punt de vista, no auguro un govern fàcil en minoria per la Mercè Conesa. Haurà de fer massa renúncies.

Núria Gibert, serà la cap de l'oposició al ple // Foto: Xavier Boix

Però no és aquesta la notícia de la nit, per previsible, tot i no acomplir l'única enquesta feta a la ciutat durant la campanya - si se li pot dir enquesta i després afegiré un comentari al respecte -. La notícia de la nit és l'explosió de la CUP. Es preveia durant la campanya que en passaria una de grossa. La seva presència al carrer, els actes amb molt èxit d'assistència i un manifest signat per gairebé 600 persones de diferents generacions i procedències polítiques, em feia ensumar que ho petarien i encara em va semblar poc. La seva pujada, un 600% sobre la primera vegada que es van presentar el 2007 i més del doble que fa 4 anys, s'emporta més de la meitat de tot el vot nou (+6.044) i de la diferència del vot en blanc del 2011, 1.000 vots.

Les dues altres forces que han guanyat vots aquest diumenge han estat C's i ERC, en aquest ordre. Si bé és cert que els primers han sofert un augment de vots similar a la CUP però respecte les darreres eleccions (+4.046 = +690%), cal no oblidar que el 2007 ja es van presentar i que van treure una quarta part d'aquests vots (1.269). I pel que fa a ERC, han aconseguit els millors resultats dels darrers 8 anys doncs, després del pacte amb el Lluís Recoder, el 2007 es van quedar amb 2.378 vots i 2 regidors i a les darreres eleccions van quedar-se fora del ple amb tant sols un 4,88% i 1.474 vots. En aquestes han multiplicat per 3 i arribat a 4.100 vots.

La resta de partits s'han quedat pràcticament igual que com estaven. El problema ha estat l'augment de participació i dins d'aquesta la participació desigual en els diferents districtes. Aquest fet ha comportat que ICV mantingués el seu segon regidor perdent només 150 vots respecte el 2011 i salvant doncs el grup municipal. El PSC ha perdut un regidor respecte el 2011 però només 400 vots. Qui sí ha tingut una sagnia important ha estat el Partit Popular que ha perdut gairebé un 40% dels vots, quedant-se als nivells del 2007, quan la Berta Rodríguez era la portaveu del partit que en va treure 2.636 i es va quedar com a penúltima força del ple. Tampoc CiU s'ha desgastat amb l'acció de govern ni local ni nacional. Ha aconseguit gairebé els mateixos vots que fa 4 anys, 430 menys, i 100 més que la darrera vegada que es va presentar en Recoder - això referma la injusta llei electoral que li ha donat 2 majories absolutes seguides a aquesta força i que ara li treu -.

Els vots van per barri

L'amic Francesc Carol desmentia a la Maria Vila quan aquesta recordava al programa especial eleccions de TV Sant Cugat allò que Sant Cugat era de les ciutats amb més desigualtat de l'estat, en el sentit que l'1% de la població gaudia del 20% de la renda. Doncs si mirem el resultat electoral de les seccions i districtes i ho creuem amb el vot i, per tant, amb la ideologia sembla que es confirma que efectivament el vot va per barris, tot i que no es pot generalitzar perquè són plurals, com ho és la ciutat.

A tota la ciutat ha guanyat CiU. A tota? No! A un petit llogarret anomenat La Floresta ha guanyat la CUP i, a més, traient-li a CiU sis punts de diferència, un 30,5% sobre un 24,1%, o sigui que no es moquen amb mitja màniga!. I a més no ho han fet en perjudici d'ICV que solia ser la 2a o 3a força en aquest barri, perquè segueix tenint un resultat per sobre del 10%, superior a la mitjana de la ciutat d'aquesta candidatura.

Com ha anat en la resta barris?. Per les dues forces sorpresa ha anat de la següent forma: en els barris més cohesionats ha guanyat la CUP a C's i en els més nous o en els d'estructura més horitzontal C's. El centre - històric, Sant Francesc, Sant Domènec, la capella de Sant Joan a Mira-sol, la zona del Casalet a Valldoreix i Les Planes han estat per l'esquerra independentista - sempre per darrera de CiU s'entén -. En canvi, a l'eixample sud, Sant Magí, Torreblanca, Parc Central, Volpelleres, Can Matas i Can Cabassa, Can Montmany i Can Trabal, han estat els de l'Albert Rivera els que han substituït l'habitual vot més conservador i moderat.

