La veritat és que a la primera d’elles ens haguéssim abstingut d’haver-se votat l’originària. El PSC, no sabem per quin motiu i en aquest ple va ser una constant, es vol fer seu l’esforç d’altres portant al debat plenari qüestions que són motius ja de treball polític o tècnic. En l’acord del Pressupost 2009 el nostre Grup va incloure com a condició dues qüestions que afecten directament la mobilitat de l’IES Leonardo da Vinci : la millora de freqüències de la línia 7 i la construcció d’un carril bici que doni seguretat als desplaçaments ja reals des de fa anys des de Mira-sol a l’institut. Pel que fa a la moció del PSC sobre l’atenció de les persones amb malalties neurodegeneratives es demanava l’aprovació d’uns acords que de facto ja s’estan portant a la pràctica per part de l’equip de govern amb la col.laboració, sobretot, de la Taula de Participació de les Malalties neurodegeneratives. Es demanava que s’establís un programa d’atenció de les persones amb aquest tipus de malalties que consistís en realitzar tallers de formació pel personal de l’ajuntament i un protocol d’actuació per als serveis municipals d’atenció al públic que els hagin d’atendre. Crec sincerament que es ficar-se en un camp de naps doncs trepitgem les competències de la taula de participació i els plans formatius del personal de l’ajuntament, que te els seus propis mecanismes per decidir quina formació ha de fer el personal municipal. En les al·legacions presentades pel PSC al Pressupost 2009 dues consideracions : hagués estat be que les haguessin presentat abans de començar la discussió del pressupost. Segurament ens ho haguessin posat més difícil a nosaltres i a CiU, perquè moltes de les seves reivindicacions ICV també les hagués fet seves. Però no val, i aquesta és la segona consideració, demanar més d’allò que altres –ICV i ERC- han pogut aconseguir d’una negociació. El problema és que ni tan sols ho van provar, una llàstima també per la ciutat!
Pel que fa a la moció de CiU sobre Collserola, no em sembla oportuna en aquest moment, però davant l’interès polític de mantenir-la ens van forçar a intro
duir canvis per tal de poder-la votar favorablement – a la Junta de Portaveus tots els Grups van expressar el seu posicionament favorable al text original menys nosaltres – i és que en el text inicial el Govern de la Generalitat no hi jugava cap paper més que el d’ase dels cops. Aquell que “instem” a declarar Collserola Parc Natural de forma immediata i al que no reconeixien cap virtut en aquest procés i si a la resta d’administracions del territori. Tot d’un plegat sembla que si Collserola serà Parc Natural serà perquè els ajuntaments i el Consorci s’han posat d’acord. Doncs ja es podien haver posat d’acord abans no ? o potser el Govern –que és qui ha de crear la figura – no volia ?. La Direcció general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha fet una aposta clara per l’ampliació del PEIN de Collserola, dialogant amb els ajuntaments però alhora introduint aquells aspectes que políticament creu que ha de defensar un Govern d’esquerres. Potser a Sant Cugat no li agradarà que en aquesta proposta s’inclogui Can Busquets - no hi estarà a proposta del nostre ajuntament justament - però com a mínim a la gent que hem lluitat tants anys per la preservació de Collserola estarem satisfets de les nostres lluites, també per la inclusió de la Torre Negra – aquesta si també demanada des del nostre ajuntament -. I ho vol fer també corresponsabilitzant-se de l’acció i entrant a formar part del Consorci del Parc. I aquesta qüestió no és fàcil. Crec que val la pena esperar per un bon acord si aquest s’acaba produint però no estem en disposició de poder donar lliçons a ningú sobre preservació de territori. Ja se que si mires l’altre banda de la muntanya dóna una mica de pena algunes intervencions urbanístiques però no cal que recordi coses com Can Trabal, Can Vilallonga i la Costa del Golf, no ?.
Seguiré explicant coses del ple i qüestions locals d’aquests dies però ara me’n vaig a un acte d’ICV que promet ser molt interessant : “L’esquerra transformadora davant la crisi del capitalisme” del que prometo fer una mica de crònica, amb Joan Herrera, Joan Coscubiela, Enric Tello i
Us recomano uns articles per llegir :
Catalanes, Israelís y palestinos, de Jordi Borja a El Pais
Fòsfor i sofre sobre Gaza, Francesc Pané a La Mañana
Una altra vegada Palestina, Joan Saura a El Periódico
(Probablement) Déu no existeix, Joan Boada al Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada