Comiat només institucional

El passat 11 de juny passava plana d'una de les etapes més importants de la meva vida. Han estat vuit anys intensos, ens els que amb l'Àssun, el Xavier, el Joan i el Jaume hem intentat que les idees i propostes compartides amb tanta gent fessin forat en el dia a dia de la nostra ciutat. 

Vuit anys que m'han possibilitat conèixer a fons Sant Cugat, una ciutat viva, amb entitats, associacions i organitzacions que dediquen moltes hores a fer una societat millor i que m'han obert les portes per explicar-lis les nostres propostes i per traslladar-nos les seves il·lusions, els ho agraeixo. També ho faig amb les persones que treballen al nostre ajuntament, la majoria de les quals amb gran vocació de servei públic i que han facilitat i garantit la meva tasca representativa. Igual que a la meva organització política i a tothom que ens ha donat suport electoral i emocional perquè m'han permès ser allò que molta gent hauria de desitjar, representar a la col·lectivitat en l'àgora on es prenen una bona part de les decisions que haurien de fer de la nostra ciutat un lloc millor per viure i conviure.

En aquests darrers vuit anys m'he fet ric. M'emporto una riquesa humana i intel·lectual que difícilment es pot aprendre amb manuals i màsters d'escoles de negoci o universitats. Tothom que vol servir a la ciutadania hauria de passar obligatòriament per la política municipal. La primera trinxera de l'administració pública, que rep per tots costats. Des de dalt perquè no veu reconegut el seu paper i des de baix perquè és la primera porta on accedeix la ciutadania. La política municipal t'engoleix si de debò te la creus, al carrer t'ho recorden els conciutadans/es quan pensen que pel fet d'estar al seu ajuntament tens l'obligació de cercar solucions, i és així, malgrat el fet d'estar a l'oposició. ICV-EUiA en aquests darrers anys hem esmerçat molts esforços perquè demandes ciutadanes es fessin realitat. 

El primer acord va ser per salvar de la suspensió de pagaments a finals del 2003 el nostre ajuntament, aconseguint que 12 milions d'€ s'adrecessin a habitatge públic de lloguer. La millora de marquesines d'autobús i de les línies, el camí de l'escola de La Floresta, l'adequació de l'aparcament del CAP, la vianantització de Doctor Murillo i la Plaça dels Jocs Florals, la llei de barris de Les Planes, el Casino de La Floresta, la incorporació de Can Busquets al Parc Natural de Collserola, la targeta gratuïta pels menors de 12 anys... són èxits de la nostra lluita diària.

Vaig coincidir amb un nou Govern al país, amb les polítiques més progressistes i democràtiques que mai s'havien fet. Davant nostre però només varem trobar deslleialtat i aprofitament dels recursos municipals per confrontar de forma partidista contra el Govern català. Aquesta ha estat una de les meves grans decepcions. Com ho ha estat veure com la meva ciutat no te estratègia ni planificació. És el deixar fer, us sona?. En aquests vuit anys hem passat de nedar en l'abundància a enfonsar-nos en una crisi econòmica, institucional i ambiental. Penso que he aportat el meu petit gra de sorra per millorar les coses i tinc la consciència ben tranquil·la.

article publicat al Diari de Sant Cugat aquest dijous 23 de juny