L'enquesta del TOT

Quan un pregunta al carrer, encara que sigui a vint persones, i fa una previsió, sempre se li diu enquesta. Ara bé, que un mitjà amb la trajectòria del TOT i el Diari s'atreveixi a publicar una com la de la setmana passada és, des del meu punt de vista, una presa de pèl a la ciència sociològica, als lectors i a la ciutadania. En primer lloc perquè la mostra no és suficientment àmplia. En segon lloc perquè no està científicament ben feta, l'enquesta ha d'anar acompanyada d'una ressenya metodològica, que mancava en aquesta, i amb un  rati d'error d'un 4,95% quan les enquestes de l'observatori de la ciutat, fetes per una empresa demoscòpica a 2.000 persones amb criteris científics, tenen el mateix marge d'error. A més una enquesta no es pot fer durant un mes, hi ha massa elements externs que la condicionen, com selecciones a la gent si la fas pel carrer? I, en darrer lloc, hauria d'haver una part de vot directe i una previsió de resultats, el que es diu la cuina. Aquí només hi havia cuina i fast food.

Veient els resultats, està clar que l'enquesta ha estat un fracàs i algú hauria d'assumir responsabilitats. Pel que he pogut veure en l'article d'opinió del director d'aquest mitjà no sembla que vagin per aquí les coses. Una enquesta a més d'informar també condiciona el vot, per tant és una responsabilitat davant la ciutadania. CiU mantindria la majoria absoluta deia, van encertar amb la CUP, cosa fàcil de predir i gairebé també amb ERC, també raonable. Però amb la resta, que era el més difícil, com amb CiU, no van encertar gairebé res. Donaven per desaparegut el PSC i ICV i un i l'altre van aconseguir l'un 2 i l'altre a punt. El PP més que 1-2 s'ha quedat en 0-1 i C's enlloc de ser cinquena força com auguraven ha estat la tercera. Un desastre.

Tots els partits són iguals?

Ahir parlant amb un bon amic sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de les anomenades veïnals i les que representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals. I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a àmbits nacionals.

Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres. O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.

Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals

En tot cas, el millor és repassar què diuen les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?

Què diuen els diferents programes?

Som-hi doncs. Fem una ullada a les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des del meu punt de vista.

N'hi ha dues, VOX i PP, que competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos - C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions clientelars a algunes entitats, i proposen fer més eficaç l'administració - o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També ho fa ICV-EUiA però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i subministraments.

En els seus programes econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC, ICV i la CUP el plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat que són les de SI i la UASC. La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.

En l'apartat de política de promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a  mantenir i, fins i tot, augmentar els pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver de cooperatives municipal.

En el cas de SI plantegen impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.

Les polítiques adreçades a la gent

Sinó hi ha prou diferències en el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui de l'ajuntament. Per C's, la cultura la fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la qüestió central en aquest àmbit...

La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte i a més proposa co-decidir amb les entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP, pensen que ha d'arribar a tot arreu, no només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment molt rica però insta a treballar per revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.

En el cas del PSC, com ho era en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el seu candidat manca lligam entre la cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les arts plàstiques i de l'art.

Tothom vol tenir cura de les instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI,  l'aprovació d'un pla d'instal·lacions esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a Volpelleres, com proposa CiU.

Pel que fa a la gent més vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi per fomentar l'arrelament a la ciutat dels residents.

Per acabar, i com a propostes més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que acabi en una consulta ciutadana.

49,84 milions d'euros d'inversió en polítiques socials?

Anunci electoral de CiU

Ja és habitual que en les campanyes electorals determinats partits prometin actuacions a la ciutat, accions als veïns en el seu barri, fins i tot que facin arranjaments o inversions que no se sap ben bé d'on han sortit però, què carai!, quan arriben les eleccions tothom té pressa per acabar-les - i això passa no només a Sant Cugat -.

També escoltem aquests dies fins i tot algunes bajanades dites per candidats a les eleccions locals que responen més a un desconeixement de la ciutat i al funcionament dels marcs legals - que sempre es poden trencar és clar, però difícilment des dels ajuntaments -. Però el que ha estat de nota, bona nota, és la campanya del partit governant. Com és normal li treuen rendiment a la seva acció de govern - malament aniríem sinó - i haureu vist que hi ha diferents tipus de cartells que ens donen dades d'aquesta acció. Són dades interessants i potents, però són certes? Són contrastables? Algú ho ha fet? La resta de partits, pel que s'ha vist a la campanya, no.

