La setmana passada tornava
el malson a la nostra ciutat,érem altra cop subjecte de notícia,l’espoli del
Palau tenia entre les seves presumptes causes l’adjudicació de les obres del
Pavelló de la Rambla del Celler. Fa uns mesos,quan la notícia va arribar a la
capçalera dels diaris,els partits de l’oposició varem demanar explicacions als
màxims responsables del govern de la nostra ciutat. La resposta:
indignació,rebuig,”això és electoralisme”,”i tu més”,”som l’ajuntament més
transparent”,...
vídeo de la campanya municipals 2007 CiU "Recoder 100x100"
Aquesta cursa per netejar la
cara del govern,de la ciutat i,de passada de CiU i els seus màxims responsables
locals va acabar per mostrar als portaveus municipals els interminables
expedients dels projectes de les obres del Pavelló de la Rambla del Celler que
com els mitjans,i també nosaltres i molts altres han recordat i denunciat,va
acabar patint una desviació pressupostària d’un 20% sobre l’adjudicació inicial
– fet usual a la nostra ciutat i malauradament en altres -. Com era d’esperar
no en va sortir res. Els expedients no van proclamar cap incidència més enllà
de la desviació pressupostària i dels problemes que van haver de patir les
entitats i els usuaris durant massa mesos després de la seva inauguració.
vídeo de la campanya municipals 2011 CiU "Dóna un nou impuls"
Si hi hagués algun
problema,cosa que no manifesto,no estaria pas en els expedients de
l’ajuntament. Algú pot pensar que qui treballa al nostre ajuntament per mèrit
propi deixaria que es fessin males pràctiques a costa dels diners públics?,jo
no,en tinc total convenciment. Tampoc ho vull pensar dels partits de la meva
ciutat. Però enlloc de fer proclames sobre la transparència i fer cares d’emprenyat
el més fàcil és fer com fan el partits als Estats Units. Sembla que alguns es
volen semblar als nord-americans només en algunes coses. I em refereixo
òbviament al finançament de les campanyes electorals. És aquí on rau
l’epicentre del possible conflicte d’interessos entre el que és públic i el que
és privat. I no m’estic referint al cas Palau i el PAV3,que quedi clar. Per què
no anem més enllà de l’escenificació tòpica i arribem al compromís transcendent
amb la ciutadania? Per què no traiem els partits santcugatencs les factures de
les dues darreres campanyes electorals i els seus pressupostos i fem callar a
qui pensa que “hi ha gat amagat”. O és que realment n’hi ha de gat amagat?.
aquest article ha estat publicat dijous 26 de juliol a cugat.cat. Adjunto dos vídeos de les campanyes del 2007 i 2011 de CiU per fer memòria
1 comentari:
Tens molta raó en el que dius, això sí que fóra transparència total, però... ai, em sembla que res més lluny de les intencions de molts dels partits.
D'altra banda, és ben clar que les males pràctiques en casos com les fraudulentes adjudicacions d'obres, en aquest cas derivades del cas Palau, però segur que n'hi hagut en molts altres casos, mai no surten d'una manera clara en els expedients oficials... només faltaria! Qui remena aquestes coses ja té bona cura de traginar-ho per un altre costat.
Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada