Valoració del #20N (i 3)

A mode d’esquema alguns apunts més de forma desendreçada i perquè no quedin al pap. En aquestes eleccions, com en les del Parlament i fins i tot en les municipals, en les més emblemàtiques com Girona o Barcelona, la ciutadania s’ha mobilitzat més per la necessitat de fer fora un govern que per l’entusiasme en les alternatives. No debades el PP te el suport només d’una de cada tres persones amb dret a vot a Espanya i CiU d’una de cada cinc a Catalunya. I aquesta afirmació no vol deslegitimar ni un govern ni l’altre, doncs és evident que a la resta encara ens donen menys suport, sinó posar de relleu la feblesa de la nostra democràcia i la necessitat que qui ostenta el poder en cada moment tingui en compte que la traducció dels vots en escons no és el mirall de la societat, molt més plural i diversa. Cal sumar a aquest fet la creixent desmobilització a Catalunya que ha incrementat en 3,5 punts l’abstenció, amb un apunt important: l’índex de Ciutat Vella és d’un 40%, el de Sarrià – Sant Gervasi d’un 23%, el 37% a Badia i el 25% a Sant Cugat del Vallès....

foto El Periódico - entrevista Terribas - Mas a TV3

El passat 20N CiU va perdre 188 mil vots respecte les eleccions al Parlament tot i l’augment en la participació en aquestes eleccions respecte un any enrere. Així doncs un 15% de les persones que els van donar suport fa un any han canviat el seu vot per un motiu o altre. Especialment preocupant és el fet que el PP passi a ser la primera força a vint municipis – entre ells Tarragona i Castelldefels – quan ho era en 5 el 2008. Després dels atacs a Catalunya li donem aquesta bossa d’oxigen!!! Fem-nos-ho mirar... Preocupant també el fet que PxC hagi tret gairebé 60 mil vots – pensem que a més va aconseguir avals suficients per presentar-se amb el que això suposa - ....que no el permet aconseguir l’escó al Congrés però que referma el fet que cal lluitar contra ells amb arguments contra la xenofòbia. En aquestes darreres eleccions el debat sobre el fet migratori no ha estat en primera línia com en d’altres conteses, i això que la situació sòcio – econòmica del país i, per tant, la d’aquelles persones més vulnerables no és millor. Però en aquests moments no prevalia fer fora alcaldies civilitzades i, encara menys, ensenyar aquella part més fatxenda dels que al final guiaran els destins espanyols. Em preocupa que a localitats com Badia, Polinyà o Santa Perpètua estiguin entre el 3 i el 5% i més després de constatar les seves conductes no només feixistes, sinó també en el que cas de Badia fatxendes i fins i tot delictives...

Entre totes les candidatures amb representació parlamentària ICV-EUiA ha estat la que més ha incrementat els seus vots – un 52% -, hem sumat 50 mil vots als que ens van donar suport a les eleccions al Parlament, la qual cosa es pot llegir com un aval, al menys dels i les votants fidels, a les propostes que defensem. Especialment interessant és l’augment del 72% a l’Àrea Metropolitana – sense Barcelona – o, i encara més tenint en compte que és gairebé impossible treure-hi diputat/da, el 61% a Tarragona, el 55% de Girona i el 41% de Lleida. La veritat és que les nostres candidatures han fet un gran esforç d’explicació de propostes, una gran campanya.

A més hem aportat el nostre gra de sorra a fer possible que es comenci a esquerdar el bipartidisme espanyol, on trobem un PSOE en retirada que auguro trigarà molt a aixecar el cap – i sinó penseu en els casos alemanys i francesos – i d’un PP que venç però no convenç. La suma del PP i PSOE ha passat del 83% al 72% dels vots i de 323 escons a 296 fent doncs més plural el Congrés com ho és la nostra societat tot i les dificultats que comporta la llei electoral. De totes formes val la pena dir que en els darrers quatre anys els partits conservadors amb representació institucional han crescut a nivell espanyol en gairebé 2 milions de vots i els progressistes gairebé han perdut 3 milions de vots, els primers han passat de representar un 35% a un 40% i els segons d’un 38% a un 28%. Clar que veient els índexs d’abstenció de segons quins barris és evident que la desmobilització d’aquelles persones susceptibles de beneficiar-se més de les polítiques més progressistes va justament contra aquestes polítiques. Alguna cosa falla en l’esquerra d’aquest país, des d’ICV haurem de contribuir al debat d’idees i a tornar a recuperar l’hegemonia cultural però el que està clar és que no ens farem càrrec de les conseqüències de les polítiques neolliberals d’aquells que es diuen de progrés. En aquest sentit us recomano la lectura del següent article de Juan Carlos Monedero a Público.