La política que ve

Pensava ahir mentre escoltava el Joan Herrera a la presentació del seu llibre “Economia i ecologia” en la manera en que es tracta des de diferents àmbits l’aproximació dels diferents líders polítics a l’ecologia. Escoltant-los - tant al Joan, com al Coscu, l’Enric Tello i la presentadora de l’acte, la Gemma Nierga - pensava que avui totes les propostes polítiques que es presenten a les properes eleccions al Parlament fan bandera de l’ecologisme però unes en fan perquè toca i altres perquè pensem que sense ecologisme no hi ha transformació.

Ens els darrers mesos hem estat testimonis del salt, des del meu vista exagerat, del candidat Lluis Recoder a l’escena política mediàtica. De ben segur que no és en molts casos per les seves propostes polítiques, per la seva trajectòria, sinó més aviat pel morbo que pot donar que deixi de presentar-se com a candidat a la principal plaça convergent i que esdevingui un ferm candidat a la successió d’Artur Mas quan, i per això lluitarem, abandoni la primera línia política després de perdre l’opció per tercera vegada consecutiva de construir una majoria de govern.

De totes formes, en les nombroses sortides a escena del candidat Recoder ja sigui per presentar el seu llibre “la política que ve”, escrit a dues mans amb el regidor Joly, o per ensabonar-lo després de rebre el premi a la transparència, com per defensar el municipalisme des de la vessant convergent, no ha existit el contrapunt a les seves suposades bones pràctiques de govern, a la seva capacitat d’establir consensos o a la seva suposada defensa de la sostenibilitat. Hagués estat be que alguns d’aquests mitjans, també els públics, haguessin confrontat les seves pràctiques amb aquells que les patim dia a dia i que legítimament defensem altres formes de fer i pensar.

Per aquells que em vulguin llegir o escoltar plantejo divergències a aquesta visió que en general es te de l’acció de govern de l’alcalde – candidat Lluis Recoder. En primer lloc poso de relleu que en Recoder no només falta a la veritat i incompleix pactes amb els partits de l’oposició sinó que ho fa amb la ciutadania. Dos exemples : fa només 3 anys es presentava a la ciutadania amb el lema “100 x 100 Sant Cugat”, al final ha estat Sant Cugat el que ha servit al 100 x 100 per la seva campanya política personal. El 1999 es presentava amb la promesa d’urbanitzar tots els districtes de la ciutat, avui podem afirmar que no només no ha complert les seves promeses sinó que aquestes no són la seva prioritat.

La seva suposada bona gestió i la seva defensa d’una administració eficient i austera és també una il•lusió construïda des de l’exercici de marketing polític al que ens te acostumats. Aquí poso tres exemples : tres dies abans de les darreres eleccions municipals signava un reconeixement de deute a favor de TMA per 3,5 milions d’€ de factures que estaven, suposadament, en calaixos de l’ajuntament. Avui l’ajuntament de la nostra ciutat compta amb una maquinària política que no te res a envejar a ajuntaments de ciutats molt més grans que la nostra, càrrecs electes, de confiança, directius i personal eventual que no ha passat per mèrit sinó per afiliació política, fan que la factura de personal al nostre consistori no tingui res a veure amb allò que ell defensa i que el seu escuder en aquests temes preconitza sobre l’administració pública. I el tercer exemple : en els darrers anys la gestió econòmica de l’ajuntament sembla que ha millorat però cal dir que em deixat d’ingressar més de 8 milions d’€ que no es van cobrar per deixadesa i irresponsabilitat i, aquest mateix dilluns s’aprovava el compte general d’un pressupost, el del 2009, que s’ha salvat perquè es compta com a cobrat un deute de SOREA de 15 milions d’€ que s’ha de cobrar des del 2010 al 2012....

Per acabar : la seva defensa de la sostenibilitat, motiu pel qual ha realitzat nombroses conferències en àmbits tant diferents com la infància i la gent gran com a portaveu de la plataforma Al Gore, està absolutament hipotecada per les polítiques erràtiques dels seus governs en matèria de residus, aigua i energia. La seva defensa del medi ambient és superficial, es basa només en que cal plantar arbres, cosa que no està malament, però potser seria millor que no tallés el que existeixen des de fa anys o no rebentés, com han fet en els darrers anys a la nostra ciutat, zones d’un gran valor natural per fer-hi cases i xalets.
Si aquesta és la política que ha de venir, la política que ell i els seus defensen, cal que plantem cara i que li traiem la careta. Això és el que he intentat en els darrers 8 anys i el que seguiré fent com a ciutadà actiu de la nostra ciutat.