Darrer ple ordinari de l’any – un primer pas per un bon acord polític

Demà tenim ple, el darrer ple ordinari de l’any. Un ple on ens adherirem a la commemoració dels 60 anys de la Declaració dels Drets Humans. Quanta feina cal fer encara i no sempre mirant enfora. Cal que al nostre país no defallim perquè tots els articles d’aquesta declaració i els que s’han afegit donant resposta a les noves realitats del nostre mon siguin respectats. Avui al nostre país cal anar més enllà en els drets de ciutadania, en els drets ambientals, polítics i econòmics. Amb les lleis no n’hi ha prou, cal una conscienciació ciutadana al respecte i, sobretot, una posició gens ambigua per part dels organismes públics. El comerç d’armes a països en conflicte n’és un exemple clar. La UE no acaba de signar el Tractat Internacional d’Armament, la presidència francesa tampoc ho ha aconseguit, manca de voluntat política, també per part del Govern Zapatero (entrevista Raül Romeva a Presencia).

També debatrem una moció dels socialistes per tal d’establir criteris i prioritats municipals en la distribució del Fons Estatal d’Inversió Local, penso que serà positiu un acord unànime en aquest sentit, voldrà dir que cercarem el consens en les prioritats pressupostàries paral·lelament al Pla d’Equipaments. De fet, en la nostra proposta al Pla ja indicàvem que era absolutament necessari que entre d’altres temes acompanyéssim aquest amb una memòria econòmica i un calendari d’execució.

CiU, per la seva banda, ha aprofitat l’acord de l’ATM pel que es pugen les tarifes de transport públic en l’àrea metropolitana, especialment greu en el cas de la T-10, per presentar una moció en contra d’aquestes pujades. En aquests moments ens surt votar a favor de la moció, però que ningú s’enganyi : durant els 23 anys de govern Pujol què es va fer per millorar el finançament del transport públic en l’àmbit municipal ? si votem pensant en la ciutadania hem de posicionar-nos en contra de la pujada de tarifes però em molesta que mediàticament en surtin beneficiats aquells que van deixar-nos una herència de transport públic ben galdosa.

Pel que fa als temes d’urbanisme dos clàssics : Torre Negra i Costa del Golf , projecte d’ampliació de l’escola Santa Isabel i Pla de Millora Urbana de l’Avinguda Pla del Vinyet.

En aquest darrer cas el que aprovarem serà un text refós per tal de tirar endavant la requalificació dels terrenys que pertanyent als jesuïtes es van passar d’equipament a residencial a canvi de 7 ha de terrenys dels mateixos propietaris a la Torre Negra, una bona operació que va acompanyada d’una cessió al municipi de sostre per habitatge públic – per primera vegada es tracta d’un 20% del total del sostre - .

S’aprovarà també el nou Pla de Biblioteques de Sant Cugat, confeccionat per la Diputació amb l’acord del Consell de Cultura de la nostra ciutat. Ara tindrem Pla actualitzat, només cal que comencem a fer realitat els nous projectes de biblioteques que bona falta ens fa. També aprovarem el plec de clàusules per a contractar l’explotació i gestió de la centralitat de Mira-sol, un gran projecte per valor de 7 milions d’€ que espero que fructifiqui.

El darrer tema important del ple és l’aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals del 2009. Si ens accepten les al·legacions presentades pot ser que votem de forma favorable i això voldrà dir que l’augment previst de les taxes (un IPC del 4,6%) passi a ser un IPC real d’un 3,5% aproximadament amb les conseqüències que tindrà per les butxaques dels contribuents. També hauria d’haver un compromís per part de l’equip de govern de destinar una part de l’augment d’ingressos per l’IBI per respondre en concepte de “bossa especial” a la situació de crisi que han de suportar els nostres conciutadans. Si això fos així donaríem un pas important per un acord, que volem, per donar suport als pressupostos del 2009. Divendres vàrem començar les negociacions amb l’equip de govern. La seva proposta sona be. Més enllà dels elements del pressupost que tenen a veure amb l’estructura organitzativa i política de l’ajuntament, amb la que no hi estem d’acord i de les conseqüències de la mala gestió en alguns àmbits – deute TMA, CC.EE., desviacions obres i serveis,... que no depenen de nosaltres, la nostra voluntat seria la d’incidir de forma responsable amb el moment en el que estem en vivint. Hem fet un seguit de propostes per tal de fer un esforç, encara més gran, en polítiques socials – atenció social, gent gran, joves...- , culturals, de la promoció econòmica i l’ocupació, el transport públic i l’accessibilitat – amb urbanització de carrers de La Floresta inclosa -. També hem proposat polítiques adreçades a l’adquisició de sòl públic i a un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge. Els detalls d’aquestes propostes els explicarem segur aquesta setmana. Tinc confiança i il·lusió en que puguem arribar a un acord bo per la ciutat, per nosaltres no quedarà.