La dada del 92% de satisfacció de viure a Sant Cugat, des del meu punt de vista, és una presa de pèl electoral. Seria més adequada per un anunci de fidelització de ciutat. Si us han preguntat a l'enquesta de l'observatori, dubto molt que responeu que NO a esteu satisfets de viure a Sant Cugat?. I això no té res a veure amb el partit governant. Bé, una mica sí que hi pot tenir a veure, però molt relativament.

Evolució de la despesa corrent 2011 - 2014 en polítiques socials

La dada però que m'ha cridat més l'atenció és la dels 49,84 milions d'euros que segons el cartell en el que surt la candidata de CiU, Mercè Conesa, s'han invertit entre el 2011 i el 2014 en polítiques socials i d'atenció a les persones (Ciutat amiga de la gent gran, Ciutat d'oportunitats per la joventut, Ciutat dels infants i les famílies, Foment de l'esport i vida saludable, Ciutat educadora, culta i creativa, Ciutat tranquil·la, segura, cívica i saludable, i foment de l'ocupabilitat de les persones). Està bé, a més, que hi posin aquests detalls encara que sigui en lletra més petita perquè facilita trobar les partides en l'execució del pressupost.

Evolució de les inversions 2011-2014 en polítiques socials

I això és el que he fet. Anar a l'execució del pressupost que hi ha a la web de l'ajuntament. I què hi trobem, com he explicat en algun altre article?: doncs que no quadren les dades. Resulta que en aquests 4 anys l'ajuntament s'ha gastat en aquests capítols 114,6 milions d'euros. Direu: aquest xicot està sonat i li està donant peixet a CiU. Doncs potser sí. Però no crec que tenint com tenen els números a la seva disposició hagin tirat pel capbaix, no us sembla?. Què passa amb aquests números? Com podreu veure a les gràfiques, en la despesa corrent, d'aquests 114,6 milions, 49 milions - un 43% -, és per personal, el que deixaria la despesa en 65 milions d'euros. Però segueix sent superior!, us direu. Doncs sí!. D'aquests 65 milions però si li traiem la partida de seguretat i ordre públic - sense comptar el capítol de personal - ens quedem amb 38,7 milions d'euros. Què vol dir això? Que per polítiques estrictament socials - vegi's ocupació, educació, cultura, esports, habitatge i sanitat - en 4 anys la despesa o inversió social ha estat de 38,7 milions d'euros executats, o sigui diners que estan emparaulats o pagats.

També podria ser que quan ens parlen d'inversions parlin d'inversions de debò, de diners que es dediquen a nous equipaments i no a despesa corrent. En aquest cas les inversions en aquests 4 anys han estat de 10,2 milions d'euros. Si ho sumem a la xifra anterior ens podria donar els 48,9 milions dels que parla la publicitat de CiU. Però si tenim en compte el mateix criteri i traiem la part de seguretat ciutadana hauríem de reduir més de 2 milions en aquest concepte. Aquestes són les xifres que he trobat jo, comptant les partides que estan penjades a la web de l'ajuntament. No sé quines són les que ha fet servir CiU. Estaria bé saber-ho però.

Pere Soler, la passió per la política

Poques vegades trobes persones tant compromeses amb unes idees i un projecte polític com el candidat del PSC a Sant Cugat, en Pere Soler. De fet, durant els darrers 4 anys, el "noi dels ulls blaus" com li diuen algunes àvies del barri de Sant Francesc, ha provocat alguna situació agitada al ple a conseqüència de l'apassionament amb el que viu la seva vocació política, que sovint el porta a intervencions més "calentes" del que és habitual en l'oasi polític santcugatenc.

Raül Pulido

I és que més d'un deu pensar que en els moments actuals posar-se al capdavant de la llista del PSC, i més a una ciutat com Sant Cugat, és gairebé una heroïcitat. Cal dir que el candidat socialista ha rebut només que agraïments i suports des del carrer Nicaragua, fet notori en temps de "llistes fantasmes". Aquesta setmana però els socialistes santcugatencs han mostrat tota la seva musculatura. Aquest dimarts, davant casa seva, al Celler Cooperativa, van omplir amb més d'un centenar de persones i amb la presència del seu primer secretari Miquel Iceta per presentar tota la candidatura. Una candidatura que, com es va encarregar de recordar el cap de llista "és tota de casa, amb gent que fins i tot ha nascut a Sant Cugat", un atac clar a llistes que porten representants residents a fora o fins i tot al cap de llista de C's que viu a Terrassa  -tot i haver afirmat que vivia a Sant Cugat al debat organitzat al TOT -.

