Aquesta
setmana es celebra el primer aniversari de l’esclat més gran que
hi hagut en els darrers anys de mobilització ciutadana. No podem
oblidar que també fa dos anys des que el govern del president
Zapatero s’agenollava definitivament davant les amenaces dels
mercats financers,el BCE i la parella Merkozy. Aquest acte de
rendició del govern socialista va provocar unes conseqüències
electorals mantingudes durant un any i mig i també que una part
important de la societat despertés d’una anestèsia que durava des
del gran engany que sobre l’11M va perpetrà el PP.
El 15M
és un moviment heterogeni. És un moviment al que molta gent
desemboca per problemàtiques ben diverses. La majoria d’elles
tenen relació però en la pèrdua de drets socials,econòmics i
polítics. I és que des de fa tres anys no hem fet res més que
perdre qualitat (i quantitat) en el nostre migrat estat del benestar
convivint amb casos de corrupció política i manca de decisió
judicial. En els darrers tres anys no només hem perdut l’oportunitat
de reforçar la nostra democràcia sinó que s’ha fet més palès
la pèrdua de la seva qualitat. Afegim a això la manca de
credibilitat d’una part dels i les representants polítics quan fan
just el contrari del que es van comprometre a fer en les seves
propostes electorals: la retallada de polítiques socials i la
recentralització de l’Estat en són bones mostres.
El 15M
és un alè d’aire fresc en una societat que estava profundament
dormida. Un alè en el que la gent jove ha estat protagonista però
que s’ha caracteritzat per l’elevat grau de barreja
intergeneracional augmentat així la seva experiència vital. Una
barreja que no te fronteres ni d’origen ni de gènere ni,em
perdonareu però ho crec així,d’estatus social. Un moviment que ha
estat capaç de posar en l’agenda política i mediàtica molts del
temes que altres que fa temps que treballem de forma organitzada per
millorar la nostra societat no havíem estat capaços de situar,per
motius ben diferents. Un moviment reflexiu i
propositiu,obert,tranquil i esperançador.
I
aquesta és la idea que vull guardar d’aquest primer any de vidadel moviment 15M. L’esperança de que si la gent,el 99% en
diuen,vol,pot. Que si la gent decideix usar tot el seu poder pot
canviar les coses. Que el vot en unes eleccions és només cada cert
temps i s’ha demostrat que amb aquest algunes actituds polítiques
no són premiades,el desastre electoral socialista ho demostra,però
cada dia votem amb la nostra activitat diària,llegint
premsa,consultant a internet,movent-nos pel territori,consumint i
fins i tot proveint-nos de serveis com els de la banca. En un any la
gent que hi participa ha fet molta feina. Han organitzat un gran
debat polític,han polititzat la societat. I,a més,han activat molts
barris,escoles,centres d’assistència mèdica,...han creat una
resistència civil davant les patades a l’estat social.
Els
reptes són molts. Per un costat resistir,com fan cada dia la gent
que es mobilitza contra els desnonaments i per l’altre canalitzant
les crítiques i les propostes a l’àgora política,empoderant la
gent,aprofundint en la democràcia,retornant el poder al poble. No és
fàcil,és lent,cal paciència però en tenen,en tenim molta.
Article publicat a cugat.cat