Constitució i EMD

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir d’un fantàstic pont. Jo al menys m’ho he passat molt be amb la família per les terres de la Conca de Barberà. Us recomano l’hotel rural on hem estat els tres dies : la Font de l’Oca. Amb una qualitat – preu molt bona, s’ho fan gairebé tot ells i l’ambient és molt familiar. Un excel•lent per aquest fantàstic equipament turístic. Vàrem visitar l’Espluga de Francolí (les coves, el museu de la vida rural, la catedral del vi - celler modernista -, la festa de l’oli... ), Montblanc (quines muralles) i Vimbodí (el museu del vidre, molt interessant amb una sessió real de manufactura d’utensilis de vidre que va fer fruir als que hi érem). La família Carulla (antics propietaris de La Sirena) és per tot arreu, uns mecenes del s. XX, tot i que desconec si en tot ha estat positiva la seva empremta, és de valorar les inversions que gràcies a aquesta família s’han fet en el poble de la Conca.
Un cap de setmana on hem fet festa sense celebrar el motiu del mateix pont. És una obvietat que la festa de la puríssima no és objecte de celebració per a mi però tampoc ho ha estat aquest any la festa de la Constitució. Vagi per endavant però el meu profund respecte per aquelles persones que van aconseguir girar plana a la història i convenir un text que era el possible en aquells difícils moments. Però és evident que ara aquest text és un text caducat. Em pregunto però si és recomanable entrar a la reforma d’aquesta tal i com està el patí al Congreso de los Diputados. Segurament seria una bogeria obrir el meló perquè ens podríem tallar els dits i anar enrere. Potser és millor ara que ens concentrem en l’assumpte estatutari i en preparar el futur polític perquè a Espanya canviïn els equilibris partidistes i facin possible una nova Constitució pel s.XXI. Us adjunto les declaracions d’en Joan Herrera al respecte que faig meves.
Acabo parlant de l’EMD de Valldoreix. Ahir a la tertúlia i amb to desenfadat vaig fer unes declaracions que potser no van ser adequades. Vaig parlar dels diversos motius que porten a que a Valldoreix es visqui en continua crisi política i em vaig referir als problemes de lideratge dels dos grups al govern. Al parlar de les dues dones que encapçalen les dues formacions polítiques - en aquest cas cal destacar que l’Àngels Solé suplanta el paper que hauria de fer en Josep Puig com a cap de llista que va ser - les vaig comparar amb dues gallines de pota roja de corral – ja que no són dos galls per motius obvis - en un corral. Avui i després de veure com ha anat la cosa – sembla que ha molestat a algú i demano disculpes perquè no era el meu desig – penso que el pacte de Valldoreix te mala peça al teler. De fet ho se des del començament. Perquè no es tracta només de conflictes personals sinó de friccions polítiques, si si, de friccions polítiques, de polítiques diferents a desenvolupar per la comunitat. Per un costat els interessos que defensen uns i altres són ben diferents, els uns –CiU i Actuem, que per cert vaja paperot que estan fent – defensen els interessos d’aquells que els van ajudar a fer una campanya clarament desprestigiant de la Presidenta Montse Turu amb finalitats absolutament particulars i que defensen l’activitat privada per davant dels interessos públics –de tot tipus -; de l’altra aquells que han introduït ganes, maneres de fer política diferents, amb dignitat, coherència, legalitat i eficàcia. No s’han tornat a produir irregularitats – una costum en èpoques convergent i d’Unió – sobretot d’aquests darrers -.
Segurament la Montse Turu te una manera de fer difícil, personalista, però jo prefereixo la seva honestedat i ganes de fer un Valldoreix millor que no pas un home de palla – Josep Puig – i als fets em remeto, i a una política convergent que està fent la seva petita carrera a l’EMD enviada especialment per aquesta fita que la retorni a la primera plana de l’activitat municipal, de la que va sortir per la porta de darrera, tot i tenir la seva columna setmanal al diari del règim. I si no que li preguntin als seus col•laboradors/es d’àrea i a les entitats culturals del poble !!, jo ho he fet!!.
Us adjunto articles interessants:
- La Constitución olvidada
- Dos ideas de España frente a la Constitución
- "Se violan principios constitucionales" - entrevista a Carlos Jiménez Villarejo
- "Constitución y Estado laico" - Francisco Delgado
- "Constitución : una crítica profana" - Jaume Asens i Gerardo Pisarelo
- "Carta Magna : texto y contexto" - Francisco Balaguer
- "Contra la España del eufemismo" - Escolar.net
- "Tres reformas y un biberón" - Ignacio Escolar
i no podia faltar : "Constitución, para todo y para nada" - Javier Ortiz