Àngel Casas, Pere Soler i Miquel Iceta

Però és que no només van omplir el Celler sinó que van reunir a "velles glòries" del socialisme local, com l'ex-alcalde Àngel Casas, persones de referència de la ciutat i, sobretot, es van conjurar contra els mals auguris que sobrevolen la parròquia del vell PSC i, començant per l'Iceta, que va proclamar que "serem la sorpresa de les eleccions municipals a Sant Cugat" i acabant amb el propi alcaldable que, en una xerrada informal amb la premsa dimecres, dóna com a punt de sortida els tres regidors que van estar a punt d'aconseguir el 2011 i com a objectiu plausible els quatre, volen elevar la moral de la seva militància que sembla estar més "enxufada" que mai. Així ho repeteixen cada cop que se'ls pregunta per l'èxode que han patit arreu i de forma especialment dolorosa aquí, encapçalat pel seu ex-portaveu i candidat fins fa 3 mesos Ferran Villaseñor, avui segon a la llista d'ERC.

Pilar Gorina

A l'acte del Celler, va ser un "exiliat" santcugatenc i ara candidat a Premià de Mar, l'estimat David Gutiérrez, el que es va encarregar d'escalfar l'ambient recordant els que s'havien "canviat de jaqueta" i d'explicar que els "socialistes sempre estan al costat de la classe treballadora" - és clar que quan escoltes l'himne de campanya que et recorda a Zapatero un no es pot estar de recordar que la major vaga general se li va muntar a aquest president, justament del seu mateix partit -. Però és innegable que entre la gent socialista, especialment entre la gent de base, la defensa dels serveis públics està a prova de bomba. Se'n va encarregar de recordar-ho la incombustible Pilar Gorina, mestra i pedagoga, sisena a la llista, que en la seva pràctica diària no només defensa sinó que porta a la pràctica el que avui s'anomena "l'educació viva", el que justament va demanar implantar a la nostra ciutat perquè "l'educació és present".

Una de les personalitats que dóna suport a Soler i la seva candidatura és la Victòria Camps que, en la intervenció que va fer davant el públic present, va confessar que seguia pensant que calia defensar els valors de la social democràcia i que el paper del PSC en el procés nacional era el més honest, coherent i difícil. Un Miquel Iceta que va haver de marxar perquè tenia un acte, el 125, a una altra localitat, va tenir temps per dir que valorava molt la "fidelitat del candidat al projecte socialista" i que a arreu on va "els nostres candidats parlen de persones, reactivar l'economia, transparència, eficiència i eficàcia", per acabar afirmant que el PSC és una força de govern, propositiva i responsable i que a Sant Cugat "hi ha gent que no ha sentit a prop l'estat del benestar ni tant sols l'ajuntament".

Pere Soler

Finalment, el cap de llista, Pere Soler, va veure complert el somni d'un polític amb fusta, il·lusionat, ser l'alcaldable del projecte que representes. Se'l notava nerviós alhora que desitjava dir-ho tot en la poca estona que li tocava parlar. Té ganes d'aconseguir un bon resultat i no serà fàcil, els vents no els bufen a favor, la paraula clau és "l'efecte rebot" segons ells i es veu que quan a Sant Cugat comencen a pujar després comencen arreu de Catalunya. En la seva intervenció, com sol fer als plens, va començar a "disparar" a l'adversari sense miraments i alhora a proposar alternatives. Contra Esart, més Angeleta Ferrer, contra la "Smart City", una ciutat més útil per la gent, menys OMET i més esport per tothom, va parlar de la ciutat cara, de baixar impostos via revisió cadastral, dels desnonaments silenciosos que hi ha a la ciutat, de l'exemple de ciutats metropolitanes que tenen més serveis públics amb menys pressupost. Tota l'artilleria a l'escenari com si s'acabés la campanya! I és que és com una metralleta política quan es posa el micròfon a la boca i de ben segur que no ens deixarà de sorprendre durant aquesta campanya.

Rosa Masip i Gabriel Gullit

L'acte polític, que serà el més important de la campanya - en aquesta han confessat els seus responsables no en podran fer més per motius econòmics -, va comptar amb les actuacions voluntàries de'n Raül Pulido i del Gabriel Gullit, del grup Esquerda, acompanyat de la número 4 de la llista, la Rosa Masip. La resta de campanya serà a peu de carrer, cos a cos amb la gent perquè segons la gent de la candidatura el Pere Soler guanya en les distàncies curtes i es creix - encara més -.