Més coses de la setmana passada

I després del ple seguíem amb diverses trobades de tot tipus. Em trobava dimarts passat amb els companys de Castellbisbal per tal d’estudiar mesures polítiques o jurídiques contra la manca d’iniciativa per part de l’ajuntament d’aquest poble davant uns fets produïts l’any passat en una finca anomenada Can Galí. Sembla que en aquest cas l’ajuntament socialista utilitza tots els recursos administratius a l’abast per tal d’alentir la resposta als abocaments irregulars de terres a aquesta finca qualificada de especial interès agrícola.

Dimecres per la nit vàrem fer una nova trobada a la seu d’ICV Sant Cugat per tal d’aportar les nostres propostes als documents de l’Assemblea Nacional que es farà els propers 21, 22 i 23 de novembre a Sabadell. Ens calia aquest debat, de fet ens cal més debat polític. Ens cal anar més enllà del debat estrictament local, amb tota la importància que te. Aquesta serà l’assemblea del canvi de marxa. Ens trobem en un moment d’important transcendència política i social. Mai com ara havíem tingut a les nostres mans les eines precises per transformar la societat però, també mai com ara – o al menys fa molts anys – havíem de conjugar aquestes possibilitats amb una època de vaques primes com aquesta que tenim i, de ben segur, seguirem tenint.

El sistema capitalista en el seu màxim exponent – l’ultraliberalisme de lliure mercat – està a punt de petar. Ens trobem davant una crisi polièdrica. Una crisi financera i econòmica – no volen dir el mateix necessàriament -, una crisi energètica, una crisi financera i una crisi de governança. Davant d’això la gent d’ICV hem de treballar per obtenir l’hegemonia cultural, la centralitat de les polítiques que compartim amb altres agents.

Què vol dir això ? que hem d’esforçar-nos per dotar-nos d’instruments per tal de fer arribar a la gent les nostres propostes perquè no paguin els de sempre els excessos d’uns pocs, perquè aconseguim un veritable model sostenible en el camp dels transports, de les energies, una nova cultura de l’aigua,... perquè aconseguim un món més just per TOTHOM, que els preus dels aliments bàsics no estiguin en mans d’uns poderosos i les seves transnacionals i, perquè les decisions sobre allò que passa en aquest món es prenguin de la forma més democràtica possible, donant-li valor - disminuint el pes dels de sempre - a les institucions que ja tenim. La ONU, el Parlament Europeu i, com aquests, altres organismes representatius han de ser els que governin el futur del nostre planeta, on s’han de prendre les decisions que cregui la majoria de la gent. Cal radicalitat democràtica en les relacions transnacionals.

Estic convençut que la majoria de les idees que defensem van a favor de la majoria de la gent, només cal que ens articulem i enfortim per transmetre-les sense intermediaris i, alhora, i no menys important, de posar-les a funcionar allà on ho podem fer, cosa d’altra banda que no sempre aconseguim per diferents motius.

Avui podeu accedir a l’entrevista que em van fer ahir a Ràdio Sant Cugat, com podreu veure res a veure amb el titular de la notícia que en referència a aquesta entrevista surt també avui a Ràdio Sant Cugat.