Coherència i hipocresia davant la immigració

Els darrers dies hem conviscut amb les declaracions dels diferents grups polítics, líders locals i mitjans de comunicació al voltant del recurrent tema de la presència en la nostra societat de persones que provinents de molts llocs del món s’han sumat a la nostra societat, al nostre país.

Divendres passat, acompanyant al conseller Saura, vaig estar a Osona per tal d’inaugurar el nou Parc de Bombers. Aquesta visita va coincidir amb un fet recurrent ja a la capital d’aquesta comarca, a Vic. El dia abans la Comissaria d’Interior europea havia respost una pregunta de l’eurodiputat Tremosa de CiU. Fou lamentable que la noticia, inclosa la dels mitjans públics catalans, fos la repetició de la nota de premsa de la federació conservadora. Ho és perquè només cal llegir la resolució de la comissió europea per contradir les declaracions del l’eurodiputat català.

Però li va anar molt be a l’alcalde de Vic per tornar a treure pit i també per competir amb les postures més xenòfobes d’aquells que d’aquest tema en fan objecte de la seva pròpia existència política. A la dreta xenòfoba no se la confronta copiant-li les propostes. El context sòcio-polític en que ens trobem està emmarcat en un dels grans pactes polítics del país, no mirem la major part de forces polítiques cap una altra banda com algú ha expressat darrerament. En el primer cas està clar que CiU – i també el PP com està demostrant en molts municipis catalans – no vol perdre pistonada i és capaç d’assumir el discurs més dur per tal de no perdre cap vot per la seva dreta.

En el segon cas però cal recordar que tots els partits amb representació parlamentària excepte el PP, varem signar el desembre del 2008 el Pacte Nacional per la Immigració que marca el full de ruta del país en aquest àmbit i que entre altres acords ens diu – en l’Eix 2, repte 1, línia política 6 -: “Afavorir l'empadronament de totes les persones que realment viuen en un municipi i adaptar el padró a la realitat del municipi: 1. Unificar els criteris d'inscripció al padró municipal; i 2. Garantir l'accés a l'empadronament de les persones”. I aquest Pacte és el que delimita el context del debat sobre la immigració. Farem un flac favor al país si ens passem pel forro allò que hem signat.

Ara bé, la proposta d’”ajuntament xivato” de l’alcalde Vila d’Abadal, és conseqüent amb allò que CiU ha defensat en els darrers anys. A la nostra ciutat farien el mateix si el percentatge d’immigració fos superior al 15 %, així ho ha expressat l’alcalde Recoder. A mi no m’agrada, a nosaltres no ens agrada, va contra els nostres principis i estic segur que contra els de la majoria de gent que no ens vota. CiU va donar suport a la llei d’estrangeria promoguda pel PSOE i a la directiva de la vergonya a nivell europeu. Per tant – i ho torno a repetir – malgrat no ens agradi CiU és coherent amb la seva acció política, d’allò que ells en diuen “gent d’ordre”. El que em sembla realment lamentable és el paper del PSOE – i cal diferenciar-lo del PSC en aquest tema perquè els posicionaments, al menys a Brussel·les, d’alguns dels seus destacats representants ho mereix – que dóna lliçons de falsa defensa dels Drets Humans per un costat – i em remeto a les declaracions del ministre d’interior - mentre per una altra banda dirigeix una veritable cacera d’immigrants en els llocs on són més fàcils de detenir – sortides d’estacions per exemple – o retalla les partides econòmiques que ajuden a fer front els ajuntaments a la pressió assistencial que comporta no el fet migratori sinó la convivència d’aquest fet amb la dramàtica crisi econòmica que estem vivint.

En conclusió : no ens confonem de destinatari. La immigració serà per CiU un dels eixos polítics en la lluita electoral, acompanyant-lo malauradament de la seguretat ciutadana. Però aquesta realitat és coherent amb la seva línia d’actuació política. El que no accepto de cap de les maneres és la hipocresia d’aquell que per una banda fa callar aquest tipus de postulats i per l’altra els promou i executa. I, per cert, que en pensa d’això l’església ? potser algú els hi podria preguntar. En la darrera Setmana Santa, a la meva ciutat, a Sant Cugat del Vallès, la gent estrangera han estat els veritables protagonistes de la recuperació de les velles tradicions catòliques pasquals...