Des de fora d’ICV s’esperava que aquesta 9a Assemblea Nacional fos una rèplica als diferents congressos que en els darrers mesos han celebrat la resta de forces polítiques.
Arribàvem a aquesta assemblea amb molts deures, manifestos interns i territoris que havien viscut de forma negativa els dos darrers anys de Govern.
Més de 1.000 esmenes es van presentar a la ponència d’estratègia política, fruit d’un debat intens als diferents territoris i sectorials. Una ponència, dirigida per l’ara ja ex-secretari general Jordi Guillot i que donada la seva edició abans de l’estiu havia quedat en alguns dels seus punts extemporània.
La premsa en general enfocava aquesta 9a assemblea com “l’assalt de la generació més jove” a la nova direcció nacional, deixant doncs en el ball de noms els grans objectius d’aquesta.
Res més lluny de tot plegat. Per una banda, en Guillot ha sabut assumir les diferents sensibilitats del nostre partit aconseguint que totes les esmenes poguessin ésser transaccionades o assumides per la ponència. Qüestió gens fàcil atenent a les crítiques sobre la nostra acció al Govern, el pas donat assumint la cartera d’Interior, la sensibilitat nacional abordada pel col•lectiu que va presentar el manifest sobiranista, la nostra percepció d’Europa...
Sortim de l’Assemblea amb un full de ruta clar : solucions d’esquerres i ecologistes als problemes de la gent. La crisi i els seus efectes van centrar bona part de les discussions i resolucions finals,començant per la intervenció davant del plenari del SG de la secció sindical de CC.OO. de Nissan. No podia ser d’una altra manera. A ICV ens interessa la gent, els treballadors i les treballadores i les classes populars i estem amb ells al carrer i prendrem decisions per ells i elles al Govern.
Pel que fa a la nova direcció d’ICV, una mica de tot per aconseguir un seguit d’objectius : el nostre rellançament, la diversificació de les nostres veus, enfortir l’organització des de la intel•ligència emocional (Moreno dixit...), nous lideratges, l’apoderament de les dones i la renovació.... que no necessariament passa per la presa del poder per part dels més joves. En la nova direcció hi ha de tot : l’experiència i la saba futura. La “generació perduda” també hi és ben representada.
Estic content perquè formaré part de la Comissió Executiva Nacional. Ho faré representant el meu territori. Aprendré molt i aportaré el que pugui en la nova etapa. Treballar al costat de la gent que dirigirà en els propers anys la nostra organització serà un privilegi que acabarà segur amb grans èxits. Amb mi, també des de Sant Cugat, en Raül Romeva, el nostre flamant eurodiputat.
Assemblea serena doncs, com ho ha estat el nostre president. La veritat és que en les diferents vegades que he parlat amb ell en els darrers dies això és el que em transmet i crec que per una organització política que pateix mal de creixement i que ostenta tantes responsabilitats és un bon auguri.
1. L'Assemblea Nacional a Ràdio Sant Cugat 1 i RSC 2 (entrevista Romeva)
2. L'Assemblea Nacional a TVSC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada