Cap als 40 anys de la Festa de Tardor

Torno a "tirar" de blog, ara que no tinc la plataforma habitual on compartir els meus pensaments. Sé que us vaig dir que en aquest espai escriuria més sovint malgrat estar també al càrrec del diari que fins fa tres dies ocupava gairebé totes les meves hores del dia. Però no ha pogut ser. Entre totes les hores del dia no he pogut fer forat per escriure en aquest benvolgut blog que fa més de set anys que existeix. Ara sí que sí li donaré més vida. I en el futur projecte que tenim entre cella i cella ocuparà un espai. Recomenço avui amb aquesta reflexió, si voleu un xic provocativa, sobre com crec que hauria de repensar-se la Festa de Tardor, a partir del que vaig viure aquest cap de setmana després de parlar-ne amb moltes entitats participants.

Aquest cap de setmana hem gaudit un any més de la Festa de Tardor de Sant Cugat, la festa de les entitats, l'aplec de l'associacionisme que de forma reivindicativa surt al carrer, "acampa" al voltant del Monestir i, mostrant tot allò que sap fer, arriba a la ciutadania que passeja tranquil·lament, sobretot el diumenge, perquè les conegui i sàpiga una mica més de la seva existència, els seus objectius i, qui sap, si les pugui donar un cop de mà i, fins i tot, passar a formar-ne part.

Ser d'una entitat vol dir moltes coses - cal dir que no són totes iguals i havia de donar una volta per la Plaça Octavià per veure que n'hi havia de ben diferents - però hi ha alguns punts en comú. El primer de tots és el compromís, el segon és la solidaritat amb els objectius comuns del col·lectiu i el tercer, potser el més difícil, la cerca d'intentar que el moviment associatiu de la ciutat sigui cada cop més fort com a eina de cohesió ciutadana. És una forma d'entendre la vida, de passar d'allò que és l'individualisme al que és veure la vida des de l'espai col·lectiu.

I és aquí on m'aturo perquè la Festa de Tardor és massa important per caure en un error on no hauria de caure. M'explico i no voldria que se m'entengués malament. La Festa de Tardor no pot ser només un aparador. Ha de ser la conclusió d'un treball col·lectiu, el "premi" a la tasca de tot un seguit de persones compromeses de totes les entitats, associacions, clubs i partits que hi participen des del primer moment i que al final d'un procés de creació d'idees, de lemes, d'activitats, etc, tenen també un espai on exposar davant el públic. Penso que aquesta és, serà, la única forma de que hi hagi noves cares, nous lideratges, noves responsabilitats.

No crec que sigui massa positiu que la feina sempre la facin "els de sempre", no ens ha de semblar bé, ni passar-nos desapercebut. Cal ser valents i si ens hem de posar vermelles i dir-li a algú que no s'hi pot posar, doncs ho fem. Perquè l'associacionisme no és un mercat, no podem convertir la Festa de Tardor en el "mercat de les entitats" on pagant una quota ja tens dret a posar-t'hi, sense fer res més. Cal més implicació en aquest procés col·lectiu si parlem de que l'associacionisme és cohesió. Diumenge em vaig fer un fart de passejar per la festa i vaig veure de tot, entitats de tota la vida, vives i compromeses, altres de més joves, amb la il·lusió de projectes que estan funcionant i que acullen a molta gent, altres que ni tant sols creuen amb el lema de la festa i una, almenys, que hi era sense ser entitat, associació, club ni partit, sinó empresa,...fent negoci.