Bones notícies i “mo n’anem”

Sembla que les coses es van posant al seu lloc. Ahir a darrera hora sabíem que a Delphi Sant Cugat s’han posat d’acord. I això és una molt bona notícia. La Generalitat va resoldre l’ERO amb un canvi important: els treballadors afectats passaven de 850 a 426. Aquest fet a comportat una retirada de l’ERO per part de l’empresa i la represa de les negociacions. Els representants sindicals i de l’empresa han pactat que l’empresa pot obligar a tots els i les treballadores a deixar de treballar 29 dies, cobrant tot el salari per adequar la producció de la planta. Els i les treballadores hauran de recuperar un 80% dels dies no treballats durant els propers dos anys. Sense cap mena de dubte tant uns com altres han demostrat la seva maduresa i responsabilitat per tal de que l’empresa pugui seguir en bones condicions a la nostra ciutat. Aquest final era el que jo desitjava, en la situació en la que ens trobem, i felicito a ambdues parts i, també, a la Generalitat, que no ha permès que l’empresa sortís amb la seva i ha forçat el diàleg, la negociació i l’acord final. Ens hem de felicitar.

Avui també hem sabut que s’ha constituït el Govern territorial de la Salut a l’àmbit de la nostra demarcació. Sense dubte també aquesta és una bona notícia perquè vol dir que la descentralització de la participació en l’administració sanitària va fent camí. I és un Govern d’esquerres el que ens ha portat aquesta novetat, de la que ens hem de felicitar. Perquè només amb la participació dels ajuntaments, que viuen més a prop els problemes dels serveis a la ciutadania i, també dels agents socials,que es pot millorar un sistema de salut que, francament, encara li falta moltper ser com ens agradaria.

I abans de marxar : avui també sabem que a la nostra ciutat hi ha 160 persones més que han perdut la seva feina (un 6,8% respecte el mes passat) i que passen a sumar-se a les més de 2.500 veïns i veïnes de Sant Cugat que estan sense feina (un 42% més que l’any passat). Les xifres, tant fredes, ens diuen que estem per sota de la mitja comarcal, però no podem badar. Aquestes persones segurament tindran un atur més precari que el que podien tenir aquelles i aquells que van perdre la feina en la darrera crisi dels 90 i és cap aquestes persones a qui ha de dirigir les seves polítiques prioritàriament el nostre ajuntament. En això estan i estem. Els propers dies en seguirem parlant...

Fins dimarts, aquest cop agafo pont, cal relaxar-se després d’un novembre potent.

Reportatge de TVSC sobre l'acord de DELPHI

Increment de l'atur a Sant Cugat - TVSC

ETA mata

Si, ETA mata. Ahir ho va demostrar una vegada més. Ho condemno. Sense ambigüitats. Ja n’hi ha prou !. Hem d’acabar amb el terrorisme i aconseguir la pau també per la via de la paraula. Cal unitat de tots els partits contra aquesta xacra però sense electoralismes barats. Els que volen buscar noms entre les llistes dels altres que s'aturin. Avui EA i ARALAR han demostrat que no són ETA, que volen objectius diferents a altres partits però per la via de la política, de la raó.
A Público avui el Javier Ortiz escriu en la seva columna un article, “ecologia a sang i foc?”, en el que incorpora una perspectiva diferent i complementària a les anàlisi sobre el comportament de la banda terrorista. Acaba l’article amb un “ETA mata persones, sí, però també moltes expectatives”. Estic segur que la societat basca acabarà amb ETA perquè cap objectiu polític ni ideològic està legitimitat amb la violència.
Avui a les dotze ens hem aplegat un munt de persones davant l’ajuntament per dedicar un silenci compromès a l’empresari assassinat i a la seva família i amics.

Condemna unànime dels partits santcugatencs a l'últim atemptat d'ETA - RSC
Condemna unànime dels partits santcugatencs a l'últim atemptat d'ETA- TVSC

Pluja de milions....

