Classes populars ?

Final de setmana mogut el que vam tenir amb l’acord de Govern que s’està aprovant en diferents fases. A ICV hem anat prenent decisions i socialitzant les diferents situacions en sengles reunions dels màxims òrgans de direcció. Dijous ens reuníem en sessió extraordinària la comissió executiva nacional i divendres – si, si, divendres ! – el Consell Nacional. Estic orgullós de pertànyer a un partit que pren les decisions importants on pertoca. Per aquells que parlen de la manca de democràcia interna als partits polítics aquesta forma nostra de funcionar hauria de ser un missatge encoratjador.

Els nostres negociadors han estat durs en la seva tasca. No és fàcil compartir govern amb socis que en determinats temes són tant “heterogenis”. Ho deia ahir el nostre candidat a les properes eleccions al Parlament, Joan Herrera: "malgrat que el conseller Castells hagi d’acceptar a contracor les nostres propostes no pot ser que quan parla en nom del govern aigualeixi un acord que des de l’esquerra hauríem - tothom que estem donant al Govern – de posar en valor dins el marc de dificultats econòmiques que està patint el país".

En el debat general el posicionament d’ICV és clar, no des d’ara, sinó des de fa més de dos anys. Ho resumeixo en dues frases : no podem afrontar la crisi amb les receptes del passat i no poden pagar la crisi els que no l’han provocat. I sota aquestes premisses hem actuat de forma honesta i coherent al Congrés dels Diputats. Algú preveia punxada quan haguéssim de traslladar aquestes mesures allà on governem. I hem estat a punt de derrapar empesos per la densitat de trànsit en la carretera on intentem transitar conjuntament amb el PSC i ERC, però sembla que estem de forma conjunta redreçant la situació. Al menys això espero !.

És obvi que a Catalunya hem de traslladar el decret aprovat al Congrés dels Diputats per “imperatiu legal”. Així es farà també en els ajuntaments lamentablement. I ho hem de fer perquè va rebre el suport del grup socialista però també perquè CiU no el va voler aturar, amb coherència amb els postulats polítics que representa. Així doncs s’ha fet. Però cal dir també el que s’ha fet, o que es farà en les properes setmanes, en direcció diferent a les propostes del Govern de l’Estat. El PSOE no ha pres entre les seves mesures cap que tingui a veure amb la fiscalitat de les rendes més altes, ni amb la fiscalitat ambiental, ni amb el patrimoni, ni en la lluita contra el frau fiscal,.... i ha pres mesures que signifiquen una retallada històrica dels drets socials: la congelació de les pensions o la negació a la retroactivitat dels cobraments de la Llei de dependència en són exemples fragants. Torno a repetir : amb la seva abstenció CiU ho ha avalat.

Quines són aquelles mesures que ens diferencien de la resta de l’Estat – perquè m’agradarà veure què fan altres CC.AA. - ?. A Catalunya el Govern no retallarà les prestacions socials ni tampoc les que tenen a veure amb la llei de dependència i les escoles bressol – com apareixia en els primers esborranys - . A Catalunya s’introdueix una clàusula per tal que quan la situació econòmica millori – que segur que ho farà – els servidors públics recuperin el seu poder adquisitiu. Aquí s’introduirà la progressivitat a l’anomenat “xec nadó”, que va repartir de forma electoralista Zapatero des d’Espanya i que des d’aquí es va aprovar en el seu moment també “urbi et orbe”. El Govern, a diferència de Madrid, no retallarà l’ajuda al desenvolupament, ahir ho podia comentar a la festa de la cooperació celebrada a la meva ciutat amb gent ben preocupada.

A Catalunya en lloc de reduir les inversions es prioritzaran aquelles que tinguin un major impacte social i ambiental – no passa res perquè s’alenteixin les obres de la L9 no? – i, a Catalunya, i potser aquesta és la petjada més important, s’apujarà l’IRPF a les rendes més altes en allò en el que tenim competències normatives – per cert que per això per exemple era útil l’Estatut -. La proposta és ben clara : a qui en aquest moments guanya més de 100 mil € l’any i se li reté un 43% en el darrer tram, proposem que se li retingui fins un 46,5 % - i fins al 50% ho hauria de fer Madrid com proposem des d’ICV -. També s’augmentaran els impostos als cotxes més contaminants i a les transmissions patrimonials – sense afectar a les de vivenda pública.

Per acabar : he al·lucinat aquests darrers dies. Com pot el Sr. Mas dir que la pujada d’impostos afectarà a les classes populars ? a qui vol enganyar ? es pensa que som tontos ?. Que algú que vol governar un país doni aquests missatges és lamentable, molt més que la desbarrada que feia avui a tots els mitjans la Rahola..... suposo que nerviosa cercant argumentari per confrontar amb els que demanem una acció definitiva contra la política dels seus amics sionistes....