Dijous passat el màgic ZP ens sorprenia amb una nova ocurrència contra al crisi. Aquesta vegada però sembla que es pot concretar en una bona raspallada per tots els ajuntaments espanyols. Crec que no se li escapa a ningú que en termes objectius és una bona notícia per les patidores hisendes locals i més en els temps que corren...

Però aquesta mesura te diferents aspectes que cal ressaltar. Suposa per Catalunya 1.200 milions d’€ (177 € per habitant) que suposa més del doble del que es preveia ingressar per part dels ajuntaments pel 2009. S’ha fet però de forma improvisada saltant-se i envaint competències de la Generalitat i no dialogant amb les administracions supramunicipals com les Diputacions.

Aquesta línia de subvencions és de gestió difícil, han de ser noves inversions – no tots els ajuntaments poden preparar projectes en el període que es proposa (del 10 de desembre al 24 de gener)-, s’han de crear amb aquests projectes nous llocs de treball – en aquest sentit no s’ha tingut en compte l’índex d’atur dels diferents territoris i només s’ha comptat amb la població -, s’han de fer les demandes al Ministeri d’Administracions Públiques.

Aquesta mesura no soluciona a més el dèficit econòmic dels ajuntaments. Sembla més una manera de tapar la boca a aquells que hem manifestat la nostra contrarietat davant els comportaments dels i les diputades socialistes a Madrid i de callar les veus internes com la de l’alcalde Manuel Bustos o de Pedro Castro de la FEMP. A ningú se li escapa que l’ajuntament que inverteixi aquests diners en crear un nou equipament tindrà problemes per fer el manteniment d’aquest i de dotar-lo dels serveis necessaris, atès el mal finançament dels ens locals i del Govern.

De totes formes i de forma responsable no podem deixar passar aquesta oportunitat a nivell de Sant Cugat (13 milions ens toquen en la pedrera...) i en el marc del procés de discussió dels pressupostos de 2009 – a Sant Cugat no tindrem en aquest sentit els problemes d’altres ajuntaments que a han aprovat els seus pressupostos i plans d’inversió – hauríem de poder arribar a un acord de prioritats d’on s’han de destinar aquests diners. En el cas de Sant Cugat però no serà fàcil accedir a aquestes subvencions doncs han de ser projectes definits, complerts i, malauradament per tots, a la nostra ciutat no es te la costum de planificar les actuacions... a veure si ens agafaran amb els pixats al ventre....

Us recomano que visiteu el bloc de’n Raül Romeva, que ens parla del procés de Bolonya, tema d’absoluta actualitat. També us linko la notícia de Público d’ahir que explicava la situació dels canvis a la Universitat.

Fidels al Pacte Nacional de l’Educació

Després d’anar a dormir una mica tard, com sempre que hi ha el sopar d’ASDI, vàrem assistir una bona representació d’ICV a la concentració que diferents agents socials lligats a l’educació havien convocat davant el Parlament de Catalunya. Em va sorprendre però l’assistència. La veritat és que m’esperava més. Una qüestió tant important com l’educació ha de ser motor de mobilització per totes aquelles persones, jo vull creure que moltes, que volen una educació pública igualitària, de qualitat i laica.

En aquests moments s’obre el termini de presentació de propostes per les compareixences al Parlament, figura de participació de la societat davant els diferents Grups Parlamentaris en el marc del debat de la Llei, a la que des del nostre Grup Parlamentari presentarem esmenes per tal d’apropar la Llei a allò que tants col·lectius socials i polítics vàrem arribar amb la signatura històrica del Pacte Nacional. Mai s’hauria d’haver allunyat d’aquest però ja ho te el preu de voler, en aquest cas el conseller Maragall, guanyar el centre i ampliar l’acord a CiU, que defensa uns interessos i uns privilegis històrics, sense pensar en el futur del país. Som conscients però que la mobilització política i social farà que les veus, existents, en el si del PSC a favor de les nostres propostes es moguin també i forcin al conseller a canviar de rumb. Pel be de tots i totes.

Per cert, després vaig a anar al zoo i vàrem poder presenciar l’espectacle dels dofins. Una passada !

Us adjunto un article de Público de la Carme Miralles que ens parla dels costos del transport públic i que des del coneixement respon a aquelles veus, avui ho parlàvem a la Comissió Informativa de Mobilitat en el punt del bus de La Floresta, que quan es plantegen millores del transport públic argumenten els costos directes oblidant-se dels indirectes.